Resums i materials de les ponències

MIRADES DE LA CIÈNCIA SOBRE EL TEMPS
Aula Magna de la Universitat de Barcelona
26 i 27 de maig de 2014

 

  1. El poema y la epifanía del tiempo
  2. Cuan el tiempo ye del tiempo, nunca ye mal tiempo. El proyecto paremiorom
  3. El temps psicològic
  4. Ritmes dels processos geològics i ritmes de les activitats sobre el medi generats per la nostra espècie
  5. Els ritmes circadiaris: la mesura biològica del curs del dia
  6. Alteracions de la percepció del temps i psicopatologia
  7. Filosofia de l'experiència del temps
  8. Reflexions sobre la naturalesa del temps
  9. Relativitats del temps en la física
  10. El temps en les llengües del món
  11. Observaciones climáticas y meteorológicas en textos de viajeros judíos
  12. El tiempo del clima
  13. El temps: concepte físic i mesura
  14. El temps com a variable independent en els sistemes dinàmics: una variable real? complexa? prescindible?
  15. The weather in medieval portals around the mediterranean
  16. "Herba de les orenetes", "flor de sant joan", "octubre", "col d'hivern": diversos aspectes del temps en el saber popular sobre les plantes detectats a través de recerques etnobotàniques en territoris de llengua catalana
  17. El imaginario del tiempo
  18. El temps d'una ciutat medieval: quan la filologia desxifra la cultura del temps

 

 

El poema y la epifanía del tiempo

Alfonso Alegre Heitzmann

El poema dice "tiempo" y ofrece presencia, la articula en el fluir de las palabras, fluir que pasa y que, sin embargo, queda, misterioso río en el que en el transcurrir bebemos, leemos, el tiempo que ya pasó, que aún no pasa, que ahora pasa y ahora ofrece. ("Corrientes aguas, puras, cristalinas, / árboles que os estáis mirando en ellas, / verde prado de fresca sombra lleno...").

 

Cuan el tiempo ye del tiempo, nunca ye mal tiempo. El proyecto paremiorom

Xosé Afonso Álvarez Pérez

Esta intervención tiene como objetivo presentar el proyecto Paremiología romance: refranes meteorológicos y territorio (FFI2011-24032), que se desarrolla en la Universidad de Barcelona, con la colaboración de varios centros de investigación europeos. Dicha iniciativa combina la perspectiva geolingüística y la paremiológica con el objeto de explorar los proverbios meteorológicos y del calendario en la Europa romance y los territorios colindantes. La ponencia pretende mostrar la gran diversidad formal y temática de estos refranes, que transmiten enseñanzas de muy distinto tipo (y diferentes grados de validez), así como la existencia de pautas de distribución espacial en las paremias.

alvarez.pdf

 

El temps psicològic

Joaquim Arnau Querol

L'anàlisi del temps des del punt de vista de la psicologia considera dues dimensions: la seqüència al llarg de la qual ens desenvolupem i la percepció que tenim del temps.

Des del punt de vista de la primera dimensió, s'ha de dir que el temps no és una variable que explica el desenvolupament, sinó més aviat la trajectòria, la direcció, la seqüència al llarg de la qual actuen altres variables explicatives (la maduració, l'ambient, etc.). Sense partir d'un determinisme absolut, es considera que cadascuna d'elles té un pes diferent segons l'edat.

La percepció del temps que tenim els humans es contempla mitjançant dues aproximacions. D'una banda, la neuropsicologia cognitiva, que amb un enfocament experimental ha estudiat les estructures subcorticals que intervenen en l'estimació temporal d'intervals, així com els mecanismes d'atenció i orientació temporal que permeten l'anticipació i preparació de les situacions futures rellevants, necessàries per a l'adaptació i supervivència. I d'altra banda, la noció de temps com percepció subjectiva que està influïda pels nostres estats interns. La percepció d'un temps més llarg o més curt depèn, en els malalts greus, de l'estat d'ànim, i la dels vells és diferent a la de la gent jove, etc. El temps està lligat a la memòria de l'abans i a l'anticipació del després, i això canvia amb l'edat. També els llocs (els escenaris de les nostres vides) són els depositaris del temps, dels nostres records.

arnau.pdf

 

Ritmes dels processos geològics i ritmes de les activitats sobre el medi generats per la nostra espècie

Pedro Busquets Buezo

Coneixem cada vegada més els temps en què s'han anat desenvolupant tot tipus de processos geològics tant a la superfície del planeta com a l'interior.

L'esser humà disposa, cada vegada més, d'eines molt i molt potents per incidir sobre la part sòlida i també sobre les capes fluides en temps molt curts que, a escala geològica, són instants.

Els canvis naturals que constantment es donen en les capes de la Terra comporten, de manera natural, reequilibris entre les diferents parts d'aquestes capes. L'activitat humana implica canvis molt importants i ràpids que el medi natural ha de reequilibrar. Aquests reequilibris no són sempre previsibles ni en intensitat ni en ritme.

A partir d'alguns exemples d'aquestes activitats analitzarem quines son les reaccions del medi i fins a quin punt són previsibles. Veurem exemples relacionats amb agricultura, mineria, construcció, accions sobre fons marins, etc.

busquets.pdf

 

Els ritmes circadiaris: la mesura biològica del curs del dia

Trinitat Cambras Riu

La vida sobre la Terra s'ha desenvolupat sota un entorn canviant, principalment marcat pel cicles diari i estacional. L'adaptació als cicles geofísics no és un fenomen reactiu, sinó que els organismes han generat una estructura ben definida anatòmica i fisiològicament, un rellotge biològic, per mesurar les hores del dia i les estacions de l'any. Això fa que el nostre cos sigui sorprenentment rítmic en pràcticament totes les seves funcions. El manteniment d'aquest ordre temporal és fonamental per un estat de salut. En aquesta mirada sobre el temps veurem la importància dels ritmes circadiaris, analitzarem la seva manifestació sota diverses condicions d'il·luminació a nivell experimental i reflexionarem sobre les conseqüències fisiològiques que poden produir les alteracions rítmiques induïdes pels canvis d'horari.

cambras.pdf

 

Alteracions de la percepció del temps i psicopatologia

Francesc Colom

La percepció del temps té una alta component emocional. Quan estem contents, el temps "passa volant", mentre que, quan estem tristos o avorrits, les hores semblen dies. Aquesta alteració en la percepció del temps també té el seu correlat en la malaltia psiquiàtrica, per bé que és una matèria d'estudi altament subjectiva. No tenim receptors neuronals per al temps que puguin ser observats en proves de neuroimatge. Els models de psicopatologia experimental que estudien la percepció del temps inclouen sempre la memòria i l'atenció com a funcions cabdals. Ambdues funcions es troben greument alterades a pràcticament tots els trastorns psiquiàtrics greus, com l'esquizofrènia, el trastorn bipolar o de la depressió, per la qual cosa sembla fàcil creure que la percepció del temps també ho estarà. Diversos autors ens parlen de la inclusió del concepte "abans i després" -això és el pas del temps- com una etapa neuromadurativa molt primerenca alhora que traumàtica, que podria estar alterada en persones que pateixen malalties del neurodesenvolupament. Aquests són alguns dels aspectes que seran abordats en la presentació.

 

Filosofia de l'experiència del temps

Josep M. Esquirol

S'assajarà una reflexió sobre l'experiència del temps en què apareixeran els termes:  ritme, quotidianitat, pas, irreversibilitat, do, present, actualitat i espera. L'aliança entre el llenguatge cololoquial i l'atenció a l'experiència permet comprendre la raó de la proximitat entre els conceptes de temps, vida i existència. En paralolel, i sense complicar el registre anterior, es faran unes referències puntuals a les posicions filosòfiques de M. Heidegger i E. Levinas sobre el tema.

 

Reflexions sobre la naturalesa del temps

Joan Fonollosa

Es presentarà el significat i el paper del Temps dins del model "Nosce te Ipsum" proposat per l'autor per descriure el funcionament de l'Univers.

En una primera part de la conferència es reflexionarà sobre la naturalesa del temps, a partir de la constatació de l'existència de dues classes de temps: el temps objectiu que mesuren els rellotges i el temps subjectiu, és a dir, la percepció individual que en té cadascú.

En la segona part es presentarà el model, relacionant els conceptes de temps, canvi i informació, la qual cosa permetrà establir de manera precisa la relació entre ambdues classes de temps i proposar una aproximació a un model matemàtic per relacionar-los.

fonollosa.pdf

 

Relativitats del temps en la física

David Jou

Habitualment, en parlar de relativitat del temps en la física, pensem en la teoria einsteniana de la relativitat, que n'és l'exemple més precís i acurat. En la relativitat especial, el temps depèn de la velocitat de l'observador; en la relativitat general, depèn del camp gravitatori. Parlarem d'aquestes dues relativitats, de la seva aplicació en el sistema GPS i de les seves implicacions especulatives en els viatges en el temps. A més, però, ens referirem a una tercera relativitat menys coneguda: la informacional o termodinàmica, referida a la quantitat d'informació necessària per descriure el contingut d'un període temporal. En aquest cas, tenim en compte que alguns períodes temporals que tenen una mateixa durada cronomètrica, tenen un contingut d'intensitat molt diferent. Aquesta relativitat és propera a la relativitat psicològica del temps, a diferència de les relativitats einstenianes, que no tenen cap relació amb la psicologia del temps.

 

El temps en les llengües del món

M. Carme Junyent

Per bé que sovint apareixen notícies, comentaris o recerques que informen sobre l'absència de la noció de temps, especialment pel que fa al futur, en determinades cultures, el cert és que el temps és un element fonamental en la vida de les persones i, com a tal, es manifesta en totes les llengües. A més a més, el desplaçament o capacitat per referir-se a esdeveniments que no es donen ni aquí ni ara és un tret de disseny del llenguatge humà; és inherent, per tant, a totes les llengües. Les llengües poden fer servir diferents estratègies per referir-se al temps: el temps verbal, els adverbis de temps, elements lèxics..., i categoritzar-lo de manera diferent. Però totes comparteixen alguns trets comuns (una divisió bàsica ara/aleshores, l'ús de conceptes espacials per a expressar-lo) que combinen de maneres diferents. En canvi, el que sí que és diferent segons la cultura són els sistemes de mesura del temps (estacions, setmanes, hores, etc.). En aquesta mirada de la lingüística sobre el temps, descriurem el que és comú en la categorització del temps en les llengües del món i proporcionarem exemples de com aquests principis bàsics s'aprofiten per crear un gran nombre de maneres de referir-s'hi.

junyent.pdf

 

Observaciones climáticas y meteorológicas en textos de viajeros judíos

José Ramón Magdalena Nom de Déu

En la literatura de viajes -en lengua hebrea- de judíos europeos medievales a latitudes orientales (Turquía, Egipto, Siria-Palestina, Mesopotamia...) se contienen muy curiosas observaciones acerca del "clima" (ártico, desértico, continental...) como de los "fenómenos meteorológicos" (vientos, lluvias, sequías...) que afectan y caracterizan determinados entornos geográficos que visitan y describen.

Aportaré los testimonios del judío navarro Benjamín de Tudela (llegó a Jerusalén hacia 1168) y del rabino Petahyah de Regensburg, que a finales del siglo XII emprendió un curioso viaje-circunvalación por tierras eslavas y eurasiáticas, hasta Bagdad y desde allí a Siria y Jerusalén, bajo control de los cruzados.

Ya en el siglo XV son del mayor interés los datos que, a lo largo de sus travesías y andanzas por el Mediterráneo, Egipto y Siria-Palestina, a la sazón bajo dominio de los mamelucos, aportan tanto el ilustre y rico comerciante de piedras preciosas, Meshulolam da Volterra (1481), como el afamado rabino Obadyah da Bertinoro (1488-90). Otra gema de este género, también en hebreo, es la relación del primer viaje de rabí Moshé Basola de Ancona, pero escrita entre 1521-1523, cuando ya los turcos otomanos se habían apoderado de Palestina y Jerusalén. El último testimonio que nos interesa aquí aportar es el de Eliyahu da Pesaro, ya de 1563.

 

El tiempo del clima

Javier Martín Vide

La polisemia en algunas lenguas de la palabra tiempo (cronológico y meteorológico) puede, al margen de su justificación lingüística, no ser tal para el meteorólogo y el climatólogo. En la palabra tiempo subyace la idea de flujo o devenir, de algo dinámico y cambiante, lo que puede aplicarse tanto al cronológico, como al meteorológico. Este es real, vivencial, expresable mediante los valores de las variables meteorológicas y las observaciones de los meteoros, y constatable en las sensaciones que produce en nuestro cuerpo.

Tan voluble es el comportamiento del tiempo (atmosférico) a lo largo del tiempo en constante avance (del reloj) que necesitamos construir la abstracción de lo que llamamos clima. Si el tiempo es el comportamiento coyuntural de la atmósfera, el clima es la condición o característica estructural de la misma, en un lugar o región. El clima se ha solido considerar como el promedio de muchos tiempos; a veces, como una serie de tiempos en su sucesión habitual, en un determinado territorio. Pero hoy resulta que el clima está cambiando...

martin-vide.pdf

 

El temps: concepte físic i mesura

Ramon Pascual

La idea corrent de l'espai i el temps és que són les dues magnituds que formen l'escenari immutable i continu dels processos: les coses són en un lloc de l'espai en un instant determinat.

Els problemes de mesurar l'espai i el temps han estat una contínua evolució de la humanitat.

Però són immutables i han existit sempre? I són continus?

pascual.pdf

 

El temps com a variable independent en els sistemes dinàmics: una variable real? complexa? prescindible?

Carles Simó Torres

Tradicionalment hom diu que els sistemes dinàmics són models adequats per descriure tot el que "canvia en el temps". Les equacions poden ser del tipus equació diferencial ordinària o en derivades parcials. El cas dels sistemes dinàmics discrets apareix quan hom considera l'estat del sistema en temps prefixats, per exemple amb espaiat constant.

Així, la variable "temps" es pot considerar una variable real. Però hi ha molts fenòmens en què hi ha dificultats per a entendre/descriure/predir les propietats dinàmiques i que s'entenen clarament pensant en el temps com a complex. En altres casos hom pot prescindir del "temps" i usar, en el seu lloc, una de les variables que descriu l'estat del sistema.

Des del nostre punt de vista, és igual estudiar moviment dels astres o dissenyar trajectòries de naus espacials, la propagació d'epidèmies, les mutacions de virus, el disseny d'un reactor químic, l'estudi d'un raig làser, un ecosistema, el problema de l'escalfament de l'àrtic, el flux sanguini al voltant d'un trombe, etc.

La metodologia matemàtica i gran part de les eines computacionals són les mateixes.

 

The weather in medieval portals around the mediterranean

Sofija Sorić

The iconographic program of medieval portals often includes a wealth of imagery. The archivolts and doorways are full of familiar, picturesque scenes. Among the latter, personifications of the months are very popular. They picture men and women carrying out the work appropriate to each month of the year. Sometimes accompanied by the signs of the zodiac, these images fit into the cosmic figurations of the world, the cycle of time, the rhythm of the seasons and everyday activities. For example, in February, the peasant warms himself by the fire, in July there is the harvest and in September grape picking. These representations depict the importance of weather conditions in everyday life and the fact that the cosmological order of the world that is portrayed by the cycle of the seasons and the months refers directly or indirectly to Him who governs the order of things, the world and creation.

soric.pdf

 

"Herba de les orenetes", "flor de sant joan", "octubre", "col d'hivern": diversos aspectes del temps en el saber popular sobre les plantes detectats a través de recerques etnobotàniques en territoris de llengua catalana

Joan Vallès, Esperança Carrió, Teresa Garnatje, Airy GrasMarina Mayans, Montse Parada, Montse Rigat, Ginesta Serrasolsas

La investigació en etnobotànica té un vessant bàsic (establir el corpus del saber popular sobre el món vegetal) i un d'aplicat (descobrir possibles nous productes útils). El nostre grup de recerca (www.etnobiofic.cat) treballa fa temps en aquest àmbit en territoris de llengua catalana. Ultra dades sobre usos medicinals, alimentaris i d'altra mena, i fitònims, hom recull, en aquests estudis, informacions diverses relacionades amb la saviesa popular. Un tema important és el temps, al qual ens referim en aquesta comunicació. Ho fem en el triple sentit dels canvis que ha implicat el temps que ha passat (contraposició d'allò antic i allò modern, allò que es perd i potser allò que es recupera), del temps cronològic (que marca el ritme al llarg de l'any, com indiquen els noms de plantes del títol) i del temps meteorològic (que condiciona la natura i la seva gestió), i sempre partint del testimoni dels nostres informants.

valles.pdf

 

El imaginario del tiempo

Alain Verjat

Las neurociencias y la psicología han demostrado que nacemos con tres reflejos innatos (Betcherev) que explican cómo, posteriormente, se implementan tres modelos de percepción y práctica del tiempo (Yves Durand). Estas ideas dieron pie a la noción, desarrollada por Gilbert Durand en su obra Las estructuras antropológicas del imaginario, de régimen o modalidad de funcionamiento del imaginario. Cada uno de estos tres regímenes supone una diferente percepción del tiempo, con sus principios, sus lógicas, sus imágenes arquetípicas predilectas, de tal modo que el tiempo (time) y el tiempo (weather) expresan la misma visión del mundo y, de una manera general, cubren la totalidad del campo antropológico.

verjat.pdf

 

El temps d'una ciutat medieval: quan la filologia desxifra la cultura del temps

Nikola Vuletić

La filologia, en el sentit estricte de la paraula, es defineix com a «ciència històrica que estudia i interpreta els texts antics i llurs relacions amb les cultures que els han fet de marc». Només el pas del temps fa que un text es pugui qualificar d'«antic». Una dimensió temporal, diacrònica, que, així doncs, esdevé subjacent a la mateixa definició de la filologia. Ara bé, no és aquest aspecte epistemològic el que volem examinar. Més aviat, atès el caràcter interdisciplinari de la trobada, ens agradaria mostrar com l'edició i l'anàlisi dels texts antics, pas que s'ha de realitzar abans de lliurar-los a l'ús de les altres ciències, pot posar de manifest les mirades sobre el temps en les societats dels temps passats. I això, en relació al pas del temps, la divisió del temps cronològic, la percepció i la interpretació del temps meteorològic, el temps social, aspectes que poden servir per a estudiar tant la història cultural i social, com la història del clima. A aquest efecte, ens valdrem del corpus de textos dels segles xiv i xv d'una ciutat adriàtica, especialment de la crònica d'un setge.
 

vuletic.pdf