La sessió de l’SLIMM del mes de març va ser dedicada a l’astròleg Bartomeu Tresbens i a la investigació que duu a terme el doctor en Filologia Clàssica Sebastià Giralt, de la Universitat Autònoma de Barcelona, dins del projecte «Corpus digital de Arnau de Vilanova: filosofia y ciencia en la Corona de Aragon, siglos XIII-XIV» (FFI2014-53050-C5-2-P). La conferència va iniciar-se amb una exposició del context de la cort en què escriu Tresbens, que és el regnat de Pere el Cerimoniós, i va tenir com a nucli central el desenvolupament dels tres eixos de recerca que es planteja per a l’estudi de l’obra d’aquest astròleg: la revisió de la documentació que existeix sobre aquest autor; l’anàlisi de l’obra inèdita per iniciar-ne l’edició; i, finalment, l’estudi de les fonts que trobem als seus textos.

La vinculació de Bartomeu Tresbens amb el poder està documentada entre 1359 i 1375, que correspon al període en què regna Pere el Cerimoniós (1336-1387), un monarca que patrocina obres astrològiques en llengua vernacla com una de les estratègies de promoció de la corona en una etapa en què travessa una crisi. Així, la biblioteca reial compta amb un fons astronòmic i astrològic considerable i, a partir del 1359, el rei impulsa un programa d’elaboració de textos astronòmics en llatí, hebreu i català, programa dins del qual s’insereix l’obra de Tresbens.

La documentació que s’ha pogut recollir sobre el personatge es troba a l’Arxiu Històric de Ciutat de Barcelona (data de 1359), a l’Arxiu de la Corona d’Aragó (comprèn el període entre 1360 i 1375) i a l’Arxiu Comarcal de la Segarra amb el Llibre de consells (de 1372). Tota aquesta documentació, que sortirà en forma de diplomatari elaborat per Sebatià Giralt i Carmel Ferragud, aporta una sèrie d’informacions imprescindibles per a la reconstrucció del seu paper com a astròleg del rei Pere el Cerimoniós i de la seva obra. Així, sabem que fa de metge a Barcelona, que està al servei de la monarquia fent tant de metge com d’astròleg (combinació de professions molt habitual a l’època), que rep pagaments del tresor reial i que té negocis i un plet privat.

L’obra de Tresbens ha pervingut fins als nostres dies a través de dos manuscrits de la segona meitat del segle xv: el manuscrit París, BNF, Manuscrits occ., Esp. 411 i el manuscrit Ripoll, Biblioteca Lambert Matas 21. La documentació de la qual parlàvem més amunt, juntament amb referències a fets històrics i a informacions que trobem a la seva obra, permet fer la hipòtesi de datació del quatre tractats astronòmics que va escriure: Llibre de les nativitats (1360-1366??), Tractat de les interrogacions (1366-1367?), Tractat de les eleccions (1367-1368??) i Libel d'investigació de tresors (1369 o abans?). A més a més, Giralt va parlar de tres obres que no han arribat fins avui: el Llibre del rei (Pere) i dels seus accidents, que es devia perdre, i el Tractat de l’esfera i l’equatori  i el Llibre general d’astrologia, que va projectar però no va arribar a escriure mai.

Finalment, el conferenciant va esbossar les seves investigacions sobre les fonts en els tractats de Tresbens, a les quals considera que accedeix a partir de la biblioteca reial, que compta amb un bon nombre de volums dedicats a la ciència de les estrelles. Giralt va exposar que la font principal és Abenragel (un dels autors dels quals hi ha més obres a la biblioteca reial), però que beu de molts altres autors, i que el seu paper no és el de mer compilador, sinó que fa un ús crític d’aquestes fonts: hi afegeix comentaris i aportacions personals, les corregeix, n’adapta el contingut al destinatari (el rei Pere) i les contrasta amb la seva experiència. 

Exposant les línies d’investigació sobre l’obra de Bartomeu Tresbens, Sebastià Giralt va convèncer el públic que, tot i que és un autor que ha estat deixat de banda perquè, actualment, l’astronomia no gaudeix de prestigi, és l’escriptor més ambiciós d’obra astrològica en llengua vernacla a la baixa edat mitjana i, per tant, és necessari que s’estudiï i a fons i se n’editi l’obra.

Mireia Martí