La sessió del dia 8 de març va anar a càrrec de Sergi Grau Torras, que va presentar «Els documents sobre els càtars a Catalunya». La ponència va centrar-se en algunes de les aportacions més rellevants de les darreres publicacions de l’investigador sobre el tema: L’herètica pravitat a la Corona d’Aragó: Documents sobre càtars, valdesos i altres heretges (1155-1324), amb E. Berga i S. Cingolani (Barcelona: Fundació Noguera, 2015, 2 vols.), i La invenció dels càtars. La veritable història dels Bons homes a Catalunya (Barcelona: Angle Editorial, 2016). En la primera part de la sessió, Grau va sintetitzar els principals trets que permeten identificar els càtars i el catarisme i va desfer algunes ambigüitats sobre el seu origen, sobre la nomenclatura de referència i les confusions entre càtars i valdesos, i sobre els fonaments doctrinals del catarisme (sobretot la qüestió del dualisme filosòfic). En la segona part de la sessió, va presentar les principals fonts que permeten identificar l’evolució dels càtars a Catalunya. En primer lloc, va fer referència a les fonts eclesiàstiques: tractats teològics del segle xii (dels quals sorgeixen els principals tòpics que s’han divulgat sobre els càtars), registres inquisitorials dels segles xiii i xiv en zona occitana que presenten referències sobre dissidents catalans (fons Doat de la Biblioteca Nacional de França, Registre de Jaume Fournier de la Biblioteca Vaticana, Registre Bernat de Caux), correspondència i cròniques. En segon lloc, va presentar alguns documents càtars (dels quals no hi ha cap testimoni a Catalunya): tractats com el Llibre dels dos principis de Giovanni di Lugio (1230) i rituals (com els occitans de Lió i de Dublín o el llatí de Florència). Finalment, va enumerar les principals fonts de la documentació sobre els càtars a Catalunya publicada al diplomatari: registres inquisitorials en zona occitana; registres papals del Vaticà; butlles, condemnes, documents de remissió, constitucions reials, llibres de comptes (Arxiu de la Corona d’Aragó, Archives départementales des Pyrénées-Orientales, Arxiu Capitular d’Urgell i Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona). Aquesta documentació permet considerar que el moviment càtar a Catalunya té un origen meridional i va anar avançant cap al nord, on va ser força documentat a partir de la croada antialbigesa.