Pere Comellas

 

Lua nha testemunha

B. Léza (Francisco Xavier da Cruz)

Bô ka ta pensâ
nha kretxeu
nen bô ka t'imajinâ,
o k'lonj di bó m ten sofridu.

Perguntâ
lua na séu
lua nha kompanhêra
di solidão.
Lua vagabunda di ispasu
ki ta konxê tud d'nha vida,
nha disventura,
El ê k' ta konta-bu
nha kretxeu
tud k'um ten sofridu
na ausênsia
y na distânsia.

Mundu, bô ten roladu ku mi
num jogu di kabra-séga,
sempri ta persigi-m.
Pa kada volta ki mundu da
el ta traze-m un dor
pa m txiga más pa Déuz.

La Lluna m’és testimoni

 

Tu no saps,
estimada,
ni t’imagines,
com he patit lluny de tu.

Pregunta-ho
a la lluna que és al cel,
la lluna, la meva companya
de solitud.
La lluna, rodamón de l’espai
que se sap tota la meva vida,
la meva desgràcia,
Ella t’explicarà,
estimada,
tot el que he patit
en l’absència
i en la distància

Món, tu que gires amb mi
jugues a la gallina cega,
sempre encalçant-me.
Cada volta que el món fa
em porta un dolor
que m’acosta més a Déu.

https://www.youtube.com/watch?v=1OLPtweLZBs

 

Galo bedjo

B. Léza (Francisco Xavier da Cruz)

Ó nho Anton, kuzé ki nho ten?
kuzé ki nho ten ki nho ta asin tão tristi?
Ó nha genti mi nada N ka ten
É so sodadi di nha mocidade

Kond mi era galo nobo
N ta kumeba midju na bo mon 
Agora N sta galo bedjo
N ta kebrá nha biku na txon

Nha pensamentu subí tão alto
Subí tão alto sima un papagaio
Nha asa ta rastaba na txon 
Pa-m ba djobé renda di bo saia

Gall vell

 

Senyor Anton, què li passa?  
Què li passa que està vostè tan trist?
Ai gent, no em passa res
Sols que trobe a faltar la meua joventut

Quan jo era un gall jove
menjava dacsa de la teua mà
Ara que sóc un gall vell
Em trenque el bec a terra

El meu pensament va pujar tan amunt
Va pujar tan amunt com un estel de paper
M’arrossegava les ales per terra
Per a mirar-te la vora de la faldilla

https://www.youtube.com/watch?v=OOglu3f6sqA

 

Sodadi

Kaká Barbosa. Vinti sintidu letrado na kriolu

E ozénsa di un kusa ki ñu stima
E lembransa dun pasadu dósi o margós
Ntrabadu na fundu'l konsénsa
E um buitu grandi di kusas
Ki oju le
Sintidu skrebe
Korason guarda

Enyor

Kaká Barbosa. Vint sentiments escrits en crioll

És l’absència d’una cosa que estimem
És el record d’un passat dolç o amarg
Arrelat al fons de la consciència
Un gran embolic de coses
que els ulls llegeixen
El sentiment escriu
I el cor guarda