Les obres que desenvolupen la imatge de l’amic i l’amat, una expressió paradigmàtica de la literatura de Ramon Llull, defineixen una art d’estimar Déu, l’amància, alhora que són un manual de contemplació amb una dimensió específicament literària. A la tesi doctoral que he elaborat a la UB l’evolució de la imatge ha estat analitzada a partir de les 3.029 sentències sobre l’amic i l’amat identificades en l’obra catalana de Llull, que he sistematitzat en el Corpus Digital d’Amic i Amat (CDAIA), una eina de consulta electrònica que conté l’antologia completa dels textos amatius i l’etiquetatge semàntic de la seva organització temàtica i artística.

A l’inici de la producció del beat es constitueix la metàfora literària: l’amistat entre l’amic, l’home devot contemplatiu, i l’amat, Déu. L’anàlisi ha permès extreure les línies temàtiques, artístiques i formals del corpus, i veure l’evolució de l’Art i les formes d’escriptura en cada obra, i ha revelat quatre fases en la seva evolució: des de la primera formulació de la metàfora al Llibre de contemplació, la definició del tema al Llibre d’amic e amat, la sistematització del mètode de contemplació a l’Art amativa, i la combinació del manual pedagògic del mètode i del relat en l’Arbre de filosofia d’amor, en què el tema culmina narrativament.