L’última sessió del seminari, el 7 de juny de 2007, va comptar amb la presència de Sebastià Giralt, que va parlar d’Arnau de Vilanova davant la màgia i l’astrologia. Giralt va presentar la figura d’Arnau de Vilanova com la d’un metge vinculat a les arts ocultes, però lluny de la imatge llegendària i apòcrifa que el relaciona amb l’alquímia. A la Baixa Edat Mitjana, es pot parlar de màgia superior i inferior. La primera és la màgia que trobem escrita i es divideix alhora en nigromància –màgia il—lícita– i en màgia natural –màgia lícita, propera als mecanismes de la natura. La màgia inferior, en canvi, és la màgia que es transmet oralment.

De la màgia il—lícita, en parla l’epístola De reprobacione nigromantice ficcionis, la primera obra d’Arnau de Vilanova que tracta de les arts ocultes. Aquest opuscle de 10 pàgines és un text dens, molt escolàstic. S’estructura en tres parts: una introducció, en què hi ha una dedicatòria al bisbe Jaspert; un nucli, que és una quaestio, en aquest cas una argumentació contra el principi fonamental de la nigromància –això és, la possibilitat de dominar els dimonis per mitjans naturals o sobrenaturals–; i, finalment, un epíleg en què es denuncia la malenconia soferta pels nigromants.

Segons Arnau de Vilanova, la possibilitat d’invocar els dimonis i dominar- los és una invenció per provocar la perdició dels homes. Al segle XIII hi ha una literatura en contra de la nigromància, que intenta discriminar els sabers lícits d’aquells que són il—lícits. De fet, fins al segle XIV, la màgia diabòlica és entesa com un mer engany.

En les paraules de Vilanova podem intuir la presència de tradicions diverses, com la màgia àrab, o d’autors com ara Albert Magne o Tomàs d’Aquino. Arnau de Vilanova utilitza la medicina per atacar la nigromància. Creu que el mal dels nigromants és causat per una lesió de la raó. Aquesta creença parteix de la doctrina de Galè, tal com figura en l’obra de Constantí l’Africà.

Quant a la màgia lícita, la màgia natural ocupa un lloc en el saber universitari. Tot el que és creat rep unes propietats ocultes, procedents dels astres (virtus occulta proprietas). Arnau i d’altres autors distingeixen entre les facultats específiques (tots i cadascun dels individus de l’espècie, forma specifica) i les facultats individuals. Aquestes propietats tenen aplicacions terapèutiques: contra el dolor, les malalties mentals; poden generar verins i antídots (triaga). Les propietats ocultes, però, també poden perjudicar l’individu: poden generar malalties mentals. Això és, alienació, demència, etc.

A l’Speculum medicinae, Arnau de Vilanova defensa l’existència de quatre qualitats (calent, fred, sec i humit, cadascuna de les quals guareix la contrària). I també parla de les qualitats primàries i secundàries d’un compost. Això no obstant, les propietats ocultes només es poden trobar a través d’experiències casuals, fortuïtes i poden ser positives o negatives i afectar una part del cos o el cos en general.

En l’epistemologia arnaldiana, la revelació és l’únic camí per arribar a la fe. S’estableix un cert paral—lelisme entre la fe revelada i el saber mèdic revelat. De totes maneres, Arnau de Vilanova demostra prevenció davant l’aplicació d’un nou remei. En altres paraules, sovint prefereix recomanar els remeis convencionals abans que provar un remei nou que ha llegit en algun llibre.

També cal tenir en compte la influència de l’astrologia en la medicina del segle XIII. Les propietats ocultes que desprenen els astres poden influir també en la salut de les persones. Arnau de Vilanova hi fa referències disperses. Quant a les monografies que se li atribueixen sobre aquest tema (De iudiciis astronomies, De sigillis), l’autoria de Vilanova és dubtosa, segons afirma Giralt.

La melotèsia zodiacal, per exemple, és el sistema pel qual es posen en relació les parts del cos humà amb els signes del zodíac. Arnau és un pioner dels segells astrològics (discos d’or amb la figura d’un signe zodiacal), n’és un referent durant molt de temps. Com a mostra, hi ha documents que proven que el 10 de juliol de 1301 Arnau es va recloure al castell del Papa de la Sgurgola, prop d’Anagni, per escriure un opuscle per a la salut del papa que va provocar gran admiració al mateix Bonifaci: “m’ha fet uns segells d’or [...] que em protegeixen del dolor del càlcul”. Així mateix, ens informa que les mesures terapèutiques prescrites per ell, entre les quals hi ha un segell d’or amb el signe de leo inscrit, van ser tan eficaces que el mateix malalt reconeixia deure-li la vida.

L’astrologia era entesa com un saber auxiliar que, sovint, donava prestigi al metge. Però no hem d’oblidar que les referències a les propietats ocultes són minoritàries, només s’utilitzen com a recurs complementari després d’altres remeis o dietes. Per tant, no ha de ser perpetuada la imatge d’un Arnau esotèric.