A sant Martin, [/] La fre 's pèr camin |
occitano |
Auga de San Martiño, come pan e bebe viño |
gallego |
De l'estiuet de Sant Martí a l'hivern de Sant Mamet, mig any complet |
catalán |
El vent que bufa per Sant Martí[,] bufa fins a la fi |
catalán |
El viento que anda el día de San Martín domina hasta el fin |
castellano |
El viento que anda en San Martín, dura hasta el fin |
castellano |
Été de la Saint-Martin [/] Dure trois jours et un brin |
francés |
Été de la Saint-Martin, [/] Qui dure du soir au matin, [/] Avec la neige en chemin |
francés |
Hastra San Martiño pan e viño; de San Martiño en diante, frío e fame |
gallego |
Hastra San Martiño, pinga o ramalliño; despois de San Martiño, fame e frio |
gallego |
Il pleut au saint jour des Réliques, [/] Et vente à décorner les biques; [/] Mais souvent le grand saint Martin [/] Pour trois jours sèche le chemin |
francés |
L'estate di San Martino, dura dalla sera al mattino |
italiano |
L'estiuet de Sant Martí [/] dura tres jorns i un dematí |
catalán |
Per San Martino, la neve è sullo spino |
italiano |
Per San Martino, passa il beccaccino |
italiano |
Per sant Martí | la pluja és ací |
catalán |
Per Sant Martí, el fred és pel camí |
catalán |
Per sant Martí, la neu al pi; si no hi és al vespre, hi és al matí; per sant Andreu, pertot arreu |
catalán |
Per Sant Martí, l’hivern va de camí; si el voleu deturar, per Sant Climent arribarà, i, per molt que el detureu, per Sant Andreu el tindreu |
catalán |
Per Sant Martí, [/] la neu al pi; [/] per Sant Romà, [/] la neu al pla |
catalán |