Esteu aquí
«Han alguns disputat quin siti e quina forma deu haver bona ciutat». Fons literàries i iconogràfiques dels capítols del Dotzè del Crestià sobre urbanisme
Amb motiu dels sis-cents anys de la mort de Francesc Eiximenis, la primera sessió del SLIMM del 2009 es va dedicar al menoret de Girona. La sessió, a càrrec de David Guixeras, portava el títol «Han alguns disputat quin siti e quina forma deu haver bona ciutat. Fonts literàries i iconogràfiques dels continguts del Dotzè del Crestià sobre urbanisme».
En els dos primers tractats del Dotzè del Crestià, Eiximenis parla sobre urbanisme: hi teoritza sobre la ciutat ideal. Tot i que no és un tema central en el Dotzè, sinó inserit entre altres temes, Eiximenis el tracta més que no ho fan altres enciclopedistes. L’urbanisme en Eiximenis ha estat poc estudiat. Alguns estudiosos que s’hi han dedicat, com Enrico Guidoni i Francesco Fidotto, han considerat que Eiximenis és una figura de primer ordre a l’hora de proposar un model de ciutat, el primer autor que fa una proposta una mica elaborada en una enciclopèdia de com hauria de ser una ciutat.
L’aportació bibliogràfica més destacada, i fins ara no superada, sobre l’urbanisme en Eiximenis és l’article de Puig i Cadafalch «Idees teòriques sobre l’urganisme en el segle XIV: un fragment d’Eiximenis» (1936).
El model de ciutat ideal d’Eiximenis coincideix amb el model d’urbanització regular amb què s’havien planificat des de principis del segle XIV els nous traçats urbans de la Corona d’Aragó. La bibliografia ha destacat llocs que Eiximenis hauria pogut conèixer i que haurien pogut influir en el model de ciutat que exposa en el Dotzè (per exemple, les ciutats de nova creació del llevant peninsular i les illes balears).
Pel que fa a les bases doctrinals que hi ha en el seu model urbanístic, Eiximenis parteix del concepte de ciutat ideal de Sant Agustí, que té un fons escatològic, i el supera, perquè dóna molta importància a la dimensió social dels individus per a la supervivència econòmica de la ciutat. Es desvia, doncs, del model de Sant Agustí i els enciclopedistes medievals que el van seguir (com Isidor de Sevilla o Vicent de Beauvais), i a través d’Aristòtil es remunta al model de ciutat clàssica. El model de ciutat ideal d’Eiximenis és una ciutat marítima, relacionada amb les ciutats veïnes, i oberta als intercanvis de béns materials i de coneixements, que permeten millorar la qualitat de vida dels individus i del col·lectiu. En aquest model de ciutat ideal, hi té moltíssima importància la mercaderia. En aquest sentit, Eiximenis fa un elogi de Barcelona, com a ciutat exemplar d’aquest model.
Al llarg dels capítols del primer tractat del Dotzè en els quals parla d’urbanisme, Eiximenis exposa les instruccions per a la creació d’una nova ciutat. Hi trobem explicades les tretze raons que han justificat la creació d’una nova ciutat al llarg de la història, per exemple, la glòria i l’honor de Déu, o satisfer i proveir les necessitats dels homes (en canvi, desaprova altres raons com crear una ciutat per donar fama al fundador). L’última d’aquestes raons és a la qual Eiximenis dóna més importància: viure virtuosament. En aquest punt, defineix l’ideal de ciutadà, al qual dedica molts capítols i que complementa l’explicació del model de ciutat ideal. En el segon tractat del Dotzè, Eiximenis desglossa la seva definició de ciutat en vuit parts. Parla, entre altres, de les dimensions de la ciutat ideal, de la forma i la situació geogràfica que hauria de tenir (és molt important l’accés a l’aigua, per exemple), o de com s’hi haurien de distribuir els edificis religiosos i de govern. De les diverses fonts literàries d’Eiximenis en aquests capítols sobre urbanisme, la més destacada és el tractat De architectura de Vitrubi (a qui cita com a autoritat amb el nom de Polus). Entre altres, hi trobem també el De re militari de Vegeci i la Política d’Aristòtil.