María Morràs (Universitat Pompeu Fabra) a la sessió del 19 de març va parlar d’«Ética y poética en los Proverbios del marqués de Santillana». L’objectiu de Morràs va ser oferir les claus de lectura dels Proverbios a partir del que en diu el mateix autor. 

Els Proverbios morales/Centiloquio de Santillana és una de les obres menys estudiades a causa del títol d’aire medieval, segons Morràs. Ara bé, només dues de les obres de l’escriptor van precedides d’un proemi. Aquest fet i els 73 manuscrits conservats que la transmeten obliguen a repensar la importància que la tradició crítica li havia atorgat. Va tractar-se, a més, d’una obra rellevant a la seva època: va ser encarregada per Juan de Castilla per a l’educació d’Alfons X i n’apareixen molts fragments citats en obres alienes. Un exemple rellevant són les glosses de Santillana per explicar la Comèdia de Dante. 

La transmissió de l’obra va ser semiautònoma. Va transmetre’s en antologies d’obres en prosa de caràcter moral o didàctic, mentre que el mateix Santillana i els seus lectors associaven els Proverbios als seus sonets; totes les edicions (41) que se’n van fer al XVI i XVII transmeten l’obra de Santillana amb Sèneca o las Coplas de Manrique. Al final del regnat de Felip II, època de declivi de l’imperi espanyol, l’obra va ser llegida com un manual de cortesia. 

Maria Morràs va aprofundir també en els models de l’obra de Santillana, entre els quals destaquen els Proverbis de Salomó, el Distica Catonis i els Proverbios de Fernán Pérez de Guzmán, del qual Santillana era el nebot. També va tractar la qüestió del doble títol, Proverbios morales/Centiloquio. Era moda a final del XV de posar títols compostos, la segona part en llatí o grec. Per tant, aquest Centiloquio pot entendre’s com una pretensió humanista de l’autor. 

En aquest sentit, una altra línia d’anàlisi és la presència d’Aristòtil a l’obra. Al Prohemio, Santillana presenta la seva obra com una part de l’Ètica d’Aristòtil, sobretot com una manera de completar la part dedicada a la forja del caràcter a partir de l’experiència i la raó. El que pretén el marquès als Proverbios, explicant com controlar la còlera o la incontinència, és presentar la manera d’arribar al que proposa Aristòtil per forjar el caràcter, servir de manual pràctic dels postulats aristotèlics. Tot i això, Santillana no havia llegit Aristòtil directament, sinó que li havia arribat per altres vies. 

Morràs va insistir en una de les mostres de modernitat de l’obra: la mètrica. Santillana refusa les noves rimades, perquè les considera arcaiques, i fa servir el sistema del pie quebrado, que converteix en model poètic. La preocupació del marquès de Santillana perquè la seva obra sigui considerada poètica, i no simplement un recull de proverbis sapiencials, és important i queda demostrada, per exemple, quan cita les Regles de trobar de Ramon Vidal de Besalú. Per tancar el tema, Maria Morràs va indicar que el marquès al Prohemio es presenta com a compilador, un autor clàssic al nivell de Sèneca. 

La conclusió de Morràs, després de la contextualització de l’obra i l’anàlisi del Prohemio va ser que una lectura més atenta del contingut permet eliminar molts dels prejudicis amb què s’havien llegit els Proverbios morales, potenciats pel títol. Un dels objectius, per tant, de la sessió va ser obrir les línies d’estudi d’aquesta obra de Santillana, un cop superats els prejudicis.