El 13 de desembre Milagros Guàrdia, catedràtica d’Història de l’Art Antic i de l’Alta Edat Mitjana a la Universitat de Barcelona, membre de l’IRCVM i directora del projecte de recerca Ars Picta, va fer una conferència titulada «El viatge somniat a Terra Santa i l’ideari del noble en els murs pintats de l’església romànica». La investigadora va començar la seva exposició amb una mostra de la presència i l’evolució dels motius profans en la pintura mural romànica. Es tracta de motius que solen aparèixer al costat d’escenes cristianes, amb les quals mantenen un lligam que sovint és difícil d’interpretar, com és el cas de l’escena de joglaria representada al mur de davant de l’escena de lapidació de Sant Esteve al conjunt de Boí (descobert recentment gràcies a la documentació d’una inscripció). Altres vegades també apareixen al costat de repertoris orientals, cosa que es pot explicar per un intercanvi de repertoris entre cultures. 

A partir d’aquesta introducció, Guàrdia es va centrar en l’explicació d’un cas concret que ha estudiat recentment, el de l’ermita del monestir de San Baudelio de Berlanga, en què un conjunt religiós que segueix els models simbòlics del viatge a Terra Santa conviu amb la pintura moral profana que representa l’ideari del noble. L’especialista va explicar que aquest conjunt pictòric és una obra unitària creada entre 1129 i 1134, durant les reformes del conjunt arquitectònic de l’ermita i el monestir empreses per Fortunio Aznárez, senyor de Berlanga. En aquest procés de reforma, es va crear un nou circuit i l’església es va adaptar a la litúrgia romana, tant amb l’orientació de l’altar com amb la ubicació de la capelleta i la tribuna. Segons la hipòtesi de Guàrdia, el programa iconogràfic cristià i profà està íntimament relacionat amb l’arquitectura i la delimitació dels espais, i respon a una voluntat de modernitzar l’edifici que entronca amb les inquietuds de Fortunio Aznárez: el viatge a Terra Santa i la plasmació dels principals focus de devoció del pelegrinatge, sobretot en territori italià. El pilar central en forma de palmera que sustenta la cúpula, el reliquiari, la tribuna monàstica, la petita capella del pilar, l’absis i l’altar formen l’espai reservat als monjos i presenten característiques arquitectòniques i pintures de tema religiós que evoquen elements simbòlics que es trobaven en alguns focus devocionals del pelegrinatge a Terra Santa o que presenten escenes bíbliques de difícil interpretació. Per exemple, el pilar central en forma de palmera recorda Jerusalem amb la palmera al centre, la capelleta es pot interpretar com una reproducció del camí a Terra Santa i la pintura de Sant Nicolau de Bari a l’absis evoca el culte a les despulles del sant, les quals eren un dels focus del pelegrinatge. L’espai central de la nau, reservat als laics, presenta una imatge més entenedora del món cristià: al nivell superior, les pintures cristianes representen escenes ben conegudes (el sopar, la crucifixió, l’epifania o la resurrecció) i, al nivell mitjà, es representen temes profans, en els quals es barregen elements exòtics (florals o animals) i escenes pròpies del noble cristià, per exemple, la caça. 

Com va mostrar Guàrdia, aquesta barreja de motius i temes iconogràfics no és gratuïta i es pot explicar en relació amb l’organització de l’espai arquitectònic i el programa de reforma del conjunt de San Baudelio de Berlanga, que reflecteix els principals focus del viatge a Terra Santa i l’ideari del noble. La vinculació d’alguns elements amb altres fonts i les referències a altres conjunts converteix l’ermita del monestir de San Baudelio en un reliquiari arquitectònic.