En la primera sessió del segon quadrimestre del curs, que va tenir lloc el 3 de març de 2015, Francesc J. Gómez va parlar de la Difusió de la Commedia de Dante en la cultura catalana medieval. El ponent va presentar diverses dades sobre la difusió i la recepció de la Commedia en la cultura catalana fins a 1460, obtingudes en el procés de preparació de la seva tesi doctoral dedicada a l’estudi i l’edició del Tractat de les penes particulars d’infern de Joan Pasqual (Universitat de Girona, 2013). Com a suport a la presentació, Gómez va utilitzar un quadre sinòptic amb les principals dades sobre els textos d’autors catalans que segueixen la Commedia, els lectors i/o possessors de testimonis de la Commedia relacionats amb els textos esmentats i algunes notes sobre el context cultural. En primer lloc, va fer algunes observacions generals sobre el marc cronològic i les característiques de la recepció de la Commedia en la cultura catalana. La presentació se centrava en el període de consagració de la recepció de la Commedia, a la primera meitat del segle xv. Segons Gómez, és possible distingir diverses etapes i diversos tipus de lectura, en funció dels passatges d’interès de l’obra de Dante: lectura cortesa i sentimental, valoració de la lírica culta, tradició historicopolítica, tradició escatològica i interès per la Commedia com a repertori retòric i de sentències morals. A continuació, el ponent va explicar les característiques principals de cada etapa de recepció a partir de les dades recollides al quadre sinòptic. 

Les primeres mostres segures de la influència de la Commedia en la cultura catalana es troben en Bernat Metge, al Llibre de Fortuna i Prudència (1381) i a Lo somni (c. 1398), i en dos poemes d’Andreu Febrer (I i VIII); el primer testimoni de la influència d’un comentari es troba en una carta de 1408 de Martí I. Francesc Gómez va explicar la importància de la cort de Frederic III de Sicília en la recepció i difusió de la Commedia i va proposar la possibilitat que l’obra entrés a la Corona d’Aragó per via de la reina Elionor. Pel que fa al poema I d’Andreu Febrer (de data incerta, però anterior a 1401), el ponent va llançar una hipòtesi de datació a partir de la relació de la referència al consistori i la festa de la Gaia Ciència de 1398, cosa que va obrir un debat entre els assistents, que la van rebutjar. Després del compromís de Casp (1412) la influència de la Commedia es testimonia en tres grans àmbits. D’una banda, l’obra circula en l’àmbit eclesiàstic entorn de Benet XIII (possessor d’una traducció i un comentari), i el text és utilitzat per les autoritats eclesiàstiques i per predicadors, com Vicent Ferrer o Felip de Malla. D’altra banda, també circula en l’àmbit de la cort d’Alfons el Magnànim i influeix poetes catalans vinculats a aquesta cort (Jordi de Sant Jordi, Andreu Febrer, Ausiàs March); és interessant, en aquest context, el testimoni d’Enric de Villena sobre la lectura de la Commedia de Dante i l’Eneida de Virgili a la cort. Finalment, és durant el primer terç del segle XV quan es comencen a trobar testimonis de la presència de la Commedia fora de la cort, sobretot entre ciutadans honrats i religiosos, i quan es diversifiquen més els interessos sobre aspectes de l’obra (és quan apareix, per exemple, la versió teològica de l’Infern de Joan Pasqual). Tal i com va mostrar breument el ponent, a partir dels anys 40, la Commedia assoleix una àmplia difusió en terres catalanes i arriba a estaments ben diversos (noblesa i ciutadans honrats, intel·lectuals i escriptors, artistes i menestrals). Les mostres recollides per Francesc Gómez fins a 1460 són representatives de la creixent penetració de la Commedia en la cultura catalana durant el segle XV.