Semblances dels ponents

Hèctor Moret

Hèctor Moret Coso, nascut a Mequinensa (Baix Cinca) el 22 de març de 1958, solter de naixença, peripatètic i filatèlic de formació i heterogeni per vocació, és llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona i des de fa gairebé quinze anys treballa com a professor de llengua catalana i literatura en l’ensenyament secundari en instituts de la ciutat comtal i encontorns. Gran afeccionat a la micologia, als espàrrecs de marge i a plegar i cuinar gasteròpedes terrestres, ha aconseguit publicar sobre paper alguns poemes –sunt bona, sunt quaedam mediocria, sunt mala plura– i diversos textos intranscendents. Si bé dorm, de febrer de 1968 ençà, la major part de l’any a Barcelona, així que comença a escampar la boira hivernal arreplega els tracalets i se’n torna al Poble per mirar d’escapar de la boira existencial que sempre l’acompanya.

Com a poeta és autor dels poemaris Pentagrama (1987), Joc de daus (1988), Ròssecs (1992), Al cul del sac trobarem les porgueres (1993), Antídots (1996), Temps pervers (1999), de l’antologia lírica In nuce (2004) –amb traducció a l’aragonès i al castellà de Francho Nagore– i ha aplegat tota la producció lírica en el volum Camp clos (2006) –amb traducció al castellà de Carlos González. També és autor de diversos estudis a propòsit de la llengua i la literatura catalanes a l’Aragó, com ara Sobre la llengua de Mequinensa (1994), Estudi descriptiu de la llengua de Fraga (1995), Aproximació descriptiva a la llengua de Saidí (1996) o Indagacions sobre llengua i literatura catalanes a l’Aragó (1998), i com a investigador ha publicat un centenar d’articles, comunicacions i col·laboracions diverses en revistes especialitzades i de cultura, actes de congressos i altres publicacions miscel·lànies (enciclopèdies, diccionaris temàtics, etc.). Com a columnista col·labora habitualment, amb el pseudònim Esteve Betrià, a la revista Temps de Franja. Alguns dels seus escrits assagístics s’han aplegat en el volum Circumloquis i remostrons (2003). Ha publicat narracions amb el pseudònim de Marc Cornell i com a editor ha dirigit les col·leccions de textos literaris Quaderns de la Glera, Quaderns de les Cadolles i Quaderns del Cingle amb la intenció de donar a conèixer obres d’autors de l’Aragó catalanòfon.

OBRA

1. Poesia

- Pentagrama, Barcelona: Edicions Columna, 1987.
- Parella de negres, Barcelona: Edicions Columna, 1988.
- Ròssecs, La Garriga: Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, 1992.
- Al cul del sac trobarem les porgueres, València: Edicions Alfons el Magnànim, 1993.
- Antídots, València: Editorial Tres i Quatre, 1996.
- Temps pervers, Zaragoza: Departamento de Educación y Cultura del Gobierno de Aragón, 1999.
- In nuce. Antologia lírica, Calaceit: Associació Cultural del Matarranya, 2004 [Amb traducció de Francho Nagore al castellà i a l’aragonès].
- Camp clos / Campo cercado. Obra poètica, Zaragoza: Prensas Universitarias de Zaragoza, 2006 [Amb traducció de Carlos González al castellà].

2. Estudis i edicions

- Escrits en català a La Ribera del Cinca (Fraga 1929-1931), Fraga: Institut d’Estudis del Baix Cinca, 1991.
- Pere Pach i Vistuer: Articles ribagorçans i altres escrits, Huesca: Instituto de Estudios Altoaragoneses, 1991.
- Punt per agulla. Mostra de la narrativa breu de l’Aragó catalanòfon, Calaceit: Sisalls edicions, 1993.
- Maties Pallarés. Articles matarranyencs i altres escrits, Calaceit: Associació Cultural del Matarranya, 1993.
- Sobre la llengua de Mequinensa, Fraga: Institut d’Estudis del Baix Cinca, 1994.
- Lo Molinar. Literatura popular catalana del Matarranya i Mequinensa. 3. Gèneres menors  de la literatura popular, Calaceit: Instituto de Estudios Turolenses - Associació Cultural del Matarranya - Carrutxa, 1995.
- Estudi descriptiu de la llengua de Fraga, Fraga: Institut d’Estudis del Baix Cinca, 1995 [En col·laboració amb Josep Galan].
- Aproximació descriptiva a la llengua de Saidí, Fraga: Institut d’Estudis del Baix Cinca, 1996 [En col·laboració amb Màrio Sasot].
- Bllat colrat! Literatura popular catalana del Baix Cinca, la Llitera i la Ribagorça. 3. Gèneres etnopoètics breus no musicals, Fraga: Instituto de Estudios Altoaragones - Institut d’Estudis Ilerdencs - Institut d’Estudis del Baix Cinca - Gobierno de Aragón, 1997.
- Ataüllar el món des del Molinar. Antologia lírica de Desideri Lombarte, Calaceit: Associació Cultural del Matarranya, 2000 [En col·laboració amb Artur Quintana].
- 24 del XX: selecció de poesia catalana del segle XX, Les Notícies de Llengua i Treball (Publicació del Servei de Normalització Lingüística de la UGT de Catalunya i de la UGT de les Illes Balears), 15 (desembre de 2002), 20 pp. [Signat com a Esteve Betrià].
- El Cafè de la Granota de Jesús Moncada, Barcelona: Edicions 62, 2006.

3. Assaig

- Indagacions sobre llengua i literatura catalanes a l’Aragó, Calaceit: Institut d’Estudis del Baix Cinca - Associació Cultural del Matarranya, 1998.
- Circumloquis i remostrons, Fraga/Calaceit: Institut d’Estudis del Baix Cinca - Associació Cultural del Matarranya, 2003 [Signat com a Esteve Betrià].

Servando Rodríguez Franco

1. Biografía

Servando Rodríguez Franco nació en San Jorge de Alor (Olivenza), provincia de Badajoz, el 16 de octubre de 1956. El recuerdo más temprano que conserva es de los cuatro años: la cigüeña había dejado en la ventana del doblado a su segunda hermana, había llovido y ese día, en una poza de agua, encontró la horquilla de un tirador. Esto último le hizo especialmente feliz, aunque nunca supo usarla bien y, por tanto, no le remuerde en la conciencia el imposible asesinato de ningún pardal. Pertenece a la primera generación de oliventinos a la que sus padres se dirigen, casi exclusivamente, en lengua castellana, aunque en casa los progenitores solo hablan entre ellos y con los demás adultos en portugués.

Estudió los primeros años de aquel bachillerato de seis en el seminario de Hermanos Maristas de Robledo de Chavela, en la sierra de Madrid. Se licenció más tarde en Lenguas y Literaturas Modernas, variante de Estudios Portugueses en la Universidade Aberta de Lisboa, donde obtuvo también titulación de posgrado en Estudos Portugueses Multidisciplinares, en la especialidad de lingüística. Su tesis de Mestrado, pendiente de lectura,  estudia el tema Deturpações toponímicas numa zona de contacto de línguas –o concelho de Olivença.

Sus conocimientos de la lengua portuguesa le llevaron a trabajar en el Archivo Histórico de Olivenza, cuando este estaba conformándose por la década de los ochenta. Por la misma razón pasó a responsabilizarse de la oficina de información turística de esa localidad a partir de 1993 y hasta la actualidad. Simultanea estas tareas con la de profesor de portugués desde el curso 1988-89 hasta el momento presente, tanto en la enseñanza reglada (educación permanente de adultos) como en muy diversos cursos para sectores de la administración pública, sanidad, cuerpos de seguridad, cámaras de comercio, universidades populares, etc.

Ha sido miembro del consejo de redacción, y asesor lingüístico, de la revista bilingüe Encue(o)ntros, así como corresponsal lingüístico para el portugués de Olivenza del informe EUROMOSAIC (Producción y reproducción de los grupos lingüísticos minoritarios de la UE) de la Comisión Europea (DG XXII), desde agosto de 1993 a julio de 1994, elaborado por el Institut de Sociolingüística Catalana (Barcelona).

Participó como ponente en varias jornadas científicas, entre las que destacan: “Décimas y refranes en la tradición oral del portugués de Olivenza”, en Congreso Internacional APLEX, Cáceres, 4 a 6 de noviembre, 2004; y “Alteración toponímica en una zona de contacto de lenguas: el municipio de Olivenza”, en Jornada sobre el portugués oliventino, Olivenza, 28 de febrero, 2009.

2. Publicaciones

En los catálogos de la Biblioteca Nacional de España aparece como autor de las cinco publicaciones siguientes:

Las manos y la vida (1999); Olivenza: una visita guiada (2000); El fútbol ibérico en su intimidad (2002); La inquisición en el bajo Guadiana portugués (Moura, Mourão, Olivenza y Serpa) desde 1640 hasta 1715 (2006) y Olivenza, ciudad de puertas abiertas (2008). Salvo la segunda y la última, en calidad de traductor.

Asimismo, es autor de medio centenar de artículos de divulgación del patrimonio artístico de Olivenza y del estudio toponímico “Alor: origen y resultados posteriores de un topónimo”, en Encuentros/Encontros, n.º 2 (1993), 49-72.

3. Obra literaria

Es autor de tres poemarios inéditos: De miel y de barro (1980), Memorial de Sodoma (1985) y Trás-quentáis (2004). A este último pertenece su único poema editado: “Um pouco de chica-maroca”, en: Iberia Poyglotta, Editor Axel Lenzen, Titz (Alemania), 2006, p. 304.

Antonio Torres

Doctor en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona, i professor en aquesta mateixa universitat. Les seves línies fonamentals de docència i de recerca són l’espanyol d’Amèrica, la literatura i les cultures llatinoamericanes, les cultures llatines als Estats Units, així com la paremiologia.

Pel que fa a la docència, dicta i coordina des de fa anys l’assignatura del Grau de Filologia Hispànica i de Llengües Modernes L’Espanyol d’Amèrica (anual, 12 crèdits), i també ha impartit l’assignatura optativa L’Espanyol als Estats Units (6 crèdits, Llicenciatura en Filologia Hispànica). D’altra banda, s’ha encarregat de L’spanglish en la literatura dels ‘latinos’ dels Estats Units (optativa, 2,5 crèdits), assignatura corresponent al màster oficial de Llengua espanyola i literatures hispàniques, de la UB (cursos acadèmics 2009-2010, 2010-2011, 2011-2012), i actualment té al seu càrrec diverses assignatures del màster oficial d’Expert en espanyol com a llengua estrangera en àmbits professionals, de la UB.

Entre les seves publicacions destaquen:

- El español de América, Barcelona, Edicions de la Universitat de Barcelona, 2001/2005.

- Menene Gras Balaguer, Emma Martinell i Antonio Torres (eds.), Fronteras: lengua, cultura e identidad, Barcelona, Institut Català de Cooperació Iberoamericana, 2002.

- Procesos de americanización del léxico hispánico, València, Universitat de València, 2004.

- “Expresión lingüística e identidad en los latinos de los Estados Unidos”, Confluenze (revista digital semestral de la Universitat de Bolonya, Itàlia), 2009, 81-100 (http://confluenze.cib.unibo.it/article/view/1652/102).

- “Lenguaje y violencia en La virgen de los sicarios, de Fernando Vallejo”, Estudis Romànics, XXXII, 2010, 331-338.

- “El español de América en los Estados Unidos”, dins Milagros Aleza Izquierdo i José María Enguita Utrilla (coords.), La lengua española en América: normas y usos actuales, València, Universitat de València, 2010, 404-427 (http://www.uv.es/aleza/esp.am.pdf).

- “Paremiología española e hispanoamericana. Los americanismos parémicos”, Dialectologia, 10, 2013, 87-105 (http://www.publicacions.ub.edu/revistes/dialectologia10/).

A més, va participar en el projecte d’innovació docent Registres sonors per a l’estudi de la llengua i la literatura a Hispanoamèrica, finançat per la UB, i que tenia com a investigador principal la Dra. Dúnia Gras (duració: 01/09/2003-31/08/2005). Ara mateix és investigador del projecte D’una Amèrica a l’altra: lectures angloamericanes d'escriptors hispanoamericans, cap a una literatura transnacional, finançat per la UB i del qual és investigador principal la Dra. Dúnia Gras, coordina el grup PRESEEA - BARCELONA - ES, que forma part del Proyecto para el estudio sociolingüístico del español de España y de América, el responsable general del qual és Francisco Moreno Fernández, i és membre del projecte d’investigació ParemioRom (Paremiologia romànica: refranys meteorològics i territori), dirigit pel Dr. José Enrique Gargallo Gil, de la Universitat de Barcelona.

Nikola Vuletić

Nikola Vuletić, nascut a Zadar (Dalmàcia, Croàcia) l’1 de setembre de 1979, pare d’un xic que domina bé l’espanyol sefardita i d’una xiqueta que encara no diu gaire cosa, és doctor en Lingüística Romànica per la Universitat de Zadar, on treballa com a professor d’aquesta disciplina venerable i per sempre més inútil. Crescut vora del mar, arpó en mà, ha trobat en la dialectologia i en l’etimologia un camp privilegiat d’estudis, on passa el temps entre les xarxes de trasmall, les nanses i les paraules de la llengua romànicament eslava del seu arxipèlag natal, ormeigs que no el deixen dormir de nits. Sí, en canvi, les tardes, tradició sacra del millor dels mons a la qual no es pot –ni s’hi vol– resistir.

Es dedica a l’estudi dels romanços de l’Adriàtic oriental –el dalmàtic, l’espanyol sefardita, l’istroromànic, l’istroromanès, el venecià– i als contactes entre aquestes llengües i el croat txacavià. Nodreix amb molt d’amor el dišpet, tret constitutiu i fonamental del caràcter dàlmata, que no és ben bé el mateix que el despit, sinó més aviat una combinació gairebé suïcida d’orgull i de mala llet. Vet aquí per què publica molt en croat, tot i que això, en un país colonitzat i caracteritzat per la falta d’autorespecte, no és pas gaire bo per a la seua carrera acadèmica. Ha publicat diversos escrits en contra de la comercialització de la universitat pública. Heus ací algunes de les seues publicacions en les llengües accessibles al públic barceloní:

- “N-av ni de nåp, e cótro de vęrze. Refranys meteorològics i del calendari istroromanesos i relacions interlingüístiques”. Géolinguistique, 13 (2012), 339-353.

- “Os ditos do derradeiro en falar: notas da fraseoloxía dálmata”. Cadernos de Fraseoloxía Galega, 14 (2012), 257-269.

- “El perfecto compuesto en el judeoespañol de Esmirna (Izmir) hoy”. En: Bürki, Yvette / Sinner, Carsten (eds.), Tiempo y espacio y relaciones espacio-temporales en judeoespañol. München, Peniope, 2012, 51-62.

- “L’herència cultural romànica als refranys meteorològics del croat txacavià”. En: Gargallo Gil, José Enrique (ed.), amb la col·laboració de Maria-Reina Bastardas, Joan Fontana i Tous, Gabriele Iannàccaro i Antonio Torres Torres, I proverbi meteorologici. Ai confini dell’Europa romanza. Alessandria, Edizioni dell’Orso, 2011, 109-127.

- “Una proposta per a l’atles dels vestigis lexicals dalmàtics a la riba oriental de l’Adriàtic”. Estudis Romànics, 33 (2011), 171-188.

- “Para una historia social del romance temprano en Dalmacia”. Aemilianense. Revista Internacional sobre la Génesis y los Orígenes de las Lenguas Romances, 2 (2010), 363-389.

- “La construcció cali que + subjuntiu de l’espanyol sefardita: de l’aragonés i el català als Balcans”. Alazet. Revista de Filología, 20 (2008), 253-261.