Esteu aquí

El culte de la Mare de Déu de Blaquerna a l’Epir dels Comnè

Conferenciant: 
Data: dia i hora: 
dimarts, 5 abril, 2016 - 19:30
Sala de professors, Edifici Carner
Programa: 

El dia 5 d’abril Jaume Torró, professor de Filologia Catalana a la Universitat de Girona, va presentar «El culte a la Mare de Déu de Blaquerna a l’Epir de Comnenos», a propòsit d’algunes troballes sobre aquest tema fetes en un viatge a la regió de l’Epir (nord-oest de Grècia i sud d’Albània). A l’inici de la sessió, Torró va indicar la localització d’algunes esglésies i santuaris dedicats a la Mare de Déu de Blaquerna en aquesta regió ―concretament a Corfú, Berat i Arta―, i va mostrar la relació que presenten amb la dinastia Comnenos, que va regnar a l’imperi bizantí a partir de l’any 1057 i posteriorment al despotat d’Arta. El palau de Blaquernes de Constantinoble, lloc de residència imperial dels Comnenos, va adoptar el nom de l’antic santuari de Blaquerna, on l’emperador d’Orient Lleó I (457-474) havia dipositat el «maphórion» o mantell de la Mare de Déu, una relíquia que es va convertir en protecció de la ciutat i de l’imperi arran de l’alliberament de la ciutat en el setge dels perses i els àvars, l’any 626. Torró va mostrar la relació entre la Mare de Déu de Blaquerna, vinculada a un santuari i a un lloc, i la Mare de Déu de l’Hodigitria a Constantinoble, un tipus iconogràfic i, originàriament, la relíquia de la icona de la Mare de Déu pintada per sant Lluc i custodiada al monestir de l’Hodigitria (prop de l’antic palau imperial), que també es va convertir en protecció de la ciutat i l’imperi segons els sinaxaris recollits en l’«Akáthisos».

A continuació, va fer algunes consideracions sobre la representació de la Mare de Déu de Blaquerna, amb l’objectiu de valorar quina representació degué conèixer Llull. Va observar que aquesta Mare de Déu pot estar representada per diferents tipus iconogràfics: principalment, respon al model d’«hodigitria» (assenyalant l’infant en braços) o al de «platytéra» (orant amb els braços estesos, dreta o asseguda), però amb diverses variacions. Va explicar que abans del segle xii la documentació fa referència a imatges de la Mare de Déu amb mantell blau i l’infant als braços; a partir del segle xii, però, sol ser representada amb mantell vermell i, a causa de la identificació de la Mare de Déu de Blaquerna amb la Mare de Déu de l’Hodigitria —totes dues venerades com a protectores de Constantinoble i de l’imperi—, la representació de la primera va adoptar trets iconogràfics de la segona, com el fet d’assenyalar l’infant en braços.

Finalment, va aportar algunes dades sobre les possibles vies per les quals Llull degué conèixer aquesta Mare de Déu. A més dels monestirs antics de l’Epir, Torró va fer referència a un antic monestir de Clarença dedicat a la Mare de Déu de Blaquerna, que es remunta al principat de Morea. Es tracta d’una construcció franco-bizantina del segle xiii, que es pot vincular al període de disputes territorials entre els dèspotes d’Arta i Carles I d’Anjou (1271-1281). Torró va recordar que el despotat d’Arta i el principat de Morea van ser ambicionats pels Anjou de Nàpols fins al segle xiv i va apuntar aquesta connexió angevina com a possible de via de coneixement de la Mare de Déu de Blaquerna per part de Llull.