Miriam Cabré i Albert Reixach han presentat una part de la investigació que duen a terme dintre del projecte ReserCaixa “Troubadours and European Identity: The Role of Catalan Courts”. El projecte proposa uns mapes interactius del context cortesà on es produïa la lírica occitanocatalana en quatre talls cronològics dels segles XII i XIII i treballa combinant recursos de recerca del camp de la filologia i de la història.

En concret, els autors han exposat unes primeres troballes a partir de l’anàlisi dels topònims i antropònims catalans: es tracta d’un 20 % del conjunt de la lírica occitana (la Corona d’Aragó i el regne de Navarra), o bé 130 ítems (28 de l’àrea de Girona) de 679 del corpus complet. Cal identificar-ne la forma lingüística, entre variants, homonímies i noms de llinatges i territoris (que no necessàriament indiquen localització consagrada per la bibliografia). S’observa que els usos de topònims corresponen a diverses situacions, i que segueixen una intenció i diverses estratègies comunicatives: són usats en crits de guerra, en arengues, sirventesos, i informen del context històric; també indiquen enclavaments de límits territorials; dibuixen un mapa polític.

La relectura crítica dels topònims presents a la “Recepta de xarop” de Cerverí de Girona exemplifica algunes novetats que ofereix el nou bagatge informatiu del projecte RecerCaixa. El poema comença amb els topònims “De Pala a Torosela” (el primer no identificat amb certesa), que Riquer i Coromines havien situat a l’entorn geogràfic dels Cardona. Tanmateix, cal considerar la hipòtesi que dibuixin un mapa menys extens, tenint en compte que totes les dames de l’alta noblesa que s’hi esmenten son empordaneses i que, de les dues darreres d’estament nobiliari menor, l’una, Blanqueta de Creixell, remet a la mateixa zona nord Oriental i l’altra, Guillamona de Palau, també s’hi podria posar en relació. Aquestes referències podrien respondre a una lògica geogràfica, dibuixar un mapa local de Pals a Bas, Torroella de Montgrí, Crexell, Empúries i Rocabertí. Indiquen, en tot cas, una tria conscient i amb intenció. Són dades que certament no afecten la lectura de la poesia, però podrien indicar una extensió geogràfica de la influència dels Cardona fins al bisbat del gironès, la importància d’alguns personatges i llinatges fins ara no tinguts prou en compte, i aportar nova informació de la circulació de la lírica. Aquesta mena d’informació, a més, pot donar informació del pas de mecenatge de Cerverí dels Cardona a l’infant Pere, de què no se’n sap ni el motiu ni les circumstàncies.

Entre els contemporanis de l’època que Cerverí s’establí a Girona, destaca la connexió amb el trobador Guillem Ramon de Gironella, autor de tres cançons i un partiment, però mai localitzat de manera coherent. Cabré i Reixach l’han identificat, en la línia proposada per Riquer, amb un canonge de Girona documentat entre 1253 i 1261, enterrat a Sant Daniel, i fill dels castlans de Gironella, feudataris dels comtes de Cardona i del rei. La seva cronologia, i algunes referències compartides, el podrien relacionar amb Cerverí per un període breu, i fan pensar que en aquell moment era reconegut com un trobador amb recorregut i autoritat en un cercle poètic del bisbat de Girona anterior a Cerverí, malgrat que se’n conservin només quatre composicions.

Arnau Vives