En la sessió del dia 15 de març de 2016 Jaume Coll Mariné va presentar el tema «D’uns llavis massa fins, d’unes mans massa blanques: petrarquisme i antipetrarquisme a la lírica catalana del Barroc». Després de fer una síntesi dels principals trets de la conceptualització de la dona en la poesia de Petrarca, Coll es va centrar en el comentari de cinc poemes representatius de diferents tendències de la lírica catalana del Barroc: «Refereix son amor, satirisant els poetes» de Francesc Vicent Garcia i la seguidilla «Pastora donosa» de Pere Jacint Morlà; el sonet «Hermoses aigües, que amb sonora plata» de Josep Blanch; i els poemes «A una monja novícia desdenyosa que estava resant lo ofici de defunt per una tia sua» i «A una dama que, patint una gran set, li donà son galant un jarro d'aigua», de Francesc Vicent Garcia. El tercer poema és un exemple de la continuïtat del model petrarquista en la lírica catalana del Barroc, que es caracteritza per la repetició de tòpics. Els dos primers, en canvi, són exemples de la sàtira antipetrarquista, basada en la desautomatització dels tòpics de la poesia petrarquista i en l’exhortació de la materialitat, la qual cosa posa de manifest el desajust entre dos models conceptuals diferents. Els dos darrers també són mostres de poesia antipetrarquista, però, tal i com va mostrar el ponent, representen el canvi de paradigma conceptual a partir de la deconstrucció de l’estructura interna del poema. Coll va analitzar l’estructura d’aquests dos poemes, va comparar-ne alguns trets amb altres poemes del Barroc europeu, i va mostrar com el joc d’imatges i l’esquema psicològic que desplega l’autor en aquests dos poemes és capgirat a partir dels mateixos elements vertebradors dels textos i a partir del contrast entre la sensualitat i l’espiritualitat.