El poeta J. V. Foix desplega en l’obra literària i assagística una intensa i ininterrompuda recepció, interpretació i apropiació de la matèria lul·liana. Alguns aspectes de l’Ars de Ramon Llull, dels quals destaquem l’exemplarisme, la cosmovisió unitària i jeràrquica del món, o l’aparellament de teoria i pràctica, són elements indispensables en la configuració foixiana de la labor poètica, entesa com a “investigació en poesia.” El mètode lul·lià d’“atrobar veritat,” en les seves dimensions material, creativa i pràctica, es descobreix a partir de les incursions de Foix com a paradigma i exemple de l’ideal realista al qual la poesia ha de tendir. L’estudi s’ocupa d’exposar la congruència del propòsit global de l’obra del poeta en relació amb l’assimilació i variació de tècniques i temes lul·lians. En primer lloc, s’hi descriu la naturalesa dels objectes poètics i la seva unitat indissoluble amb la realitat. Aquest primer pas condueix a l’exploració de les condicions de la “investigació en poesia” com a pràctica heurística i experimental que reflecteix el realisme de l’autor. La recerca conclou que l’hàbit actiu i contemplatiu que es desprèn de l’Ars lul·liana és un model primordial de la proposta creativa de Foix.