Col·loqui
"Mirades de la ciència sobre el temps"
Aula Magna de la Universitat de Barcelona
26 i 27 de maig de 2014
temps
1 1 m. Forma mental que assumeix l’experiència de la durada i de la successió, el temps essent concebut com a transcorrent contínuament i uniformement i mesurat per fenòmens successius que ocorren a intervals regulars, com la revolució aparent de l’esfera celeste causada per la rotació de la Terra. Hi ha moltes opinions tocant a l’essència del temps. Córrer el temps. Passar algú el temps fent alguna cosa. Aprofitar el temps. Perdre el temps. Reparar el temps perdut. Guanyar temps. Consagrar el temps a l’estudi. Amb el temps arribarem a aprendre-ho. Amb temps i palla maduren les nespres.
[...]
9 1 m. Estat de l’atmosfera quant a la temperatura, la humitat, la nebulositat, el vent i tots altres fenòmens meteorològics. Un temps calorós, fred. Un temps plujós, ventós. Un canvi de temps.
Així defineix el DIEC2 (la segona edició del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans) el mot o lema temps. Entre altres accepcions que se’n deriven, es tracta del temps que corre i del temps que fa: temps cronològic i temps atmosfèric o meteorològic.
Entre les activitats desplegades pel projecte ParemioRom (FFI2011-24032: Paremiología romance: refranes meteorológicos y territorio), el nostre equip investigador proposa el col·loqui Mirades de la ciència sobre el temps amb la voluntat de tendir ponts entre diverses disciplines de la ciència, en el seu sentit més plural i etimològic (del llatí SCIENTIA, ‘els sabers’). El col·loqui aplegarà ponents d’especialitats ben diverses, les “mirades” dels quals s’han de projectar sobre l’eix aglutinador de la trobada: el temps, amb les dues significacions bàsiques que aquest tipus lexical presenta en català i en la majoria de llengües romàniques.
La distribució de les ponències es preveu en quatre blocs, dos de matutins i dos de vespertins, que ocuparan les dues jornades del 26 i el 27 de maig de 2014. Atesa la dificultat d’encabir per afinitats els diferents blocs, l’ordre d’intervencions seguirà l’atzar alfabètic de cognoms dels ponents. I així, s’aniran succeint al llarg del col·loqui: poesia, paremiologia, psicologia, geologia, biologia, medicina, filosofia, física, lingüística, filologia, climatologia, matemàtica, història de l’art, botànica, imaginari, romanística.
Als especialistes de casa nostra, majoritàriament de la Universitat de Barcelona, s’hi afegeixen tres investigadors vinculats, respectivament, a la Universitat de Lisboa (Xosé Afonso Álvarez) i a la Universitat de Zadar (Sofija Sorić, Nikola Vuletić). Aquests dos centres universitaris, gairebé equidistants de la Universitat amfitriona, se situen als llindars de l’Europa romànica, que és precisament l’objecte d’estudi del projecte ParemioRom.
