L'amor per la paraula viva

L’amor per la paraula viva

Trobada iberoromànica de poesia

Aula Capella

Facultat de Filologia

Universitat de Barcelona

14 de maig de 2012

Diverses són les parles i diversos els homes,
i convindran molts noms a un sol amor

La pell de brau
Salvador Espriu

En el deixant de la celebració de L’any de la paraula viva (2011-2012), proposem un encontre poètic entre quatre representants de l’espai iberoromànic, que ocuparà el matí del dilluns dia 14 de maig.

9:30 Inauguració. Intervenció de les autoritats acadèmiques.

10:00 Intervencions individuals dels poetes Pau Sanchis (català), Alfonso Alegre (castellà), Olalla Cociña (gallec) i Márcio Catunda (portuguès), que presentaran quatre poesies (una per cap) de la seva obra, totes quatre vinculades temàticament al temps (cronològic, meteorològic) i a la terra (l’entorn vital).

Cada poeta reflexionarà individualment, en primer lloc, sobre el propi procés de creació, sobre l’ús de la paraula en poesia, sobre la tria concreta dels mots amb contingut lexical ple que integren el poema, i, al capdavall, sobre el propi univers poètic.

11:30 Pausa amb cafè.

12:00 Taula rodona, moderada pels organitzadors, en què els quatre poetes dialogaran sobre el lema de la trobada: “l’amor per la paraula” –això vol dir, en origen, filologia–, paraula viva, dipositària d’un llegat lexical multisecular que els coordinadors miraran de ponderar, com a patrimoni romànic compartit, com a concreció de “l’alta i senzilla veritat de la presa veu del vent” (amb paraules d’Espriu).

Pau Sanchis (Pau Sif) per al català: Website / CV

I a les nits la cadireta
per asseure’s a la fresca
a mirar vessar l’estiu
com qui veu passar la vida
i del temps corbat se’n riu

(extret de Viatger que s’extravia, 2010)

Alfonso Alegre Heitzmann per al castellà: Website / CV

Almendra

Fulgor tan blanco,

la nieve es flor
del árbol más desnudo,

primavera de luz
que vienes en invierno.

Olalla Cociña per al gallec: Website / CV

Castelo de area

Volver xogar así
igual que aquel día de praia rotundo

non dábamos aberto os ollos de tanto sol
podíamos peneirar a quentura e mirarnos como en soños
e iso axudaba á pericia. Lembra que estábamos
construíndo algo

Agarda, díxenche. Non levantes aínda o cubo.
Contén esta escolma de area
que foi acaroándose a nosoutros
certas rochas batidas innumerables veces
para que agora nos palpiten
debaixo das mans

e deixábamos dilatarse o castelo infinito.

Márcio Catunda per al portuguès (de Brasil): Website / CV

Névoa no Pão de Açúcar

Flutua o Cristo sobre o convés do Oceano
Guardião dos pântanos da Terra.
Cavalga filigranas nas águas movediças.
Voa sobre prédios e montanhas impalpáveis.
A cidade mergulha sobre a textura da distância.
Quebrantos ecoam em mim.
Perplexo ante os abismos do mar,
Ponho a alma na intimidade dos enigmas.
Derramo soluços nos pórticos invisíveis.