Esteu aquí

¿El viatge com a discurs? Relats de viatge i context històric: l’enigmàtic periple europeu del baró de Rozmital (1465-1467)

Conferenciant: 
Data: dia i hora: 
dimarts, 6 octubre, 2009 - 19:30
Programa: 

El 6 d’octubre la primera sessió del SLIMM del curs 2009-2010 va anar a càrrec de Miquel Raufast, investigador del CSIC-Institució Milà i Fontanals, i va tractar d’El viatge com a discurs? Relats de viatge i context històric: l’enigmàtic periple europeu del baró de Rozmital (1465-1467). Es conserven dos relats del viatge que el baró Leo de Rozmital (Praga) va emprendre per Europa entre el novembre de 1465 i el febrer o març de 1467. Tots dos foren redactats per membres de la comitiva. El primer fou escrit en alt alemany per Gabriel Tetzel, un mercader alemany ja gran i expert. És un relat general, escrit potser uns anys més tard de la tornada fent ús de la memòria. El segon fou escrit per Schaseck, un jove membre de la comitiva. El text original, en txec, no s’ha conservat, però sí una traducció llatina feta un segle més tard. És un relat més detallat i concís que el de Tetzel, amb molta informació i documents, com un diari oficial del viatge, però també espontani. 

El viatge del baró de Rozmital i la seva comitiva (formada per quaranta o cinquanta nobles, més els servidors) és qualificat pels dos redactors com a «viatge de cort, de peregrinació i de cavalleria». De tots els llocs per on passen, en visiten les corts (reials, ducals...) ―o sigui, els centres de poder― i els centres de devoció (com Santiago). Ara bé, sembla que hi ha un motiu no explícit per a aquest viatge, un motiu polític. Aquesta lectura és avalada per la situació política de Bohèmia: el conflicte polític i religiós que hi havia des de principis del segle XV entre catòlics i hussites havia desembocat en una coalició entre catòlics moderats i hussites, que el papat havia negat, condemnant Bohèmia a l’aïllament. El rei Jordi de Podebrad (hussita) havia iniciat una campanya política i diplomàtica per contrarestar la condemna del papat. La germana del baró de Rozmital, noble catòlic, era l’esposa del rei Georg. El comportament dels viatges, que actuen com a diplomàtics i busquen sempre trobar-se amb els monarques a tot arreu on van, dóna peu a la lectura política del viatge. Així, el viatge s’entén com una manera de mostrar Bohèmia a Europa.

Del pas de Rozmital per la Península Ibèrica, en destaca l’estranyesa dels viatgers: a diferència dels altres territoris per on havien passat, la Península Ibèrica els sembla un territori hostil. El paisatge és desèrtic, el clima calorós, i els costums i la religió llunyans. Tanmateix, els relats posen molt d’èmfasi en la convivència de religions que es troben a la Península, potser influïts per la situació del seu país. Catalunya en surt mal parada: hi ha mala gent, lladres, pobres, no s’hi senten segurs, els assalten, tenen problemes amb els salconduïts... S’ha de tenir en compte que els viatges entren a Catalunya el 1466, en plena guerra. Cal preguntar-se què sabien aquests viatges de Catalunya i de la Península Ibèrica abans d’arribar-hi, i si el que en sabien va poder influir en el seu judici.