Skip to main content area
ParemioRom
Paremiologia romĂ nica: refranys meteorolĂČgics i territori
CatalĂ
Español
English
Formulari de cerca
Cerca
Web
Projecte
Congressos
Refranys
Atles
Enllaços d'interÚs
 Â
Fitxes de refranys
Llengues i varietats
Cronologia
Meteorologia
Ămbit temĂ tic general
Fonts
Geolocalitzacions
Inici
Fitxes de refranys
Mostrant
9281 - 9300
de
13210
(pĂ gina 465 de 661)
Textuals
Text
TraducciĂł literal
Glossa
Comentari
Per llengĂŒes
Llengua o varietat: (alguna de les segĂŒents)
---
abrucÚs (varietat de la regió italiana dels Abruços)
aragonĂšs
asturlleonĂšs
benasquĂšs
calabrĂšs
campaniĂ
castellĂ
catalĂ
cors
emiliĂ (varietat de la regiĂł italiana de l'EmĂlia)
francĂšs
francoprovençal
friĂŒlĂ
gallec
istroromanĂšs
istroromĂ nic
italiĂ
judeoespanyol
laci (varietat de la regiĂł italiana del Laci)
ladĂ (dolomĂtic)
lĂgur (varietat de la regiĂł italiana de la LigĂșria)
llombard (varietat de la regió italiana de la Llombardia i d'à rees veïnes de Suïssa)
lucĂ
marquesĂ (varietat de la regiĂł italiana de les Marques)
occitĂ
piemontĂšs
portuguĂšs
pullĂšs (varietat de la regiĂł italiana de la Pulla)
romanĂšs
romanesc
romanx (retoromĂ nic de SuĂŻssa)
romanyĂšs (varietat de la regiĂł italiana de la Romanya)
salentĂ
sard
sasserĂšs
siciliĂ
toscĂ
vĂšnet
---
abrucÚs (varietat de la regió italiana dels Abruços)
aragonĂšs
asturlleonĂšs
benasquĂšs
calabrĂšs
campaniĂ
castellĂ
catalĂ
cors
emiliĂ (varietat de la regiĂł italiana de l'EmĂlia)
francĂšs
francoprovençal
friĂŒlĂ
gallec
istroromanĂšs
istroromĂ nic
italiĂ
judeoespanyol
laci (varietat de la regiĂł italiana del Laci)
ladĂ (dolomĂtic)
lĂgur (varietat de la regiĂł italiana de la LigĂșria)
llombard (varietat de la regió italiana de la Llombardia i d'à rees veïnes de Suïssa)
lucĂ
marquesĂ (varietat de la regiĂł italiana de les Marques)
occitĂ
piemontĂšs
portuguĂšs
pullĂšs (varietat de la regiĂł italiana de la Pulla)
romanĂšs
romanesc
romanx (retoromĂ nic de SuĂŻssa)
romanyĂšs (varietat de la regiĂł italiana de la Romanya)
salentĂ
sard
sasserĂšs
siciliĂ
toscĂ
vĂšnet
---
abrucÚs (varietat de la regió italiana dels Abruços)
aragonĂšs
asturlleonĂšs
benasquĂšs
calabrĂšs
campaniĂ
castellĂ
catalĂ
cors
emiliĂ (varietat de la regiĂł italiana de l'EmĂlia)
francĂšs
francoprovençal
friĂŒlĂ
gallec
istroromanĂšs
istroromĂ nic
italiĂ
judeoespanyol
laci (varietat de la regiĂł italiana del Laci)
ladĂ (dolomĂtic)
lĂgur (varietat de la regiĂł italiana de la LigĂșria)
llombard (varietat de la regió italiana de la Llombardia i d'à rees veïnes de Suïssa)
lucĂ
marquesĂ (varietat de la regiĂł italiana de les Marques)
occitĂ
piemontĂšs
portuguĂšs
pullĂšs (varietat de la regiĂł italiana de la Pulla)
romanĂšs
romanesc
romanx (retoromĂ nic de SuĂŻssa)
romanyĂšs (varietat de la regiĂł italiana de la Romanya)
salentĂ
sard
sasserĂšs
siciliĂ
toscĂ
vĂšnet
Conceptuals
Cronologia (categoria)
---
altres
any
avui
data fixa
data movible
demĂ
dia
dies de la setmana
dies del mes
dotze dies per a dotze mesos
estaciĂł
hora
mes
parts de la jornada
perĂode movible
quaranta dies
setmana
(subcategoria)
---
1 d'abril
1 d'agost
1 de gener
1 de juny
1 de maig
1 de març
1 de setembre
10 d'abril
10 de gener
10 de juliol
10 de juny
10 de setembre
11 de maig
11 de març
12 d'abril
12 de maig
12 de novembre
12 de setembre
13 de maig
14 de setembre
15 d'abril
15 d'agost
15 de març
15 de setembre
17 de març
18 d'abril
19 d'octubre
19 de maig
19 de març
2 d'abril
2 d'agost
2 de febrer
2 de gener
2 de maig
20 d'abril
20 de gener
20 de maig
20 de març
20 de novembre
21 d'abril
21 de juliol
21 de juny
21 de novembre
25 d'abril
25 de març
27 de juliol
27 de març
28 de maig
3 d'abril
3 de desembre
3 de maig
30 de juliol
30 de juny
4 d'abril
40 d'abril
40 de juny
40 de maig
5 d'abril
7 d'abril
7 de març
70 d'abril
8 d'abril
8 de juny
8 de maig
9 d'abril
9 de gener
9 de juliol
9 de maig
abril
Advent
AgnĂšs (Santa â)
agost
Ăgueda (Santa â), Ăgata (Santa â)
AgustĂ (Sant â)
alba, albada, aurora
AlbĂ d'Angers (Sant â)
AlbĂ de ChĂąlons (Santâ )
Alexandre (Sant â)
Ambrosi (Sant â)
Anaclet (Sant â)
Anatoli (Sant â)
Andreu (Sant â)
Anna (Santa â)
Ansano (Sant â)
AntolĂ (Sant â)
AntonĂ (Sant â)
Antoni de PĂ dua (Sant â)
Antoni, abat (Sant â)
Antonieta (Santa â)
AnunciaciĂł (l' â), EncarnaciĂł, Verge de març
any
Any Nou
anys (plural; genĂšric)
Apol·linar de Ravenna (San â)
Apol·lĂČnia (Santa â)
Arcadi (Sant â)
Armindenul
Arnau (Sant â)
AscensiĂł (L'â)
AssumpciĂł (l' â), Verge d'agost
Atanasi i Ciril (Sants â)
AureliĂ (Sant â)
avui
Baba Dochia
Baldiri (Sant â)
BĂ rbara (Santa â)
Barca (Verge de la â)
Bartomeu (Sant â)
Basili (Sant â)
Benet de NĂșrsia (Sant â)
Benet de Palerm (Sant â)
BenjamĂ (Sant â)
BernabĂ© (Sant â)
BernadĂ (Sant â)
Bernat (Sant â)
Bibiana (Santa â)
Blai (Sant â)
Bonifaci (Sant â)
BrĂgida (Santa â)
Bru (Sant â)
Calixte (Sant â)
Candelera (la â)
canĂcula
capvespre, crepuscle, posta de sol
Caralampi (Sant â)
Carles (Sant â)
Carme (Nostra Senyora del â)
Carnaval
Catald (Sant â)
Caterina d'Alexandria (Santa â)
Caterina de Siena (Santa â)
CebriĂ (Sant â)
CecĂlia (Santa â)
Cenobi (Sant â)
cent anys
cent dies
cent hores
cinc (el â), cinquĂš (el â)
cinc dies, cinquÚ dia
cinquanta dies
Cir (Sant â)
Clar (Sant â)
Clara (Santa â)
Clet [Anaclet] (Sant â)
Climent (Sant â)
Colette (Sainte â)
Coloma (Santa â)
ConcepciĂł (Immaculada)
ConstĂ ncia (Santa â)
Corpus
CrispĂ, mĂ rtir (Sant â)
CrispĂÂ i CrispiniĂ (Sants â)
Crist (Sant â)
Cunegunda (Santa â)
Delfina (Santa â)
demĂ
demĂ passat (el dia segĂŒent a demĂ )
Demetri (Sant â)
desembre
deu (el â)
deu dies, desĂš dia
deu setmanes
dia (en oposiciĂł a nit)
dia segĂŒent
dia, jornada; un dia
dies (plural; genĂšric)
Difunts (Dia de â)
dijous
Dijous Sant
dilluns
dimarts
Dimarts de Carnaval
dimecres
Dimecres de cendra
DionĂs (Sant â)
DionĂsia (Santa â)
dissabte
Dissabte Sant
diumenge
Diumenge (Sant â)
Diumenge de Carnaval
divendres
Divendres Sant
divuit dies
Donat (Sant â)
Dorotea (Santa â)
dos (el â)
dos dies, segon dia
dos mesos
dotze dies
dotze dies per a dotze mesos
dotze mesos
dues setmanes
el quatre, el quart
Elies (Sant â)
Eloi (Sant â)
els dies manllevats per un mes al precedent
EmiliĂ Â (Sant â)
Enric (Sant â)
equinocci
Espiridó (Sant â)
estaciĂł (en general)
Esteve (Sant â)
estiu
estiuets
Eudald (Sant â)
Eufrasi (Sant â)
Eugeni de Cartago (Sant â)
Eugeni de Toledo (Sant â)
EulĂ lia [de Barcelona] (Santa â)
Eustaqui (Sant â)
Eutropi (Sant â)
FabiĂ (Sant â)
FaustĂ (Sant â)
febrer
FeliciĂ (Sant â)
Felicitat (Santa â)
Felip (Sant â) i Jaume el Menor (Sant â)
Felip Neri (Sant â)
FermĂ d'Amiens (Sant â)
FermĂ, bisbe i mĂ rtir (Sant â)
Ferran (Sant â)
Ferriol (Sant â)
Florenci (Sant â)
FlorentĂ (Sant â)
Foci (Sant â)
Fosca (Santa â)
Francesc d'AssĂs (Sant â)
Francesc de Paula (Sant â)
FrediĂ (Sant â)
FructuĂłs (Sant â)
Gal (Sant â)
gener
GermĂ d'Auxerre (Sant â)
GermĂ de ParĂs (Sant â)
Gertrudis (Santa â)
Gervasi (Sant â)
Gil (Sant â)
GontrĂ (Sant â)
Gorgoni (Sant â)
Gregori de Nissa (Sant â)
Gregori el Magne (Sant â)
Gregori Taumaturg (Sant â)
Gregori VII (Sant â)
Guillem (Sant â)
HermĂ gores (Sant â)
Hilari (Sant â)
HipĂČlit (Sant â)
hivern
hivernet (hivern tardà )
HomobĂł (Sant â)
Honorat (Sant â)
Honorina (Santa â)
hora, una hora
hores
Hug (Sant â)
Ignasi (Sant â)
Ioan BotezÄtorul (Sant â)
Isabel d'Hongria (Santa â)
Isabel de França (Santa â)
Iscle (Sant â)
Isidor (Sant â)
Isidre Llaurador (Sant â)
Jaume el Major (Sant â)
Jeroni (Sant â)
Joan ante Portam Latinam (Sant â)
Joan Baptista (Sant â)
Joan ClĂmac (Sant â)
Jordi (Sant â)
Josep (Sant â)
Judes (Santâ)
JĂșlia (Santa â)
JuliĂ de Conca (Sant â)
JuliĂ de Toledo (Sant â)
JuliĂ l'Hospitalari (Sant â)
juliol
juny
Just (Sant â)
la una
Lambert (Sant â)
Leopold (Sant â)
les deu
les dotze
les dues
les nou
les onze
les set [de la tarda]
les sis [de la tarda]
les tres
Leufred (Sant â)
Lliceri (Sant â)
Llorenç (Sant â)
Lluc (Sant â)
LlĂșcia (Santa â)
LluĂs d'Anjou (Sant â)
Macari (Sant â)
Magdalena (Santa â)
MagĂ (Sant â)
maig
Mamert (Sant â)
març
Marc (Sant â)
Marcial (Sant â)
Margarida (Santa â)
Maria Magdalena de Pazzi (Santa â)
Marina (Santa â)
MartĂ d'estiu (Sant â)
MartĂ de Tours (Sant â)
Mateu (Sant â)
matĂ
Maties o MaciĂ Â (Sant â)
matinada
Maure (Sant â)
Maurici (Sant â)
Medard (Sant â)
Menodora, Metrodora, Nimfodora (Santes â)
mes (genĂšric), un mes
mes anterior
mes segĂŒent
mesos (plural; genĂšric)
mig any
migdia
mil anys
Miquel (L'ApariciĂł de Sant â)
Miquel (Sant â)
mitjanit
Modest (Sant â)
MoĆi de VarÄ (ziua de â)
MoĆi [dia dels â]
Nadal
Nativitat de la Verge, Verge de setembre
Nicolau de Bari (Sant â)
Nicolau de Tolentino (Sant â)
nit
Nom de Maria (el â)
noranta dies
nou dies, novĂš dia
nou mesos
novembre
octubre
OnĂšsim (Sant â)
Oportuna (Santa â)
PĂ mfil (Sant â)
Pancraç (Sant â)
Parascheva (Santa â)
Pasqua de ResurrecciĂł
Patrici (Sant â)
Pau (la ConversiĂł de Sant â)
Pau, apĂČstol (Sant â)
Pau, ermitĂ (Sant â)
Pedro, apĂłstol (San â)
Pedro, mĂĄrtir (San â)
Pelegrina (la Verge â)
Pentecosta (Pasqua de l'Esperit Sant)
Pere ad VĂncula (Sant â)
Pere de la CĂ tedra (Sant â) [a Antioquia]
Pere de la CĂ tedra (Sant â) [a Roma]
Pere Regalat (Sant â)
Perfecte (Sant â)
Peronella (Santa â)
Petru de IarnÄ (Sant â)
Pietrele lui SĂąmpetru
Pilar (Verge del â)
Ponç (Sant â)
PresentaciĂł de la Verge
primavera
primer dia
PrĂČsper (Sant â)
Prudenci (Sant â)
quaranta dies
Quaranta mĂ rtirs de Sebaste
Quaresma
quatre dies, quart dia
quatre mesos
quatre setmanes
quince (el â)
quinze dies, una quinzena
QuitĂšria (Santa â)
Radegunda (Santa â)
Rafel (Sant â)
Ramon (Sant â)
Ramon de Fitero (Sant â)
Ramon de Penyafort (Sant â)
Rams (Diumenge de â)
Reis (Epifania)
RelĂquies (Dia de les Santes â)
Remigi (Sant â)
Rita (Santa â)
Robert (Sant â)
Roc (Sant â)
Rogacions
RomĂ (Sant â)
RomĂ , abat (Sant â)
Rosa (Santa â)
Roser (Verge del â)
Rupert (Sant â)
SabĂ (Sant â)
SadurnĂ (Sant â)
Sant'Orso (d'Aosta) [designaciĂł en italiĂ ]
Santa Creu (ExaltaciĂł de la â)
Santa Creu (InvenciĂł de la â)
SebastiĂ (Sant â)
seixanta dies
Senyor dels Passos
Sergi (Sant â)
Servaci/Servand (Sant â)
set anys
set dies, setĂš dia
Set Dorments d'Efes (els â)
set mesos
set setmanes
setembre
Setmana Santa
setmana, una setmana
setmanes (sense especificar quantes)
SeverĂ (Sant â)
SfinĆŁiĆŁi Mucenici Ći Episcopi din Cherson (Sants â)
Silveri (Sant â)
Silvestre (Sant â)
Simeó (Sant â)
SimĂł (Sant â)
sis (el â)
sis dies, sisĂš dia
sis mesos
sis setmanes
Sofia (Santa â)
Stretenia / Stretania
subcategoria de cronologia
Sulpici (Sant â)
tarda
tardor
Tecla (Santa â)
témpores
Teresa (Santa â)
Timoteu de PrĂșssia (Sant â)
TomĂ s d'Aquino (Sant â)
TomĂ s, apĂČstol (Sant â)
Tots Sants
TransfiguraciĂł del Senyor
trenta (el â)
trenta dies
trenta-set dies
trenta-un dies
tres (el â)
tres anys
tres dies, tercer dia
tres hores
tres mesos
tres setmanes
tretze diumenges
Trinitat (festa de la SantĂssima â)
Trisfetitele
u (l' â)
UrbĂ (Sant â)
ValentĂ (Sant â)
Venceslau de BohĂšmia (Sant â)
Verena de Zurzach (Santa â)
VerĂČnica (Santa â)
vespre, vesprada
Vicenç (Sant â)
VĂctor (Sant â)
vigĂlia, dia anterior
vint (â el)
vint dies, una vintena
vint-i-cinc (el â)
vint-i-dos (el â)
vint-i-nou (el â)
vint-i-nou dies
vint-i-quatre dies
vint-i-quatre hores
vint-i-set (el â)
vint-i-set dies
vint-i-sis (el â)
vint-i-tres dies
vint-i-un dies
vint-i-vuit (el â)
vint-i-vuit dies
Visarion Cuviincios
VisitaciĂł de la Verge
Vit (Sant â)
vuit (el â)
vuit dies, vuitÚ dia
vuit mesos
Zilele Babelor
Ziua Ursului, 'el dia de l'Ăłs'
---
altres
any
avui
data fixa
data movible
demĂ
dia
dies de la setmana
dies del mes
dotze dies per a dotze mesos
estaciĂł
hora
mes
parts de la jornada
perĂode movible
quaranta dies
setmana
---
1 d'abril
1 d'agost
1 de gener
1 de juny
1 de maig
1 de març
1 de setembre
10 d'abril
10 de gener
10 de juliol
10 de juny
10 de setembre
11 de maig
11 de març
12 d'abril
12 de maig
12 de novembre
12 de setembre
13 de maig
14 de setembre
15 d'abril
15 d'agost
15 de març
15 de setembre
17 de març
18 d'abril
19 d'octubre
19 de maig
19 de març
2 d'abril
2 d'agost
2 de febrer
2 de gener
2 de maig
20 d'abril
20 de gener
20 de maig
20 de març
20 de novembre
21 d'abril
21 de juliol
21 de juny
21 de novembre
25 d'abril
25 de març
27 de juliol
27 de març
28 de maig
3 d'abril
3 de desembre
3 de maig
30 de juliol
30 de juny
4 d'abril
40 d'abril
40 de juny
40 de maig
5 d'abril
7 d'abril
7 de març
70 d'abril
8 d'abril
8 de juny
8 de maig
9 d'abril
9 de gener
9 de juliol
9 de maig
abril
Advent
AgnĂšs (Santa â)
agost
Ăgueda (Santa â), Ăgata (Santa â)
AgustĂ (Sant â)
alba, albada, aurora
AlbĂ d'Angers (Sant â)
AlbĂ de ChĂąlons (Santâ )
Alexandre (Sant â)
Ambrosi (Sant â)
Anaclet (Sant â)
Anatoli (Sant â)
Andreu (Sant â)
Anna (Santa â)
Ansano (Sant â)
AntolĂ (Sant â)
AntonĂ (Sant â)
Antoni de PĂ dua (Sant â)
Antoni, abat (Sant â)
Antonieta (Santa â)
AnunciaciĂł (l' â), EncarnaciĂł, Verge de març
any
Any Nou
anys (plural; genĂšric)
Apol·linar de Ravenna (San â)
Apol·lĂČnia (Santa â)
Arcadi (Sant â)
Armindenul
Arnau (Sant â)
AscensiĂł (L'â)
AssumpciĂł (l' â), Verge d'agost
Atanasi i Ciril (Sants â)
AureliĂ (Sant â)
avui
Baba Dochia
Baldiri (Sant â)
BĂ rbara (Santa â)
Barca (Verge de la â)
Bartomeu (Sant â)
Basili (Sant â)
Benet de NĂșrsia (Sant â)
Benet de Palerm (Sant â)
BenjamĂ (Sant â)
BernabĂ© (Sant â)
BernadĂ (Sant â)
Bernat (Sant â)
Bibiana (Santa â)
Blai (Sant â)
Bonifaci (Sant â)
BrĂgida (Santa â)
Bru (Sant â)
Calixte (Sant â)
Candelera (la â)
canĂcula
capvespre, crepuscle, posta de sol
Caralampi (Sant â)
Carles (Sant â)
Carme (Nostra Senyora del â)
Carnaval
Catald (Sant â)
Caterina d'Alexandria (Santa â)
Caterina de Siena (Santa â)
CebriĂ (Sant â)
CecĂlia (Santa â)
Cenobi (Sant â)
cent anys
cent dies
cent hores
cinc (el â), cinquĂš (el â)
cinc dies, cinquÚ dia
cinquanta dies
Cir (Sant â)
Clar (Sant â)
Clara (Santa â)
Clet [Anaclet] (Sant â)
Climent (Sant â)
Colette (Sainte â)
Coloma (Santa â)
ConcepciĂł (Immaculada)
ConstĂ ncia (Santa â)
Corpus
CrispĂ, mĂ rtir (Sant â)
CrispĂÂ i CrispiniĂ (Sants â)
Crist (Sant â)
Cunegunda (Santa â)
Delfina (Santa â)
demĂ
demĂ passat (el dia segĂŒent a demĂ )
Demetri (Sant â)
desembre
deu (el â)
deu dies, desĂš dia
deu setmanes
dia (en oposiciĂł a nit)
dia segĂŒent
dia, jornada; un dia
dies (plural; genĂšric)
Difunts (Dia de â)
dijous
Dijous Sant
dilluns
dimarts
Dimarts de Carnaval
dimecres
Dimecres de cendra
DionĂs (Sant â)
DionĂsia (Santa â)
dissabte
Dissabte Sant
diumenge
Diumenge (Sant â)
Diumenge de Carnaval
divendres
Divendres Sant
divuit dies
Donat (Sant â)
Dorotea (Santa â)
dos (el â)
dos dies, segon dia
dos mesos
dotze dies
dotze dies per a dotze mesos
dotze mesos
dues setmanes
el quatre, el quart
Elies (Sant â)
Eloi (Sant â)
els dies manllevats per un mes al precedent
EmiliĂ Â (Sant â)
Enric (Sant â)
equinocci
Espiridó (Sant â)
estaciĂł (en general)
Esteve (Sant â)
estiu
estiuets
Eudald (Sant â)
Eufrasi (Sant â)
Eugeni de Cartago (Sant â)
Eugeni de Toledo (Sant â)
EulĂ lia [de Barcelona] (Santa â)
Eustaqui (Sant â)
Eutropi (Sant â)
FabiĂ (Sant â)
FaustĂ (Sant â)
febrer
FeliciĂ (Sant â)
Felicitat (Santa â)
Felip (Sant â) i Jaume el Menor (Sant â)
Felip Neri (Sant â)
FermĂ d'Amiens (Sant â)
FermĂ, bisbe i mĂ rtir (Sant â)
Ferran (Sant â)
Ferriol (Sant â)
Florenci (Sant â)
FlorentĂ (Sant â)
Foci (Sant â)
Fosca (Santa â)
Francesc d'AssĂs (Sant â)
Francesc de Paula (Sant â)
FrediĂ (Sant â)
FructuĂłs (Sant â)
Gal (Sant â)
gener
GermĂ d'Auxerre (Sant â)
GermĂ de ParĂs (Sant â)
Gertrudis (Santa â)
Gervasi (Sant â)
Gil (Sant â)
GontrĂ (Sant â)
Gorgoni (Sant â)
Gregori de Nissa (Sant â)
Gregori el Magne (Sant â)
Gregori Taumaturg (Sant â)
Gregori VII (Sant â)
Guillem (Sant â)
HermĂ gores (Sant â)
Hilari (Sant â)
HipĂČlit (Sant â)
hivern
hivernet (hivern tardà )
HomobĂł (Sant â)
Honorat (Sant â)
Honorina (Santa â)
hora, una hora
hores
Hug (Sant â)
Ignasi (Sant â)
Ioan BotezÄtorul (Sant â)
Isabel d'Hongria (Santa â)
Isabel de França (Santa â)
Iscle (Sant â)
Isidor (Sant â)
Isidre Llaurador (Sant â)
Jaume el Major (Sant â)
Jeroni (Sant â)
Joan ante Portam Latinam (Sant â)
Joan Baptista (Sant â)
Joan ClĂmac (Sant â)
Jordi (Sant â)
Josep (Sant â)
Judes (Santâ)
JĂșlia (Santa â)
JuliĂ de Conca (Sant â)
JuliĂ de Toledo (Sant â)
JuliĂ l'Hospitalari (Sant â)
juliol
juny
Just (Sant â)
la una
Lambert (Sant â)
Leopold (Sant â)
les deu
les dotze
les dues
les nou
les onze
les set [de la tarda]
les sis [de la tarda]
les tres
Leufred (Sant â)
Lliceri (Sant â)
Llorenç (Sant â)
Lluc (Sant â)
LlĂșcia (Santa â)
LluĂs d'Anjou (Sant â)
Macari (Sant â)
Magdalena (Santa â)
MagĂ (Sant â)
maig
Mamert (Sant â)
març
Marc (Sant â)
Marcial (Sant â)
Margarida (Santa â)
Maria Magdalena de Pazzi (Santa â)
Marina (Santa â)
MartĂ d'estiu (Sant â)
MartĂ de Tours (Sant â)
Mateu (Sant â)
matĂ
Maties o MaciĂ Â (Sant â)
matinada
Maure (Sant â)
Maurici (Sant â)
Medard (Sant â)
Menodora, Metrodora, Nimfodora (Santes â)
mes (genĂšric), un mes
mes anterior
mes segĂŒent
mesos (plural; genĂšric)
mig any
migdia
mil anys
Miquel (L'ApariciĂł de Sant â)
Miquel (Sant â)
mitjanit
Modest (Sant â)
MoĆi de VarÄ (ziua de â)
MoĆi [dia dels â]
Nadal
Nativitat de la Verge, Verge de setembre
Nicolau de Bari (Sant â)
Nicolau de Tolentino (Sant â)
nit
Nom de Maria (el â)
noranta dies
nou dies, novĂš dia
nou mesos
novembre
octubre
OnĂšsim (Sant â)
Oportuna (Santa â)
PĂ mfil (Sant â)
Pancraç (Sant â)
Parascheva (Santa â)
Pasqua de ResurrecciĂł
Patrici (Sant â)
Pau (la ConversiĂł de Sant â)
Pau, apĂČstol (Sant â)
Pau, ermitĂ (Sant â)
Pedro, apĂłstol (San â)
Pedro, mĂĄrtir (San â)
Pelegrina (la Verge â)
Pentecosta (Pasqua de l'Esperit Sant)
Pere ad VĂncula (Sant â)
Pere de la CĂ tedra (Sant â) [a Antioquia]
Pere de la CĂ tedra (Sant â) [a Roma]
Pere Regalat (Sant â)
Perfecte (Sant â)
Peronella (Santa â)
Petru de IarnÄ (Sant â)
Pietrele lui SĂąmpetru
Pilar (Verge del â)
Ponç (Sant â)
PresentaciĂł de la Verge
primavera
primer dia
PrĂČsper (Sant â)
Prudenci (Sant â)
quaranta dies
Quaranta mĂ rtirs de Sebaste
Quaresma
quatre dies, quart dia
quatre mesos
quatre setmanes
quince (el â)
quinze dies, una quinzena
QuitĂšria (Santa â)
Radegunda (Santa â)
Rafel (Sant â)
Ramon (Sant â)
Ramon de Fitero (Sant â)
Ramon de Penyafort (Sant â)
Rams (Diumenge de â)
Reis (Epifania)
RelĂquies (Dia de les Santes â)
Remigi (Sant â)
Rita (Santa â)
Robert (Sant â)
Roc (Sant â)
Rogacions
RomĂ (Sant â)
RomĂ , abat (Sant â)
Rosa (Santa â)
Roser (Verge del â)
Rupert (Sant â)
SabĂ (Sant â)
SadurnĂ (Sant â)
Sant'Orso (d'Aosta) [designaciĂł en italiĂ ]
Santa Creu (ExaltaciĂł de la â)
Santa Creu (InvenciĂł de la â)
SebastiĂ (Sant â)
seixanta dies
Senyor dels Passos
Sergi (Sant â)
Servaci/Servand (Sant â)
set anys
set dies, setĂš dia
Set Dorments d'Efes (els â)
set mesos
set setmanes
setembre
Setmana Santa
setmana, una setmana
setmanes (sense especificar quantes)
SeverĂ (Sant â)
SfinĆŁiĆŁi Mucenici Ći Episcopi din Cherson (Sants â)
Silveri (Sant â)
Silvestre (Sant â)
Simeó (Sant â)
SimĂł (Sant â)
sis (el â)
sis dies, sisĂš dia
sis mesos
sis setmanes
Sofia (Santa â)
Stretenia / Stretania
subcategoria de cronologia
Sulpici (Sant â)
tarda
tardor
Tecla (Santa â)
témpores
Teresa (Santa â)
Timoteu de PrĂșssia (Sant â)
TomĂ s d'Aquino (Sant â)
TomĂ s, apĂČstol (Sant â)
Tots Sants
TransfiguraciĂł del Senyor
trenta (el â)
trenta dies
trenta-set dies
trenta-un dies
tres (el â)
tres anys
tres dies, tercer dia
tres hores
tres mesos
tres setmanes
tretze diumenges
Trinitat (festa de la SantĂssima â)
Trisfetitele
u (l' â)
UrbĂ (Sant â)
ValentĂ (Sant â)
Venceslau de BohĂšmia (Sant â)
Verena de Zurzach (Santa â)
VerĂČnica (Santa â)
vespre, vesprada
Vicenç (Sant â)
VĂctor (Sant â)
vigĂlia, dia anterior
vint (â el)
vint dies, una vintena
vint-i-cinc (el â)
vint-i-dos (el â)
vint-i-nou (el â)
vint-i-nou dies
vint-i-quatre dies
vint-i-quatre hores
vint-i-set (el â)
vint-i-set dies
vint-i-sis (el â)
vint-i-tres dies
vint-i-un dies
vint-i-vuit (el â)
vint-i-vuit dies
Visarion Cuviincios
VisitaciĂł de la Verge
Vit (Sant â)
vuit (el â)
vuit dies, vuitÚ dia
vuit mesos
Zilele Babelor
Ziua Ursului, 'el dia de l'Ăłs'
---
altres
any
avui
data fixa
data movible
demĂ
dia
dies de la setmana
dies del mes
dotze dies per a dotze mesos
estaciĂł
hora
mes
parts de la jornada
perĂode movible
quaranta dies
setmana
---
1 d'abril
1 d'agost
1 de gener
1 de juny
1 de maig
1 de març
1 de setembre
10 d'abril
10 de gener
10 de juliol
10 de juny
10 de setembre
11 de maig
11 de març
12 d'abril
12 de maig
12 de novembre
12 de setembre
13 de maig
14 de setembre
15 d'abril
15 d'agost
15 de març
15 de setembre
17 de març
18 d'abril
19 d'octubre
19 de maig
19 de març
2 d'abril
2 d'agost
2 de febrer
2 de gener
2 de maig
20 d'abril
20 de gener
20 de maig
20 de març
20 de novembre
21 d'abril
21 de juliol
21 de juny
21 de novembre
25 d'abril
25 de març
27 de juliol
27 de març
28 de maig
3 d'abril
3 de desembre
3 de maig
30 de juliol
30 de juny
4 d'abril
40 d'abril
40 de juny
40 de maig
5 d'abril
7 d'abril
7 de març
70 d'abril
8 d'abril
8 de juny
8 de maig
9 d'abril
9 de gener
9 de juliol
9 de maig
abril
Advent
AgnĂšs (Santa â)
agost
Ăgueda (Santa â), Ăgata (Santa â)
AgustĂ (Sant â)
alba, albada, aurora
AlbĂ d'Angers (Sant â)
AlbĂ de ChĂąlons (Santâ )
Alexandre (Sant â)
Ambrosi (Sant â)
Anaclet (Sant â)
Anatoli (Sant â)
Andreu (Sant â)
Anna (Santa â)
Ansano (Sant â)
AntolĂ (Sant â)
AntonĂ (Sant â)
Antoni de PĂ dua (Sant â)
Antoni, abat (Sant â)
Antonieta (Santa â)
AnunciaciĂł (l' â), EncarnaciĂł, Verge de març
any
Any Nou
anys (plural; genĂšric)
Apol·linar de Ravenna (San â)
Apol·lĂČnia (Santa â)
Arcadi (Sant â)
Armindenul
Arnau (Sant â)
AscensiĂł (L'â)
AssumpciĂł (l' â), Verge d'agost
Atanasi i Ciril (Sants â)
AureliĂ (Sant â)
avui
Baba Dochia
Baldiri (Sant â)
BĂ rbara (Santa â)
Barca (Verge de la â)
Bartomeu (Sant â)
Basili (Sant â)
Benet de NĂșrsia (Sant â)
Benet de Palerm (Sant â)
BenjamĂ (Sant â)
BernabĂ© (Sant â)
BernadĂ (Sant â)
Bernat (Sant â)
Bibiana (Santa â)
Blai (Sant â)
Bonifaci (Sant â)
BrĂgida (Santa â)
Bru (Sant â)
Calixte (Sant â)
Candelera (la â)
canĂcula
capvespre, crepuscle, posta de sol
Caralampi (Sant â)
Carles (Sant â)
Carme (Nostra Senyora del â)
Carnaval
Catald (Sant â)
Caterina d'Alexandria (Santa â)
Caterina de Siena (Santa â)
CebriĂ (Sant â)
CecĂlia (Santa â)
Cenobi (Sant â)
cent anys
cent dies
cent hores
cinc (el â), cinquĂš (el â)
cinc dies, cinquÚ dia
cinquanta dies
Cir (Sant â)
Clar (Sant â)
Clara (Santa â)
Clet [Anaclet] (Sant â)
Climent (Sant â)
Colette (Sainte â)
Coloma (Santa â)
ConcepciĂł (Immaculada)
ConstĂ ncia (Santa â)
Corpus
CrispĂ, mĂ rtir (Sant â)
CrispĂÂ i CrispiniĂ (Sants â)
Crist (Sant â)
Cunegunda (Santa â)
Delfina (Santa â)
demĂ
demĂ passat (el dia segĂŒent a demĂ )
Demetri (Sant â)
desembre
deu (el â)
deu dies, desĂš dia
deu setmanes
dia (en oposiciĂł a nit)
dia segĂŒent
dia, jornada; un dia
dies (plural; genĂšric)
Difunts (Dia de â)
dijous
Dijous Sant
dilluns
dimarts
Dimarts de Carnaval
dimecres
Dimecres de cendra
DionĂs (Sant â)
DionĂsia (Santa â)
dissabte
Dissabte Sant
diumenge
Diumenge (Sant â)
Diumenge de Carnaval
divendres
Divendres Sant
divuit dies
Donat (Sant â)
Dorotea (Santa â)
dos (el â)
dos dies, segon dia
dos mesos
dotze dies
dotze dies per a dotze mesos
dotze mesos
dues setmanes
el quatre, el quart
Elies (Sant â)
Eloi (Sant â)
els dies manllevats per un mes al precedent
EmiliĂ Â (Sant â)
Enric (Sant â)
equinocci
Espiridó (Sant â)
estaciĂł (en general)
Esteve (Sant â)
estiu
estiuets
Eudald (Sant â)
Eufrasi (Sant â)
Eugeni de Cartago (Sant â)
Eugeni de Toledo (Sant â)
EulĂ lia [de Barcelona] (Santa â)
Eustaqui (Sant â)
Eutropi (Sant â)
FabiĂ (Sant â)
FaustĂ (Sant â)
febrer
FeliciĂ (Sant â)
Felicitat (Santa â)
Felip (Sant â) i Jaume el Menor (Sant â)
Felip Neri (Sant â)
FermĂ d'Amiens (Sant â)
FermĂ, bisbe i mĂ rtir (Sant â)
Ferran (Sant â)
Ferriol (Sant â)
Florenci (Sant â)
FlorentĂ (Sant â)
Foci (Sant â)
Fosca (Santa â)
Francesc d'AssĂs (Sant â)
Francesc de Paula (Sant â)
FrediĂ (Sant â)
FructuĂłs (Sant â)
Gal (Sant â)
gener
GermĂ d'Auxerre (Sant â)
GermĂ de ParĂs (Sant â)
Gertrudis (Santa â)
Gervasi (Sant â)
Gil (Sant â)
GontrĂ (Sant â)
Gorgoni (Sant â)
Gregori de Nissa (Sant â)
Gregori el Magne (Sant â)
Gregori Taumaturg (Sant â)
Gregori VII (Sant â)
Guillem (Sant â)
HermĂ gores (Sant â)
Hilari (Sant â)
HipĂČlit (Sant â)
hivern
hivernet (hivern tardà )
HomobĂł (Sant â)
Honorat (Sant â)
Honorina (Santa â)
hora, una hora
hores
Hug (Sant â)
Ignasi (Sant â)
Ioan BotezÄtorul (Sant â)
Isabel d'Hongria (Santa â)
Isabel de França (Santa â)
Iscle (Sant â)
Isidor (Sant â)
Isidre Llaurador (Sant â)
Jaume el Major (Sant â)
Jeroni (Sant â)
Joan ante Portam Latinam (Sant â)
Joan Baptista (Sant â)
Joan ClĂmac (Sant â)
Jordi (Sant â)
Josep (Sant â)
Judes (Santâ)
JĂșlia (Santa â)
JuliĂ de Conca (Sant â)
JuliĂ de Toledo (Sant â)
JuliĂ l'Hospitalari (Sant â)
juliol
juny
Just (Sant â)
la una
Lambert (Sant â)
Leopold (Sant â)
les deu
les dotze
les dues
les nou
les onze
les set [de la tarda]
les sis [de la tarda]
les tres
Leufred (Sant â)
Lliceri (Sant â)
Llorenç (Sant â)
Lluc (Sant â)
LlĂșcia (Santa â)
LluĂs d'Anjou (Sant â)
Macari (Sant â)
Magdalena (Santa â)
MagĂ (Sant â)
maig
Mamert (Sant â)
març
Marc (Sant â)
Marcial (Sant â)
Margarida (Santa â)
Maria Magdalena de Pazzi (Santa â)
Marina (Santa â)
MartĂ d'estiu (Sant â)
MartĂ de Tours (Sant â)
Mateu (Sant â)
matĂ
Maties o MaciĂ Â (Sant â)
matinada
Maure (Sant â)
Maurici (Sant â)
Medard (Sant â)
Menodora, Metrodora, Nimfodora (Santes â)
mes (genĂšric), un mes
mes anterior
mes segĂŒent
mesos (plural; genĂšric)
mig any
migdia
mil anys
Miquel (L'ApariciĂł de Sant â)
Miquel (Sant â)
mitjanit
Modest (Sant â)
MoĆi de VarÄ (ziua de â)
MoĆi [dia dels â]
Nadal
Nativitat de la Verge, Verge de setembre
Nicolau de Bari (Sant â)
Nicolau de Tolentino (Sant â)
nit
Nom de Maria (el â)
noranta dies
nou dies, novĂš dia
nou mesos
novembre
octubre
OnĂšsim (Sant â)
Oportuna (Santa â)
PĂ mfil (Sant â)
Pancraç (Sant â)
Parascheva (Santa â)
Pasqua de ResurrecciĂł
Patrici (Sant â)
Pau (la ConversiĂł de Sant â)
Pau, apĂČstol (Sant â)
Pau, ermitĂ (Sant â)
Pedro, apĂłstol (San â)
Pedro, mĂĄrtir (San â)
Pelegrina (la Verge â)
Pentecosta (Pasqua de l'Esperit Sant)
Pere ad VĂncula (Sant â)
Pere de la CĂ tedra (Sant â) [a Antioquia]
Pere de la CĂ tedra (Sant â) [a Roma]
Pere Regalat (Sant â)
Perfecte (Sant â)
Peronella (Santa â)
Petru de IarnÄ (Sant â)
Pietrele lui SĂąmpetru
Pilar (Verge del â)
Ponç (Sant â)
PresentaciĂł de la Verge
primavera
primer dia
PrĂČsper (Sant â)
Prudenci (Sant â)
quaranta dies
Quaranta mĂ rtirs de Sebaste
Quaresma
quatre dies, quart dia
quatre mesos
quatre setmanes
quince (el â)
quinze dies, una quinzena
QuitĂšria (Santa â)
Radegunda (Santa â)
Rafel (Sant â)
Ramon (Sant â)
Ramon de Fitero (Sant â)
Ramon de Penyafort (Sant â)
Rams (Diumenge de â)
Reis (Epifania)
RelĂquies (Dia de les Santes â)
Remigi (Sant â)
Rita (Santa â)
Robert (Sant â)
Roc (Sant â)
Rogacions
RomĂ (Sant â)
RomĂ , abat (Sant â)
Rosa (Santa â)
Roser (Verge del â)
Rupert (Sant â)
SabĂ (Sant â)
SadurnĂ (Sant â)
Sant'Orso (d'Aosta) [designaciĂł en italiĂ ]
Santa Creu (ExaltaciĂł de la â)
Santa Creu (InvenciĂł de la â)
SebastiĂ (Sant â)
seixanta dies
Senyor dels Passos
Sergi (Sant â)
Servaci/Servand (Sant â)
set anys
set dies, setĂš dia
Set Dorments d'Efes (els â)
set mesos
set setmanes
setembre
Setmana Santa
setmana, una setmana
setmanes (sense especificar quantes)
SeverĂ (Sant â)
SfinĆŁiĆŁi Mucenici Ći Episcopi din Cherson (Sants â)
Silveri (Sant â)
Silvestre (Sant â)
Simeó (Sant â)
SimĂł (Sant â)
sis (el â)
sis dies, sisĂš dia
sis mesos
sis setmanes
Sofia (Santa â)
Stretenia / Stretania
subcategoria de cronologia
Sulpici (Sant â)
tarda
tardor
Tecla (Santa â)
témpores
Teresa (Santa â)
Timoteu de PrĂșssia (Sant â)
TomĂ s d'Aquino (Sant â)
TomĂ s, apĂČstol (Sant â)
Tots Sants
TransfiguraciĂł del Senyor
trenta (el â)
trenta dies
trenta-set dies
trenta-un dies
tres (el â)
tres anys
tres dies, tercer dia
tres hores
tres mesos
tres setmanes
tretze diumenges
Trinitat (festa de la SantĂssima â)
Trisfetitele
u (l' â)
UrbĂ (Sant â)
ValentĂ (Sant â)
Venceslau de BohĂšmia (Sant â)
Verena de Zurzach (Santa â)
VerĂČnica (Santa â)
vespre, vesprada
Vicenç (Sant â)
VĂctor (Sant â)
vigĂlia, dia anterior
vint (â el)
vint dies, una vintena
vint-i-cinc (el â)
vint-i-dos (el â)
vint-i-nou (el â)
vint-i-nou dies
vint-i-quatre dies
vint-i-quatre hores
vint-i-set (el â)
vint-i-set dies
vint-i-sis (el â)
vint-i-tres dies
vint-i-un dies
vint-i-vuit (el â)
vint-i-vuit dies
Visarion Cuviincios
VisitaciĂł de la Verge
Vit (Sant â)
vuit (el â)
vuit dies, vuitÚ dia
vuit mesos
Zilele Babelor
Ziua Ursului, 'el dia de l'Ăłs'
Meteorologia (categoria)
---
arc de Sant MartĂ
boira
bon temps
borrasca
calamarsa
calor
canvi de temps
cel
foc de Sant Telm / Sant Telm
fred
gebre
gel, gelada
humitat
llampec, llamp
mal temps
muntanyes amb "capa", "toca" o similars
neu, nevar
noms de vents [en cursiva + descripciĂł succinta]
nĂșvols
ombra
pluja amb sol
pluja, ploure
predicciĂł
rosada
sol
temperat [ni fred ni calor]
tempesta, temporal
temps estable
temps sec
temps variable
tro(ns), tronada, tronar
vent [i designacions afins de tipus més aviat genÚric]
(subcategoria)
---
åbrego i variants [vent temperat i humit del sud-oest, que porta les pluges]
aire d'avall i similars [procedent del sud, de terres baixes, del mar]
aire de arriba, vent de dalt i similars [procedent del nord, de la muntanya]
aire huelhĂšr [vent del sud-est, Vall d'Aran]
alber [nom de vent inspirat en la serra de les Alberes]
alcovĂȘs [vent del sud-oest, a Portugal]
altura i projecció del sol
aquilón i similars [vent del nord]
aragonĂšs [procedent d'AragĂł]
arc de Sant MartĂ
asturiano [vent procedent d'AstĂșries]
autan i variants [vent de l'est o el sud, segons les regions]
balaguÚra [vent cà lid del migdia, a la Vall d'Aran i la Gascunya]
berguedĂ [procedent de Berga, localitat de la Catalunya septentrional]
biso [en grafia mistraliana per a l'occità ], bisa [vent fred; del nord a Occità nia], bise [en francÚs]
bochorno, voltorn i variants [vent de l'est, sud i sud-est, que porta tempestes]
boira
bombolles (com a indici de pluja persistent)
bon temps
bora, buere i variants [vent sec i fred del nord que bufa a la zona de l'Adrià tic]
borrasca
Bragancés [viento procedente de Braganza y localizado en Galicia]
braguĂ©s, braguĂȘs [vent que bufa de Braga]
breiva, breva [vent de ponent]
brisa
brischla [vent del nord]
brochina [vent fred de la provĂncia d'Osca, AragĂł]
broma [boira, i en particular la que es forma sobre el mar]
buerin, borino [vent d'estiu procedent de l'alt AdriĂ tic]
burganĂ©s [vent procedent de Burganes i localitzat a GalĂcia]
calamarsa
caldelao [procedent de Castro Caldelas, GalĂcia]
calma (absĂšncia de vent)
calor
cantaril [vent del sud a la regió de Trås-os-Montes, Portugal]
canvi de temps
cel
cel a cabretes, a borreguets
cel rogent
cierzo, cerç i afins [vent fred del nord]
crivÄĆŁ [vent fort i fred que bufa a l'hivern a MoldĂ via i a la planura del Danubi des del nord-est]
curena [vent del sud-oest]
cureñu [vent local d'AstĂșries]
descuernacabras [vent fred del nord]
desgel, desglaç
eclipse de sol
empordanĂšs [vent de l'EmpordĂ ]
espan / Espanha (vent d'â)Â [vent d'Espanya]
espitller [?]
favonio i variants [< llatà FAVONIU]
foc de Sant Telm / Sant Telm
fosc, cobert
francÚs [vent procedent de França]
fred
freds tardans
fresca
gabacha [vent fred a la Vall de Gistau, Alt Aragó]
galerna [vent fort del nord-oest]
gallego, galego i variants [vent procedent de GalĂcia]
garbino, garbĂn, garbĂ [vent del sud-oest]
gebre
gel, gelada
gregal i variants [vent del nord-est]
halo (corona de sol)
humitat
huracĂ
lebeche, llebeig, labé i afins [vent del sud-oest]
levante, levant, llevant i afins [vent de l'est]
llampec, llamp
madrileño [vent procedent de Madrid]
mal temps
marero, mareiro [vent de mar]
marin, marina, marinada [vent de mar]
melidao [vent procedent de Melide, localitat de GalĂcia]
migjorn [vent del sud]
mistral i afins [vent del nord-oest]
monegrino [dels Monegres]
montañés [de la muntanya]
montornĂšs [potser deturpaciĂł de (n)arbonĂšs]
moregano (aire â) [vent fort i del sud]
morellĂ , morella, morellano [nom de vent inspirat en la localitat de Morella]
muntanyes amb "capa", "toca" o similars
narbounés [narbonés, en versió occitana normativa], narbonÚs, (n)arbonÚs i variants [nom de vent inspirat en la localitat de Narbona]
neu, nevar
nĂșvols
ombra
padronĂ©s [procedent de PadrĂłn, localitat de GalĂcia]
pallarĂšs [procedent de la comarca catalana del Pallars]
pampero [vent del sud-oest a Argentina]
peroxao [procedent de A Peroxa, lloc de GalĂcia]
plovisqueig
pluja forta, aiguat, xĂ fec
pluja, ploure
pluja amb sol
poniente, ponent i variants [vent de l'oest]
predicciĂł
predicció directa [coincideixen el punt de partida de la previsió i el seu resultat]
predicció inversa [el punt de partida de la previsió i el seu resultat són oposats]
regañón [vent del nord-oest a la PenĂnsula IbĂšrica]
reguinyol [vent fred de Catalunya]
remolĂ, terbolĂ
ripollĂšs [procedent de Ripoll, localitat del nord de Catalunya]
rosada
rossellonĂšs [vent que bufa del RossellĂł]
sarriao, sarriano [procedent de Sarria, lloc de GalĂcia]
serĂš [vent de l'oest]
serĂš, clar, net, ras
serrano [de la serra]
siroco, sirocco, siroc, jaloque, xaloc [vent del sud-est]
sol
solano i variants [vent que bufa d'on neix el sol]
suão [vent del sud, a Portugal]
tarragonĂ [procedent de Tarragona]
temperat [ni fred ni calor]
tempesta, temporal
temps estable
temps sec
temps variable
terral, vÚnt-terrau, terreru i afins [vent de terra]
tifĂł
tortosano [vent procedent de Tortosa]
tramontana, tramuntana, tramontan [vent del nord]
travesĂa, travesĂo [vent que bufa de ponent, del mar]
travÚsso/traverso [vent de l'oest a la vall del Roine]
tro(ns), tronada, tronar
valenciĂ , valenciano [nom de vent inspirat en la localitat de ValĂšncia]
vendaval
vent
villalbĂ©s [procedent de Villalba, localitat de GalĂcia]
xativĂ [nom de vent inspirat en la localitat de XĂ tiva]
zamorao [procedent de Zamora, Espanya]
---
arc de Sant MartĂ
boira
bon temps
borrasca
calamarsa
calor
canvi de temps
cel
foc de Sant Telm / Sant Telm
fred
gebre
gel, gelada
humitat
llampec, llamp
mal temps
muntanyes amb "capa", "toca" o similars
neu, nevar
noms de vents [en cursiva + descripciĂł succinta]
nĂșvols
ombra
pluja amb sol
pluja, ploure
predicciĂł
rosada
sol
temperat [ni fred ni calor]
tempesta, temporal
temps estable
temps sec
temps variable
tro(ns), tronada, tronar
vent [i designacions afins de tipus més aviat genÚric]
---
åbrego i variants [vent temperat i humit del sud-oest, que porta les pluges]
aire d'avall i similars [procedent del sud, de terres baixes, del mar]
aire de arriba, vent de dalt i similars [procedent del nord, de la muntanya]
aire huelhĂšr [vent del sud-est, Vall d'Aran]
alber [nom de vent inspirat en la serra de les Alberes]
alcovĂȘs [vent del sud-oest, a Portugal]
altura i projecció del sol
aquilón i similars [vent del nord]
aragonĂšs [procedent d'AragĂł]
arc de Sant MartĂ
asturiano [vent procedent d'AstĂșries]
autan i variants [vent de l'est o el sud, segons les regions]
balaguÚra [vent cà lid del migdia, a la Vall d'Aran i la Gascunya]
berguedĂ [procedent de Berga, localitat de la Catalunya septentrional]
biso [en grafia mistraliana per a l'occità ], bisa [vent fred; del nord a Occità nia], bise [en francÚs]
bochorno, voltorn i variants [vent de l'est, sud i sud-est, que porta tempestes]
boira
bombolles (com a indici de pluja persistent)
bon temps
bora, buere i variants [vent sec i fred del nord que bufa a la zona de l'Adrià tic]
borrasca
Bragancés [viento procedente de Braganza y localizado en Galicia]
braguĂ©s, braguĂȘs [vent que bufa de Braga]
breiva, breva [vent de ponent]
brisa
brischla [vent del nord]
brochina [vent fred de la provĂncia d'Osca, AragĂł]
broma [boira, i en particular la que es forma sobre el mar]
buerin, borino [vent d'estiu procedent de l'alt AdriĂ tic]
burganĂ©s [vent procedent de Burganes i localitzat a GalĂcia]
calamarsa
caldelao [procedent de Castro Caldelas, GalĂcia]
calma (absĂšncia de vent)
calor
cantaril [vent del sud a la regió de Trås-os-Montes, Portugal]
canvi de temps
cel
cel a cabretes, a borreguets
cel rogent
cierzo, cerç i afins [vent fred del nord]
crivÄĆŁ [vent fort i fred que bufa a l'hivern a MoldĂ via i a la planura del Danubi des del nord-est]
curena [vent del sud-oest]
cureñu [vent local d'AstĂșries]
descuernacabras [vent fred del nord]
desgel, desglaç
eclipse de sol
empordanĂšs [vent de l'EmpordĂ ]
espan / Espanha (vent d'â)Â [vent d'Espanya]
espitller [?]
favonio i variants [< llatà FAVONIU]
foc de Sant Telm / Sant Telm
fosc, cobert
francÚs [vent procedent de França]
fred
freds tardans
fresca
gabacha [vent fred a la Vall de Gistau, Alt Aragó]
galerna [vent fort del nord-oest]
gallego, galego i variants [vent procedent de GalĂcia]
garbino, garbĂn, garbĂ [vent del sud-oest]
gebre
gel, gelada
gregal i variants [vent del nord-est]
halo (corona de sol)
humitat
huracĂ
lebeche, llebeig, labé i afins [vent del sud-oest]
levante, levant, llevant i afins [vent de l'est]
llampec, llamp
madrileño [vent procedent de Madrid]
mal temps
marero, mareiro [vent de mar]
marin, marina, marinada [vent de mar]
melidao [vent procedent de Melide, localitat de GalĂcia]
migjorn [vent del sud]
mistral i afins [vent del nord-oest]
monegrino [dels Monegres]
montañés [de la muntanya]
montornĂšs [potser deturpaciĂł de (n)arbonĂšs]
moregano (aire â) [vent fort i del sud]
morellĂ , morella, morellano [nom de vent inspirat en la localitat de Morella]
muntanyes amb "capa", "toca" o similars
narbounés [narbonés, en versió occitana normativa], narbonÚs, (n)arbonÚs i variants [nom de vent inspirat en la localitat de Narbona]
neu, nevar
nĂșvols
ombra
padronĂ©s [procedent de PadrĂłn, localitat de GalĂcia]
pallarĂšs [procedent de la comarca catalana del Pallars]
pampero [vent del sud-oest a Argentina]
peroxao [procedent de A Peroxa, lloc de GalĂcia]
plovisqueig
pluja forta, aiguat, xĂ fec
pluja, ploure
pluja amb sol
poniente, ponent i variants [vent de l'oest]
predicciĂł
predicció directa [coincideixen el punt de partida de la previsió i el seu resultat]
predicció inversa [el punt de partida de la previsió i el seu resultat són oposats]
regañón [vent del nord-oest a la PenĂnsula IbĂšrica]
reguinyol [vent fred de Catalunya]
remolĂ, terbolĂ
ripollĂšs [procedent de Ripoll, localitat del nord de Catalunya]
rosada
rossellonĂšs [vent que bufa del RossellĂł]
sarriao, sarriano [procedent de Sarria, lloc de GalĂcia]
serĂš [vent de l'oest]
serĂš, clar, net, ras
serrano [de la serra]
siroco, sirocco, siroc, jaloque, xaloc [vent del sud-est]
sol
solano i variants [vent que bufa d'on neix el sol]
suão [vent del sud, a Portugal]
tarragonĂ [procedent de Tarragona]
temperat [ni fred ni calor]
tempesta, temporal
temps estable
temps sec
temps variable
terral, vÚnt-terrau, terreru i afins [vent de terra]
tifĂł
tortosano [vent procedent de Tortosa]
tramontana, tramuntana, tramontan [vent del nord]
travesĂa, travesĂo [vent que bufa de ponent, del mar]
travÚsso/traverso [vent de l'oest a la vall del Roine]
tro(ns), tronada, tronar
valenciĂ , valenciano [nom de vent inspirat en la localitat de ValĂšncia]
vendaval
vent
villalbĂ©s [procedent de Villalba, localitat de GalĂcia]
xativĂ [nom de vent inspirat en la localitat de XĂ tiva]
zamorao [procedent de Zamora, Espanya]
---
arc de Sant MartĂ
boira
bon temps
borrasca
calamarsa
calor
canvi de temps
cel
foc de Sant Telm / Sant Telm
fred
gebre
gel, gelada
humitat
llampec, llamp
mal temps
muntanyes amb "capa", "toca" o similars
neu, nevar
noms de vents [en cursiva + descripciĂł succinta]
nĂșvols
ombra
pluja amb sol
pluja, ploure
predicciĂł
rosada
sol
temperat [ni fred ni calor]
tempesta, temporal
temps estable
temps sec
temps variable
tro(ns), tronada, tronar
vent [i designacions afins de tipus més aviat genÚric]
---
åbrego i variants [vent temperat i humit del sud-oest, que porta les pluges]
aire d'avall i similars [procedent del sud, de terres baixes, del mar]
aire de arriba, vent de dalt i similars [procedent del nord, de la muntanya]
aire huelhĂšr [vent del sud-est, Vall d'Aran]
alber [nom de vent inspirat en la serra de les Alberes]
alcovĂȘs [vent del sud-oest, a Portugal]
altura i projecció del sol
aquilón i similars [vent del nord]
aragonĂšs [procedent d'AragĂł]
arc de Sant MartĂ
asturiano [vent procedent d'AstĂșries]
autan i variants [vent de l'est o el sud, segons les regions]
balaguÚra [vent cà lid del migdia, a la Vall d'Aran i la Gascunya]
berguedĂ [procedent de Berga, localitat de la Catalunya septentrional]
biso [en grafia mistraliana per a l'occità ], bisa [vent fred; del nord a Occità nia], bise [en francÚs]
bochorno, voltorn i variants [vent de l'est, sud i sud-est, que porta tempestes]
boira
bombolles (com a indici de pluja persistent)
bon temps
bora, buere i variants [vent sec i fred del nord que bufa a la zona de l'Adrià tic]
borrasca
Bragancés [viento procedente de Braganza y localizado en Galicia]
braguĂ©s, braguĂȘs [vent que bufa de Braga]
breiva, breva [vent de ponent]
brisa
brischla [vent del nord]
brochina [vent fred de la provĂncia d'Osca, AragĂł]
broma [boira, i en particular la que es forma sobre el mar]
buerin, borino [vent d'estiu procedent de l'alt AdriĂ tic]
burganĂ©s [vent procedent de Burganes i localitzat a GalĂcia]
calamarsa
caldelao [procedent de Castro Caldelas, GalĂcia]
calma (absĂšncia de vent)
calor
cantaril [vent del sud a la regió de Trås-os-Montes, Portugal]
canvi de temps
cel
cel a cabretes, a borreguets
cel rogent
cierzo, cerç i afins [vent fred del nord]
crivÄĆŁ [vent fort i fred que bufa a l'hivern a MoldĂ via i a la planura del Danubi des del nord-est]
curena [vent del sud-oest]
cureñu [vent local d'AstĂșries]
descuernacabras [vent fred del nord]
desgel, desglaç
eclipse de sol
empordanĂšs [vent de l'EmpordĂ ]
espan / Espanha (vent d'â)Â [vent d'Espanya]
espitller [?]
favonio i variants [< llatà FAVONIU]
foc de Sant Telm / Sant Telm
fosc, cobert
francÚs [vent procedent de França]
fred
freds tardans
fresca
gabacha [vent fred a la Vall de Gistau, Alt Aragó]
galerna [vent fort del nord-oest]
gallego, galego i variants [vent procedent de GalĂcia]
garbino, garbĂn, garbĂ [vent del sud-oest]
gebre
gel, gelada
gregal i variants [vent del nord-est]
halo (corona de sol)
humitat
huracĂ
lebeche, llebeig, labé i afins [vent del sud-oest]
levante, levant, llevant i afins [vent de l'est]
llampec, llamp
madrileño [vent procedent de Madrid]
mal temps
marero, mareiro [vent de mar]
marin, marina, marinada [vent de mar]
melidao [vent procedent de Melide, localitat de GalĂcia]
migjorn [vent del sud]
mistral i afins [vent del nord-oest]
monegrino [dels Monegres]
montañés [de la muntanya]
montornĂšs [potser deturpaciĂł de (n)arbonĂšs]
moregano (aire â) [vent fort i del sud]
morellĂ , morella, morellano [nom de vent inspirat en la localitat de Morella]
muntanyes amb "capa", "toca" o similars
narbounés [narbonés, en versió occitana normativa], narbonÚs, (n)arbonÚs i variants [nom de vent inspirat en la localitat de Narbona]
neu, nevar
nĂșvols
ombra
padronĂ©s [procedent de PadrĂłn, localitat de GalĂcia]
pallarĂšs [procedent de la comarca catalana del Pallars]
pampero [vent del sud-oest a Argentina]
peroxao [procedent de A Peroxa, lloc de GalĂcia]
plovisqueig
pluja forta, aiguat, xĂ fec
pluja, ploure
pluja amb sol
poniente, ponent i variants [vent de l'oest]
predicciĂł
predicció directa [coincideixen el punt de partida de la previsió i el seu resultat]
predicció inversa [el punt de partida de la previsió i el seu resultat són oposats]
regañón [vent del nord-oest a la PenĂnsula IbĂšrica]
reguinyol [vent fred de Catalunya]
remolĂ, terbolĂ
ripollĂšs [procedent de Ripoll, localitat del nord de Catalunya]
rosada
rossellonĂšs [vent que bufa del RossellĂł]
sarriao, sarriano [procedent de Sarria, lloc de GalĂcia]
serĂš [vent de l'oest]
serĂš, clar, net, ras
serrano [de la serra]
siroco, sirocco, siroc, jaloque, xaloc [vent del sud-est]
sol
solano i variants [vent que bufa d'on neix el sol]
suão [vent del sud, a Portugal]
tarragonĂ [procedent de Tarragona]
temperat [ni fred ni calor]
tempesta, temporal
temps estable
temps sec
temps variable
terral, vÚnt-terrau, terreru i afins [vent de terra]
tifĂł
tortosano [vent procedent de Tortosa]
tramontana, tramuntana, tramontan [vent del nord]
travesĂa, travesĂo [vent que bufa de ponent, del mar]
travÚsso/traverso [vent de l'oest a la vall del Roine]
tro(ns), tronada, tronar
valenciĂ , valenciano [nom de vent inspirat en la localitat de ValĂšncia]
vendaval
vent
villalbĂ©s [procedent de Villalba, localitat de GalĂcia]
xativĂ [nom de vent inspirat en la localitat de XĂ tiva]
zamorao [procedent de Zamora, Espanya]
Ămbit temĂ tic general (categoria)
---
altres dialogismes
animals (menys els de pastura)
animals de pastura, bestiar, feines pecuà ries
auguri
consells d'abric
dialogismes entre l'ésser humà i els mesos
elements de la vida quotidiana
estrelles
facĂšcies, bromes, bertranades
feines agrĂcoles
lluna
mar
món vegetal (indicis i aspectes varis)
personificació i afins
prefiguraciĂł del temps (cronolĂČgic, meteorolĂČgic)
punts cardinals
territori
topĂČnims [en cursiva]
(subcategoria)
---
"banyes" de lluna
abella, rusc
abellerol
Ablanarina (La â) [lloc d'AstĂșries]
abrigar-se, abric
Ador (en francĂšs, Adour) [riu d'OccitĂ nia]
afanyar-se
agrĂł
Ă guila
aigua
aixecar-se (del llit)
Ajalvir [lloc a prop de Madrid]
Ajoie [regiĂł del CantĂł del Jura, SuĂŻssa]
Alagna, Aloagna [ciutat i vall de la provinicia de Vercelli, ItĂ lia]
Alba [lloc de la costa de GalĂcia]
Albi (l'â) [localitat de Catalunya]
Albufera (l'â)Â (en castellĂ , La Albufera) [provĂncia d'Alacant]
AlcalĂĄ (de Henares) [localitat de la provĂncia de Madrid]
Alcaraz [localitat de la provĂncia d'Albacete]
AlcarrĂ s [localitat de Catalunya]
Alcoi (riu d'â) [també anomenat Serpis; riu de la provĂncia d'Alacant]
Aldehuela (La â) [localitat de la provĂncia d'Ăvila]
AlĂšs [poblaciĂł situada al departament del Gard]
alga
all
Almatret [localitat de Catalunya]
Almenara (La â) [pic de la provĂncia d'Albacete]
alosa
Alpes (Les â) [sistema muntanyĂłs europeu]
alt (allĂČ â)
Altarrasa (La â) [petit altiplĂ de Navarra]
altres dialogismes
Alvra (Piz d'â) (en alemany, Albula) [pic i sistema muntanyĂłs de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
alzina
AmbrusĂšit (l'â) [Friul]
Amd'Ursigna (fuora da l'â) [vall de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
ametlla, ametller
amistat
amor
anar-se'n a dormir
Ancares [comarca de la provĂncia de LleĂł]
Andalusia [regió del sud d'Espanya]
Andilla [lloc de la provĂncia de ValĂšncia]
Ă nec
Ă ngel, Ă ngels
anguila
Anillo [serra de la provĂncia de JaĂ©n]
animalització (cues i altres casos)
animals, bĂšsties, bestioles
Ansar (cĂČth d'â) [coll del Bearn, OccitĂ nia]
Aosta, Ăchta, Euta [localitat d'ItĂ lia]
AragĂłn [en castellĂ ], AragĂł [en catalĂ ] [regiĂł del nord d'Espanya]
Aramo/Aramu (L'â) [muntanya d'AstĂșries]
aranya
aranya de mar
Arbeca [localitat de Catalunya]
Arbo [localitat de GalĂcia]
arboç, cirera d'arboç
ArbolĂn (l'â) [pic d'AstĂșries]
arbre
arç
Ardila [lloc de la provĂncia de Badajoz]
Ardila [riu de la provĂncia de Badajoz]
Areta [muntanyes de Navarra]
Armenteira [muntanya de GalĂcia?]
Arouca [localitat de Portugal]
Arpetta (l'â) [localitat de la Vall d'Aosta, ItĂ lia]
Arpiglia (Piz â) [pic de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
Arquillo (Sierra del â) [serra de la provĂncia de CĂ ceres]
Arrajon (Arrajon-Era Hita; en francĂšs, Arrayou-Lahitte) [lloc del departament dels Alts Pirineus, OccitĂ nia]
Arsac (Arzacq) [localitat del departament de Pyrénées-Atlantiques]
Artiga de Lin [zona de la Vall d'Aran]
Artosa (La â) [cim d'AstĂșries]
Artusu (l'Artusu) [AstĂșries]
ase, ruc
Astuera [lloc d'AstĂșries]
Asturias [regió del nord d'Espanya]
Aubens [muntanya de Catalunya]
Aude [riu d'OccitĂ nia]
Aulet [lloc a Acós, en francÚs Accous, al Bearn, Occità nia]
Aulet [lloc del departament de Pyrénées Atlantiques]
Auloron (Oulourou, Olourou; en francĂšs, Oloron) [localitat d'OccitĂ nia]
Aupiho (l'â) [cim de la cadena de Lis Aupiho / Las Alpilhas, a prop d'Arles]
AuvÚrnhe, AuvÚrnha i variants (en occità ); Auvergne (en francÚs); Alvernia o Auvernia [regió d'Occità nia]
avarĂcia
avellana
Avellaneras [AragĂł]
avet
Ăvila [localitat de Castella]
Ayamonte [lloc de la provĂncia de Huelva]
badia
Bagergue [localitat de la Vall d'Aran]
Baiona (Bayona en castellĂ ; Bayonne en francĂšs) [ciutat d'OccitĂ nia]
baix (allĂČ â)
Balaguer [localitat de la comarca catalana de la Noguera]
balcĂł
ballar
Balouta [lloc de la provĂncia de LleĂł]
Balsareny [localitat de Catalunya]
Bans (forĂȘt des â) [bosc de SuĂŻssa]
banyar-se
Baragaña (la â) [lloc d'AstĂșries]
Baraona, Barahona [lloc de la provĂncia de SĂČria]
Barayo [platja d'AstĂșries]
barba
Barbanza [serralada de GalĂcia]
Barcelona [capital de Catalunya]
BĂąrdo (en croat, Brdo) [lloc d'Ăstria]
Bargas [localitat de Toledo]
Barguero [muntanya a l'occident d'AstĂșries]
Barja (en francÚs, Barjac) [nom de diverses poblacions; una d'elles, situada al departament del Gard]
barranc
barret i similars
barril o similars
Baselgia (Munt â) [muntanya de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
Bassian (eth â) [llac dels Pirineus]
becadell
bedoll
Begur [localitat de Catalunya]
Beira (AÂ â) [regiĂł de Portugal]
Bellesa (La â), La VellĂ©s [lloc de la provĂncia de Salamanca]
BenzĂșa (picu â) [AstĂșries]
berbena
BerberĂa [part septentrional d'Ăfrica]
BercĂa [lloc de GalĂcia] [?]
Berga [localitat de Catalunya]
Beringes [muntanya de la provĂncia de CĂ ceres]
Bernia, BĂšrnia [serra de la provĂncia d'Alacant]
Bernina [cadena de muntanyes i pic dels Alps suïssos]
besar
Besinauda (en italiĂ , Bisalta) [cim dels Alps d'ItĂ lia]
bestiar
Betlem [ciutat de Judea on, segons el Nou Testament, va néixer Crist]
beure
Bienservida [penyal de la provĂncia d'Albacete]
Bierzo (El â) [comarca de LleĂł]
Biga (la â) [muntanya de Catalunya]
Biguera (peña â) [AstĂșries]
Bilbao [capital de Biscaia, PaĂs Basc]
BilhĂł (OÂ â) [localitat de Portugal]
BisbĂn (en italiĂ , il Bisbino) [muntanya de Llombardia, ItĂ lia]
blat
blat de moro
bogeria
Boiraxach [muntanya de la provĂncia d'Osca]
bolets
bon auguri
bondat
BordĂšu (BourdĂšu, BourdĂšus; en francĂšs, Bordeaux; en castellĂ , Burdeos)Â [ciutat d'OccitĂ nia]
borinot, abellot
Born (el â) (castellĂ , el Borne) [barri de Barcelona]
Borriol [localitat de la comarca de la Plana Alta, provĂncia de CastellĂł]
bosc
BĂČsc d'ArrĂČs (Bosdarros) [lloc del departament de PyrĂ©nĂ©es-Atlantiques, al Bearn, OccitĂ nia]
bou
bou, brau
Braña [vall d'AstĂșries]
Brañamayor [localitat d'AstĂșries]
Bregaglia (en alemany, Bergell) [Grisons, SuĂŻssa, Llombardia, ItĂ lia]]
Bressé [muntanya de la Vall d'Aosta, Ità lia]
bruixes
bufanda
Bugarag (PuĂšg de â) (Bugarach o Pech de Bugarach) [pic de les CorbĂšras, del departament de l'Aude]
Buin (Piz â) [pic de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa; al lĂmit amb el Voralberg, Ăustria]
Bundesca (la â) (en italiĂ , Bondasca) [vall i muntanya de Bregaglia, Ticino, SuĂŻssa]
Burela [localitat de GalĂcia]
Burgos [localitat de Castella]
Burguillos [lloc d'Extremadura]
burlar-se, fer burla
BurĂłn [nom de diversos llocs a l'entorn d'AstĂșries]
Burriac [muntanya de la comarca catalana del Maresme]
Bustelo [localitat de GalĂcia]
Ca Ferro Vell [lloc de Catalunya]
Cabalo (OÂ â) [a les Islas CĂes, GalĂcia]
Cabeza (La â) [serra de la provĂncia de Badajoz]
CabezĂłn (El â de Oro) (en catalĂ , el Cabeçó (d'Or)) [serra de la provĂncia d'Alacant]
Cabra (la â) [vall d'AstĂșries]
Cabra [localitat de la provĂncia de CĂČrdova]
cabra, cabrum
Cabrera [muntanya de Catalunya]
caçar, caçador
Cadinell (el â) [muntanya de Catalunya]
Cal Bisbe [lloc de Catalunya]
Cal MagĂ [lloc de Catalunya]
calamar
Calar (El â) [muntanya de la provĂncia d'Almeria]
calçat
Calde [localitat de GalĂcia]
Calderina (La â) [serra situada entre la provĂncia de Toledo i la de Ciudad Real]
calderĂł, olla, cassola
callar
Camadra [cim del CantĂł del Ticino, SuĂŻssa]
Camarena [turĂł de la provĂncia de CĂČrdova]
Camayor [plana fĂšrtil d'AstĂșries]
cames
camĂ
caminar
camp
Camp [de Tarragona] (el â) [comarca de Catalunya]
campana, campanar
Campo Maior [localitat de Portugal]
Campo [localitat de la provĂncia d'Osca]
Camprodon [localitat de Catalunya]
Can CastellĂ [lloc de Catalunya]
Can Parera [lloc de Catalunya]
Cañajarral (El â) [serra de la provĂncia de Badajoz]
Canales (Les â) [lloc d'AstĂșries]
Canaria (Gran Canaria) [una de les iIles CanĂ ries]
Caneiru [lloc d'AstĂșries]
Canejan [localitat de la Vall d'Aran]
cĂ nem
Caneyones [rierol d'AstĂșries]
CanigĂł (el â) (el Canigou en grafia mistraliana) [muntanya del RossellĂł, comarca catalana sota administraciĂł francesa]
Cantabria [regió del nord d'Espanya]
Cantal (lo/lou â) (lo Chantau) [muntanya de l'AlvĂšrnia]
cantar
Cantu Manil [muntanya d'AstĂșries]
canya
cap
Capiella [lloc d'AstĂșries]
capritxĂłs (carĂ cter â)
caragol
Caravia la Baxa (en castellĂ , Caravia Baja) [localitat d'AstĂșries]
Carballal (OÂ â) [lloc de GalĂcia]
carbassa
Carche (El â) (en catalĂ , el Carxe) [serra de MĂșrcia]
card
CardĂł [serra de Catalunya]
cares
Carizé [lloc de la Vall d'Aosta, Ità lia]
Carmona [localitat de la provĂncia de Sevilla]
Carnota [localitat de GalĂcia]
Carrascoy [serra de MĂșrcia]
carrer
carretera, carril
carro o similars
casa
Casaño [riu d'AstĂșries]
casar, casar-se
castanya, castanyer
CastelfrĂo [muntanya de la provĂncia de Terol]
castell
Castellet [lloc de Catalunya]
CastellvĂ (de la Marca) [localitat de Catalunya]
CastellvĂ (de Rosanes) [localitat de Catalunya]
Castiello (picu â) (Picu Castiellu) [pic d'AstĂșries]
Castilla, Castela [en gallec i portuguÚs]
Catalunya [en català ], Cataluña [en castellà ]
Catllar (el â) [muntanya de Catalunya]
Catogne (le â) [pic del massĂs del Mont Blanc, a SuĂŻssa]
Causse (o los Causses) [altiplans calcaris del MassĂs Septentrional occitĂ , o MassĂs Central francĂšs]
cavall, euga
cavaller
ceba
Cebollera (la â) [serra de La Rioja]
Cebreiro (O â) [muntanya de GalĂcia]
Céllecs, Séllecs [muntanya de Catalunya]
cendra
Centenera (La â) [localitat de la provĂncia de JaĂ©n]
Cerdanya (la â) [comarca de Catalunya]
cereal
Cervera (de Pisuerga) [localitat de la provĂncia de PalĂšncia]
cérvol
CĂšsse (Cesse) [riu, afluent de l'Aude, OccitĂ nia]
CetrĂ ru (en italiĂ , Cetraro) [poble de la provĂncia de Cosenza]
Ceuta [ciutat espanyola del nord d'Ăfrica]
Chantada [localitat de GalĂcia]
Chanteis (en francĂšs, Chanteix) [lloc del departament de la Corresa, OccitĂ nia]
Chapisun (Piz â) [pic de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
Charsinom (il Plan â) [lloc de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
Chaux-de-Fonds (la â) [localitat del CantĂł de NeuchĂątel, SuĂŻssa]
Chucena [localitat de la provĂncia de Huelva]
Chucho (el â) [muntanya de Navarra]
Cid (el â) [muntanya de la provĂncia d'Alacant]
cigala
cigne
cigonya
cigrĂł
cim, pic, turó i afins
cinturĂł, corretja
cirera
ciutat
civada
Clapivell (el â)  (el ClapĂ Vell) [muntanya de Catalunya]
Clot de l'Arç (el â) [lloc de Catalunya]
codony, codonyer
cogullada
col
Coll de la Torre (el â) [muntanya de Catalunya]
coll, gola
Colldejou [localitat de Catalunya i muntanya homĂČnima de Catalunya]
collita
colobres, serps
colom
Coma (la â) [Catalunya]
comprar, vendre
consells d'abric
Constatin (ÂżConstantim?) [Portugal]
Cope [cap de MĂșrcia]
corb
corc
Cordelera (La â) [lloc de la costa de GijĂłn, AstĂșries]
CĂČrdova [ciutat d'Andalusia]
Cornac (Cournac) [localitat del departament d'Ălt, en francĂšs Lot, OccitĂ nia]
Corneja (valle de â) [vall de la provĂncia d'Ăvila]
correr
Corsica [CĂČrsega]
cortesia
Coruña, Cruña (A â) [ciutat de GalĂcia]
costa
Cotiella [muntanya d'AragĂł]
Cotovellosu [muntanya d'AstĂșries]
CoulÚgno (Colenha) [muntanya a prop de Colognac, al departament del Gard]
CourĂo [muntanya d'AstĂșries]
Couta (a â) [AstĂșries]
Cova (de Monserrat) (la â)Â [Catalunya]
Cova Santa (la â) [lloc de la provĂncia de CastellĂł]
cova, cau
Coveta (la â) [lloc de Campo, provĂncia d'Osca]
cranc
Crasta Mora [pic de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
creixent
cridar, xisclar
crueltat
Cruz (La â) [turĂł de la provĂncia d'Ăvila]
Cuana [muntanya d'AstĂșries]
Cuba (d)e Rota (La â), El Perro de Rota [cova de Rota, Andalusia]
cuc
cuc de terra
cuca de llum
CucalĂłn [localitat de la provĂncia de Terol]
cucut
cuc de seda
Cudillero [lloc d'AstĂșries]
Cudrial [lloc de la provĂncia de Badajoz]
CuĂ© [lloc d'AstĂșries]
Cuera (El â) [serra d'AstĂșries]
cuereta blanca
Cueva Galana [penya a Pola de Somiedo, AstĂșries]
cuina
cul, culada
culpa
Cumar Barla (fuora da â) [vall de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
Curota (A â) [muntanya de GalĂcia]
Curotiña (A â) [muntanya de GalĂcia]
Curun (en italiĂ Â i alemany, Curon) [localitat de la provĂncia de Bozen, ItĂ lia; tocant a l'Engadina (SuĂŻssa) i Ăustria]
Daganzo [lloc a prop de Madrid]
Daimiel [localitat de la provĂncia de Ciudad Real]
Daint (Piz â) [pic de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
Danuder (en alemany, Nauders) [localitat del Tirol, Ăustria; a la frontera amb SuĂŻssa]
DĂ© dĂš MyĂ©dzo (La â) (en francoprovençal), la Dent-du-Midi (en francĂšs) [muntanya de la SuĂŻssa romanda]
Dent d'Oche (la â) [pic de l'Alta Savoia, França, al lĂmit amb SuĂŻssa]
dents
desafiament
descortesia
despertar-se
Déu
deure, obligaciĂł
dialogismes sense l'explicitaciĂł d'una figura humana
dialogismes amb implicació d'un pagÚs
dialogismes amb implicació d'un pastor
dialogismes amb implicació d'una vella
dimoni, diable
dir
disfressar-se
dits
docilitat, mansuetud
dofĂ
DĂŽle (pointe de la â) [pic de SuĂŻssa, al lĂmit amb França]
dolor com a indici meteorolĂČgic (canvi de temps)
domar, amansir
donar
donzell
Dourdougno (la â) (La Dordonha; en francĂšs, Dordogne) [departament de França; tambĂ© nom d'un riu]
Douro, Duero [riu de la PenĂnsula IbĂšrica]
Duan (Piz â) [pic de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
dubtar
Dzaman (en francĂšs, Jaman) [muntanya de SuĂŻssa]
Ebro [en castellĂ ], Ebre [en catalĂ ] [el riu Ebre, a la PenĂnsula IbĂ©rica]
Ăcija [localitat de la provĂncia de Sevilla]
eclipsi de lluna
Egoual / Augal (l'â) (en francĂšs, L'Aigoual) [muntanya de les Cevenas/CĂ©vennes]
el·lÚbor
EmpordĂ (l'â) [comarca de Catalunya]
Engadina (romanx Engiadina) [vall del CantĂł dels Grisons, SuĂŻssa]
engany
ensumar [com a indici meteorolĂČgic]
Enu [localitat d'AstĂșries]
enuig, enutjat
enveja
Epitaillet (l'â) [lloc de la Vall d'Aosta, ItĂ lia]
era
Erata [muntanya d'AragĂł]
Erau (l'â) (en francĂšs, HĂ©rault) [riu d'OccitĂ nia]
eriçó
Erin (en francoprovençal), Hérens (en francÚs) [muntanya de la Suïssa romanda]
ermini
eruga
Escaladei [localitat de Catalunya]
escarabat
escuma de mar
Esgueira [localitat de Portugal]
España; Espanya (en català ), Espanha (en occità  i en portuguÚs), etc.
Esparreguera [localitat de Catalunya]
esparver
Espasa (La â) [platja d'AstĂșries]
espatlla
espiga
Espina [lloc d'AstĂșries]
Espluga de Toledo (la â) [lloc de la provĂncia d'Osca]
esquena
Est
Estany (l' â) [lloc de Catalunya]
Estany Tort (l'â) [llac a prop de l'Ametlla de Mar, localitat de Catalunya]
Estela [cim del BerguedĂ , Catalunya]
Estella [localitat de Navarra]
Estepa [serra de la provĂncia de Sevilla]
Estoupo (El â) [muntanya d'AstĂșries]
Estrecho (El â), El Estrecho de Gibraltar
estrelles
Etroble, Ătroubles [lloc de la Vall d'Aosta, ItĂ lia]
extravagant (carĂ cter â)
facĂšcies, bromes, bertranades
faig
Faja (la â) [lloc de Catalunya]
Fajo (La â), La Faja [nom de diversos llocs del domini occitĂ (Gard, Losera, Aude, etc.]
falcillot
falsedat
Fanalar (el â) [lloc de Catalunya]
Fanlo [poble d'AragĂł]
Farelo (O â) [muntanya de GalĂcia]
Faro (O â) [muntanya de GalĂcia]
fart (de menjar)
fases de la lluna (en general)
FĂąva (a â) (en francoprovençal), la Fava (en francĂšs) [muntanya de la SuĂŻssa romanda]
faves
febre
feines agrĂcoles
Feira (Vila da â; Santa Maria da â) [localitat de Portugal]
fems, femer, femar
fenc
ferir
ferro
Ferrol [localitat de GalĂcia]
Fex [lloc de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
figa, figuera
filar
finestra
fira, mercat
flors (genĂšric); florir
foc, llar
Fogars [lloc de Catalunya]
Foissenc [regiĂł situada a l'entorn de Foix, departament d'AriĂšge]
FollatĂšres (les â) [lloc del Valais, SuĂŻssa]
folliga
fong
Font dels Monjos (la â) [font prop de Marganell, Bages, Catalunya]
Font-rubĂ [localitat de Catalunya]
fonts
Fora (Piz â) [pic situat a la frontera entre SuĂŻssa i ItĂ lia]
Força Real [lloc a prop de les muntanyes de les Corberes]
formatge
formes i aspectes varis de la lluna
formiga
formiga alada
Forniello (El â) [AstĂșries]
Forquita (Picu la â) [pic d'AstĂșries]
Frailes (Los â) [muntanyes de la provĂncia d'Almeria]
Francia, França, France
Franqueira (A â) [santuari de GalĂcia]
Frantellone (llombard, FrantalĂčn)Â [pic de Poschiavo, Grisons, SuĂŻssa]
Friûl, Friuli
fruita, fruits
Fu (El â) [muntanya de la provĂncia de SĂČria]
Fuen Jordana (La â) [font de RamastuĂ©, a la Vall de Benasc, Osca]
Fuerteventura [una de les Illes CanĂ ries]
fulla
fum
FuradĂa (La â) [muntanya d'AstĂșries]
fĂșria, furiĂłs
fusta
GabĂ s [localitat de la Vall de Benasc]
gaig
galant
Galicia, Galiza
GalirĂłn [muntanya de la provĂncia d'Osca]
gall dindi
gall, pollastre
gallina
gana
GandarĂo [platja a Bergondo, GalĂcia]
GaramanchĂłn (El â) [port de muntanya d'AstĂșries]
Gargocha (a â) [AragĂł]
Garlaban [muntanya del departament de Bouches-du-RhĂŽne]
garrofa, garrofer
garsa
Gasconeta [diminutiu usat en lloc de Gascunya]
gat
Gavarres (les â) [comarca de Catalunya]
Gave (de Pau) [riu occitĂ ]
Gave [denominaciĂł de diversos rius de la Gascunya pirinenca]
gavina
Generus (en italià , il Generoso) [muntanya del Ticino, Suïssa]
gentil
Gilico [muntanya de la provĂncia de JaĂ©n]
ginesta
Ginestars [localitat de l'Aude, OccitĂ nia]
girar-se
gla
glacera
Gomera (Laâ) [turĂł prop d'Osuna, Sevilla]
gos
Gotina (la â) [muntanya del departament de l'Aude]
Gotinas (las â) [lloc del departament de l'Aude, OccitĂ nia]
Goza (en francoprovençal), Gourze (en francÚs) [torre a Riex, cantó del Vaud, Suïssa romanda]
GozĂłn [municipi d'AstĂșries]
gra
gram
Granada [ciutat d'Andalusia]
graner
granota
Gratal [pic de la Serra de Guara, AragĂł]
graula, cornella
Grausat (Pueg d'en â) [muntanya del departament de la Corresa, OccitĂ nia]
Grazalema [localitat de la provĂncia de Cadis]
Gresas (GrÚzes) [lloc a prop de Carcassona, Occità nia]
Griega (La â) [platja d'AstĂșries]
grill
Grimola [Montnegre, muntanya de Catalunya]
gripau
Grischun [Grisons, CantĂł de SuĂŻssa]
griva
Groba (A â) [serra de la provĂncia de Pontevedra, GalĂcia]
grua
Guadalcanal [localitat de la provĂncia de Sevilla]
Guadalquivir [riu d'Andalusia]
Guadarrama (El â) [serra al nord de Madrid]
Guadiana [Menor] [riu d'Andalusia, afluent del Guadalquivir]
Guadiana [riu de la PenĂnsula IbĂšrica]
guants
Guara [serra de la provĂncia d'Osca, AragĂł]
guatlla
GĂŒera, Buera [lloc d'AragĂł]
GĂŒimar [localitat de l'illa de Tenerife, CanĂ ries]
guineu, guilla, guillot
Gurlaina [lloc de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
halo (cercle de lluna)
herba
HerbĂłn [localitat de GalĂcia]
Herrera (del Duque) [localitat de la provĂncia de Badajoz]
HerrÚra (en francés, HerrÚre) [localitat del Bearn, Occità nia]
Higa [de Monreal] (La â) [muntanya de Navarra]
Hontejas [penyes situades a Calatayud, provĂncia de Saragossa]
horitzĂł
hort, horta
Huelma [localitat de la provĂncia de JaĂ©n]
Ichaus (Issaus o Ishaus) [lloc del departament de Pyrénées Atlantiques]
Igueste [localitat de l'illa de Tenerife, CanĂ ries]
Illeiretta, Llieiretta [lloc de la Vall d'Aosta, ItĂ lia]
impertinent (carĂ cter â)
infern
Infiestu (L'Infiestu; en castellĂ , Infiesto) [localitat d'AstĂșries]
Inn (romanx En) [riu de l'Engadina, afluent del Danubi]
Irta [serra de la provĂncia de CastellĂł]
Isleta (La â) ["minipenĂnsula" de l'illa de Gran CanĂ ria]
Izaga [penya de Navarra]
JabalcĂłn [muntanya d'Andalusia]
Jabalcuz (El â) [serra d'Andalusia]
Jaén [ciutat d'Andalusia]
jardĂ
Jerez (de la Frontera) [localitat de la provĂncia de Cadis]
Jerez (de los Caballeros) [localitat de la provĂncia de Badajoz]
joc
Joux (la â) [vall de la SuĂŻssa romanda]
joventut, jove
jugar
julivert
Jura [sistema muntanyĂłs de SuĂŻssa]
La Parra [localitat de la provĂncia de Badajoz]
La Serra [lloc del departament de la Corresa, OccitĂ nia]
Labaco [lloc de la provĂncia d'Osca]
LabĂĄn (Piz â)Â (en alemany, Schmalzkopf) [pic del Tirol, Ăustria]
Lagarda (La Garda) [lloc del departament de Tarn e Garona, OccitĂ nia]
Lai Nair [llac de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
Langreo [localitat d'AstĂșries]
Lanzada (A â) [platja a O Grove, Pontevedra, GalĂcia]
Laric (o Alaric) [muntanya del departament de l'Aude]
lĂ rix
LarĂłn (LlarĂłn) [localitat d'AstĂșries]
Las Crotos [nom de lloc d'OccitĂ nia]
Las Parras (de Castellote) [localitat de la provĂncia de Terol]
LatĂn (El â), NatĂn, deformaciĂł popular d'AznaitĂn [muntanya de la provĂncia de JaĂ©n]
Lausero [Losera; en francĂšs, LozĂšre; serra]
Lavedan (o LabedĂ ) [zona de la Gascunya, OccitĂ nia]
LavÚr [vall a l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Layos [serra de la provĂncia de Toledo]
Lebrija [localitat de la provĂncia de Sevilla]
Ledesma [localitat de la provĂncia de Salamanca]
Lemosin, Limosin (en francĂšs, Limousin) [regiĂł d'OccitĂ nia]
LeĂłn [ciutat d'Espanya]
Lezina [Lecina, localitat d'AragĂł]
Lirou (Liron) [muntanya a prop de Colognac, al departament del Gard]
Lischana [pic i glacera de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
llac, llacuna
Llacuna (la â) [lloc de Catalunya]
llagosta (de mar)
Llançà [localitat de Catalunya]
Llanes [localitat d'AstĂșries]
Llanos (de SomerĂłn) [lloc d'AstĂșries]
llaurar; arada
llebre, conill
llegums
llenya
lleĂł
llet
lli
llop
Lloroza [muntanya al lĂmit de CantĂ bria amb AstĂșries]
Lluçà [localitat de Catalunya]
llum d'oli, llumenera, espelma
lluna
lluna clara, lluna fosca
lluna de colors (vermella, groga, etc.)
lluna nova
lluna plena
Lobier (cĂČth de â) [coll del Bearn, OccitĂ nia]
Lora (de Estepa) [localitat de la provĂncia de Sevilla]
Lugo [ciutat i provĂncia de GalĂcia]
LumĂas [localitat de la provĂncia de SĂČria]
Lunghin (Piz â) [pic de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
Luque [localitat de la provĂncia de CĂČrdova]
Macastre [localitat de la provĂncia de ValĂšncia]
Maccarese [localitat a prop de Roma]
Madalena (la â) [lloc de Catalunya]
Madalena (La â) [muntanya d'AstĂșries]
Madrid [capital d'Espanya]
maduixa
Magalouno [Magalona, lloc del Llenguadoc]
mal auguri
MĂĄlaga [ciutat d'Andalusia]
MalagĂłn [localitat de la provĂncia de Ciudad Real]
malalt, malaltia
maldat
mallerenga
Mallorca [Illes Balears]
Malniu [turĂł de Catalunya]
Maloja (en engadinÚs, Malögia) [lloc de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Mamisan (en francĂšs, Mimizan) [localitat del departament de les Landes, OccitĂ nia]
mandra
mans
mans seques
Maó (cast. Mahón) [localitat de Menorca, Illes Balears]
mar
Maraña [lloc de la provĂncia de LleĂł, al costat d'AstĂșries]
Maravio (Marabiu) [port de muntanya, AstĂșries]
MarcĂł (el Mas de â) [lloc de Catalunya]
Mare de DĂ©u de Queralt (la â) [santuari al BerguedĂ , Catalunya]
marea
marejada
margarida
Mariane (Mont â)Â (Monte Amariana, en italiĂ ) [muntanya del FriĂŒl]
marieta
marina (zona de mar)
mariners
marmota
Marsiho (Marselha; en català , Marsella) [ciutat de la Provença, Occità nia]
Martinsonero [devesa de la provĂncia de Badajoz]
Martorella (la â) [muntanya de Catalunya]
Marufe (Merufe) [lloc de Portugal a prop de GalĂcia]
mata, matoll
matalĂ s
matar
Matas (ÂżMatos?)Â [localitat de la provĂncia de Guadalajara]
matinar
Meira [localitat i serra de GalĂcia]
mel
melĂł
menjar
mentida, mentir
Mérida [ciutat d'Extremadura]
merita
merla
MerĂłn [platja d'AstĂșries]
Mesquita (la â) [lloc de Catalunya]
Messina [localitat de SicĂlia, ItĂ lia]
Mieres [localitat d'AstĂșries]
milĂ
mill
Mingoyo (Mengoyo) [lloc d'AstĂșries]
Miño, Minho [riu de la PenĂnsula IbĂšrica]
minvant
Mirabel [localitat de la provĂncia de CĂ ceres]
Miranda (monte â) [muntanya de GalĂcia]
mirar
Miravet [localitat de la comarca catalana de la Ribera d'Ebre]
Miravete [pic d'AstĂșries]
missa
missatger
Mitgel (Piz â) [pic dels Grisons, SuĂŻssa]
MohĂas, MoĂas [localitat i platja d'AstĂșries]
Mola (la â) [orĂČnim referit a diferents llocs de Catalunya]
molĂ, moliner, molinada
Moncau (el â) [muntanya de Catalunya]
Moncayo [muntanya situada entre les provĂncies de Saragossa (AragĂł)Â i SĂČria (Castella)]
Mondigo [muntanya de l'orient de Lugo]
Monforte [localitat de GalĂcia]
mongetes, fesols
MonjardĂn [muntanya a prop d'Estella, Navarra]
Monlora [monestir de la provĂncia de Saragossa]
Monrondio (picu â) [pic d'AstĂșries]
Monsaraz [lloc de Portugal]
Mont (el â) [serra de Catalunya]
Mont Blanc (Le â) [muntanya dels Alps]
Mont Chavalard (le â) [muntanya del Valais, SuĂŻssa]
Mont di Maj [muntanya del FriĂŒl]
Mont-Cau (en versió normativa, Montcauv; en francÚs, Mont Chauve) muntanya a prop de Niça, Occità nia]
Montalban (en francÚs, Montauban) [ciutat del departament de Tarn-et-Garonne, Occità nia]
Montalt (el â) [muntanya de Catalunya]
Montalvo (El â) [turĂł de la provĂncia de Salamanca]
MontĂĄn [localitat de GalĂcia]
Montarnaud [localitat del departament d'Erau (Hérault), Occità nia]
Montau (el â) [muntanya de Catalunya]
Montaut, Mount-Aut [orĂČnim i poblaciĂł al RasĂšs, en el departament de l'Aude]
Montcorbisson [muntanya de la Vall d'Aran]
Monte GargĂ ne [Gargano] (muntanya de Pulla, ItĂ lia)
Monte Lloy [muntaña d'AstĂșries]
Monte Louro, Montelouro [muntanya de la provĂncia de la Corunya, GalĂcia]
Monte Mayor [muntanya de la provĂncia de MĂ laga]
Monte Minerva [muntanya de Villanova Monteleone, SĂ sser, Sardenya]
Monte Rasu [muntaya de Bottidda, Sassari, Sardenya]
Monte Sanctu [muntanya de Siligo, SĂ sser, Sardenya]
Montegil [muntanya de la provĂncia de Sevilla]
Montejurra [muntanya de Navarra]
MontgĂł [muntanya de la provĂncia d'Alacant]
MontgrĂČs [muntanya del massĂs de Montserrat, Catalunya]
MontjuĂŻc [muntanya de Barcelona]
Montllorer [muntanya de Catalunya]
Montmell (el â) [localitat i muntanya de Catalunya]
Montnegre [muntanya de Catalunya]
Montosa [muntanya d'AragĂł]
Montsant (el Montsant) [serra de Catalunya]
Montsec (el â) [serra situada a la frontera entre Catalunya i AragĂł]
Montseny (el â) [serra de Catalunya]
Montserrat [serra de Catalunya]
MontsiĂ [serra del sud de Catalunya]
Montsianell [serra de Catalunya]
MonzĂłn [localitat d'AragĂł]
mĂłra, morera
Morella [localitat de la comarca de "els Ports", provĂncia de CastellĂł]
Morera (la â) (la Morera de Montsant)Â localitat de Catalunya]
morir
Morlans (Morlaas) [lloc del Bearn, OccitĂ nia]
MorĂłn [versiĂł en castellĂ de MourĂŁo] [lloc de Portugal]
MorĂłn, MorĂłn de la Frontera [localitat de la provĂncia de Sevilla]
Morrell (lo â) [lloc de la costa catalana, a prop de MatarĂł]
Morvedre (Murviedro, Murviedre) [localitat de la provĂncia de ValĂšncia]
Mosca (la â) [serra de la provĂncia de CĂ ceres]
mosca, borinot, mosquit
mosquiter
mostela
Mot da set Mezdis (il â) [pic de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
Motélon [vall de la Suïssa romanda]
Mount Ventour (Lo Mont Ventor; en francÚs, Mont Ventoux) [muntanya entre Provença i el Delfinat]
Mountagno-Negro (Montanha Negra) [muntanya d'Occità nia]
Moutas (picu de â) (pico Pedrorio)Â [pic d'AstĂșries]
muflĂł
mul, mula
Mundeis [muntanya de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
Mundin [vall i pic de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Muntafun (en alemany, Montafon) [vall del Vorarlberg, Tirol, Ăustria]
muntanyes
Murta (la â) [serra de la provĂncia de ValĂšncia]
musaranya
mussol
MuxĂa [localitat de GalĂcia]
Nambroca [localitat de la provĂncia de Toledo]
nap, napar
Naranco (El â) [muntaña d'AstĂșries]
Narbona (Narbouno, en grafia mistraliana) [ciutat d'OccitĂ nia]
nas
Natison (il â) [riu del FriĂŒl]
Navarra
Navia [localitat d'AstĂșries]
nedar
Neira [de Rey] [GalĂcia]
néixer
Ăera (La â) [platja d'AstĂșries]
NĂČra, Noro (en francĂšs, Nore) [muntanya de la regiĂł de Narbona]
nord
nord-est
nord-oest
Noreña [localitat d'AstĂșries]
nou, noguera, noguereda
Nudigls [lloc de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
obaga
obstinaciĂł, tossuderia
oca
Ocaña [localitat de la provĂncia de Toledo]
ocells, aus (genĂšricament)
oest
Oleiro [zona de costa, AstĂșries]
oli, oliva, olivera
ĂČliba
Olot [localitat de Catalunya]
Olt (Ălt; en francĂšs, Lot) [riu d'OccitĂ nia]
Omaña [comarca de la provĂncia de LleĂł]
Ons [illes de GalĂcia]
OraciĂłn (la â) [pou situat a Poo de Cabrales, AstĂșries]
orca
OrdĂĄs [Somontano, AragĂł]
Ordet [muntanya de Catalunya]
ordi
Oreña [cova de Cantà bria]
oreneta
Orhi [pic de Navarra]
Orihuela [localitat de la provĂncia d'Alacant]
Ormonts (Les â) [vall del CantĂł de Vaud, SuĂŻssa]
ortiga
Ortigueira [localitat de GalĂcia]
Ăłs
Oseira [població i monestir de GalĂcia]
Otoyo [muntanya de Biscaia, PaĂs Basc]
Ourense [ciutat i provĂncia de GalĂcia]
ous (de gallina)
Ovar [localitat de Portugal]
ovelles
Oviedo [capital d'AstĂșries]
pa
PadrĂłn [localitat de GalĂcia]
Pajares [port de muntanya entre AstĂșries i LleĂł]
Palermo [localitat de SicĂlia, ItĂ lia]
paleta
palla, paller
Pallars (el â) (Palhars en occitĂ ) [comarca de Catalunya]
palma
Palombera (La â) [port de muntanya, AstĂșries]
Pamplona [capital de Navarra]
Pandera (La â) [serra d'Andalusia]
Pando [muntanya d'AstĂșries]
Panillo [localitat de la provĂncia d'Osca]
PanxĂłn [platja de GalĂcia]
papallona
papamosques
Parapanda [serra de la provĂncia de Granada]
pardal
parentiu (genĂšric)
parentiu: comares
parentiu: compares
parentiu: cosins
parentiu: fills, filles
parentiu: gendre
parentiu: germans
parentiu: madrastres
parentiu: mares
parentiu: marit, espĂČs
parentiu: muller, esposa
parentiu: nora, jove
parentiu: padrines
parentiu: padrins
parentiu: pares
parentiu: sogres
parentiu: vĂdues
Paris (en catalĂ , ParĂs) [capital de França]
ParizĂČt (ParizĂČt) [lloc del departament de Tarn e Garona, OccitĂ nia]
parlar
parts d'un vaixell (à ncora, timó, veles, etc.)
passionera
pastors
patates
Pau [capital del Bearn, OccitĂ nia]
paus (fer les â)
pecat
Pedraforca (el â) [muntanya de Catalunya]
Pedregar (el â) [lloc de Catalunya]
pedres, roques, penyes o similars
Pedroveya [localitat d'AstĂșries]
Peguera (els Rasos de â) [camps rasos de muntanya, lloc de Catalunya]
peix, pesca, pescar, pescadors [de mar o riu]
pĂšl, cabells
pela-roques
PelitrĂłn (picu â) [pic d'AstĂșries]
Pellota (la â) [lloc de Catalunya]
Pena (en francĂšs, Penne) [lloc d'OccitĂ nia]
Peña (La â) [muntanya de la provĂncia de LleĂł]
Peñamayor [muntanya d'AstĂșries]
Peñapalomera [muntanya de la provĂncia de Terol]
penell
PenĂÂ (el â) [muntanya de Catalunya]
pensar malament
Penso [localitat de Portugal]
Penyagatos [estret del riu Ebre]
Penyagolosa [muntanya de la provĂncia de CastellĂł]
PenyĂscola (en catalĂ normatiu, PenĂscola) [localitat de la comarca del Baix Maestrat, provĂncia de CastellĂł]
pera
perdiu
Pereda [localitat d'AstĂșries]
personificaciĂł (en general)
Pesells (els â) [lloc de Catalunya]
pĂšsol
pessigolles (fer â)
petit
peus
Pi Gros (el â) [lloc de la provĂncia de CastellĂł]
pi, pineda, pinya
Pico Sacro / Sagro (O â) [muntanya de GalĂcia]
Picossa (la â) [muntanya de Catalunya]
Picotes (Los â) [lloc de la provĂncia de Terol]
Pierzu (picu â) [pic d'AstĂșries]
pietat, impietat
pigot
pilleria, astĂșcia
Pina (de Ebro) [localitat d'AragĂł]
pinsĂ
Pinzan [FriĂŒl]
pioc salvatge
Pirineo (Elâ), Els Pirineus [serralada]
Pisoc (Piz â) [pic de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
pit-roig
Pittinuri [lloc de Sardenya]
pixar
Plå de Ginebret (el) [Pla de Ginebret, lloc de Catalunya, sense cap altra especificació]
pla, plana
plaça
Plan [localitat d'AragĂł]
plana fĂšrtil
plantes (en general)
platja
Plattamala [lloc de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
Plaz [bosc i prats de Bever, a l'Engadina, Grisons, Suïssa]
plorar
Pobla (la â), la Pobla de Lillet [localitat de Catalunya]
poble
poll
poltre
pomer, poma
Poncione di Pesciora [pic situat entre els cantons del Ticino, Uri i Valais, Suïssa]
Pontes (As â) (As Pontes de GarcĂa RodrĂguez) [localitat de GalĂcia]
ponts
por
porc
port (de mar)
port (de muntanya)
Port del Comte (el â) [port de muntanya de Catalunya]
Port(s) [el(s) â] [massĂs al lĂmit de Catalunya, Aragó i el PaĂs ValenciĂ ]
Portiellu (El â) [lloc d'AstĂșries]
Porto (el â) [lloc sense identificar a l'occident d'AstĂșries, probablement el Puerto de Connio]
PortomarĂn [localitat de GalĂcia]
PortopĂ [barri portuari de Palma de Mallorca, Illes Balears]
Portugal
pou
Prades [localitat de Catalunya]
prat
Pravia [localitat d'AstĂșries]
prefiguraciĂł del temps (cronolĂČgic, meteorolĂČgic)
PrĂa [lloc d'AstĂșries]
pruna, prunera
puça
PuĂšg la RĂČca (en francĂšs, Puylaroque) [lloc del departament de Tarn e Garona, OccitĂ nia]
Puget (serre del â) [serra d'OccitĂ nia]
Pugghie (en italiĂ , La Puglia; ApĂșlia) [regiĂł d'ItĂ lia]
pugĂł
Puig (el â) [muntanya a prop de PaĂŒls, localitat de la comarca del Baix Ebre]
Puig d'en Cama (el â) [muntanya de Catalunya]
Puig d'en Pla (el â) [lloc de Catalunya]
Puig de Montagut (loâ) [muntanya de Catalunya]
Puig Dui [muntanya de Catalunya]
Puig Gros [muntanya de Catalunya]
Puig-Reig [localitat de Catalunya]
PuigsobirĂ [muntanya al SolsonĂšs, Catalunya]
pujar, baixar
pujol
Punteglias (Piz â) [pic de la Sobreselva, Grisons, SuĂŻssa]
PuĂČg de Sent Lop (o Pic Saint-Loup) [pic a prop de MontpelhiĂšr]
puput
PurĂłn [lloc d'AstĂșries]
PuyarcĂłn [muntanya de l'Alt AragĂł]
Pyanfayon, Plyanfayon (en francoprovençal), Planfayon (en francÚs) [lloc de la Suïssa romanda]
quarts de lluna
Quero [localitat de la provĂncia de Toledo]
Querol [lloc de Catalunya]
ramat
Ramosch i variants [lloc de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Ranc de Bonos [nom de lloc d'OccitĂ nia]
Rasés [antic comtat de l'alt Llenguadoc]
RasĂłn (El â), El RasoncĂn [AstĂșries]
Rasquera [localitat de Catalunya]
ratapinyada
ratolĂ, rata
rave
Ravera (alp â) [pastura d'estiu de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
RebellĂłn [lloc d'AstĂșries]
rebel·lia
Rebentin (RebentĂ, Rebenti; en francĂšs, Rabenty) [afluent de l'Aude, OccitĂ nia]
Redent [provĂncia d'Osca]
regatge, regar
reguerĂł
Rein (en romanx; en alemany, Rhein) [riu europeu]
Remolar [llacuna situada a la desembocadura del Llobregat, Catalunya]
rentar (fer la bugada), safareig
Resch [port de muntanya entre Ăustria i ItĂ lia]
Restelo [lloc a prop de Lisboa, Portugal]
ria
Riba (l'Estret de la â) [estret del riu FrancolĂ a l'Alt Camp, Catalunya]
Ribeiro (O â) [comarca de GalĂcia]
Ribera (la â)Â (la Ribera d'Ebre)Â [comarca de Catalunya]
ribera [marge i riba del mar o riu, terra propera als rius]
Ricau [pic d'AstĂșries]
Ridaura [localitat de Catalunya]
Riells [lloc de Catalunya]
rierol
Rims [llac de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
RĂosalido [localitat de la provĂncia de Guadalajara]
riquesa
Riquisuelu [platja d'AstĂșries]
riu, riuada, rambla
riure, alegria
roba
Roca (Cabo da â) [cap de Portugal]
Roca d'en Pla (la â) [lloc de Catalunya]
Rocabo [rierol situat a Cangas de Narcea, AstĂșries]
Rocacorba [muntanya de Catalunya]
Rocanys [muntanya a l'est de l'Aleixar, Catalunya]
Rodés (Roudez; en francÚs, Rodez) [localitat del departament d'Avairon, Occità nia]
Roja (picu de la â) [pic d'AstĂșries]
RoldĂĄn (El â) [muntanya de MĂșrcia]
Roma [ItĂ lia]
roncar
Ronda [localitat de la provĂncia de MĂ laga]
rondinar
rosa, roser
rosella
Rosselló (Roussilhou, en grafia d'orientació mistraliana) [comarca catalana sota administració francesa]
rossinyol
RĂłss (en italiĂ , Russi) [localitat de la provĂncia de Ravenna, ItĂ lia]
Rota [localitat de la provĂncia de Cadis]
Roullens (Rolencs, en occitĂ ) [localitat del departament de l'Aude]
Rouno (en francoprovençal; RhÎne, en francÚs) [riu europeu]
roure, roureda
rugir
Ruinains (Val â) [vall de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
Rune (Runaz en francĂšs) [localitat de la Vall d'Aosta, ItĂ lia]
safrĂ
SagĂ s [localitat de Catalunya]
sal
salamandra
SalĂ s [nom de lloc, Catalunya]
Salga Aguda [muntanya de Catalunya]
salmĂł
Salmoriera (La â) [costa d'AstĂșries]
Salou [localitat de Catalunya]
saltar
Saluver (la val â) [vall de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
salze
Samagnun (en alemany, Samnaun) [localitat de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
Samouco (O â) [localitat de Portugal]
San AntolĂn [lloc d'AstĂșries]
San Benito [turĂł de Madrid]
San CristĂłbal [muntanya de Navarra]
San GinĂ©s [muntanya de la provĂncia de Terol]
San José [serra d'Extremadura]
San Lorenzo (del Escorial) [lloc a prop de Madrid]
San NicolĂĄs [lloc de la provĂncia d'Osca]
San Pascual [lloc de la provĂncia d'Alacant]
San Pedro [ermita a prop de Graus, a la provĂncia d'Osca]
San Pedro [turĂł de Madrid]
San Pietro [BasĂlica de Sant Pere, Roma]
sangonera
Sanmelar, Pico Samelar [pic a CantĂ bria]
Sant Benet [ermita de Catalunya]
Sant Boi [localitat de Catalunya]
Sant Ferriol [muntanya de Catalunya]
Sant Gregori [ermita de Catalunya]
Sant Isidre [ermita de La Quar, BerguedĂ , Catalunya]
Sant Joan (DespĂ) [localitat de Catalunya]
Sant JuliĂ de Ramis [localitat de Catalunya]
Sant JuliĂ [muntanya de Catalunya]
Sant MagĂ (de la Brufaganya) [santuari a la Conca de BarberĂ , Catalunya]
Sant MagĂ [lloc de Catalunya]
Sant Martin (ÂżSant Martin le ViĂšlh?) [lloc d'OccitĂ nia]
Sant Mateu [muntanya i serra de Catalunya]
Sant Miquel (de Montclar) [muntanya de Catalunya]
Sant Pere (de Roda)Â [muntanya de Catalunya]
Sant Pere MĂ rtir [muntanya de Catalunya]
Sant QuintĂ (de Mediona) [localitat de Catalunya]
Sant Ramon [muntanya de Catalunya]
Sant Salvador (de la Vedella) [monestir del BerguedĂ , Catalunya]
Sant'Ana, Santa Ana [capella d'AstĂșries]
Sant-Pous [?] [OccitĂ nia]
Santa BĂ rbara [ermita de La Selva, Catalunya]
Santa BĂ rbara [muntanya de Catalunya]
Santa Cristina [muntanya d'AstĂșries]
Santa GadĂa [lloc d'AstĂșries]
Santa Helena [muntanya de Catalunya]
Santa MarĂa [illa de l'arxipĂšlag de les Açores]
Santa MarĂa [serra de la provĂncia de Badajoz]
Santa Tecla [muntanya de GalĂcia]
Santa ValiĂšira [localitat de l'Aude, OccitĂ nia]
Santiago (de Compostela) [capital de GalĂcia]
Santillana [ÂżSantillana del Mar?, CantĂ bria]
Santo VentĂčri [Santa Venturi en versiĂł normativa; i en francĂšs, Sainte-Victoire; muntanya a prop d'Ais de Provença]
sardina
sargantana, llangardaix
Sarral [lloc de Catalunya]
Sarrués [lloc de l'Alt Aragó]
Sasa (el â) [muntanya de la provĂncia d'Osca]
SclavanĂźe, Slavonie [terres de llengua eslava, en friĂŒlĂ ]
Scopi (Piz â) [pic situat al lĂmit entre el Ticino i els Grisons, SuĂŻssa]
Scuol [vall i localitat de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Sebastopol [localitat d'UcraĂŻna]
secĂ
sega, segar
Segarra (la â) [comarca de Catalunya]
sĂšgol
Segre (el â) [riu de Catalunya]
Seloriu [lloc d'AstĂșries]
sembra, sembrar, llavor
sentir [percepciĂł de sons com a indici meteorolĂČgic]
Serantes [muntanya de Biscaia, PaĂs Basc]
Serllé [en benasquÚs], Cerler [localitat de la Vall de Benasc, Osca]
serra
Serra de Cavalls (la â) [serra de Catalunya]
Serra Morena [serra de Catalunya]
server
Sestolorro [muntanya d'AstĂșries]
set
Sevil [lloc d'AragĂł]
Sevilla [ciutat d'Andalusia]
Sierra Gorda (La â) [serra de la provĂncia de Badajoz]
Sierra Morena [serra d'Andalusia]
Siman, ol Simågn (en italià , il Simano) [muntanya del Ticino, Suïssa]
Sisargas [illes de GalĂcia]
Sitges [localitat de Catalunya]
sĂČl
solana, lloc on toca el sol
Son (O â), Porto do Son [port de mar, GalĂcia]
son (tenir â)
Soria [localitat de Castella]
Sosorito [muntanya d'AragĂł]
Sotonera (A â) [localitat de la comarca del Somontano, AragĂł]
Stevron (Chevron, en francÚs) [muntanya de la Savoia, França]
suar
sud
sud-est
sud-oest
Sueve (El â) [muntanya d'AstĂșries]
Sui [turĂł al Montseny, Catalunya]
Superga [muntanya a prop de TorĂ, ItĂ lia]
Susch [localitat i vall de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
sutge
Tajo [riu de la PenĂnsula IbĂšrica]
talp
TalrĂ [muntanya de Catalunya]
tap
Tarrén [lloc d'Aragó]
tĂ vec
Tavertet [localitat de Catalunya]
TavĂČÂ i variants (en romanx), Davos [localitat de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
Tchumon (en francoprovençal), Chaumont (en francÚs) [lloc de la Suïssa romanda]
Teide (El â) [muntanya de l'illa de Tenerife, CanĂ ries]
teixĂł
Tenrero [platja d'AstĂșries]
teranyina
terra
Testa (La â) [muntanya de la provĂncia d'Almeria]
teulada
Tibidabo (el â) [muntanya de Barcelona]
Tiñosa (La â) [serra de la provĂncia de CĂČrdova]
tipus lexical alpe o alpage [past d'estiu]
tipus lexical capa i derivats
tipus lexical gabån, gabbano i afins
tipus lexical pelliza i derivats
tipus lexical sayo i derivats
Tirajana, Tirijana [muntanya de l'illa de Gran CanĂ ria]
tisa, carbonera
Tito (el â) [muntanya d'AragĂł]
Toledo [ciutat d'Espanya]
Tolivia [localitat d'AstĂșries]
tomĂ quet
tord
Tordera (el/la â) [riu de Catalunya]
Torizon [lloc de la Vall d'Aosta, ItĂ lia]
Toro (el â) [muntanya de Menorca, Illes Balears]
Toro [localitat de la provĂncia de Zamora]
torrent
Torres (picu â) [pic d'AstĂșries]
tĂłrtora
Tortosa [localitat de Catalunya]
Tossa (la â) [turĂł a prop d'Alfara, localitat de Catalunya]
Tossal (el â) [turĂł de la provĂncia d'Alacant]
traĂŻdor, traĂŻciĂł
Trauc de Madama [lloc del departament de l'Aude]
treballar
tremolar
Trençan (Treçan, Tressan) [localitat del departament d'Erau, Occità nia]
Tres Collets (els â) [collada al BerguedĂ , Catalunya]
trĂšvol
Trient [gorja del Valais, SuĂŻssa]
trilla
tristesa
Trueire [riu del Gavaudan, afluent del Lot, OccitĂ nia]
trufes
truita
Tsateillon (francĂšs, ChĂątillon) [localitat de la Vall d'Aosta, ItĂ lia]
TschĂŒtt o TschĂŒtta (Piz â); en alemany, Stammerspitze [pic de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
Tumpiv (Piz â) [pic dels Alps de Glarus, SuĂŻssa]
Turb [muntanya de Catalunya]
TurbĂłn (El â) [muntanya de la provĂncia d'Osca]
turĂł
TurĂł d'en Torres (el â) [turĂł de Catalunya]
TurĂłn [localitat d'AstĂșries]
Ăbeda [localitat de la provĂncia de JaĂ©n]
Ubiña (peña â) [muntanya d'AstĂșries]
UÄka [serra d'Ăstria]
Uina, fuora d'Uina [vall de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
Ulla (A â) [comarca i riu, GalĂcia]
ungles
Urban (Lei Baumas de Venisa; en francÚs, Beaumes-de-Venise) [localitat del departament de la Vauclusa, Provença]
Ures [localitat de la provĂncia de Guadalajara]
Urriellu [pic d'AstĂșries]
Vacamorta [lloc de Catalunya]
VacivĂšr, BacivĂšr, Baciver [topĂČnim referit a diferents zones de pastura als Pirineus del nord-est de l'AragĂł i del nord-oest de Catalunya]
vaixell, barca
Val (alpâ) [pastura d'estiu de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
Val d'Aran (Era â), Era Val d'Arann [La Vall d'Aran, Pirineus]
Val MĂŒsella [vall de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
Valais (Le â) (en francĂšs) (ValĂ©i, Valai i variants, en francoprovençal) [cantĂł de SuĂŻssa]
Valencia (en catalĂ , ValĂšncia) [ciutat a l'est d'Espanya]
ValfrĂo [lloc de la provĂncia de SegĂČvia]
vall
Valladolid [ciutat d'Espanya]
Vallbona [localitat de Catalunya]
Valldebous [barranc al MontsiĂ , Catalunya]
VallĂšs (el â)Â [comarca de Catalunya]
Valtellina (en engadinÚs, Vuclina; en alemany, Veltlin) [vall de Lombardia, Ità lia; a la frontera amb Suïssa]
Van-nĂ© (le â) (en francoprovençal), le Vanel (en francĂšs) [lloc de la SuĂŻssa romanda]
vaques
vedell
veĂ, veĂŻna
Veiga (A â) [Vegadeo, localitat de l'occident d'AstĂșries]
vellesa, vell, vella
Vendrell (el â) [localitat de Catalunya]
venjar, venjar-se, venjança
ventall
Ventana [port de muntanya d'AstĂșries]
Ventaniella [port de muntanya d'AstĂșries]
ventre
Verge (la â)
Vertosan [localitat de la Vall d'Aosta, ItĂ lia]
vespa
vestir
Vesubio [volcĂ a prop de NĂ pols, ItĂ lia]
veure
veure [com a indici meteorolĂČgic]
VevÚ, Vevùi i variants (en francoprovençal; Vevey en francÚs) [lloc de la Suïssa romanda]
Vic [localitat de Catalunya]
VidrĂ [localitat de Catalunya]
vil, vilesa
Vilaller [localitat de Catalunya]; VidallÚr [en benasquÚs]
Villalba (Vilalba en gallec) [localitat de GalĂcia]
Villalgordo [devesa de la provĂncia de Badajoz]
Villanueva (del Fresno) [lloc de la provĂncia de Badajoz]
Villuerca[s] (La[s] â) [serra d'Extremadura]
Viluorna [lloc de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
Vinaixa [localitat de la comarca de les Garrigues]
vinya, verema i vi
viola
Viseu [localitat de Portugal]
viure, reviure, ressuscitar
VodĂĆŁe (en croat, Vodice) [lloc d'Ăstria]
Voirons (les â) [muntanya de l'Alta Savoia, França, al lĂmit amb SuĂŻssa]
voluntat
XagĂłn [platja d'AstĂșries]
xais [i designacions afins per al mascle del bestiar ovĂ]
Xallo, Xalo (O â) [muntanya de GalĂcia]
Xerru (El â) [pleta al port de Ventaniella, AstĂșries]
Xerta [localitat de la comarca catalana de la Ribera d'Ebre]
xicot, minyĂł
XixĂłn (en castellĂ , GijĂłn) [localitat d'AstĂșries]
xot
Yeba [localitat d'AragĂł]
Yebra (Yebra de Basa) [poble d'Aragó]
Yosa (Yosa de Sobremonte) [localitat de la provĂncia d'Osca]
Zafra [localitat d'Extremadura]
Zanganillo (El â) [rierol de la provĂncia de Badajoz]
Zulema (la cuesta â) [lloc d'AlcalĂĄ de Henares, provĂncia de Madrid]
Zuort [caseria situada a la Val Sinestra, Engadina, Grisons, Suïssa]
---
altres dialogismes
animals (menys els de pastura)
animals de pastura, bestiar, feines pecuà ries
auguri
consells d'abric
dialogismes entre l'ésser humà i els mesos
elements de la vida quotidiana
estrelles
facĂšcies, bromes, bertranades
feines agrĂcoles
lluna
mar
món vegetal (indicis i aspectes varis)
personificació i afins
prefiguraciĂł del temps (cronolĂČgic, meteorolĂČgic)
punts cardinals
territori
topĂČnims [en cursiva]
---
"banyes" de lluna
abella, rusc
abellerol
Ablanarina (La â) [lloc d'AstĂșries]
abrigar-se, abric
Ador (en francĂšs, Adour) [riu d'OccitĂ nia]
afanyar-se
agrĂł
Ă guila
aigua
aixecar-se (del llit)
Ajalvir [lloc a prop de Madrid]
Ajoie [regiĂł del CantĂł del Jura, SuĂŻssa]
Alagna, Aloagna [ciutat i vall de la provinicia de Vercelli, ItĂ lia]
Alba [lloc de la costa de GalĂcia]
Albi (l'â) [localitat de Catalunya]
Albufera (l'â)Â (en castellĂ , La Albufera) [provĂncia d'Alacant]
AlcalĂĄ (de Henares) [localitat de la provĂncia de Madrid]
Alcaraz [localitat de la provĂncia d'Albacete]
AlcarrĂ s [localitat de Catalunya]
Alcoi (riu d'â) [també anomenat Serpis; riu de la provĂncia d'Alacant]
Aldehuela (La â) [localitat de la provĂncia d'Ăvila]
AlĂšs [poblaciĂł situada al departament del Gard]
alga
all
Almatret [localitat de Catalunya]
Almenara (La â) [pic de la provĂncia d'Albacete]
alosa
Alpes (Les â) [sistema muntanyĂłs europeu]
alt (allĂČ â)
Altarrasa (La â) [petit altiplĂ de Navarra]
altres dialogismes
Alvra (Piz d'â) (en alemany, Albula) [pic i sistema muntanyĂłs de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
alzina
AmbrusĂšit (l'â) [Friul]
Amd'Ursigna (fuora da l'â) [vall de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
ametlla, ametller
amistat
amor
anar-se'n a dormir
Ancares [comarca de la provĂncia de LleĂł]
Andalusia [regió del sud d'Espanya]
Andilla [lloc de la provĂncia de ValĂšncia]
Ă nec
Ă ngel, Ă ngels
anguila
Anillo [serra de la provĂncia de JaĂ©n]
animalització (cues i altres casos)
animals, bĂšsties, bestioles
Ansar (cĂČth d'â) [coll del Bearn, OccitĂ nia]
Aosta, Ăchta, Euta [localitat d'ItĂ lia]
AragĂłn [en castellĂ ], AragĂł [en catalĂ ] [regiĂł del nord d'Espanya]
Aramo/Aramu (L'â) [muntanya d'AstĂșries]
aranya
aranya de mar
Arbeca [localitat de Catalunya]
Arbo [localitat de GalĂcia]
arboç, cirera d'arboç
ArbolĂn (l'â) [pic d'AstĂșries]
arbre
arç
Ardila [lloc de la provĂncia de Badajoz]
Ardila [riu de la provĂncia de Badajoz]
Areta [muntanyes de Navarra]
Armenteira [muntanya de GalĂcia?]
Arouca [localitat de Portugal]
Arpetta (l'â) [localitat de la Vall d'Aosta, ItĂ lia]
Arpiglia (Piz â) [pic de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
Arquillo (Sierra del â) [serra de la provĂncia de CĂ ceres]
Arrajon (Arrajon-Era Hita; en francĂšs, Arrayou-Lahitte) [lloc del departament dels Alts Pirineus, OccitĂ nia]
Arsac (Arzacq) [localitat del departament de Pyrénées-Atlantiques]
Artiga de Lin [zona de la Vall d'Aran]
Artosa (La â) [cim d'AstĂșries]
Artusu (l'Artusu) [AstĂșries]
ase, ruc
Astuera [lloc d'AstĂșries]
Asturias [regió del nord d'Espanya]
Aubens [muntanya de Catalunya]
Aude [riu d'OccitĂ nia]
Aulet [lloc a Acós, en francÚs Accous, al Bearn, Occità nia]
Aulet [lloc del departament de Pyrénées Atlantiques]
Auloron (Oulourou, Olourou; en francĂšs, Oloron) [localitat d'OccitĂ nia]
Aupiho (l'â) [cim de la cadena de Lis Aupiho / Las Alpilhas, a prop d'Arles]
AuvÚrnhe, AuvÚrnha i variants (en occità ); Auvergne (en francÚs); Alvernia o Auvernia [regió d'Occità nia]
avarĂcia
avellana
Avellaneras [AragĂł]
avet
Ăvila [localitat de Castella]
Ayamonte [lloc de la provĂncia de Huelva]
badia
Bagergue [localitat de la Vall d'Aran]
Baiona (Bayona en castellĂ ; Bayonne en francĂšs) [ciutat d'OccitĂ nia]
baix (allĂČ â)
Balaguer [localitat de la comarca catalana de la Noguera]
balcĂł
ballar
Balouta [lloc de la provĂncia de LleĂł]
Balsareny [localitat de Catalunya]
Bans (forĂȘt des â) [bosc de SuĂŻssa]
banyar-se
Baragaña (la â) [lloc d'AstĂșries]
Baraona, Barahona [lloc de la provĂncia de SĂČria]
Barayo [platja d'AstĂșries]
barba
Barbanza [serralada de GalĂcia]
Barcelona [capital de Catalunya]
BĂąrdo (en croat, Brdo) [lloc d'Ăstria]
Bargas [localitat de Toledo]
Barguero [muntanya a l'occident d'AstĂșries]
Barja (en francÚs, Barjac) [nom de diverses poblacions; una d'elles, situada al departament del Gard]
barranc
barret i similars
barril o similars
Baselgia (Munt â) [muntanya de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
Bassian (eth â) [llac dels Pirineus]
becadell
bedoll
Begur [localitat de Catalunya]
Beira (AÂ â) [regiĂł de Portugal]
Bellesa (La â), La VellĂ©s [lloc de la provĂncia de Salamanca]
BenzĂșa (picu â) [AstĂșries]
berbena
BerberĂa [part septentrional d'Ăfrica]
BercĂa [lloc de GalĂcia] [?]
Berga [localitat de Catalunya]
Beringes [muntanya de la provĂncia de CĂ ceres]
Bernia, BĂšrnia [serra de la provĂncia d'Alacant]
Bernina [cadena de muntanyes i pic dels Alps suïssos]
besar
Besinauda (en italiĂ , Bisalta) [cim dels Alps d'ItĂ lia]
bestiar
Betlem [ciutat de Judea on, segons el Nou Testament, va néixer Crist]
beure
Bienservida [penyal de la provĂncia d'Albacete]
Bierzo (El â) [comarca de LleĂł]
Biga (la â) [muntanya de Catalunya]
Biguera (peña â) [AstĂșries]
Bilbao [capital de Biscaia, PaĂs Basc]
BilhĂł (OÂ â) [localitat de Portugal]
BisbĂn (en italiĂ , il Bisbino) [muntanya de Llombardia, ItĂ lia]
blat
blat de moro
bogeria
Boiraxach [muntanya de la provĂncia d'Osca]
bolets
bon auguri
bondat
BordĂšu (BourdĂšu, BourdĂšus; en francĂšs, Bordeaux; en castellĂ , Burdeos)Â [ciutat d'OccitĂ nia]
borinot, abellot
Born (el â) (castellĂ , el Borne) [barri de Barcelona]
Borriol [localitat de la comarca de la Plana Alta, provĂncia de CastellĂł]
bosc
BĂČsc d'ArrĂČs (Bosdarros) [lloc del departament de PyrĂ©nĂ©es-Atlantiques, al Bearn, OccitĂ nia]
bou
bou, brau
Braña [vall d'AstĂșries]
Brañamayor [localitat d'AstĂșries]
Bregaglia (en alemany, Bergell) [Grisons, SuĂŻssa, Llombardia, ItĂ lia]]
Bressé [muntanya de la Vall d'Aosta, Ità lia]
bruixes
bufanda
Bugarag (PuĂšg de â) (Bugarach o Pech de Bugarach) [pic de les CorbĂšras, del departament de l'Aude]
Buin (Piz â) [pic de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa; al lĂmit amb el Voralberg, Ăustria]
Bundesca (la â) (en italiĂ , Bondasca) [vall i muntanya de Bregaglia, Ticino, SuĂŻssa]
Burela [localitat de GalĂcia]
Burgos [localitat de Castella]
Burguillos [lloc d'Extremadura]
burlar-se, fer burla
BurĂłn [nom de diversos llocs a l'entorn d'AstĂșries]
Burriac [muntanya de la comarca catalana del Maresme]
Bustelo [localitat de GalĂcia]
Ca Ferro Vell [lloc de Catalunya]
Cabalo (OÂ â) [a les Islas CĂes, GalĂcia]
Cabeza (La â) [serra de la provĂncia de Badajoz]
CabezĂłn (El â de Oro) (en catalĂ , el Cabeçó (d'Or)) [serra de la provĂncia d'Alacant]
Cabra (la â) [vall d'AstĂșries]
Cabra [localitat de la provĂncia de CĂČrdova]
cabra, cabrum
Cabrera [muntanya de Catalunya]
caçar, caçador
Cadinell (el â) [muntanya de Catalunya]
Cal Bisbe [lloc de Catalunya]
Cal MagĂ [lloc de Catalunya]
calamar
Calar (El â) [muntanya de la provĂncia d'Almeria]
calçat
Calde [localitat de GalĂcia]
Calderina (La â) [serra situada entre la provĂncia de Toledo i la de Ciudad Real]
calderĂł, olla, cassola
callar
Camadra [cim del CantĂł del Ticino, SuĂŻssa]
Camarena [turĂł de la provĂncia de CĂČrdova]
Camayor [plana fĂšrtil d'AstĂșries]
cames
camĂ
caminar
camp
Camp [de Tarragona] (el â) [comarca de Catalunya]
campana, campanar
Campo Maior [localitat de Portugal]
Campo [localitat de la provĂncia d'Osca]
Camprodon [localitat de Catalunya]
Can CastellĂ [lloc de Catalunya]
Can Parera [lloc de Catalunya]
Cañajarral (El â) [serra de la provĂncia de Badajoz]
Canales (Les â) [lloc d'AstĂșries]
Canaria (Gran Canaria) [una de les iIles CanĂ ries]
Caneiru [lloc d'AstĂșries]
Canejan [localitat de la Vall d'Aran]
cĂ nem
Caneyones [rierol d'AstĂșries]
CanigĂł (el â) (el Canigou en grafia mistraliana) [muntanya del RossellĂł, comarca catalana sota administraciĂł francesa]
Cantabria [regió del nord d'Espanya]
Cantal (lo/lou â) (lo Chantau) [muntanya de l'AlvĂšrnia]
cantar
Cantu Manil [muntanya d'AstĂșries]
canya
cap
Capiella [lloc d'AstĂșries]
capritxĂłs (carĂ cter â)
caragol
Caravia la Baxa (en castellĂ , Caravia Baja) [localitat d'AstĂșries]
Carballal (OÂ â) [lloc de GalĂcia]
carbassa
Carche (El â) (en catalĂ , el Carxe) [serra de MĂșrcia]
card
CardĂł [serra de Catalunya]
cares
Carizé [lloc de la Vall d'Aosta, Ità lia]
Carmona [localitat de la provĂncia de Sevilla]
Carnota [localitat de GalĂcia]
Carrascoy [serra de MĂșrcia]
carrer
carretera, carril
carro o similars
casa
Casaño [riu d'AstĂșries]
casar, casar-se
castanya, castanyer
CastelfrĂo [muntanya de la provĂncia de Terol]
castell
Castellet [lloc de Catalunya]
CastellvĂ (de la Marca) [localitat de Catalunya]
CastellvĂ (de Rosanes) [localitat de Catalunya]
Castiello (picu â) (Picu Castiellu) [pic d'AstĂșries]
Castilla, Castela [en gallec i portuguÚs]
Catalunya [en català ], Cataluña [en castellà ]
Catllar (el â) [muntanya de Catalunya]
Catogne (le â) [pic del massĂs del Mont Blanc, a SuĂŻssa]
Causse (o los Causses) [altiplans calcaris del MassĂs Septentrional occitĂ , o MassĂs Central francĂšs]
cavall, euga
cavaller
ceba
Cebollera (la â) [serra de La Rioja]
Cebreiro (O â) [muntanya de GalĂcia]
Céllecs, Séllecs [muntanya de Catalunya]
cendra
Centenera (La â) [localitat de la provĂncia de JaĂ©n]
Cerdanya (la â) [comarca de Catalunya]
cereal
Cervera (de Pisuerga) [localitat de la provĂncia de PalĂšncia]
cérvol
CĂšsse (Cesse) [riu, afluent de l'Aude, OccitĂ nia]
CetrĂ ru (en italiĂ , Cetraro) [poble de la provĂncia de Cosenza]
Ceuta [ciutat espanyola del nord d'Ăfrica]
Chantada [localitat de GalĂcia]
Chanteis (en francĂšs, Chanteix) [lloc del departament de la Corresa, OccitĂ nia]
Chapisun (Piz â) [pic de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
Charsinom (il Plan â) [lloc de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
Chaux-de-Fonds (la â) [localitat del CantĂł de NeuchĂątel, SuĂŻssa]
Chucena [localitat de la provĂncia de Huelva]
Chucho (el â) [muntanya de Navarra]
Cid (el â) [muntanya de la provĂncia d'Alacant]
cigala
cigne
cigonya
cigrĂł
cim, pic, turó i afins
cinturĂł, corretja
cirera
ciutat
civada
Clapivell (el â)  (el ClapĂ Vell) [muntanya de Catalunya]
Clot de l'Arç (el â) [lloc de Catalunya]
codony, codonyer
cogullada
col
Coll de la Torre (el â) [muntanya de Catalunya]
coll, gola
Colldejou [localitat de Catalunya i muntanya homĂČnima de Catalunya]
collita
colobres, serps
colom
Coma (la â) [Catalunya]
comprar, vendre
consells d'abric
Constatin (ÂżConstantim?) [Portugal]
Cope [cap de MĂșrcia]
corb
corc
Cordelera (La â) [lloc de la costa de GijĂłn, AstĂșries]
CĂČrdova [ciutat d'Andalusia]
Cornac (Cournac) [localitat del departament d'Ălt, en francĂšs Lot, OccitĂ nia]
Corneja (valle de â) [vall de la provĂncia d'Ăvila]
correr
Corsica [CĂČrsega]
cortesia
Coruña, Cruña (A â) [ciutat de GalĂcia]
costa
Cotiella [muntanya d'AragĂł]
Cotovellosu [muntanya d'AstĂșries]
CoulÚgno (Colenha) [muntanya a prop de Colognac, al departament del Gard]
CourĂo [muntanya d'AstĂșries]
Couta (a â) [AstĂșries]
Cova (de Monserrat) (la â)Â [Catalunya]
Cova Santa (la â) [lloc de la provĂncia de CastellĂł]
cova, cau
Coveta (la â) [lloc de Campo, provĂncia d'Osca]
cranc
Crasta Mora [pic de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
creixent
cridar, xisclar
crueltat
Cruz (La â) [turĂł de la provĂncia d'Ăvila]
Cuana [muntanya d'AstĂșries]
Cuba (d)e Rota (La â), El Perro de Rota [cova de Rota, Andalusia]
cuc
cuc de terra
cuca de llum
CucalĂłn [localitat de la provĂncia de Terol]
cucut
cuc de seda
Cudillero [lloc d'AstĂșries]
Cudrial [lloc de la provĂncia de Badajoz]
CuĂ© [lloc d'AstĂșries]
Cuera (El â) [serra d'AstĂșries]
cuereta blanca
Cueva Galana [penya a Pola de Somiedo, AstĂșries]
cuina
cul, culada
culpa
Cumar Barla (fuora da â) [vall de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
Curota (A â) [muntanya de GalĂcia]
Curotiña (A â) [muntanya de GalĂcia]
Curun (en italiĂ Â i alemany, Curon) [localitat de la provĂncia de Bozen, ItĂ lia; tocant a l'Engadina (SuĂŻssa) i Ăustria]
Daganzo [lloc a prop de Madrid]
Daimiel [localitat de la provĂncia de Ciudad Real]
Daint (Piz â) [pic de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
Danuder (en alemany, Nauders) [localitat del Tirol, Ăustria; a la frontera amb SuĂŻssa]
DĂ© dĂš MyĂ©dzo (La â) (en francoprovençal), la Dent-du-Midi (en francĂšs) [muntanya de la SuĂŻssa romanda]
Dent d'Oche (la â) [pic de l'Alta Savoia, França, al lĂmit amb SuĂŻssa]
dents
desafiament
descortesia
despertar-se
Déu
deure, obligaciĂł
dialogismes sense l'explicitaciĂł d'una figura humana
dialogismes amb implicació d'un pagÚs
dialogismes amb implicació d'un pastor
dialogismes amb implicació d'una vella
dimoni, diable
dir
disfressar-se
dits
docilitat, mansuetud
dofĂ
DĂŽle (pointe de la â) [pic de SuĂŻssa, al lĂmit amb França]
dolor com a indici meteorolĂČgic (canvi de temps)
domar, amansir
donar
donzell
Dourdougno (la â) (La Dordonha; en francĂšs, Dordogne) [departament de França; tambĂ© nom d'un riu]
Douro, Duero [riu de la PenĂnsula IbĂšrica]
Duan (Piz â) [pic de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
dubtar
Dzaman (en francĂšs, Jaman) [muntanya de SuĂŻssa]
Ebro [en castellĂ ], Ebre [en catalĂ ] [el riu Ebre, a la PenĂnsula IbĂ©rica]
Ăcija [localitat de la provĂncia de Sevilla]
eclipsi de lluna
Egoual / Augal (l'â) (en francĂšs, L'Aigoual) [muntanya de les Cevenas/CĂ©vennes]
el·lÚbor
EmpordĂ (l'â) [comarca de Catalunya]
Engadina (romanx Engiadina) [vall del CantĂł dels Grisons, SuĂŻssa]
engany
ensumar [com a indici meteorolĂČgic]
Enu [localitat d'AstĂșries]
enuig, enutjat
enveja
Epitaillet (l'â) [lloc de la Vall d'Aosta, ItĂ lia]
era
Erata [muntanya d'AragĂł]
Erau (l'â) (en francĂšs, HĂ©rault) [riu d'OccitĂ nia]
eriçó
Erin (en francoprovençal), Hérens (en francÚs) [muntanya de la Suïssa romanda]
ermini
eruga
Escaladei [localitat de Catalunya]
escarabat
escuma de mar
Esgueira [localitat de Portugal]
España; Espanya (en català ), Espanha (en occità  i en portuguÚs), etc.
Esparreguera [localitat de Catalunya]
esparver
Espasa (La â) [platja d'AstĂșries]
espatlla
espiga
Espina [lloc d'AstĂșries]
Espluga de Toledo (la â) [lloc de la provĂncia d'Osca]
esquena
Est
Estany (l' â) [lloc de Catalunya]
Estany Tort (l'â) [llac a prop de l'Ametlla de Mar, localitat de Catalunya]
Estela [cim del BerguedĂ , Catalunya]
Estella [localitat de Navarra]
Estepa [serra de la provĂncia de Sevilla]
Estoupo (El â) [muntanya d'AstĂșries]
Estrecho (El â), El Estrecho de Gibraltar
estrelles
Etroble, Ătroubles [lloc de la Vall d'Aosta, ItĂ lia]
extravagant (carĂ cter â)
facĂšcies, bromes, bertranades
faig
Faja (la â) [lloc de Catalunya]
Fajo (La â), La Faja [nom de diversos llocs del domini occitĂ (Gard, Losera, Aude, etc.]
falcillot
falsedat
Fanalar (el â) [lloc de Catalunya]
Fanlo [poble d'AragĂł]
Farelo (O â) [muntanya de GalĂcia]
Faro (O â) [muntanya de GalĂcia]
fart (de menjar)
fases de la lluna (en general)
FĂąva (a â) (en francoprovençal), la Fava (en francĂšs) [muntanya de la SuĂŻssa romanda]
faves
febre
feines agrĂcoles
Feira (Vila da â; Santa Maria da â) [localitat de Portugal]
fems, femer, femar
fenc
ferir
ferro
Ferrol [localitat de GalĂcia]
Fex [lloc de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
figa, figuera
filar
finestra
fira, mercat
flors (genĂšric); florir
foc, llar
Fogars [lloc de Catalunya]
Foissenc [regiĂł situada a l'entorn de Foix, departament d'AriĂšge]
FollatĂšres (les â) [lloc del Valais, SuĂŻssa]
folliga
fong
Font dels Monjos (la â) [font prop de Marganell, Bages, Catalunya]
Font-rubĂ [localitat de Catalunya]
fonts
Fora (Piz â) [pic situat a la frontera entre SuĂŻssa i ItĂ lia]
Força Real [lloc a prop de les muntanyes de les Corberes]
formatge
formes i aspectes varis de la lluna
formiga
formiga alada
Forniello (El â) [AstĂșries]
Forquita (Picu la â) [pic d'AstĂșries]
Frailes (Los â) [muntanyes de la provĂncia d'Almeria]
Francia, França, France
Franqueira (A â) [santuari de GalĂcia]
Frantellone (llombard, FrantalĂčn)Â [pic de Poschiavo, Grisons, SuĂŻssa]
Friûl, Friuli
fruita, fruits
Fu (El â) [muntanya de la provĂncia de SĂČria]
Fuen Jordana (La â) [font de RamastuĂ©, a la Vall de Benasc, Osca]
Fuerteventura [una de les Illes CanĂ ries]
fulla
fum
FuradĂa (La â) [muntanya d'AstĂșries]
fĂșria, furiĂłs
fusta
GabĂ s [localitat de la Vall de Benasc]
gaig
galant
Galicia, Galiza
GalirĂłn [muntanya de la provĂncia d'Osca]
gall dindi
gall, pollastre
gallina
gana
GandarĂo [platja a Bergondo, GalĂcia]
GaramanchĂłn (El â) [port de muntanya d'AstĂșries]
Gargocha (a â) [AragĂł]
Garlaban [muntanya del departament de Bouches-du-RhĂŽne]
garrofa, garrofer
garsa
Gasconeta [diminutiu usat en lloc de Gascunya]
gat
Gavarres (les â) [comarca de Catalunya]
Gave (de Pau) [riu occitĂ ]
Gave [denominaciĂł de diversos rius de la Gascunya pirinenca]
gavina
Generus (en italià , il Generoso) [muntanya del Ticino, Suïssa]
gentil
Gilico [muntanya de la provĂncia de JaĂ©n]
ginesta
Ginestars [localitat de l'Aude, OccitĂ nia]
girar-se
gla
glacera
Gomera (Laâ) [turĂł prop d'Osuna, Sevilla]
gos
Gotina (la â) [muntanya del departament de l'Aude]
Gotinas (las â) [lloc del departament de l'Aude, OccitĂ nia]
Goza (en francoprovençal), Gourze (en francÚs) [torre a Riex, cantó del Vaud, Suïssa romanda]
GozĂłn [municipi d'AstĂșries]
gra
gram
Granada [ciutat d'Andalusia]
graner
granota
Gratal [pic de la Serra de Guara, AragĂł]
graula, cornella
Grausat (Pueg d'en â) [muntanya del departament de la Corresa, OccitĂ nia]
Grazalema [localitat de la provĂncia de Cadis]
Gresas (GrÚzes) [lloc a prop de Carcassona, Occità nia]
Griega (La â) [platja d'AstĂșries]
grill
Grimola [Montnegre, muntanya de Catalunya]
gripau
Grischun [Grisons, CantĂł de SuĂŻssa]
griva
Groba (A â) [serra de la provĂncia de Pontevedra, GalĂcia]
grua
Guadalcanal [localitat de la provĂncia de Sevilla]
Guadalquivir [riu d'Andalusia]
Guadarrama (El â) [serra al nord de Madrid]
Guadiana [Menor] [riu d'Andalusia, afluent del Guadalquivir]
Guadiana [riu de la PenĂnsula IbĂšrica]
guants
Guara [serra de la provĂncia d'Osca, AragĂł]
guatlla
GĂŒera, Buera [lloc d'AragĂł]
GĂŒimar [localitat de l'illa de Tenerife, CanĂ ries]
guineu, guilla, guillot
Gurlaina [lloc de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
halo (cercle de lluna)
herba
HerbĂłn [localitat de GalĂcia]
Herrera (del Duque) [localitat de la provĂncia de Badajoz]
HerrÚra (en francés, HerrÚre) [localitat del Bearn, Occità nia]
Higa [de Monreal] (La â) [muntanya de Navarra]
Hontejas [penyes situades a Calatayud, provĂncia de Saragossa]
horitzĂł
hort, horta
Huelma [localitat de la provĂncia de JaĂ©n]
Ichaus (Issaus o Ishaus) [lloc del departament de Pyrénées Atlantiques]
Igueste [localitat de l'illa de Tenerife, CanĂ ries]
Illeiretta, Llieiretta [lloc de la Vall d'Aosta, ItĂ lia]
impertinent (carĂ cter â)
infern
Infiestu (L'Infiestu; en castellĂ , Infiesto) [localitat d'AstĂșries]
Inn (romanx En) [riu de l'Engadina, afluent del Danubi]
Irta [serra de la provĂncia de CastellĂł]
Isleta (La â) ["minipenĂnsula" de l'illa de Gran CanĂ ria]
Izaga [penya de Navarra]
JabalcĂłn [muntanya d'Andalusia]
Jabalcuz (El â) [serra d'Andalusia]
Jaén [ciutat d'Andalusia]
jardĂ
Jerez (de la Frontera) [localitat de la provĂncia de Cadis]
Jerez (de los Caballeros) [localitat de la provĂncia de Badajoz]
joc
Joux (la â) [vall de la SuĂŻssa romanda]
joventut, jove
jugar
julivert
Jura [sistema muntanyĂłs de SuĂŻssa]
La Parra [localitat de la provĂncia de Badajoz]
La Serra [lloc del departament de la Corresa, OccitĂ nia]
Labaco [lloc de la provĂncia d'Osca]
LabĂĄn (Piz â)Â (en alemany, Schmalzkopf) [pic del Tirol, Ăustria]
Lagarda (La Garda) [lloc del departament de Tarn e Garona, OccitĂ nia]
Lai Nair [llac de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
Langreo [localitat d'AstĂșries]
Lanzada (A â) [platja a O Grove, Pontevedra, GalĂcia]
Laric (o Alaric) [muntanya del departament de l'Aude]
lĂ rix
LarĂłn (LlarĂłn) [localitat d'AstĂșries]
Las Crotos [nom de lloc d'OccitĂ nia]
Las Parras (de Castellote) [localitat de la provĂncia de Terol]
LatĂn (El â), NatĂn, deformaciĂł popular d'AznaitĂn [muntanya de la provĂncia de JaĂ©n]
Lausero [Losera; en francĂšs, LozĂšre; serra]
Lavedan (o LabedĂ ) [zona de la Gascunya, OccitĂ nia]
LavÚr [vall a l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Layos [serra de la provĂncia de Toledo]
Lebrija [localitat de la provĂncia de Sevilla]
Ledesma [localitat de la provĂncia de Salamanca]
Lemosin, Limosin (en francĂšs, Limousin) [regiĂł d'OccitĂ nia]
LeĂłn [ciutat d'Espanya]
Lezina [Lecina, localitat d'AragĂł]
Lirou (Liron) [muntanya a prop de Colognac, al departament del Gard]
Lischana [pic i glacera de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
llac, llacuna
Llacuna (la â) [lloc de Catalunya]
llagosta (de mar)
Llançà [localitat de Catalunya]
Llanes [localitat d'AstĂșries]
Llanos (de SomerĂłn) [lloc d'AstĂșries]
llaurar; arada
llebre, conill
llegums
llenya
lleĂł
llet
lli
llop
Lloroza [muntanya al lĂmit de CantĂ bria amb AstĂșries]
Lluçà [localitat de Catalunya]
llum d'oli, llumenera, espelma
lluna
lluna clara, lluna fosca
lluna de colors (vermella, groga, etc.)
lluna nova
lluna plena
Lobier (cĂČth de â) [coll del Bearn, OccitĂ nia]
Lora (de Estepa) [localitat de la provĂncia de Sevilla]
Lugo [ciutat i provĂncia de GalĂcia]
LumĂas [localitat de la provĂncia de SĂČria]
Lunghin (Piz â) [pic de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
Luque [localitat de la provĂncia de CĂČrdova]
Macastre [localitat de la provĂncia de ValĂšncia]
Maccarese [localitat a prop de Roma]
Madalena (la â) [lloc de Catalunya]
Madalena (La â) [muntanya d'AstĂșries]
Madrid [capital d'Espanya]
maduixa
Magalouno [Magalona, lloc del Llenguadoc]
mal auguri
MĂĄlaga [ciutat d'Andalusia]
MalagĂłn [localitat de la provĂncia de Ciudad Real]
malalt, malaltia
maldat
mallerenga
Mallorca [Illes Balears]
Malniu [turĂł de Catalunya]
Maloja (en engadinÚs, Malögia) [lloc de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Mamisan (en francĂšs, Mimizan) [localitat del departament de les Landes, OccitĂ nia]
mandra
mans
mans seques
Maó (cast. Mahón) [localitat de Menorca, Illes Balears]
mar
Maraña [lloc de la provĂncia de LleĂł, al costat d'AstĂșries]
Maravio (Marabiu) [port de muntanya, AstĂșries]
MarcĂł (el Mas de â) [lloc de Catalunya]
Mare de DĂ©u de Queralt (la â) [santuari al BerguedĂ , Catalunya]
marea
marejada
margarida
Mariane (Mont â)Â (Monte Amariana, en italiĂ ) [muntanya del FriĂŒl]
marieta
marina (zona de mar)
mariners
marmota
Marsiho (Marselha; en català , Marsella) [ciutat de la Provença, Occità nia]
Martinsonero [devesa de la provĂncia de Badajoz]
Martorella (la â) [muntanya de Catalunya]
Marufe (Merufe) [lloc de Portugal a prop de GalĂcia]
mata, matoll
matalĂ s
matar
Matas (ÂżMatos?)Â [localitat de la provĂncia de Guadalajara]
matinar
Meira [localitat i serra de GalĂcia]
mel
melĂł
menjar
mentida, mentir
Mérida [ciutat d'Extremadura]
merita
merla
MerĂłn [platja d'AstĂșries]
Mesquita (la â) [lloc de Catalunya]
Messina [localitat de SicĂlia, ItĂ lia]
Mieres [localitat d'AstĂșries]
milĂ
mill
Mingoyo (Mengoyo) [lloc d'AstĂșries]
Miño, Minho [riu de la PenĂnsula IbĂšrica]
minvant
Mirabel [localitat de la provĂncia de CĂ ceres]
Miranda (monte â) [muntanya de GalĂcia]
mirar
Miravet [localitat de la comarca catalana de la Ribera d'Ebre]
Miravete [pic d'AstĂșries]
missa
missatger
Mitgel (Piz â) [pic dels Grisons, SuĂŻssa]
MohĂas, MoĂas [localitat i platja d'AstĂșries]
Mola (la â) [orĂČnim referit a diferents llocs de Catalunya]
molĂ, moliner, molinada
Moncau (el â) [muntanya de Catalunya]
Moncayo [muntanya situada entre les provĂncies de Saragossa (AragĂł)Â i SĂČria (Castella)]
Mondigo [muntanya de l'orient de Lugo]
Monforte [localitat de GalĂcia]
mongetes, fesols
MonjardĂn [muntanya a prop d'Estella, Navarra]
Monlora [monestir de la provĂncia de Saragossa]
Monrondio (picu â) [pic d'AstĂșries]
Monsaraz [lloc de Portugal]
Mont (el â) [serra de Catalunya]
Mont Blanc (Le â) [muntanya dels Alps]
Mont Chavalard (le â) [muntanya del Valais, SuĂŻssa]
Mont di Maj [muntanya del FriĂŒl]
Mont-Cau (en versió normativa, Montcauv; en francÚs, Mont Chauve) muntanya a prop de Niça, Occità nia]
Montalban (en francÚs, Montauban) [ciutat del departament de Tarn-et-Garonne, Occità nia]
Montalt (el â) [muntanya de Catalunya]
Montalvo (El â) [turĂł de la provĂncia de Salamanca]
MontĂĄn [localitat de GalĂcia]
Montarnaud [localitat del departament d'Erau (Hérault), Occità nia]
Montau (el â) [muntanya de Catalunya]
Montaut, Mount-Aut [orĂČnim i poblaciĂł al RasĂšs, en el departament de l'Aude]
Montcorbisson [muntanya de la Vall d'Aran]
Monte GargĂ ne [Gargano] (muntanya de Pulla, ItĂ lia)
Monte Lloy [muntaña d'AstĂșries]
Monte Louro, Montelouro [muntanya de la provĂncia de la Corunya, GalĂcia]
Monte Mayor [muntanya de la provĂncia de MĂ laga]
Monte Minerva [muntanya de Villanova Monteleone, SĂ sser, Sardenya]
Monte Rasu [muntaya de Bottidda, Sassari, Sardenya]
Monte Sanctu [muntanya de Siligo, SĂ sser, Sardenya]
Montegil [muntanya de la provĂncia de Sevilla]
Montejurra [muntanya de Navarra]
MontgĂł [muntanya de la provĂncia d'Alacant]
MontgrĂČs [muntanya del massĂs de Montserrat, Catalunya]
MontjuĂŻc [muntanya de Barcelona]
Montllorer [muntanya de Catalunya]
Montmell (el â) [localitat i muntanya de Catalunya]
Montnegre [muntanya de Catalunya]
Montosa [muntanya d'AragĂł]
Montsant (el Montsant) [serra de Catalunya]
Montsec (el â) [serra situada a la frontera entre Catalunya i AragĂł]
Montseny (el â) [serra de Catalunya]
Montserrat [serra de Catalunya]
MontsiĂ [serra del sud de Catalunya]
Montsianell [serra de Catalunya]
MonzĂłn [localitat d'AragĂł]
mĂłra, morera
Morella [localitat de la comarca de "els Ports", provĂncia de CastellĂł]
Morera (la â) (la Morera de Montsant)Â localitat de Catalunya]
morir
Morlans (Morlaas) [lloc del Bearn, OccitĂ nia]
MorĂłn [versiĂł en castellĂ de MourĂŁo] [lloc de Portugal]
MorĂłn, MorĂłn de la Frontera [localitat de la provĂncia de Sevilla]
Morrell (lo â) [lloc de la costa catalana, a prop de MatarĂł]
Morvedre (Murviedro, Murviedre) [localitat de la provĂncia de ValĂšncia]
Mosca (la â) [serra de la provĂncia de CĂ ceres]
mosca, borinot, mosquit
mosquiter
mostela
Mot da set Mezdis (il â) [pic de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
Motélon [vall de la Suïssa romanda]
Mount Ventour (Lo Mont Ventor; en francÚs, Mont Ventoux) [muntanya entre Provença i el Delfinat]
Mountagno-Negro (Montanha Negra) [muntanya d'Occità nia]
Moutas (picu de â) (pico Pedrorio)Â [pic d'AstĂșries]
muflĂł
mul, mula
Mundeis [muntanya de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
Mundin [vall i pic de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Muntafun (en alemany, Montafon) [vall del Vorarlberg, Tirol, Ăustria]
muntanyes
Murta (la â) [serra de la provĂncia de ValĂšncia]
musaranya
mussol
MuxĂa [localitat de GalĂcia]
Nambroca [localitat de la provĂncia de Toledo]
nap, napar
Naranco (El â) [muntaña d'AstĂșries]
Narbona (Narbouno, en grafia mistraliana) [ciutat d'OccitĂ nia]
nas
Natison (il â) [riu del FriĂŒl]
Navarra
Navia [localitat d'AstĂșries]
nedar
Neira [de Rey] [GalĂcia]
néixer
Ăera (La â) [platja d'AstĂșries]
NĂČra, Noro (en francĂšs, Nore) [muntanya de la regiĂł de Narbona]
nord
nord-est
nord-oest
Noreña [localitat d'AstĂșries]
nou, noguera, noguereda
Nudigls [lloc de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
obaga
obstinaciĂł, tossuderia
oca
Ocaña [localitat de la provĂncia de Toledo]
ocells, aus (genĂšricament)
oest
Oleiro [zona de costa, AstĂșries]
oli, oliva, olivera
ĂČliba
Olot [localitat de Catalunya]
Olt (Ălt; en francĂšs, Lot) [riu d'OccitĂ nia]
Omaña [comarca de la provĂncia de LleĂł]
Ons [illes de GalĂcia]
OraciĂłn (la â) [pou situat a Poo de Cabrales, AstĂșries]
orca
OrdĂĄs [Somontano, AragĂł]
Ordet [muntanya de Catalunya]
ordi
Oreña [cova de Cantà bria]
oreneta
Orhi [pic de Navarra]
Orihuela [localitat de la provĂncia d'Alacant]
Ormonts (Les â) [vall del CantĂł de Vaud, SuĂŻssa]
ortiga
Ortigueira [localitat de GalĂcia]
Ăłs
Oseira [població i monestir de GalĂcia]
Otoyo [muntanya de Biscaia, PaĂs Basc]
Ourense [ciutat i provĂncia de GalĂcia]
ous (de gallina)
Ovar [localitat de Portugal]
ovelles
Oviedo [capital d'AstĂșries]
pa
PadrĂłn [localitat de GalĂcia]
Pajares [port de muntanya entre AstĂșries i LleĂł]
Palermo [localitat de SicĂlia, ItĂ lia]
paleta
palla, paller
Pallars (el â) (Palhars en occitĂ ) [comarca de Catalunya]
palma
Palombera (La â) [port de muntanya, AstĂșries]
Pamplona [capital de Navarra]
Pandera (La â) [serra d'Andalusia]
Pando [muntanya d'AstĂșries]
Panillo [localitat de la provĂncia d'Osca]
PanxĂłn [platja de GalĂcia]
papallona
papamosques
Parapanda [serra de la provĂncia de Granada]
pardal
parentiu (genĂšric)
parentiu: comares
parentiu: compares
parentiu: cosins
parentiu: fills, filles
parentiu: gendre
parentiu: germans
parentiu: madrastres
parentiu: mares
parentiu: marit, espĂČs
parentiu: muller, esposa
parentiu: nora, jove
parentiu: padrines
parentiu: padrins
parentiu: pares
parentiu: sogres
parentiu: vĂdues
Paris (en catalĂ , ParĂs) [capital de França]
ParizĂČt (ParizĂČt) [lloc del departament de Tarn e Garona, OccitĂ nia]
parlar
parts d'un vaixell (à ncora, timó, veles, etc.)
passionera
pastors
patates
Pau [capital del Bearn, OccitĂ nia]
paus (fer les â)
pecat
Pedraforca (el â) [muntanya de Catalunya]
Pedregar (el â) [lloc de Catalunya]
pedres, roques, penyes o similars
Pedroveya [localitat d'AstĂșries]
Peguera (els Rasos de â) [camps rasos de muntanya, lloc de Catalunya]
peix, pesca, pescar, pescadors [de mar o riu]
pĂšl, cabells
pela-roques
PelitrĂłn (picu â) [pic d'AstĂșries]
Pellota (la â) [lloc de Catalunya]
Pena (en francĂšs, Penne) [lloc d'OccitĂ nia]
Peña (La â) [muntanya de la provĂncia de LleĂł]
Peñamayor [muntanya d'AstĂșries]
Peñapalomera [muntanya de la provĂncia de Terol]
penell
PenĂÂ (el â) [muntanya de Catalunya]
pensar malament
Penso [localitat de Portugal]
Penyagatos [estret del riu Ebre]
Penyagolosa [muntanya de la provĂncia de CastellĂł]
PenyĂscola (en catalĂ normatiu, PenĂscola) [localitat de la comarca del Baix Maestrat, provĂncia de CastellĂł]
pera
perdiu
Pereda [localitat d'AstĂșries]
personificaciĂł (en general)
Pesells (els â) [lloc de Catalunya]
pĂšsol
pessigolles (fer â)
petit
peus
Pi Gros (el â) [lloc de la provĂncia de CastellĂł]
pi, pineda, pinya
Pico Sacro / Sagro (O â) [muntanya de GalĂcia]
Picossa (la â) [muntanya de Catalunya]
Picotes (Los â) [lloc de la provĂncia de Terol]
Pierzu (picu â) [pic d'AstĂșries]
pietat, impietat
pigot
pilleria, astĂșcia
Pina (de Ebro) [localitat d'AragĂł]
pinsĂ
Pinzan [FriĂŒl]
pioc salvatge
Pirineo (Elâ), Els Pirineus [serralada]
Pisoc (Piz â) [pic de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
pit-roig
Pittinuri [lloc de Sardenya]
pixar
Plå de Ginebret (el) [Pla de Ginebret, lloc de Catalunya, sense cap altra especificació]
pla, plana
plaça
Plan [localitat d'AragĂł]
plana fĂšrtil
plantes (en general)
platja
Plattamala [lloc de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
Plaz [bosc i prats de Bever, a l'Engadina, Grisons, Suïssa]
plorar
Pobla (la â), la Pobla de Lillet [localitat de Catalunya]
poble
poll
poltre
pomer, poma
Poncione di Pesciora [pic situat entre els cantons del Ticino, Uri i Valais, Suïssa]
Pontes (As â) (As Pontes de GarcĂa RodrĂguez) [localitat de GalĂcia]
ponts
por
porc
port (de mar)
port (de muntanya)
Port del Comte (el â) [port de muntanya de Catalunya]
Port(s) [el(s) â] [massĂs al lĂmit de Catalunya, Aragó i el PaĂs ValenciĂ ]
Portiellu (El â) [lloc d'AstĂșries]
Porto (el â) [lloc sense identificar a l'occident d'AstĂșries, probablement el Puerto de Connio]
PortomarĂn [localitat de GalĂcia]
PortopĂ [barri portuari de Palma de Mallorca, Illes Balears]
Portugal
pou
Prades [localitat de Catalunya]
prat
Pravia [localitat d'AstĂșries]
prefiguraciĂł del temps (cronolĂČgic, meteorolĂČgic)
PrĂa [lloc d'AstĂșries]
pruna, prunera
puça
PuĂšg la RĂČca (en francĂšs, Puylaroque) [lloc del departament de Tarn e Garona, OccitĂ nia]
Puget (serre del â) [serra d'OccitĂ nia]
Pugghie (en italiĂ , La Puglia; ApĂșlia) [regiĂł d'ItĂ lia]
pugĂł
Puig (el â) [muntanya a prop de PaĂŒls, localitat de la comarca del Baix Ebre]
Puig d'en Cama (el â) [muntanya de Catalunya]
Puig d'en Pla (el â) [lloc de Catalunya]
Puig de Montagut (loâ) [muntanya de Catalunya]
Puig Dui [muntanya de Catalunya]
Puig Gros [muntanya de Catalunya]
Puig-Reig [localitat de Catalunya]
PuigsobirĂ [muntanya al SolsonĂšs, Catalunya]
pujar, baixar
pujol
Punteglias (Piz â) [pic de la Sobreselva, Grisons, SuĂŻssa]
PuĂČg de Sent Lop (o Pic Saint-Loup) [pic a prop de MontpelhiĂšr]
puput
PurĂłn [lloc d'AstĂșries]
PuyarcĂłn [muntanya de l'Alt AragĂł]
Pyanfayon, Plyanfayon (en francoprovençal), Planfayon (en francÚs) [lloc de la Suïssa romanda]
quarts de lluna
Quero [localitat de la provĂncia de Toledo]
Querol [lloc de Catalunya]
ramat
Ramosch i variants [lloc de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Ranc de Bonos [nom de lloc d'OccitĂ nia]
Rasés [antic comtat de l'alt Llenguadoc]
RasĂłn (El â), El RasoncĂn [AstĂșries]
Rasquera [localitat de Catalunya]
ratapinyada
ratolĂ, rata
rave
Ravera (alp â) [pastura d'estiu de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
RebellĂłn [lloc d'AstĂșries]
rebel·lia
Rebentin (RebentĂ, Rebenti; en francĂšs, Rabenty) [afluent de l'Aude, OccitĂ nia]
Redent [provĂncia d'Osca]
regatge, regar
reguerĂł
Rein (en romanx; en alemany, Rhein) [riu europeu]
Remolar [llacuna situada a la desembocadura del Llobregat, Catalunya]
rentar (fer la bugada), safareig
Resch [port de muntanya entre Ăustria i ItĂ lia]
Restelo [lloc a prop de Lisboa, Portugal]
ria
Riba (l'Estret de la â) [estret del riu FrancolĂ a l'Alt Camp, Catalunya]
Ribeiro (O â) [comarca de GalĂcia]
Ribera (la â)Â (la Ribera d'Ebre)Â [comarca de Catalunya]
ribera [marge i riba del mar o riu, terra propera als rius]
Ricau [pic d'AstĂșries]
Ridaura [localitat de Catalunya]
Riells [lloc de Catalunya]
rierol
Rims [llac de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
RĂosalido [localitat de la provĂncia de Guadalajara]
riquesa
Riquisuelu [platja d'AstĂșries]
riu, riuada, rambla
riure, alegria
roba
Roca (Cabo da â) [cap de Portugal]
Roca d'en Pla (la â) [lloc de Catalunya]
Rocabo [rierol situat a Cangas de Narcea, AstĂșries]
Rocacorba [muntanya de Catalunya]
Rocanys [muntanya a l'est de l'Aleixar, Catalunya]
Rodés (Roudez; en francÚs, Rodez) [localitat del departament d'Avairon, Occità nia]
Roja (picu de la â) [pic d'AstĂșries]
RoldĂĄn (El â) [muntanya de MĂșrcia]
Roma [ItĂ lia]
roncar
Ronda [localitat de la provĂncia de MĂ laga]
rondinar
rosa, roser
rosella
Rosselló (Roussilhou, en grafia d'orientació mistraliana) [comarca catalana sota administració francesa]
rossinyol
RĂłss (en italiĂ , Russi) [localitat de la provĂncia de Ravenna, ItĂ lia]
Rota [localitat de la provĂncia de Cadis]
Roullens (Rolencs, en occitĂ ) [localitat del departament de l'Aude]
Rouno (en francoprovençal; RhÎne, en francÚs) [riu europeu]
roure, roureda
rugir
Ruinains (Val â) [vall de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
Rune (Runaz en francĂšs) [localitat de la Vall d'Aosta, ItĂ lia]
safrĂ
SagĂ s [localitat de Catalunya]
sal
salamandra
SalĂ s [nom de lloc, Catalunya]
Salga Aguda [muntanya de Catalunya]
salmĂł
Salmoriera (La â) [costa d'AstĂșries]
Salou [localitat de Catalunya]
saltar
Saluver (la val â) [vall de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
salze
Samagnun (en alemany, Samnaun) [localitat de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
Samouco (O â) [localitat de Portugal]
San AntolĂn [lloc d'AstĂșries]
San Benito [turĂł de Madrid]
San CristĂłbal [muntanya de Navarra]
San GinĂ©s [muntanya de la provĂncia de Terol]
San José [serra d'Extremadura]
San Lorenzo (del Escorial) [lloc a prop de Madrid]
San NicolĂĄs [lloc de la provĂncia d'Osca]
San Pascual [lloc de la provĂncia d'Alacant]
San Pedro [ermita a prop de Graus, a la provĂncia d'Osca]
San Pedro [turĂł de Madrid]
San Pietro [BasĂlica de Sant Pere, Roma]
sangonera
Sanmelar, Pico Samelar [pic a CantĂ bria]
Sant Benet [ermita de Catalunya]
Sant Boi [localitat de Catalunya]
Sant Ferriol [muntanya de Catalunya]
Sant Gregori [ermita de Catalunya]
Sant Isidre [ermita de La Quar, BerguedĂ , Catalunya]
Sant Joan (DespĂ) [localitat de Catalunya]
Sant JuliĂ de Ramis [localitat de Catalunya]
Sant JuliĂ [muntanya de Catalunya]
Sant MagĂ (de la Brufaganya) [santuari a la Conca de BarberĂ , Catalunya]
Sant MagĂ [lloc de Catalunya]
Sant Martin (ÂżSant Martin le ViĂšlh?) [lloc d'OccitĂ nia]
Sant Mateu [muntanya i serra de Catalunya]
Sant Miquel (de Montclar) [muntanya de Catalunya]
Sant Pere (de Roda)Â [muntanya de Catalunya]
Sant Pere MĂ rtir [muntanya de Catalunya]
Sant QuintĂ (de Mediona) [localitat de Catalunya]
Sant Ramon [muntanya de Catalunya]
Sant Salvador (de la Vedella) [monestir del BerguedĂ , Catalunya]
Sant'Ana, Santa Ana [capella d'AstĂșries]
Sant-Pous [?] [OccitĂ nia]
Santa BĂ rbara [ermita de La Selva, Catalunya]
Santa BĂ rbara [muntanya de Catalunya]
Santa Cristina [muntanya d'AstĂșries]
Santa GadĂa [lloc d'AstĂșries]
Santa Helena [muntanya de Catalunya]
Santa MarĂa [illa de l'arxipĂšlag de les Açores]
Santa MarĂa [serra de la provĂncia de Badajoz]
Santa Tecla [muntanya de GalĂcia]
Santa ValiĂšira [localitat de l'Aude, OccitĂ nia]
Santiago (de Compostela) [capital de GalĂcia]
Santillana [ÂżSantillana del Mar?, CantĂ bria]
Santo VentĂčri [Santa Venturi en versiĂł normativa; i en francĂšs, Sainte-Victoire; muntanya a prop d'Ais de Provença]
sardina
sargantana, llangardaix
Sarral [lloc de Catalunya]
Sarrués [lloc de l'Alt Aragó]
Sasa (el â) [muntanya de la provĂncia d'Osca]
SclavanĂźe, Slavonie [terres de llengua eslava, en friĂŒlĂ ]
Scopi (Piz â) [pic situat al lĂmit entre el Ticino i els Grisons, SuĂŻssa]
Scuol [vall i localitat de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Sebastopol [localitat d'UcraĂŻna]
secĂ
sega, segar
Segarra (la â) [comarca de Catalunya]
sĂšgol
Segre (el â) [riu de Catalunya]
Seloriu [lloc d'AstĂșries]
sembra, sembrar, llavor
sentir [percepciĂł de sons com a indici meteorolĂČgic]
Serantes [muntanya de Biscaia, PaĂs Basc]
Serllé [en benasquÚs], Cerler [localitat de la Vall de Benasc, Osca]
serra
Serra de Cavalls (la â) [serra de Catalunya]
Serra Morena [serra de Catalunya]
server
Sestolorro [muntanya d'AstĂșries]
set
Sevil [lloc d'AragĂł]
Sevilla [ciutat d'Andalusia]
Sierra Gorda (La â) [serra de la provĂncia de Badajoz]
Sierra Morena [serra d'Andalusia]
Siman, ol Simågn (en italià , il Simano) [muntanya del Ticino, Suïssa]
Sisargas [illes de GalĂcia]
Sitges [localitat de Catalunya]
sĂČl
solana, lloc on toca el sol
Son (O â), Porto do Son [port de mar, GalĂcia]
son (tenir â)
Soria [localitat de Castella]
Sosorito [muntanya d'AragĂł]
Sotonera (A â) [localitat de la comarca del Somontano, AragĂł]
Stevron (Chevron, en francÚs) [muntanya de la Savoia, França]
suar
sud
sud-est
sud-oest
Sueve (El â) [muntanya d'AstĂșries]
Sui [turĂł al Montseny, Catalunya]
Superga [muntanya a prop de TorĂ, ItĂ lia]
Susch [localitat i vall de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
sutge
Tajo [riu de la PenĂnsula IbĂšrica]
talp
TalrĂ [muntanya de Catalunya]
tap
Tarrén [lloc d'Aragó]
tĂ vec
Tavertet [localitat de Catalunya]
TavĂČÂ i variants (en romanx), Davos [localitat de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
Tchumon (en francoprovençal), Chaumont (en francÚs) [lloc de la Suïssa romanda]
Teide (El â) [muntanya de l'illa de Tenerife, CanĂ ries]
teixĂł
Tenrero [platja d'AstĂșries]
teranyina
terra
Testa (La â) [muntanya de la provĂncia d'Almeria]
teulada
Tibidabo (el â) [muntanya de Barcelona]
Tiñosa (La â) [serra de la provĂncia de CĂČrdova]
tipus lexical alpe o alpage [past d'estiu]
tipus lexical capa i derivats
tipus lexical gabån, gabbano i afins
tipus lexical pelliza i derivats
tipus lexical sayo i derivats
Tirajana, Tirijana [muntanya de l'illa de Gran CanĂ ria]
tisa, carbonera
Tito (el â) [muntanya d'AragĂł]
Toledo [ciutat d'Espanya]
Tolivia [localitat d'AstĂșries]
tomĂ quet
tord
Tordera (el/la â) [riu de Catalunya]
Torizon [lloc de la Vall d'Aosta, ItĂ lia]
Toro (el â) [muntanya de Menorca, Illes Balears]
Toro [localitat de la provĂncia de Zamora]
torrent
Torres (picu â) [pic d'AstĂșries]
tĂłrtora
Tortosa [localitat de Catalunya]
Tossa (la â) [turĂł a prop d'Alfara, localitat de Catalunya]
Tossal (el â) [turĂł de la provĂncia d'Alacant]
traĂŻdor, traĂŻciĂł
Trauc de Madama [lloc del departament de l'Aude]
treballar
tremolar
Trençan (Treçan, Tressan) [localitat del departament d'Erau, Occità nia]
Tres Collets (els â) [collada al BerguedĂ , Catalunya]
trĂšvol
Trient [gorja del Valais, SuĂŻssa]
trilla
tristesa
Trueire [riu del Gavaudan, afluent del Lot, OccitĂ nia]
trufes
truita
Tsateillon (francĂšs, ChĂątillon) [localitat de la Vall d'Aosta, ItĂ lia]
TschĂŒtt o TschĂŒtta (Piz â); en alemany, Stammerspitze [pic de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
Tumpiv (Piz â) [pic dels Alps de Glarus, SuĂŻssa]
Turb [muntanya de Catalunya]
TurbĂłn (El â) [muntanya de la provĂncia d'Osca]
turĂł
TurĂł d'en Torres (el â) [turĂł de Catalunya]
TurĂłn [localitat d'AstĂșries]
Ăbeda [localitat de la provĂncia de JaĂ©n]
Ubiña (peña â) [muntanya d'AstĂșries]
UÄka [serra d'Ăstria]
Uina, fuora d'Uina [vall de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
Ulla (A â) [comarca i riu, GalĂcia]
ungles
Urban (Lei Baumas de Venisa; en francÚs, Beaumes-de-Venise) [localitat del departament de la Vauclusa, Provença]
Ures [localitat de la provĂncia de Guadalajara]
Urriellu [pic d'AstĂșries]
Vacamorta [lloc de Catalunya]
VacivĂšr, BacivĂšr, Baciver [topĂČnim referit a diferents zones de pastura als Pirineus del nord-est de l'AragĂł i del nord-oest de Catalunya]
vaixell, barca
Val (alpâ) [pastura d'estiu de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
Val d'Aran (Era â), Era Val d'Arann [La Vall d'Aran, Pirineus]
Val MĂŒsella [vall de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
Valais (Le â) (en francĂšs) (ValĂ©i, Valai i variants, en francoprovençal) [cantĂł de SuĂŻssa]
Valencia (en catalĂ , ValĂšncia) [ciutat a l'est d'Espanya]
ValfrĂo [lloc de la provĂncia de SegĂČvia]
vall
Valladolid [ciutat d'Espanya]
Vallbona [localitat de Catalunya]
Valldebous [barranc al MontsiĂ , Catalunya]
VallĂšs (el â)Â [comarca de Catalunya]
Valtellina (en engadinÚs, Vuclina; en alemany, Veltlin) [vall de Lombardia, Ità lia; a la frontera amb Suïssa]
Van-nĂ© (le â) (en francoprovençal), le Vanel (en francĂšs) [lloc de la SuĂŻssa romanda]
vaques
vedell
veĂ, veĂŻna
Veiga (A â) [Vegadeo, localitat de l'occident d'AstĂșries]
vellesa, vell, vella
Vendrell (el â) [localitat de Catalunya]
venjar, venjar-se, venjança
ventall
Ventana [port de muntanya d'AstĂșries]
Ventaniella [port de muntanya d'AstĂșries]
ventre
Verge (la â)
Vertosan [localitat de la Vall d'Aosta, ItĂ lia]
vespa
vestir
Vesubio [volcĂ a prop de NĂ pols, ItĂ lia]
veure
veure [com a indici meteorolĂČgic]
VevÚ, Vevùi i variants (en francoprovençal; Vevey en francÚs) [lloc de la Suïssa romanda]
Vic [localitat de Catalunya]
VidrĂ [localitat de Catalunya]
vil, vilesa
Vilaller [localitat de Catalunya]; VidallÚr [en benasquÚs]
Villalba (Vilalba en gallec) [localitat de GalĂcia]
Villalgordo [devesa de la provĂncia de Badajoz]
Villanueva (del Fresno) [lloc de la provĂncia de Badajoz]
Villuerca[s] (La[s] â) [serra d'Extremadura]
Viluorna [lloc de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
Vinaixa [localitat de la comarca de les Garrigues]
vinya, verema i vi
viola
Viseu [localitat de Portugal]
viure, reviure, ressuscitar
VodĂĆŁe (en croat, Vodice) [lloc d'Ăstria]
Voirons (les â) [muntanya de l'Alta Savoia, França, al lĂmit amb SuĂŻssa]
voluntat
XagĂłn [platja d'AstĂșries]
xais [i designacions afins per al mascle del bestiar ovĂ]
Xallo, Xalo (O â) [muntanya de GalĂcia]
Xerru (El â) [pleta al port de Ventaniella, AstĂșries]
Xerta [localitat de la comarca catalana de la Ribera d'Ebre]
xicot, minyĂł
XixĂłn (en castellĂ , GijĂłn) [localitat d'AstĂșries]
xot
Yeba [localitat d'AragĂł]
Yebra (Yebra de Basa) [poble d'Aragó]
Yosa (Yosa de Sobremonte) [localitat de la provĂncia d'Osca]
Zafra [localitat d'Extremadura]
Zanganillo (El â) [rierol de la provĂncia de Badajoz]
Zulema (la cuesta â) [lloc d'AlcalĂĄ de Henares, provĂncia de Madrid]
Zuort [caseria situada a la Val Sinestra, Engadina, Grisons, Suïssa]
---
altres dialogismes
animals (menys els de pastura)
animals de pastura, bestiar, feines pecuà ries
auguri
consells d'abric
dialogismes entre l'ésser humà i els mesos
elements de la vida quotidiana
estrelles
facĂšcies, bromes, bertranades
feines agrĂcoles
lluna
mar
món vegetal (indicis i aspectes varis)
personificació i afins
prefiguraciĂł del temps (cronolĂČgic, meteorolĂČgic)
punts cardinals
territori
topĂČnims [en cursiva]
---
"banyes" de lluna
abella, rusc
abellerol
Ablanarina (La â) [lloc d'AstĂșries]
abrigar-se, abric
Ador (en francĂšs, Adour) [riu d'OccitĂ nia]
afanyar-se
agrĂł
Ă guila
aigua
aixecar-se (del llit)
Ajalvir [lloc a prop de Madrid]
Ajoie [regiĂł del CantĂł del Jura, SuĂŻssa]
Alagna, Aloagna [ciutat i vall de la provinicia de Vercelli, ItĂ lia]
Alba [lloc de la costa de GalĂcia]
Albi (l'â) [localitat de Catalunya]
Albufera (l'â)Â (en castellĂ , La Albufera) [provĂncia d'Alacant]
AlcalĂĄ (de Henares) [localitat de la provĂncia de Madrid]
Alcaraz [localitat de la provĂncia d'Albacete]
AlcarrĂ s [localitat de Catalunya]
Alcoi (riu d'â) [també anomenat Serpis; riu de la provĂncia d'Alacant]
Aldehuela (La â) [localitat de la provĂncia d'Ăvila]
AlĂšs [poblaciĂł situada al departament del Gard]
alga
all
Almatret [localitat de Catalunya]
Almenara (La â) [pic de la provĂncia d'Albacete]
alosa
Alpes (Les â) [sistema muntanyĂłs europeu]
alt (allĂČ â)
Altarrasa (La â) [petit altiplĂ de Navarra]
altres dialogismes
Alvra (Piz d'â) (en alemany, Albula) [pic i sistema muntanyĂłs de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
alzina
AmbrusĂšit (l'â) [Friul]
Amd'Ursigna (fuora da l'â) [vall de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
ametlla, ametller
amistat
amor
anar-se'n a dormir
Ancares [comarca de la provĂncia de LleĂł]
Andalusia [regió del sud d'Espanya]
Andilla [lloc de la provĂncia de ValĂšncia]
Ă nec
Ă ngel, Ă ngels
anguila
Anillo [serra de la provĂncia de JaĂ©n]
animalització (cues i altres casos)
animals, bĂšsties, bestioles
Ansar (cĂČth d'â) [coll del Bearn, OccitĂ nia]
Aosta, Ăchta, Euta [localitat d'ItĂ lia]
AragĂłn [en castellĂ ], AragĂł [en catalĂ ] [regiĂł del nord d'Espanya]
Aramo/Aramu (L'â) [muntanya d'AstĂșries]
aranya
aranya de mar
Arbeca [localitat de Catalunya]
Arbo [localitat de GalĂcia]
arboç, cirera d'arboç
ArbolĂn (l'â) [pic d'AstĂșries]
arbre
arç
Ardila [lloc de la provĂncia de Badajoz]
Ardila [riu de la provĂncia de Badajoz]
Areta [muntanyes de Navarra]
Armenteira [muntanya de GalĂcia?]
Arouca [localitat de Portugal]
Arpetta (l'â) [localitat de la Vall d'Aosta, ItĂ lia]
Arpiglia (Piz â) [pic de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
Arquillo (Sierra del â) [serra de la provĂncia de CĂ ceres]
Arrajon (Arrajon-Era Hita; en francĂšs, Arrayou-Lahitte) [lloc del departament dels Alts Pirineus, OccitĂ nia]
Arsac (Arzacq) [localitat del departament de Pyrénées-Atlantiques]
Artiga de Lin [zona de la Vall d'Aran]
Artosa (La â) [cim d'AstĂșries]
Artusu (l'Artusu) [AstĂșries]
ase, ruc
Astuera [lloc d'AstĂșries]
Asturias [regió del nord d'Espanya]
Aubens [muntanya de Catalunya]
Aude [riu d'OccitĂ nia]
Aulet [lloc a Acós, en francÚs Accous, al Bearn, Occità nia]
Aulet [lloc del departament de Pyrénées Atlantiques]
Auloron (Oulourou, Olourou; en francĂšs, Oloron) [localitat d'OccitĂ nia]
Aupiho (l'â) [cim de la cadena de Lis Aupiho / Las Alpilhas, a prop d'Arles]
AuvÚrnhe, AuvÚrnha i variants (en occità ); Auvergne (en francÚs); Alvernia o Auvernia [regió d'Occità nia]
avarĂcia
avellana
Avellaneras [AragĂł]
avet
Ăvila [localitat de Castella]
Ayamonte [lloc de la provĂncia de Huelva]
badia
Bagergue [localitat de la Vall d'Aran]
Baiona (Bayona en castellĂ ; Bayonne en francĂšs) [ciutat d'OccitĂ nia]
baix (allĂČ â)
Balaguer [localitat de la comarca catalana de la Noguera]
balcĂł
ballar
Balouta [lloc de la provĂncia de LleĂł]
Balsareny [localitat de Catalunya]
Bans (forĂȘt des â) [bosc de SuĂŻssa]
banyar-se
Baragaña (la â) [lloc d'AstĂșries]
Baraona, Barahona [lloc de la provĂncia de SĂČria]
Barayo [platja d'AstĂșries]
barba
Barbanza [serralada de GalĂcia]
Barcelona [capital de Catalunya]
BĂąrdo (en croat, Brdo) [lloc d'Ăstria]
Bargas [localitat de Toledo]
Barguero [muntanya a l'occident d'AstĂșries]
Barja (en francÚs, Barjac) [nom de diverses poblacions; una d'elles, situada al departament del Gard]
barranc
barret i similars
barril o similars
Baselgia (Munt â) [muntanya de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
Bassian (eth â) [llac dels Pirineus]
becadell
bedoll
Begur [localitat de Catalunya]
Beira (AÂ â) [regiĂł de Portugal]
Bellesa (La â), La VellĂ©s [lloc de la provĂncia de Salamanca]
BenzĂșa (picu â) [AstĂșries]
berbena
BerberĂa [part septentrional d'Ăfrica]
BercĂa [lloc de GalĂcia] [?]
Berga [localitat de Catalunya]
Beringes [muntanya de la provĂncia de CĂ ceres]
Bernia, BĂšrnia [serra de la provĂncia d'Alacant]
Bernina [cadena de muntanyes i pic dels Alps suïssos]
besar
Besinauda (en italiĂ , Bisalta) [cim dels Alps d'ItĂ lia]
bestiar
Betlem [ciutat de Judea on, segons el Nou Testament, va néixer Crist]
beure
Bienservida [penyal de la provĂncia d'Albacete]
Bierzo (El â) [comarca de LleĂł]
Biga (la â) [muntanya de Catalunya]
Biguera (peña â) [AstĂșries]
Bilbao [capital de Biscaia, PaĂs Basc]
BilhĂł (OÂ â) [localitat de Portugal]
BisbĂn (en italiĂ , il Bisbino) [muntanya de Llombardia, ItĂ lia]
blat
blat de moro
bogeria
Boiraxach [muntanya de la provĂncia d'Osca]
bolets
bon auguri
bondat
BordĂšu (BourdĂšu, BourdĂšus; en francĂšs, Bordeaux; en castellĂ , Burdeos)Â [ciutat d'OccitĂ nia]
borinot, abellot
Born (el â) (castellĂ , el Borne) [barri de Barcelona]
Borriol [localitat de la comarca de la Plana Alta, provĂncia de CastellĂł]
bosc
BĂČsc d'ArrĂČs (Bosdarros) [lloc del departament de PyrĂ©nĂ©es-Atlantiques, al Bearn, OccitĂ nia]
bou
bou, brau
Braña [vall d'AstĂșries]
Brañamayor [localitat d'AstĂșries]
Bregaglia (en alemany, Bergell) [Grisons, SuĂŻssa, Llombardia, ItĂ lia]]
Bressé [muntanya de la Vall d'Aosta, Ità lia]
bruixes
bufanda
Bugarag (PuĂšg de â) (Bugarach o Pech de Bugarach) [pic de les CorbĂšras, del departament de l'Aude]
Buin (Piz â) [pic de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa; al lĂmit amb el Voralberg, Ăustria]
Bundesca (la â) (en italiĂ , Bondasca) [vall i muntanya de Bregaglia, Ticino, SuĂŻssa]
Burela [localitat de GalĂcia]
Burgos [localitat de Castella]
Burguillos [lloc d'Extremadura]
burlar-se, fer burla
BurĂłn [nom de diversos llocs a l'entorn d'AstĂșries]
Burriac [muntanya de la comarca catalana del Maresme]
Bustelo [localitat de GalĂcia]
Ca Ferro Vell [lloc de Catalunya]
Cabalo (OÂ â) [a les Islas CĂes, GalĂcia]
Cabeza (La â) [serra de la provĂncia de Badajoz]
CabezĂłn (El â de Oro) (en catalĂ , el Cabeçó (d'Or)) [serra de la provĂncia d'Alacant]
Cabra (la â) [vall d'AstĂșries]
Cabra [localitat de la provĂncia de CĂČrdova]
cabra, cabrum
Cabrera [muntanya de Catalunya]
caçar, caçador
Cadinell (el â) [muntanya de Catalunya]
Cal Bisbe [lloc de Catalunya]
Cal MagĂ [lloc de Catalunya]
calamar
Calar (El â) [muntanya de la provĂncia d'Almeria]
calçat
Calde [localitat de GalĂcia]
Calderina (La â) [serra situada entre la provĂncia de Toledo i la de Ciudad Real]
calderĂł, olla, cassola
callar
Camadra [cim del CantĂł del Ticino, SuĂŻssa]
Camarena [turĂł de la provĂncia de CĂČrdova]
Camayor [plana fĂšrtil d'AstĂșries]
cames
camĂ
caminar
camp
Camp [de Tarragona] (el â) [comarca de Catalunya]
campana, campanar
Campo Maior [localitat de Portugal]
Campo [localitat de la provĂncia d'Osca]
Camprodon [localitat de Catalunya]
Can CastellĂ [lloc de Catalunya]
Can Parera [lloc de Catalunya]
Cañajarral (El â) [serra de la provĂncia de Badajoz]
Canales (Les â) [lloc d'AstĂșries]
Canaria (Gran Canaria) [una de les iIles CanĂ ries]
Caneiru [lloc d'AstĂșries]
Canejan [localitat de la Vall d'Aran]
cĂ nem
Caneyones [rierol d'AstĂșries]
CanigĂł (el â) (el Canigou en grafia mistraliana) [muntanya del RossellĂł, comarca catalana sota administraciĂł francesa]
Cantabria [regió del nord d'Espanya]
Cantal (lo/lou â) (lo Chantau) [muntanya de l'AlvĂšrnia]
cantar
Cantu Manil [muntanya d'AstĂșries]
canya
cap
Capiella [lloc d'AstĂșries]
capritxĂłs (carĂ cter â)
caragol
Caravia la Baxa (en castellĂ , Caravia Baja) [localitat d'AstĂșries]
Carballal (OÂ â) [lloc de GalĂcia]
carbassa
Carche (El â) (en catalĂ , el Carxe) [serra de MĂșrcia]
card
CardĂł [serra de Catalunya]
cares
Carizé [lloc de la Vall d'Aosta, Ità lia]
Carmona [localitat de la provĂncia de Sevilla]
Carnota [localitat de GalĂcia]
Carrascoy [serra de MĂșrcia]
carrer
carretera, carril
carro o similars
casa
Casaño [riu d'AstĂșries]
casar, casar-se
castanya, castanyer
CastelfrĂo [muntanya de la provĂncia de Terol]
castell
Castellet [lloc de Catalunya]
CastellvĂ (de la Marca) [localitat de Catalunya]
CastellvĂ (de Rosanes) [localitat de Catalunya]
Castiello (picu â) (Picu Castiellu) [pic d'AstĂșries]
Castilla, Castela [en gallec i portuguÚs]
Catalunya [en català ], Cataluña [en castellà ]
Catllar (el â) [muntanya de Catalunya]
Catogne (le â) [pic del massĂs del Mont Blanc, a SuĂŻssa]
Causse (o los Causses) [altiplans calcaris del MassĂs Septentrional occitĂ , o MassĂs Central francĂšs]
cavall, euga
cavaller
ceba
Cebollera (la â) [serra de La Rioja]
Cebreiro (O â) [muntanya de GalĂcia]
Céllecs, Séllecs [muntanya de Catalunya]
cendra
Centenera (La â) [localitat de la provĂncia de JaĂ©n]
Cerdanya (la â) [comarca de Catalunya]
cereal
Cervera (de Pisuerga) [localitat de la provĂncia de PalĂšncia]
cérvol
CĂšsse (Cesse) [riu, afluent de l'Aude, OccitĂ nia]
CetrĂ ru (en italiĂ , Cetraro) [poble de la provĂncia de Cosenza]
Ceuta [ciutat espanyola del nord d'Ăfrica]
Chantada [localitat de GalĂcia]
Chanteis (en francĂšs, Chanteix) [lloc del departament de la Corresa, OccitĂ nia]
Chapisun (Piz â) [pic de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
Charsinom (il Plan â) [lloc de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
Chaux-de-Fonds (la â) [localitat del CantĂł de NeuchĂątel, SuĂŻssa]
Chucena [localitat de la provĂncia de Huelva]
Chucho (el â) [muntanya de Navarra]
Cid (el â) [muntanya de la provĂncia d'Alacant]
cigala
cigne
cigonya
cigrĂł
cim, pic, turó i afins
cinturĂł, corretja
cirera
ciutat
civada
Clapivell (el â)  (el ClapĂ Vell) [muntanya de Catalunya]
Clot de l'Arç (el â) [lloc de Catalunya]
codony, codonyer
cogullada
col
Coll de la Torre (el â) [muntanya de Catalunya]
coll, gola
Colldejou [localitat de Catalunya i muntanya homĂČnima de Catalunya]
collita
colobres, serps
colom
Coma (la â) [Catalunya]
comprar, vendre
consells d'abric
Constatin (ÂżConstantim?) [Portugal]
Cope [cap de MĂșrcia]
corb
corc
Cordelera (La â) [lloc de la costa de GijĂłn, AstĂșries]
CĂČrdova [ciutat d'Andalusia]
Cornac (Cournac) [localitat del departament d'Ălt, en francĂšs Lot, OccitĂ nia]
Corneja (valle de â) [vall de la provĂncia d'Ăvila]
correr
Corsica [CĂČrsega]
cortesia
Coruña, Cruña (A â) [ciutat de GalĂcia]
costa
Cotiella [muntanya d'AragĂł]
Cotovellosu [muntanya d'AstĂșries]
CoulÚgno (Colenha) [muntanya a prop de Colognac, al departament del Gard]
CourĂo [muntanya d'AstĂșries]
Couta (a â) [AstĂșries]
Cova (de Monserrat) (la â)Â [Catalunya]
Cova Santa (la â) [lloc de la provĂncia de CastellĂł]
cova, cau
Coveta (la â) [lloc de Campo, provĂncia d'Osca]
cranc
Crasta Mora [pic de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
creixent
cridar, xisclar
crueltat
Cruz (La â) [turĂł de la provĂncia d'Ăvila]
Cuana [muntanya d'AstĂșries]
Cuba (d)e Rota (La â), El Perro de Rota [cova de Rota, Andalusia]
cuc
cuc de terra
cuca de llum
CucalĂłn [localitat de la provĂncia de Terol]
cucut
cuc de seda
Cudillero [lloc d'AstĂșries]
Cudrial [lloc de la provĂncia de Badajoz]
CuĂ© [lloc d'AstĂșries]
Cuera (El â) [serra d'AstĂșries]
cuereta blanca
Cueva Galana [penya a Pola de Somiedo, AstĂșries]
cuina
cul, culada
culpa
Cumar Barla (fuora da â) [vall de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
Curota (A â) [muntanya de GalĂcia]
Curotiña (A â) [muntanya de GalĂcia]
Curun (en italiĂ Â i alemany, Curon) [localitat de la provĂncia de Bozen, ItĂ lia; tocant a l'Engadina (SuĂŻssa) i Ăustria]
Daganzo [lloc a prop de Madrid]
Daimiel [localitat de la provĂncia de Ciudad Real]
Daint (Piz â) [pic de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
Danuder (en alemany, Nauders) [localitat del Tirol, Ăustria; a la frontera amb SuĂŻssa]
DĂ© dĂš MyĂ©dzo (La â) (en francoprovençal), la Dent-du-Midi (en francĂšs) [muntanya de la SuĂŻssa romanda]
Dent d'Oche (la â) [pic de l'Alta Savoia, França, al lĂmit amb SuĂŻssa]
dents
desafiament
descortesia
despertar-se
Déu
deure, obligaciĂł
dialogismes sense l'explicitaciĂł d'una figura humana
dialogismes amb implicació d'un pagÚs
dialogismes amb implicació d'un pastor
dialogismes amb implicació d'una vella
dimoni, diable
dir
disfressar-se
dits
docilitat, mansuetud
dofĂ
DĂŽle (pointe de la â) [pic de SuĂŻssa, al lĂmit amb França]
dolor com a indici meteorolĂČgic (canvi de temps)
domar, amansir
donar
donzell
Dourdougno (la â) (La Dordonha; en francĂšs, Dordogne) [departament de França; tambĂ© nom d'un riu]
Douro, Duero [riu de la PenĂnsula IbĂšrica]
Duan (Piz â) [pic de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
dubtar
Dzaman (en francĂšs, Jaman) [muntanya de SuĂŻssa]
Ebro [en castellĂ ], Ebre [en catalĂ ] [el riu Ebre, a la PenĂnsula IbĂ©rica]
Ăcija [localitat de la provĂncia de Sevilla]
eclipsi de lluna
Egoual / Augal (l'â) (en francĂšs, L'Aigoual) [muntanya de les Cevenas/CĂ©vennes]
el·lÚbor
EmpordĂ (l'â) [comarca de Catalunya]
Engadina (romanx Engiadina) [vall del CantĂł dels Grisons, SuĂŻssa]
engany
ensumar [com a indici meteorolĂČgic]
Enu [localitat d'AstĂșries]
enuig, enutjat
enveja
Epitaillet (l'â) [lloc de la Vall d'Aosta, ItĂ lia]
era
Erata [muntanya d'AragĂł]
Erau (l'â) (en francĂšs, HĂ©rault) [riu d'OccitĂ nia]
eriçó
Erin (en francoprovençal), Hérens (en francÚs) [muntanya de la Suïssa romanda]
ermini
eruga
Escaladei [localitat de Catalunya]
escarabat
escuma de mar
Esgueira [localitat de Portugal]
España; Espanya (en català ), Espanha (en occità  i en portuguÚs), etc.
Esparreguera [localitat de Catalunya]
esparver
Espasa (La â) [platja d'AstĂșries]
espatlla
espiga
Espina [lloc d'AstĂșries]
Espluga de Toledo (la â) [lloc de la provĂncia d'Osca]
esquena
Est
Estany (l' â) [lloc de Catalunya]
Estany Tort (l'â) [llac a prop de l'Ametlla de Mar, localitat de Catalunya]
Estela [cim del BerguedĂ , Catalunya]
Estella [localitat de Navarra]
Estepa [serra de la provĂncia de Sevilla]
Estoupo (El â) [muntanya d'AstĂșries]
Estrecho (El â), El Estrecho de Gibraltar
estrelles
Etroble, Ătroubles [lloc de la Vall d'Aosta, ItĂ lia]
extravagant (carĂ cter â)
facĂšcies, bromes, bertranades
faig
Faja (la â) [lloc de Catalunya]
Fajo (La â), La Faja [nom de diversos llocs del domini occitĂ (Gard, Losera, Aude, etc.]
falcillot
falsedat
Fanalar (el â) [lloc de Catalunya]
Fanlo [poble d'AragĂł]
Farelo (O â) [muntanya de GalĂcia]
Faro (O â) [muntanya de GalĂcia]
fart (de menjar)
fases de la lluna (en general)
FĂąva (a â) (en francoprovençal), la Fava (en francĂšs) [muntanya de la SuĂŻssa romanda]
faves
febre
feines agrĂcoles
Feira (Vila da â; Santa Maria da â) [localitat de Portugal]
fems, femer, femar
fenc
ferir
ferro
Ferrol [localitat de GalĂcia]
Fex [lloc de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
figa, figuera
filar
finestra
fira, mercat
flors (genĂšric); florir
foc, llar
Fogars [lloc de Catalunya]
Foissenc [regiĂł situada a l'entorn de Foix, departament d'AriĂšge]
FollatĂšres (les â) [lloc del Valais, SuĂŻssa]
folliga
fong
Font dels Monjos (la â) [font prop de Marganell, Bages, Catalunya]
Font-rubĂ [localitat de Catalunya]
fonts
Fora (Piz â) [pic situat a la frontera entre SuĂŻssa i ItĂ lia]
Força Real [lloc a prop de les muntanyes de les Corberes]
formatge
formes i aspectes varis de la lluna
formiga
formiga alada
Forniello (El â) [AstĂșries]
Forquita (Picu la â) [pic d'AstĂșries]
Frailes (Los â) [muntanyes de la provĂncia d'Almeria]
Francia, França, France
Franqueira (A â) [santuari de GalĂcia]
Frantellone (llombard, FrantalĂčn)Â [pic de Poschiavo, Grisons, SuĂŻssa]
Friûl, Friuli
fruita, fruits
Fu (El â) [muntanya de la provĂncia de SĂČria]
Fuen Jordana (La â) [font de RamastuĂ©, a la Vall de Benasc, Osca]
Fuerteventura [una de les Illes CanĂ ries]
fulla
fum
FuradĂa (La â) [muntanya d'AstĂșries]
fĂșria, furiĂłs
fusta
GabĂ s [localitat de la Vall de Benasc]
gaig
galant
Galicia, Galiza
GalirĂłn [muntanya de la provĂncia d'Osca]
gall dindi
gall, pollastre
gallina
gana
GandarĂo [platja a Bergondo, GalĂcia]
GaramanchĂłn (El â) [port de muntanya d'AstĂșries]
Gargocha (a â) [AragĂł]
Garlaban [muntanya del departament de Bouches-du-RhĂŽne]
garrofa, garrofer
garsa
Gasconeta [diminutiu usat en lloc de Gascunya]
gat
Gavarres (les â) [comarca de Catalunya]
Gave (de Pau) [riu occitĂ ]
Gave [denominaciĂł de diversos rius de la Gascunya pirinenca]
gavina
Generus (en italià , il Generoso) [muntanya del Ticino, Suïssa]
gentil
Gilico [muntanya de la provĂncia de JaĂ©n]
ginesta
Ginestars [localitat de l'Aude, OccitĂ nia]
girar-se
gla
glacera
Gomera (Laâ) [turĂł prop d'Osuna, Sevilla]
gos
Gotina (la â) [muntanya del departament de l'Aude]
Gotinas (las â) [lloc del departament de l'Aude, OccitĂ nia]
Goza (en francoprovençal), Gourze (en francÚs) [torre a Riex, cantó del Vaud, Suïssa romanda]
GozĂłn [municipi d'AstĂșries]
gra
gram
Granada [ciutat d'Andalusia]
graner
granota
Gratal [pic de la Serra de Guara, AragĂł]
graula, cornella
Grausat (Pueg d'en â) [muntanya del departament de la Corresa, OccitĂ nia]
Grazalema [localitat de la provĂncia de Cadis]
Gresas (GrÚzes) [lloc a prop de Carcassona, Occità nia]
Griega (La â) [platja d'AstĂșries]
grill
Grimola [Montnegre, muntanya de Catalunya]
gripau
Grischun [Grisons, CantĂł de SuĂŻssa]
griva
Groba (A â) [serra de la provĂncia de Pontevedra, GalĂcia]
grua
Guadalcanal [localitat de la provĂncia de Sevilla]
Guadalquivir [riu d'Andalusia]
Guadarrama (El â) [serra al nord de Madrid]
Guadiana [Menor] [riu d'Andalusia, afluent del Guadalquivir]
Guadiana [riu de la PenĂnsula IbĂšrica]
guants
Guara [serra de la provĂncia d'Osca, AragĂł]
guatlla
GĂŒera, Buera [lloc d'AragĂł]
GĂŒimar [localitat de l'illa de Tenerife, CanĂ ries]
guineu, guilla, guillot
Gurlaina [lloc de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
halo (cercle de lluna)
herba
HerbĂłn [localitat de GalĂcia]
Herrera (del Duque) [localitat de la provĂncia de Badajoz]
HerrÚra (en francés, HerrÚre) [localitat del Bearn, Occità nia]
Higa [de Monreal] (La â) [muntanya de Navarra]
Hontejas [penyes situades a Calatayud, provĂncia de Saragossa]
horitzĂł
hort, horta
Huelma [localitat de la provĂncia de JaĂ©n]
Ichaus (Issaus o Ishaus) [lloc del departament de Pyrénées Atlantiques]
Igueste [localitat de l'illa de Tenerife, CanĂ ries]
Illeiretta, Llieiretta [lloc de la Vall d'Aosta, ItĂ lia]
impertinent (carĂ cter â)
infern
Infiestu (L'Infiestu; en castellĂ , Infiesto) [localitat d'AstĂșries]
Inn (romanx En) [riu de l'Engadina, afluent del Danubi]
Irta [serra de la provĂncia de CastellĂł]
Isleta (La â) ["minipenĂnsula" de l'illa de Gran CanĂ ria]
Izaga [penya de Navarra]
JabalcĂłn [muntanya d'Andalusia]
Jabalcuz (El â) [serra d'Andalusia]
Jaén [ciutat d'Andalusia]
jardĂ
Jerez (de la Frontera) [localitat de la provĂncia de Cadis]
Jerez (de los Caballeros) [localitat de la provĂncia de Badajoz]
joc
Joux (la â) [vall de la SuĂŻssa romanda]
joventut, jove
jugar
julivert
Jura [sistema muntanyĂłs de SuĂŻssa]
La Parra [localitat de la provĂncia de Badajoz]
La Serra [lloc del departament de la Corresa, OccitĂ nia]
Labaco [lloc de la provĂncia d'Osca]
LabĂĄn (Piz â)Â (en alemany, Schmalzkopf) [pic del Tirol, Ăustria]
Lagarda (La Garda) [lloc del departament de Tarn e Garona, OccitĂ nia]
Lai Nair [llac de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
Langreo [localitat d'AstĂșries]
Lanzada (A â) [platja a O Grove, Pontevedra, GalĂcia]
Laric (o Alaric) [muntanya del departament de l'Aude]
lĂ rix
LarĂłn (LlarĂłn) [localitat d'AstĂșries]
Las Crotos [nom de lloc d'OccitĂ nia]
Las Parras (de Castellote) [localitat de la provĂncia de Terol]
LatĂn (El â), NatĂn, deformaciĂł popular d'AznaitĂn [muntanya de la provĂncia de JaĂ©n]
Lausero [Losera; en francĂšs, LozĂšre; serra]
Lavedan (o LabedĂ ) [zona de la Gascunya, OccitĂ nia]
LavÚr [vall a l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Layos [serra de la provĂncia de Toledo]
Lebrija [localitat de la provĂncia de Sevilla]
Ledesma [localitat de la provĂncia de Salamanca]
Lemosin, Limosin (en francĂšs, Limousin) [regiĂł d'OccitĂ nia]
LeĂłn [ciutat d'Espanya]
Lezina [Lecina, localitat d'AragĂł]
Lirou (Liron) [muntanya a prop de Colognac, al departament del Gard]
Lischana [pic i glacera de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
llac, llacuna
Llacuna (la â) [lloc de Catalunya]
llagosta (de mar)
Llançà [localitat de Catalunya]
Llanes [localitat d'AstĂșries]
Llanos (de SomerĂłn) [lloc d'AstĂșries]
llaurar; arada
llebre, conill
llegums
llenya
lleĂł
llet
lli
llop
Lloroza [muntanya al lĂmit de CantĂ bria amb AstĂșries]
Lluçà [localitat de Catalunya]
llum d'oli, llumenera, espelma
lluna
lluna clara, lluna fosca
lluna de colors (vermella, groga, etc.)
lluna nova
lluna plena
Lobier (cĂČth de â) [coll del Bearn, OccitĂ nia]
Lora (de Estepa) [localitat de la provĂncia de Sevilla]
Lugo [ciutat i provĂncia de GalĂcia]
LumĂas [localitat de la provĂncia de SĂČria]
Lunghin (Piz â) [pic de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
Luque [localitat de la provĂncia de CĂČrdova]
Macastre [localitat de la provĂncia de ValĂšncia]
Maccarese [localitat a prop de Roma]
Madalena (la â) [lloc de Catalunya]
Madalena (La â) [muntanya d'AstĂșries]
Madrid [capital d'Espanya]
maduixa
Magalouno [Magalona, lloc del Llenguadoc]
mal auguri
MĂĄlaga [ciutat d'Andalusia]
MalagĂłn [localitat de la provĂncia de Ciudad Real]
malalt, malaltia
maldat
mallerenga
Mallorca [Illes Balears]
Malniu [turĂł de Catalunya]
Maloja (en engadinÚs, Malögia) [lloc de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Mamisan (en francĂšs, Mimizan) [localitat del departament de les Landes, OccitĂ nia]
mandra
mans
mans seques
Maó (cast. Mahón) [localitat de Menorca, Illes Balears]
mar
Maraña [lloc de la provĂncia de LleĂł, al costat d'AstĂșries]
Maravio (Marabiu) [port de muntanya, AstĂșries]
MarcĂł (el Mas de â) [lloc de Catalunya]
Mare de DĂ©u de Queralt (la â) [santuari al BerguedĂ , Catalunya]
marea
marejada
margarida
Mariane (Mont â)Â (Monte Amariana, en italiĂ ) [muntanya del FriĂŒl]
marieta
marina (zona de mar)
mariners
marmota
Marsiho (Marselha; en català , Marsella) [ciutat de la Provença, Occità nia]
Martinsonero [devesa de la provĂncia de Badajoz]
Martorella (la â) [muntanya de Catalunya]
Marufe (Merufe) [lloc de Portugal a prop de GalĂcia]
mata, matoll
matalĂ s
matar
Matas (ÂżMatos?)Â [localitat de la provĂncia de Guadalajara]
matinar
Meira [localitat i serra de GalĂcia]
mel
melĂł
menjar
mentida, mentir
Mérida [ciutat d'Extremadura]
merita
merla
MerĂłn [platja d'AstĂșries]
Mesquita (la â) [lloc de Catalunya]
Messina [localitat de SicĂlia, ItĂ lia]
Mieres [localitat d'AstĂșries]
milĂ
mill
Mingoyo (Mengoyo) [lloc d'AstĂșries]
Miño, Minho [riu de la PenĂnsula IbĂšrica]
minvant
Mirabel [localitat de la provĂncia de CĂ ceres]
Miranda (monte â) [muntanya de GalĂcia]
mirar
Miravet [localitat de la comarca catalana de la Ribera d'Ebre]
Miravete [pic d'AstĂșries]
missa
missatger
Mitgel (Piz â) [pic dels Grisons, SuĂŻssa]
MohĂas, MoĂas [localitat i platja d'AstĂșries]
Mola (la â) [orĂČnim referit a diferents llocs de Catalunya]
molĂ, moliner, molinada
Moncau (el â) [muntanya de Catalunya]
Moncayo [muntanya situada entre les provĂncies de Saragossa (AragĂł)Â i SĂČria (Castella)]
Mondigo [muntanya de l'orient de Lugo]
Monforte [localitat de GalĂcia]
mongetes, fesols
MonjardĂn [muntanya a prop d'Estella, Navarra]
Monlora [monestir de la provĂncia de Saragossa]
Monrondio (picu â) [pic d'AstĂșries]
Monsaraz [lloc de Portugal]
Mont (el â) [serra de Catalunya]
Mont Blanc (Le â) [muntanya dels Alps]
Mont Chavalard (le â) [muntanya del Valais, SuĂŻssa]
Mont di Maj [muntanya del FriĂŒl]
Mont-Cau (en versió normativa, Montcauv; en francÚs, Mont Chauve) muntanya a prop de Niça, Occità nia]
Montalban (en francÚs, Montauban) [ciutat del departament de Tarn-et-Garonne, Occità nia]
Montalt (el â) [muntanya de Catalunya]
Montalvo (El â) [turĂł de la provĂncia de Salamanca]
MontĂĄn [localitat de GalĂcia]
Montarnaud [localitat del departament d'Erau (Hérault), Occità nia]
Montau (el â) [muntanya de Catalunya]
Montaut, Mount-Aut [orĂČnim i poblaciĂł al RasĂšs, en el departament de l'Aude]
Montcorbisson [muntanya de la Vall d'Aran]
Monte GargĂ ne [Gargano] (muntanya de Pulla, ItĂ lia)
Monte Lloy [muntaña d'AstĂșries]
Monte Louro, Montelouro [muntanya de la provĂncia de la Corunya, GalĂcia]
Monte Mayor [muntanya de la provĂncia de MĂ laga]
Monte Minerva [muntanya de Villanova Monteleone, SĂ sser, Sardenya]
Monte Rasu [muntaya de Bottidda, Sassari, Sardenya]
Monte Sanctu [muntanya de Siligo, SĂ sser, Sardenya]
Montegil [muntanya de la provĂncia de Sevilla]
Montejurra [muntanya de Navarra]
MontgĂł [muntanya de la provĂncia d'Alacant]
MontgrĂČs [muntanya del massĂs de Montserrat, Catalunya]
MontjuĂŻc [muntanya de Barcelona]
Montllorer [muntanya de Catalunya]
Montmell (el â) [localitat i muntanya de Catalunya]
Montnegre [muntanya de Catalunya]
Montosa [muntanya d'AragĂł]
Montsant (el Montsant) [serra de Catalunya]
Montsec (el â) [serra situada a la frontera entre Catalunya i AragĂł]
Montseny (el â) [serra de Catalunya]
Montserrat [serra de Catalunya]
MontsiĂ [serra del sud de Catalunya]
Montsianell [serra de Catalunya]
MonzĂłn [localitat d'AragĂł]
mĂłra, morera
Morella [localitat de la comarca de "els Ports", provĂncia de CastellĂł]
Morera (la â) (la Morera de Montsant)Â localitat de Catalunya]
morir
Morlans (Morlaas) [lloc del Bearn, OccitĂ nia]
MorĂłn [versiĂł en castellĂ de MourĂŁo] [lloc de Portugal]
MorĂłn, MorĂłn de la Frontera [localitat de la provĂncia de Sevilla]
Morrell (lo â) [lloc de la costa catalana, a prop de MatarĂł]
Morvedre (Murviedro, Murviedre) [localitat de la provĂncia de ValĂšncia]
Mosca (la â) [serra de la provĂncia de CĂ ceres]
mosca, borinot, mosquit
mosquiter
mostela
Mot da set Mezdis (il â) [pic de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
Motélon [vall de la Suïssa romanda]
Mount Ventour (Lo Mont Ventor; en francÚs, Mont Ventoux) [muntanya entre Provença i el Delfinat]
Mountagno-Negro (Montanha Negra) [muntanya d'Occità nia]
Moutas (picu de â) (pico Pedrorio)Â [pic d'AstĂșries]
muflĂł
mul, mula
Mundeis [muntanya de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
Mundin [vall i pic de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Muntafun (en alemany, Montafon) [vall del Vorarlberg, Tirol, Ăustria]
muntanyes
Murta (la â) [serra de la provĂncia de ValĂšncia]
musaranya
mussol
MuxĂa [localitat de GalĂcia]
Nambroca [localitat de la provĂncia de Toledo]
nap, napar
Naranco (El â) [muntaña d'AstĂșries]
Narbona (Narbouno, en grafia mistraliana) [ciutat d'OccitĂ nia]
nas
Natison (il â) [riu del FriĂŒl]
Navarra
Navia [localitat d'AstĂșries]
nedar
Neira [de Rey] [GalĂcia]
néixer
Ăera (La â) [platja d'AstĂșries]
NĂČra, Noro (en francĂšs, Nore) [muntanya de la regiĂł de Narbona]
nord
nord-est
nord-oest
Noreña [localitat d'AstĂșries]
nou, noguera, noguereda
Nudigls [lloc de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
obaga
obstinaciĂł, tossuderia
oca
Ocaña [localitat de la provĂncia de Toledo]
ocells, aus (genĂšricament)
oest
Oleiro [zona de costa, AstĂșries]
oli, oliva, olivera
ĂČliba
Olot [localitat de Catalunya]
Olt (Ălt; en francĂšs, Lot) [riu d'OccitĂ nia]
Omaña [comarca de la provĂncia de LleĂł]
Ons [illes de GalĂcia]
OraciĂłn (la â) [pou situat a Poo de Cabrales, AstĂșries]
orca
OrdĂĄs [Somontano, AragĂł]
Ordet [muntanya de Catalunya]
ordi
Oreña [cova de Cantà bria]
oreneta
Orhi [pic de Navarra]
Orihuela [localitat de la provĂncia d'Alacant]
Ormonts (Les â) [vall del CantĂł de Vaud, SuĂŻssa]
ortiga
Ortigueira [localitat de GalĂcia]
Ăłs
Oseira [població i monestir de GalĂcia]
Otoyo [muntanya de Biscaia, PaĂs Basc]
Ourense [ciutat i provĂncia de GalĂcia]
ous (de gallina)
Ovar [localitat de Portugal]
ovelles
Oviedo [capital d'AstĂșries]
pa
PadrĂłn [localitat de GalĂcia]
Pajares [port de muntanya entre AstĂșries i LleĂł]
Palermo [localitat de SicĂlia, ItĂ lia]
paleta
palla, paller
Pallars (el â) (Palhars en occitĂ ) [comarca de Catalunya]
palma
Palombera (La â) [port de muntanya, AstĂșries]
Pamplona [capital de Navarra]
Pandera (La â) [serra d'Andalusia]
Pando [muntanya d'AstĂșries]
Panillo [localitat de la provĂncia d'Osca]
PanxĂłn [platja de GalĂcia]
papallona
papamosques
Parapanda [serra de la provĂncia de Granada]
pardal
parentiu (genĂšric)
parentiu: comares
parentiu: compares
parentiu: cosins
parentiu: fills, filles
parentiu: gendre
parentiu: germans
parentiu: madrastres
parentiu: mares
parentiu: marit, espĂČs
parentiu: muller, esposa
parentiu: nora, jove
parentiu: padrines
parentiu: padrins
parentiu: pares
parentiu: sogres
parentiu: vĂdues
Paris (en catalĂ , ParĂs) [capital de França]
ParizĂČt (ParizĂČt) [lloc del departament de Tarn e Garona, OccitĂ nia]
parlar
parts d'un vaixell (à ncora, timó, veles, etc.)
passionera
pastors
patates
Pau [capital del Bearn, OccitĂ nia]
paus (fer les â)
pecat
Pedraforca (el â) [muntanya de Catalunya]
Pedregar (el â) [lloc de Catalunya]
pedres, roques, penyes o similars
Pedroveya [localitat d'AstĂșries]
Peguera (els Rasos de â) [camps rasos de muntanya, lloc de Catalunya]
peix, pesca, pescar, pescadors [de mar o riu]
pĂšl, cabells
pela-roques
PelitrĂłn (picu â) [pic d'AstĂșries]
Pellota (la â) [lloc de Catalunya]
Pena (en francĂšs, Penne) [lloc d'OccitĂ nia]
Peña (La â) [muntanya de la provĂncia de LleĂł]
Peñamayor [muntanya d'AstĂșries]
Peñapalomera [muntanya de la provĂncia de Terol]
penell
PenĂÂ (el â) [muntanya de Catalunya]
pensar malament
Penso [localitat de Portugal]
Penyagatos [estret del riu Ebre]
Penyagolosa [muntanya de la provĂncia de CastellĂł]
PenyĂscola (en catalĂ normatiu, PenĂscola) [localitat de la comarca del Baix Maestrat, provĂncia de CastellĂł]
pera
perdiu
Pereda [localitat d'AstĂșries]
personificaciĂł (en general)
Pesells (els â) [lloc de Catalunya]
pĂšsol
pessigolles (fer â)
petit
peus
Pi Gros (el â) [lloc de la provĂncia de CastellĂł]
pi, pineda, pinya
Pico Sacro / Sagro (O â) [muntanya de GalĂcia]
Picossa (la â) [muntanya de Catalunya]
Picotes (Los â) [lloc de la provĂncia de Terol]
Pierzu (picu â) [pic d'AstĂșries]
pietat, impietat
pigot
pilleria, astĂșcia
Pina (de Ebro) [localitat d'AragĂł]
pinsĂ
Pinzan [FriĂŒl]
pioc salvatge
Pirineo (Elâ), Els Pirineus [serralada]
Pisoc (Piz â) [pic de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
pit-roig
Pittinuri [lloc de Sardenya]
pixar
Plå de Ginebret (el) [Pla de Ginebret, lloc de Catalunya, sense cap altra especificació]
pla, plana
plaça
Plan [localitat d'AragĂł]
plana fĂšrtil
plantes (en general)
platja
Plattamala [lloc de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
Plaz [bosc i prats de Bever, a l'Engadina, Grisons, Suïssa]
plorar
Pobla (la â), la Pobla de Lillet [localitat de Catalunya]
poble
poll
poltre
pomer, poma
Poncione di Pesciora [pic situat entre els cantons del Ticino, Uri i Valais, Suïssa]
Pontes (As â) (As Pontes de GarcĂa RodrĂguez) [localitat de GalĂcia]
ponts
por
porc
port (de mar)
port (de muntanya)
Port del Comte (el â) [port de muntanya de Catalunya]
Port(s) [el(s) â] [massĂs al lĂmit de Catalunya, Aragó i el PaĂs ValenciĂ ]
Portiellu (El â) [lloc d'AstĂșries]
Porto (el â) [lloc sense identificar a l'occident d'AstĂșries, probablement el Puerto de Connio]
PortomarĂn [localitat de GalĂcia]
PortopĂ [barri portuari de Palma de Mallorca, Illes Balears]
Portugal
pou
Prades [localitat de Catalunya]
prat
Pravia [localitat d'AstĂșries]
prefiguraciĂł del temps (cronolĂČgic, meteorolĂČgic)
PrĂa [lloc d'AstĂșries]
pruna, prunera
puça
PuĂšg la RĂČca (en francĂšs, Puylaroque) [lloc del departament de Tarn e Garona, OccitĂ nia]
Puget (serre del â) [serra d'OccitĂ nia]
Pugghie (en italiĂ , La Puglia; ApĂșlia) [regiĂł d'ItĂ lia]
pugĂł
Puig (el â) [muntanya a prop de PaĂŒls, localitat de la comarca del Baix Ebre]
Puig d'en Cama (el â) [muntanya de Catalunya]
Puig d'en Pla (el â) [lloc de Catalunya]
Puig de Montagut (loâ) [muntanya de Catalunya]
Puig Dui [muntanya de Catalunya]
Puig Gros [muntanya de Catalunya]
Puig-Reig [localitat de Catalunya]
PuigsobirĂ [muntanya al SolsonĂšs, Catalunya]
pujar, baixar
pujol
Punteglias (Piz â) [pic de la Sobreselva, Grisons, SuĂŻssa]
PuĂČg de Sent Lop (o Pic Saint-Loup) [pic a prop de MontpelhiĂšr]
puput
PurĂłn [lloc d'AstĂșries]
PuyarcĂłn [muntanya de l'Alt AragĂł]
Pyanfayon, Plyanfayon (en francoprovençal), Planfayon (en francÚs) [lloc de la Suïssa romanda]
quarts de lluna
Quero [localitat de la provĂncia de Toledo]
Querol [lloc de Catalunya]
ramat
Ramosch i variants [lloc de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Ranc de Bonos [nom de lloc d'OccitĂ nia]
Rasés [antic comtat de l'alt Llenguadoc]
RasĂłn (El â), El RasoncĂn [AstĂșries]
Rasquera [localitat de Catalunya]
ratapinyada
ratolĂ, rata
rave
Ravera (alp â) [pastura d'estiu de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
RebellĂłn [lloc d'AstĂșries]
rebel·lia
Rebentin (RebentĂ, Rebenti; en francĂšs, Rabenty) [afluent de l'Aude, OccitĂ nia]
Redent [provĂncia d'Osca]
regatge, regar
reguerĂł
Rein (en romanx; en alemany, Rhein) [riu europeu]
Remolar [llacuna situada a la desembocadura del Llobregat, Catalunya]
rentar (fer la bugada), safareig
Resch [port de muntanya entre Ăustria i ItĂ lia]
Restelo [lloc a prop de Lisboa, Portugal]
ria
Riba (l'Estret de la â) [estret del riu FrancolĂ a l'Alt Camp, Catalunya]
Ribeiro (O â) [comarca de GalĂcia]
Ribera (la â)Â (la Ribera d'Ebre)Â [comarca de Catalunya]
ribera [marge i riba del mar o riu, terra propera als rius]
Ricau [pic d'AstĂșries]
Ridaura [localitat de Catalunya]
Riells [lloc de Catalunya]
rierol
Rims [llac de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
RĂosalido [localitat de la provĂncia de Guadalajara]
riquesa
Riquisuelu [platja d'AstĂșries]
riu, riuada, rambla
riure, alegria
roba
Roca (Cabo da â) [cap de Portugal]
Roca d'en Pla (la â) [lloc de Catalunya]
Rocabo [rierol situat a Cangas de Narcea, AstĂșries]
Rocacorba [muntanya de Catalunya]
Rocanys [muntanya a l'est de l'Aleixar, Catalunya]
Rodés (Roudez; en francÚs, Rodez) [localitat del departament d'Avairon, Occità nia]
Roja (picu de la â) [pic d'AstĂșries]
RoldĂĄn (El â) [muntanya de MĂșrcia]
Roma [ItĂ lia]
roncar
Ronda [localitat de la provĂncia de MĂ laga]
rondinar
rosa, roser
rosella
Rosselló (Roussilhou, en grafia d'orientació mistraliana) [comarca catalana sota administració francesa]
rossinyol
RĂłss (en italiĂ , Russi) [localitat de la provĂncia de Ravenna, ItĂ lia]
Rota [localitat de la provĂncia de Cadis]
Roullens (Rolencs, en occitĂ ) [localitat del departament de l'Aude]
Rouno (en francoprovençal; RhÎne, en francÚs) [riu europeu]
roure, roureda
rugir
Ruinains (Val â) [vall de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
Rune (Runaz en francĂšs) [localitat de la Vall d'Aosta, ItĂ lia]
safrĂ
SagĂ s [localitat de Catalunya]
sal
salamandra
SalĂ s [nom de lloc, Catalunya]
Salga Aguda [muntanya de Catalunya]
salmĂł
Salmoriera (La â) [costa d'AstĂșries]
Salou [localitat de Catalunya]
saltar
Saluver (la val â) [vall de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
salze
Samagnun (en alemany, Samnaun) [localitat de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
Samouco (O â) [localitat de Portugal]
San AntolĂn [lloc d'AstĂșries]
San Benito [turĂł de Madrid]
San CristĂłbal [muntanya de Navarra]
San GinĂ©s [muntanya de la provĂncia de Terol]
San José [serra d'Extremadura]
San Lorenzo (del Escorial) [lloc a prop de Madrid]
San NicolĂĄs [lloc de la provĂncia d'Osca]
San Pascual [lloc de la provĂncia d'Alacant]
San Pedro [ermita a prop de Graus, a la provĂncia d'Osca]
San Pedro [turĂł de Madrid]
San Pietro [BasĂlica de Sant Pere, Roma]
sangonera
Sanmelar, Pico Samelar [pic a CantĂ bria]
Sant Benet [ermita de Catalunya]
Sant Boi [localitat de Catalunya]
Sant Ferriol [muntanya de Catalunya]
Sant Gregori [ermita de Catalunya]
Sant Isidre [ermita de La Quar, BerguedĂ , Catalunya]
Sant Joan (DespĂ) [localitat de Catalunya]
Sant JuliĂ de Ramis [localitat de Catalunya]
Sant JuliĂ [muntanya de Catalunya]
Sant MagĂ (de la Brufaganya) [santuari a la Conca de BarberĂ , Catalunya]
Sant MagĂ [lloc de Catalunya]
Sant Martin (ÂżSant Martin le ViĂšlh?) [lloc d'OccitĂ nia]
Sant Mateu [muntanya i serra de Catalunya]
Sant Miquel (de Montclar) [muntanya de Catalunya]
Sant Pere (de Roda)Â [muntanya de Catalunya]
Sant Pere MĂ rtir [muntanya de Catalunya]
Sant QuintĂ (de Mediona) [localitat de Catalunya]
Sant Ramon [muntanya de Catalunya]
Sant Salvador (de la Vedella) [monestir del BerguedĂ , Catalunya]
Sant'Ana, Santa Ana [capella d'AstĂșries]
Sant-Pous [?] [OccitĂ nia]
Santa BĂ rbara [ermita de La Selva, Catalunya]
Santa BĂ rbara [muntanya de Catalunya]
Santa Cristina [muntanya d'AstĂșries]
Santa GadĂa [lloc d'AstĂșries]
Santa Helena [muntanya de Catalunya]
Santa MarĂa [illa de l'arxipĂšlag de les Açores]
Santa MarĂa [serra de la provĂncia de Badajoz]
Santa Tecla [muntanya de GalĂcia]
Santa ValiĂšira [localitat de l'Aude, OccitĂ nia]
Santiago (de Compostela) [capital de GalĂcia]
Santillana [ÂżSantillana del Mar?, CantĂ bria]
Santo VentĂčri [Santa Venturi en versiĂł normativa; i en francĂšs, Sainte-Victoire; muntanya a prop d'Ais de Provença]
sardina
sargantana, llangardaix
Sarral [lloc de Catalunya]
Sarrués [lloc de l'Alt Aragó]
Sasa (el â) [muntanya de la provĂncia d'Osca]
SclavanĂźe, Slavonie [terres de llengua eslava, en friĂŒlĂ ]
Scopi (Piz â) [pic situat al lĂmit entre el Ticino i els Grisons, SuĂŻssa]
Scuol [vall i localitat de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Sebastopol [localitat d'UcraĂŻna]
secĂ
sega, segar
Segarra (la â) [comarca de Catalunya]
sĂšgol
Segre (el â) [riu de Catalunya]
Seloriu [lloc d'AstĂșries]
sembra, sembrar, llavor
sentir [percepciĂł de sons com a indici meteorolĂČgic]
Serantes [muntanya de Biscaia, PaĂs Basc]
Serllé [en benasquÚs], Cerler [localitat de la Vall de Benasc, Osca]
serra
Serra de Cavalls (la â) [serra de Catalunya]
Serra Morena [serra de Catalunya]
server
Sestolorro [muntanya d'AstĂșries]
set
Sevil [lloc d'AragĂł]
Sevilla [ciutat d'Andalusia]
Sierra Gorda (La â) [serra de la provĂncia de Badajoz]
Sierra Morena [serra d'Andalusia]
Siman, ol Simågn (en italià , il Simano) [muntanya del Ticino, Suïssa]
Sisargas [illes de GalĂcia]
Sitges [localitat de Catalunya]
sĂČl
solana, lloc on toca el sol
Son (O â), Porto do Son [port de mar, GalĂcia]
son (tenir â)
Soria [localitat de Castella]
Sosorito [muntanya d'AragĂł]
Sotonera (A â) [localitat de la comarca del Somontano, AragĂł]
Stevron (Chevron, en francÚs) [muntanya de la Savoia, França]
suar
sud
sud-est
sud-oest
Sueve (El â) [muntanya d'AstĂșries]
Sui [turĂł al Montseny, Catalunya]
Superga [muntanya a prop de TorĂ, ItĂ lia]
Susch [localitat i vall de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
sutge
Tajo [riu de la PenĂnsula IbĂšrica]
talp
TalrĂ [muntanya de Catalunya]
tap
Tarrén [lloc d'Aragó]
tĂ vec
Tavertet [localitat de Catalunya]
TavĂČÂ i variants (en romanx), Davos [localitat de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
Tchumon (en francoprovençal), Chaumont (en francÚs) [lloc de la Suïssa romanda]
Teide (El â) [muntanya de l'illa de Tenerife, CanĂ ries]
teixĂł
Tenrero [platja d'AstĂșries]
teranyina
terra
Testa (La â) [muntanya de la provĂncia d'Almeria]
teulada
Tibidabo (el â) [muntanya de Barcelona]
Tiñosa (La â) [serra de la provĂncia de CĂČrdova]
tipus lexical alpe o alpage [past d'estiu]
tipus lexical capa i derivats
tipus lexical gabån, gabbano i afins
tipus lexical pelliza i derivats
tipus lexical sayo i derivats
Tirajana, Tirijana [muntanya de l'illa de Gran CanĂ ria]
tisa, carbonera
Tito (el â) [muntanya d'AragĂł]
Toledo [ciutat d'Espanya]
Tolivia [localitat d'AstĂșries]
tomĂ quet
tord
Tordera (el/la â) [riu de Catalunya]
Torizon [lloc de la Vall d'Aosta, ItĂ lia]
Toro (el â) [muntanya de Menorca, Illes Balears]
Toro [localitat de la provĂncia de Zamora]
torrent
Torres (picu â) [pic d'AstĂșries]
tĂłrtora
Tortosa [localitat de Catalunya]
Tossa (la â) [turĂł a prop d'Alfara, localitat de Catalunya]
Tossal (el â) [turĂł de la provĂncia d'Alacant]
traĂŻdor, traĂŻciĂł
Trauc de Madama [lloc del departament de l'Aude]
treballar
tremolar
Trençan (Treçan, Tressan) [localitat del departament d'Erau, Occità nia]
Tres Collets (els â) [collada al BerguedĂ , Catalunya]
trĂšvol
Trient [gorja del Valais, SuĂŻssa]
trilla
tristesa
Trueire [riu del Gavaudan, afluent del Lot, OccitĂ nia]
trufes
truita
Tsateillon (francĂšs, ChĂątillon) [localitat de la Vall d'Aosta, ItĂ lia]
TschĂŒtt o TschĂŒtta (Piz â); en alemany, Stammerspitze [pic de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
Tumpiv (Piz â) [pic dels Alps de Glarus, SuĂŻssa]
Turb [muntanya de Catalunya]
TurbĂłn (El â) [muntanya de la provĂncia d'Osca]
turĂł
TurĂł d'en Torres (el â) [turĂł de Catalunya]
TurĂłn [localitat d'AstĂșries]
Ăbeda [localitat de la provĂncia de JaĂ©n]
Ubiña (peña â) [muntanya d'AstĂșries]
UÄka [serra d'Ăstria]
Uina, fuora d'Uina [vall de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
Ulla (A â) [comarca i riu, GalĂcia]
ungles
Urban (Lei Baumas de Venisa; en francÚs, Beaumes-de-Venise) [localitat del departament de la Vauclusa, Provença]
Ures [localitat de la provĂncia de Guadalajara]
Urriellu [pic d'AstĂșries]
Vacamorta [lloc de Catalunya]
VacivĂšr, BacivĂšr, Baciver [topĂČnim referit a diferents zones de pastura als Pirineus del nord-est de l'AragĂł i del nord-oest de Catalunya]
vaixell, barca
Val (alpâ) [pastura d'estiu de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
Val d'Aran (Era â), Era Val d'Arann [La Vall d'Aran, Pirineus]
Val MĂŒsella [vall de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
Valais (Le â) (en francĂšs) (ValĂ©i, Valai i variants, en francoprovençal) [cantĂł de SuĂŻssa]
Valencia (en catalĂ , ValĂšncia) [ciutat a l'est d'Espanya]
ValfrĂo [lloc de la provĂncia de SegĂČvia]
vall
Valladolid [ciutat d'Espanya]
Vallbona [localitat de Catalunya]
Valldebous [barranc al MontsiĂ , Catalunya]
VallĂšs (el â)Â [comarca de Catalunya]
Valtellina (en engadinÚs, Vuclina; en alemany, Veltlin) [vall de Lombardia, Ità lia; a la frontera amb Suïssa]
Van-nĂ© (le â) (en francoprovençal), le Vanel (en francĂšs) [lloc de la SuĂŻssa romanda]
vaques
vedell
veĂ, veĂŻna
Veiga (A â) [Vegadeo, localitat de l'occident d'AstĂșries]
vellesa, vell, vella
Vendrell (el â) [localitat de Catalunya]
venjar, venjar-se, venjança
ventall
Ventana [port de muntanya d'AstĂșries]
Ventaniella [port de muntanya d'AstĂșries]
ventre
Verge (la â)
Vertosan [localitat de la Vall d'Aosta, ItĂ lia]
vespa
vestir
Vesubio [volcĂ a prop de NĂ pols, ItĂ lia]
veure
veure [com a indici meteorolĂČgic]
VevÚ, Vevùi i variants (en francoprovençal; Vevey en francÚs) [lloc de la Suïssa romanda]
Vic [localitat de Catalunya]
VidrĂ [localitat de Catalunya]
vil, vilesa
Vilaller [localitat de Catalunya]; VidallÚr [en benasquÚs]
Villalba (Vilalba en gallec) [localitat de GalĂcia]
Villalgordo [devesa de la provĂncia de Badajoz]
Villanueva (del Fresno) [lloc de la provĂncia de Badajoz]
Villuerca[s] (La[s] â) [serra d'Extremadura]
Viluorna [lloc de l'Engadina, Grisons, SuĂŻssa]
Vinaixa [localitat de la comarca de les Garrigues]
vinya, verema i vi
viola
Viseu [localitat de Portugal]
viure, reviure, ressuscitar
VodĂĆŁe (en croat, Vodice) [lloc d'Ăstria]
Voirons (les â) [muntanya de l'Alta Savoia, França, al lĂmit amb SuĂŻssa]
voluntat
XagĂłn [platja d'AstĂșries]
xais [i designacions afins per al mascle del bestiar ovĂ]
Xallo, Xalo (O â) [muntanya de GalĂcia]
Xerru (El â) [pleta al port de Ventaniella, AstĂșries]
Xerta [localitat de la comarca catalana de la Ribera d'Ebre]
xicot, minyĂł
XixĂłn (en castellĂ , GijĂłn) [localitat d'AstĂșries]
xot
Yeba [localitat d'AragĂł]
Yebra (Yebra de Basa) [poble d'Aragó]
Yosa (Yosa de Sobremonte) [localitat de la provĂncia d'Osca]
Zafra [localitat d'Extremadura]
Zanganillo (El â) [rierol de la provĂncia de Badajoz]
Zulema (la cuesta â) [lloc d'AlcalĂĄ de Henares, provĂncia de Madrid]
Zuort [caseria situada a la Val Sinestra, Engadina, Grisons, Suïssa]
Per fonts
Font
---
ALAIMO, Emma - Proverbi Siciliani
ALCOVER, Antoni M. / Francesc de B. MOLL - Diccionari catalĂ -valenciĂ -balear [10 vols.] [tambiĂ©n consultable en lĂnea: http://dcvb.iecat.net/]
ALEXANDER-FRIZER, Tamar / Yaakov BENTOLILA - La palabra en su hora es oro. El refrån judeo-español del Norte de Marruecos
ALIBERT, Louis - Proverbes de l'Aude, classés et mis en ortographe occitane par Raymond CHABBERT
ALTON, Giovanni - Proverbi, tradizioni ed Anneddoti [sic] delle valli ladine orientali con versione italiana.
ALTON, Johann - BeitrÀge zur ethnologie von Ostladinien
ALVAR, Manuel - ALEICan = Atlas lingĂŒĂstico y etnogrĂĄfico de las Islas Canarias [3 vols.]
ALVAR, Manuel, con la colaboraciĂłn de Antonio LLORENTE y Gregorio SALVADOR - ALEA = Atlas lingĂŒĂstico y etnogrĂĄfico de AndalucĂa [6 vols.]
ALVAR, Manuel, con la colaboraciĂłn de Antonio LLORENTE, TomĂĄs BUESA y Elena ALVAR - ALEANR = Atlas lingĂŒĂstico y etnogrĂĄfico de AragĂłn, Navarra y Rioja [12 vols.]
ALVAR, Manuel, con la colaboraciĂłn de JosĂ© Antonio MAYORAL, Carlos ALVAR, MÂȘ del Pilar NUĂO, MÂȘ del Carmen CABALLERO, Julia B. CORRAL y Elena ALVAR. - ALECant = Atlas lingĂŒĂstico y etnogrĂĄfico de Cantabria [2 vols.]
AMADES, Joan - Costumari catalĂ [16 vols.]
AMADES, Joan - Folklore de Catalunya [Vol. II]. Cançoner. Cançons - refranys - endevinalles
ANDOLZ CANELA, Rafael - "Refranes, dichos, frases hechas y expresiones en aragonés y en catalån de Aragón", en Actas de las VI Jornadas sobre cultura popular altoaragonesa, pp. 75-91.
ANTONI, Anna Maria / Carlo LAPUCCI - 30 dĂŹ conta novembre... I proverbi dei mesi
ARNAL CAVERO, Pedro - Refranes, Dichos, Mazadas... en el Somontano y montaña oscense
ARNAUDIN, FĂ©lix - Proverbes de la Grande Lande (Ădition Ă©tablie et prĂ©sentĂ©e par Jacques Boisgontier et Lothaire Mabru)
BADĂA MARGARIT, Antonio [BADIA I MARGARIT, Antoni M.] - El habla del Valle de Bielsa (Pirineo aragonĂ©s)
BALLARĂN CORNEL, Ăngel - Diccionario del benasquĂ©s
BELLONZI, Fortunato - Proverbi toscani
BELTRAM, Ćœ. F. / Ćœ. N. MATALON - Proverbi friulani
BERGUA, José - Refranero español
BLADĂ, Jean-François [BladĂšr, Joan-FrancĂ©s] - Proverbes & Devinettes populaires recueillis dans l'Armagnac & l'Agenais
BLAQUIĂRA, Jan - Proverbes du Pays Niçois. Prouverbi dĂłu PaĂŻs Nissart
BLAS GABARDA, Fernando / Fernando ROMANOS HERNANDO - FraseologĂa en chistabĂn. Diccionario de refranes, modismos, locuciones y frases hechas en aragonĂ©s del Valle de Chistau
BOISGONTIER, Jacques - ALLOr = Atlas linguistique et ethnographique du Languedoc oriental [3 vols.]
BOTEZATU, Grigore / Andrei HĂNCU - DicĆŁionar de proverbe Ći zicÄtori romĂąneĆti (EdiĆŁia a III-a) [3.ÂȘ ediciĂłn]
BRACHET, F. - Dictionnaire du patois savoyard tel qu'il est parlé dans le canton d'Albertville [...] suivi d'une collection de proverbes et maximes usités dans le pays
BRAZĂO, JosĂ© Ruivinho - Os ProvĂ©rbios EstĂŁo Vivos em Portugal â Pesquisa ParemiolĂłgica no Algarve
CANO GONZĂLEZ, Ana MÂȘ - Notas de Folklor SomedĂĄn
CARRĂ ALDAO, UxĂo - "ColeiciĂłn de refrĂĄns de almanaque", NĂłs, 35, pp. 6-8; 36, 13-18.
CARRUSCA, Maria de Sousa -coordenadora- - "Vozes da sabedoria" [3 vols.]
CASSANO, Joseph - La vie rustique et la philosophie dans les proverbes et dictons valdĂŽtains
CASTAĂĂN, Luciano - "Advocaciones religiosas en refranes asturianos", Revista de DialectologĂa y Tradiciones Populares, tomo XXII, cuadernos 1Âș y 2Âș, pp. 378-393.
CASTAĂĂN, Luciano - "Los meses en el refranero asturiano", Revista de DialectologĂa y Tradiciones Populares, XVIII, pp. 395-415
CASTAĂĂN, Luciano - "Refranero asturiano. ApĂ©ndice", BoletĂn del Instituto de Estudios Asturianos, 49, pp. 251-280
CASTAĂĂN, Luciano - Refranero asturiano
CASTET, L'Abbé - Proverbes patois de la vallée de Biros en Couserans (Ariége) [sic]
CELLARD, Jacques / Gilbert DUBOIS - Dictons de la pluie et du beau temps
Centre de Normalisacion LingĂŒistica dera Val d'Aran (CNLVA) - ArrepervĂšris
CHARNAY, Thierry - "Les motifs du rossignol et du coucou dans la chanson traditionnelle de langue française", Littérature orale traditionnelle populaire. Actes du colloque, Paris, 20-22 novembre 1986,
CHASSANY, Jean-Philippe - Dictionnaire de Météorologie Populaire
CHIOCCHETTI, Fabio - "Proverbies, diÄ e paragogn faĆĄegn", Mondo Ladino. Bollettino dell' Istituto Culturale Ladino, 3-4, pp. 197-223.
CIBOTTO, G. A. / DEL DRAGO, G. - Proverbi romaneschi
CIBOTTO, Giovanni Antonio - Proverbi veneti
COLONNA d'ISTRIA, Robert / COLONNA d'ISTRIA, Jean - Pruverbii di Corsica
CONDE TARRĂO, GermĂĄn - Diccionario de refrĂĄns. Correspondencias en castelĂĄn e francĂ©s
CORDIER, EugĂšne - Ătudes sur le dialecte du Lavedan
COROMINES, Joan - El parlar de la Vall d'Aran. GramĂ tica, diccionari i estudis lexicals sobre el gascĂł
CRUSET i VILAR, LĂdia / Mireia CUSTEY i BASSACH / SĂČnia PEITIVĂ i ALGANS - Els noms populars de nĂșvols, boires i vents de l'Alt EmpordĂ
DEL FABRO, Adriano - Proverbi e modi di dire del Friuli
DELPASTRE, Marcelle - Nouveaux contes & Proverbes Limousins. Contes e Proverbis d'en qu'auqu'un [sic] temps
DĂAZ DĂAZ, Emilio - Refranero popular extremeño
DUARTE, Joaninha - A Luz da Cal ao Canto do Lume â Tradição Oral do Concelho de Mora
DUSSICH, Marino - Vocabolario della parlata di Buie dâIstria
ESTRUCH i SUBIRANA, Maria - Els noms populars de nĂșvols, boires i vents al BerguedĂ
ESTRUCH i SUBIRANA, Maria - Els noms populars de nĂșvols, boires i vents del Bages
FAPPANI, Antonio / TURELLI, Francesco - Il dialetto bresciano
FARNĂS, SebastiĂ - Paremiologia catalana comparada. EdiciĂł a cura de Jaume VIDAL ALCOVER, MagĂ SUNYER i Josep LluĂs SAVALL, amb la col·laboraciĂł de Josep M. PUJOL [8 vol.]
FERNANDES, Celina Maria Busto - Ecos do Passado, Vozes do Presente â Literatura Oral e Tradicional dos Concelhos de Vinhais e Chaves
FERNĂNDEZ GONZĂLEZ, JosĂ© RamĂłn - "Dichos y refranes del valle de Ancares", Revista de DialectologĂa y Tradiciones Populares, XL, pp. 191-217
FERRAZ Y CASTĂN, Vicente - Vocabulario del dialecto que se habla en la Alta Ribagorza
FERREIRA, Joaquim Alves - MiscelĂąnia, vol. IV: Literatura Popular de TrĂĄs-os-Montes e Alto Douro.
FERRO RUIBAL, XesĂșs (dir.) - Diccionario dos nomes galegos
FERRO RUIBAL, XesĂșs - "Refraneiro de Grou (Lobios) recollido por Bieito Fernandes do Palheiro", Cadernos de FraseoloxĂa Galega, 10, pp. 241-253
FERRO RUIBAL, XesĂșs - Refraneiro galego bĂĄsico
FONTANOT, Roberto - "Els refranys meteorolĂČgics als dialectes de les costes vĂšnetes i istrianes", JosĂ© Enrique GARGALLO GIL, coordinatore (con la collaborazione di Maria-Reina BASTARDAS, Joan FONTANA I TOUS, Gabriele IANNĂCCARO e Antonio TORRES TORR
FONTES, António Lourenço - Etnografia Transmontana
GARCĂA ARIAS, XosĂ© Lluis - Diccionario General de la Lengua Asturiana
GARCĂA GARCĂA, Luis - "Santos y fiestas en el refranero astur", BoletĂn del Instituto de Estudios Asturianos, 88-89 (año 30), pp. 535-563
GARCĂA MOUTON, Pilar / Francisco MORENO FERNĂNDEZ (directores) - ALeCMan = Atlas LingĂŒĂstico (y etnogrĂĄfico) de Castilla - La Mancha
GARCĂA, Constantino / SANTAMARINA, AntĂłn (directores) - ALGa = Atlas LingĂŒĂstico Galego. Volume IV. LĂ©xico. Tempo atmosfĂ©rico e cronolĂłxico
GARGALLO GIL, JosĂ© Enrique - "Habla, refranero y cultura popular en el RincĂłn de Ademuz", Josep Montesinos i MartĂnez / Carmen Poyato Holgado, La cruz de los tres reinos: espacio y tiempo en un territorio de frontera, 135-153.
GARGALLO, JosĂ© Enrique / Miquel Ăngel PRADILLA - El joc ancestral de la paraula. Llengua, cultura popular i refranyer a Rossell (Baix Maestrat)
GIAMMARCO, Ernesto - Dizionario Abruzzese e Molisano [I-V]
GIOVANNOLI, Renato - âIl tempo nella saggezza popolare. Antologia di detti e proverbi dialettali del Ticinoâ. Quaderni di documentazione, 11
GIOVINE, Alfredo - Proverbi pugliesi
GIPPINI ESCODA, Enrique - Refraneiro galego (Escolma)
GOMIS i MESTRE, Cels [EdiciĂł notablement augmentada amb gran nombre de confrontacions a cura de Cels GOMIS i SERDAĂONS] - Meteorologia i agricultura populars. Recull d'aforismes, modismes, creences i supersticions referents a la meteorologia i a l'agric
GRAĂA, AntĂłnio dos Santos - O Poveiro â Usos, Costumes, TradiçÔes, Lendas
GRIERA, Antoni - Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular catalana (14 vols.)
HAUSER, Albert - Bauernregeln. Eine schweizerische Sammlung mit ErlÀuterungen von Albert Hauser
HINĆąESCU, I.C. - Proverbele romĂąnilor
HOURCADE, André - Dictionnaire bilingue des proverbes gascons
IBĂĂEZ MARTĂ, Pili / Tere IZQUIERDO SALOM / Maite MOYA REVERTĂ - "«MontsiĂ en capell, guarda't d'ell»: Els noms dels nĂșvols a la comarca del MontsiĂ ", Miquel Ăngel PRADILLA CARDONA (ed.), Llengua i Literatura a les comarques de la diĂČcesi de To
Instituto de Estudios Ilerdenses / Consejo Superior de Investigaciones CientĂficas - Refranes climatolĂłgicos del Valle de ArĂĄn
LAPUCCI, Carlo - Cielo a pecorelle. I segni del tempo nella meteorologia popolare
LEITE DE VASCONCELOS, José - Etnografia Portuguesa [10 vol.]
LESPY, Vastin - Dictons et proverbes de Béarn. Paroemologie [sic] comparée
LOI, Salvatore - Proverbi sardi
LĂPEZ SUSĂN, JosĂ© Ignacio / MarĂa Dolores MONTANER SUSĂN - Bocabulario de Plasenzia (Sotonera)
MANENT i SEGIMON, Albert / Joan CERVERA i BATARIU - Els noms populars de nĂșvols, boires i vents al VallĂšs Occidental
MANENT, Albert - Els noms populars de nĂșvols, boires i vents a la Conca de BarberĂ
MANENT, Albert - Els noms populars de nĂșvols, boires i vents del Baix Ebre i [del] Baix Llobregat
MANENT, Albert - Els noms populars de nĂșvols, boires i vents del BarcelonĂšs i [del] SolsonĂšs
MANENT, Albert - Els noms populars de nĂșvols, boires i vents del Maresme
MANENT, Albert - Els noms populars de nĂșvols, boires i vents del PenedĂšs (Alt PenedĂšs, Baix PenedĂšs, Garraf)
MANENT, Albert - Els noms populars de nĂșvols, boires i vents: Ribera d'Ebre i Terra Alta
MANENT, Albert - Els noms populars dels nĂșvols i boires: Camp de Tarragona. El Priorat
MANENT, Albert / Joan CERVERA - Els noms populars de nĂșvols, boires i vents a l'Urgell
MANENT, Albert / Joan CERVERA - Els noms populars de nĂșvols, boires i vents al VallĂšs Oriental
MANENT, Albert / Joan CERVERA - Els noms populars de NĂșvols, Boires i Vents de la comarca de la Selva
MARTĂNEZ KLEISER, Luis - El tiempo y los espacios de tiempo en los refranes
MARTĂNEZ KLEISER, Luis - Refranero general ideolĂłgico español
MISTRAL, Frédéric - Lou Tresor dóu Felibrige ou Dictionnaire Provençal-Français [2 vols.]
MONTREYNAUD, Florence / AgnÚs PIERRON / François SUZZONI - Dictionnaire de proverbes et dictons. La sagesse du monde entier
MORANT i MARCO, Ricard; con la colaboraciĂłn de Miquel PEĂARROYA i PRATS y Julia A. TORNAL MONRABAL - [node:field_richtext_title]
MOREIRA, António - Provérbios portugueses
MOTT, Brian - Diccionario EtimolĂłgico Chistabino-Castellano / Castellano-Chistabino
MUNTEAN, George - Proverbe romĂąneĆti
MUNTEANU COLĂN, Dan - "Elementos de mitologĂa autĂłctona en refranes rumanos meteorolĂłgicos y del calendario", JosĂ© Enrique GARGALLO GIL, coordinador (con la colaboraciĂłn de Maria-Reina Bastardas, Joan Fontana i Tous y Antonio Torres Torres), Paremio
NAUTON, Pierre - ALMC = Atlas linguistique et ethnographique du Massif central [4 vols.]
NAZZI, Gianni - Dizionari dai provierbs
NINNI, Alessandro Pericle - Materiali per un vocabolario della lingua rusticana del Contado di Treviso con unâaggiunta sopra le superstizioni, le credenze ed i proverbi rusticani
NORIEGA VARELA, AntĂłn - "Archivo filolĂłxico e etnogrĂĄfico de Galiza. Repertorio de refrĂĄs para todol-os meses do ano", NĂłs, 3, pp. 16-18.
OLTEANU, Antoaneta - Calendarele poporului romĂąn
OSTERMANN, Valentino - Proverbi friulani raccolti dalla viva voce del popolo
OTERO Ălvarez, AnĂbal - Vocabulario de San Jorge de PiquĂn
PALACIOS RASAL, Liena / Chan BAOS MUĂOZ - Bocabulario de Murillo de Galligo
PALAY, Simin - Dictionnaire du béarnais et du gascon modernes (Bassin Aquitain)
PALIOTTI, Vittorio - Proverbi napoletani
PALOMBA, Joan - Tradizioni, Usi e Costumi di Alghero. PĂ gines de literatura algueresa [ediciĂłn de Antoni Nughes]
PANZINI, Mario - Dizionario del vernacolo anconitano
PEJENAUTE GOĂI, Javier MarĂa - Los Refranes del Tiempo de Navarra
PERBOSC, Antonin - Proverbes et dictons du Pays d'Oc
PICCITTO, Giorgio Piccitto / TROPEA, Giovanni / TROVATO, Salvatore C. - Vocabolario siciliano (I-V)
PILLONCA, Paolo - Narat su diciu. Proverbi del popolo sardo
PLANTA, Robert von / Florian MELCHER / Chapar PULT / Andra SCHORTA [fundadores] - Dicziunari Rumantcsh Grischun
POTTE, Jean-Claude - ALAL = Atlas linguistique et ethnographique de lâAuvergne et du Limousin [3 vols.]
PRATS i SOBREPERE, Joan / Joan CERVERA i BATARIU / Albert MANENT i SEGIMON - LĂšxic de meteorologia popular a les Garrigues
PUENTE Y ĂBEDA, Carlos - MeteorologĂa popular Ăł Refranero meteorolĂłgico de la PenĂnsula IbĂ©rica
QUINTĂNS SUĂREZ, Manuel - Anuario de tradiciĂłns galegas
RAIMONDI, Piero - Proverbi genovesi
RALHA, Maria Arlete -orientadora- - Provérbios e Lengalengas
RAMA, Giuseppe - Proverbi de Verona. âPillole di saggezza popolareâ
RAVIER, Xavier - ALLOc = Atlas linguistique et ethnographique du Languedoc occidental [4 vols.]
RAYNAL, François - Au jardin des adages. 1016 proverbes en dialecte de Haute-Auvergne
REBETEZ, Martine / Christine BARRAS - Le climat des Romands
REIS, José Alves - Provérbios e Ditos Populares
RIBA i GABARRĂ, Josep - Els noms populars de nĂșvols, boires i vents de l'Anoia
RICHELMY, Tino - Proverbi piemontesi
RĂOS NASARRE, Paz / Alberto BOLSA PUYUELO - Replega de tradiziĂłn oral en Salas Altas
RODRĂGUEZ MARĂN, Francisco - Cien refranes andaluces de meteorologĂa, cronologĂa y agricultura rural, recogidos de la tradiciĂłn oral
RODRĂGUEZ MARĂN, Francisco - Los refranes del almanaque. Recogidos, explicados y concordados con los de varios paises [sic] romĂĄnicos
RODRĂGUEZ MARĂN, Francisco - MĂĄs de 21.000 Refranes Castellanos. No contenidos en la copiosa colecciĂłn del Maestro Gonzalo Correas[,] allegĂłlos de la tradiciĂłn oral y de sus lecturas durante mĂĄs de medio siglo (1871-1926)
RODRĂGUEZ Y RODRĂGUEZ, Manuel - "Refranes Galaico-Bercianos", Estudios Bercianos, 13, pp. 56-63
ROGNONI, Carlo - Raccolta di proverbi agrari meteorologici del parmigiano. Edizione a cura di Luigi PELIZZONI
ROLLAND, EugĂšne - Faune populaire de la France. Noms vulgaires, dictons, proverbes, contes et superstitions.
RONDOU, J.-P. - Folklore Pyrénéen
ROSĂRIO, Serafim do - Terras do Vimioso â Retalhos de Literatura Oral
ROUX, Josep [Josep ROS] - Proverbis Bas-Lemosins
RĂA ALLER, F. Javier - Refranes del tiempo en LeĂłn
RUBIO MARCOS, ElĂas / JosĂ© Manuel PEDROSA / CĂ©sar Javier PALACIOS - Creencias y supersticiones populares de la provincia de Burgos. El cielo. La tierra. El fuego. El agua. Los animales
RUSU-PÄSÄRIN, Gabriela - Calendar popular romĂąnesc
SAMPIERI, Martinu - ParlĂ di u Sartinesu
SĂNCHEZ VICENTE, Xuan XosĂ© / JesĂșs CAĂEDO VALLE - MitoloxĂa. Refraneru asturianu (ordenĂĄu por temes)
SANCHIS GUARNER, Manuel - Calendari de refranys
SANCHIS GUARNER, Manuel - Els vents segons la cultura popular
SANTORO, Caterina - Proverbi milanesi
SARALEGUI Y MEDINA, Manuel de - Refranero español, nåutico y meteorológico
SAURA RAMI, José Antonio - De paremiologia benasquesa [inédito]
SBARBI, JosĂ© MarĂa - MonografĂa sobre los refranes, adagios y proverbios castellanos y las obras Ăł fragmentos que expresamente tratan de ellos en nuestra lengua
SCHWAMENTHAL, Riccardo / Michele L. STRANIERO - Dizionario dei proverbi italiani
SĂGUY, Jean - ALG = Atlas linguistique et ethnographique de la Gascogne [6 vols.]
SERRA FĂBREGAS, JoaquĂn P. - Refranero apĂcola
SEVILLA MUĂOZ, Julia (con la colaboraciĂłn de MÂȘ Ăngeles GARCĂA JOVE) - "El refranero hoy" (SecciĂłn dirigida por Julia Sevilla Muñoz con la colaboraciĂłn de MÂȘ Ăngeles GarcĂa Jove), Paremia, nÂș 9, pp. 133-141.
SEVILLA MUĂOZ, Julia - "El refranero hoy" (SecciĂłn dirigida por Julia Sevilla Muñoz), Paremia, nÂș 7, pp. 141-152
SILVESTRE, Isabel - Silvestre, Isabel (2010): MemĂłria de Um Povo. Lisboa: Temas e Debates/ CĂrculo de Leitores.
SOLER I SANTALĂ, Juli - La Vall d'Aran
SORAPERRA DE GIULIO, Simon - "Proverbi e detti fassani: II", Mondo Ladino. Bollettino dell'Istituto Culturale Ladino, 1-2, pp. 155-178.
SPALLICCI, Aldo - Proverbi romagnoli
SPANO, Giovanni - Proverbi sardi trasportati in lingua italiana e confrontati con quelli degli antichi popoli. A cura de Giulio Angioni
SPEZZANO, Francesco - Proverbi calabresi
TABOADA CID, Manuel - LĂ©xico de la comarca de VerĂn
TALAMONI, Jean-Guy - TALAMONI, Jean-Guy, Dictionnaire commenté des proverbes corses
TEODORESCU-KIRILEANU, S. - Proverbe agricole
TOMĂS ARIAS, Chabier - "Literatura popular aragonesa de tradiziĂłn oral en a Baixa Ribagorza", Luenga & fablas, 2, pp. 27-68.
TOMĂS ARIAS, Chabier - El aragonĂ©s del Biello Sobrarbe
TRINQUIER, Pierre - Proverbes & dictons de la langue d'Oc d'aprÚs le Dictionnaire Languedocien-Français de l'Abbé Boissier de Sauvages (1785)
TROTTA, Marco - SocietĂ e cultura contadina nei proverbi di Monte S. Angelo
VAYSSIER, Aimé - Dictionnaire Patois-Français du Département de l'Aveyron
VĂZQUEZ OBRADOR, JesĂșs - "Notas sobre refranes, dichos y tradiciones de algunos pueblos de Tierra de Biescas, Valle de Tena, Valle de Serrablo y Somontano", Argensola, 89, pp. 55-72.
VĂZQUEZ SACO, Francisco - Refraneiro galego e outros materiais de tradiciĂłn oral [nĂșm. 5 de Cadernos de FraseoloxĂa Galega]
VENY, Joan / Lidia PONS i GRIERA - ALDC = Atles lingĂŒĂstic del domini catalĂ . Volum III 4. La famĂlia: cicle de la vida. 5. MĂłn espiritual: l'EsglĂ©sia. Festes religioses. Creences. 6. Jocs. 7. Temps cronolĂČgic. Meteorologia. 8. Topografia
VERGARA MARTĂN, Gabriel MarĂa - Refranero geogrĂĄfico español
VERGARA, Gabriel MarĂa - "Relaciones entre las festividades de la Iglesia y los fenĂłmenos atmosfĂ©ricos y las faenas agrĂcolas segĂșn las frases populares españolas", BoletĂn de la Real Sociedad GeogrĂĄfica, LIII, pp. 195-210.
VIDALLER TRICAS, Rafel - Libro de as matas y os animals. Dizionario Aragonés d'Espezies Animals y Bechetals. Diccionario Aragonés de Especies Animales y Vegetales
VULETIÄ, Nikola - "Refranys meteorolĂČgics i del calendari istroromanesos i relacions interlingĂŒĂstiques", GĂ©olinguistique, 13, 343-357.
ZAMORA MOSQUERA, Federico - RefrĂĄns e ditos populares galegos
ZAMORA VICENTE, Alonso - El habla de MĂ©rida y sus cercanĂas [anejo XXIX de la Revista de FilologĂa Española]
ZANNE, Iuliu A. - Proverbele romĂąnilor din RomĂąnia, Basarabia, Bucovina, Ungaria, Istria Ći Macedonia [10 vol.]
---
ALAIMO, Emma - Proverbi Siciliani
ALCOVER, Antoni M. / Francesc de B. MOLL - Diccionari catalĂ -valenciĂ -balear [10 vols.] [tambiĂ©n consultable en lĂnea: http://dcvb.iecat.net/]
ALEXANDER-FRIZER, Tamar / Yaakov BENTOLILA - La palabra en su hora es oro. El refrån judeo-español del Norte de Marruecos
ALIBERT, Louis - Proverbes de l'Aude, classés et mis en ortographe occitane par Raymond CHABBERT
ALTON, Giovanni - Proverbi, tradizioni ed Anneddoti [sic] delle valli ladine orientali con versione italiana.
ALTON, Johann - BeitrÀge zur ethnologie von Ostladinien
ALVAR, Manuel - ALEICan = Atlas lingĂŒĂstico y etnogrĂĄfico de las Islas Canarias [3 vols.]
ALVAR, Manuel, con la colaboraciĂłn de Antonio LLORENTE y Gregorio SALVADOR - ALEA = Atlas lingĂŒĂstico y etnogrĂĄfico de AndalucĂa [6 vols.]
ALVAR, Manuel, con la colaboraciĂłn de Antonio LLORENTE, TomĂĄs BUESA y Elena ALVAR - ALEANR = Atlas lingĂŒĂstico y etnogrĂĄfico de AragĂłn, Navarra y Rioja [12 vols.]
ALVAR, Manuel, con la colaboraciĂłn de JosĂ© Antonio MAYORAL, Carlos ALVAR, MÂȘ del Pilar NUĂO, MÂȘ del Carmen CABALLERO, Julia B. CORRAL y Elena ALVAR. - ALECant = Atlas lingĂŒĂstico y etnogrĂĄfico de Cantabria [2 vols.]
AMADES, Joan - Costumari catalĂ [16 vols.]
AMADES, Joan - Folklore de Catalunya [Vol. II]. Cançoner. Cançons - refranys - endevinalles
ANDOLZ CANELA, Rafael - "Refranes, dichos, frases hechas y expresiones en aragonés y en catalån de Aragón", en Actas de las VI Jornadas sobre cultura popular altoaragonesa, pp. 75-91.
ANTONI, Anna Maria / Carlo LAPUCCI - 30 dĂŹ conta novembre... I proverbi dei mesi
ARNAL CAVERO, Pedro - Refranes, Dichos, Mazadas... en el Somontano y montaña oscense
ARNAUDIN, FĂ©lix - Proverbes de la Grande Lande (Ădition Ă©tablie et prĂ©sentĂ©e par Jacques Boisgontier et Lothaire Mabru)
BADĂA MARGARIT, Antonio [BADIA I MARGARIT, Antoni M.] - El habla del Valle de Bielsa (Pirineo aragonĂ©s)
BALLARĂN CORNEL, Ăngel - Diccionario del benasquĂ©s
BELLONZI, Fortunato - Proverbi toscani
BELTRAM, Ćœ. F. / Ćœ. N. MATALON - Proverbi friulani
BERGUA, José - Refranero español
BLADĂ, Jean-François [BladĂšr, Joan-FrancĂ©s] - Proverbes & Devinettes populaires recueillis dans l'Armagnac & l'Agenais
BLAQUIĂRA, Jan - Proverbes du Pays Niçois. Prouverbi dĂłu PaĂŻs Nissart
BLAS GABARDA, Fernando / Fernando ROMANOS HERNANDO - FraseologĂa en chistabĂn. Diccionario de refranes, modismos, locuciones y frases hechas en aragonĂ©s del Valle de Chistau
BOISGONTIER, Jacques - ALLOr = Atlas linguistique et ethnographique du Languedoc oriental [3 vols.]
BOTEZATU, Grigore / Andrei HĂNCU - DicĆŁionar de proverbe Ći zicÄtori romĂąneĆti (EdiĆŁia a III-a) [3.ÂȘ ediciĂłn]
BRACHET, F. - Dictionnaire du patois savoyard tel qu'il est parlé dans le canton d'Albertville [...] suivi d'une collection de proverbes et maximes usités dans le pays
BRAZĂO, JosĂ© Ruivinho - Os ProvĂ©rbios EstĂŁo Vivos em Portugal â Pesquisa ParemiolĂłgica no Algarve
CANO GONZĂLEZ, Ana MÂȘ - Notas de Folklor SomedĂĄn
CARRĂ ALDAO, UxĂo - "ColeiciĂłn de refrĂĄns de almanaque", NĂłs, 35, pp. 6-8; 36, 13-18.
CARRUSCA, Maria de Sousa -coordenadora- - "Vozes da sabedoria" [3 vols.]
CASSANO, Joseph - La vie rustique et la philosophie dans les proverbes et dictons valdĂŽtains
CASTAĂĂN, Luciano - "Advocaciones religiosas en refranes asturianos", Revista de DialectologĂa y Tradiciones Populares, tomo XXII, cuadernos 1Âș y 2Âș, pp. 378-393.
CASTAĂĂN, Luciano - "Los meses en el refranero asturiano", Revista de DialectologĂa y Tradiciones Populares, XVIII, pp. 395-415
CASTAĂĂN, Luciano - "Refranero asturiano. ApĂ©ndice", BoletĂn del Instituto de Estudios Asturianos, 49, pp. 251-280
CASTAĂĂN, Luciano - Refranero asturiano
CASTET, L'Abbé - Proverbes patois de la vallée de Biros en Couserans (Ariége) [sic]
CELLARD, Jacques / Gilbert DUBOIS - Dictons de la pluie et du beau temps
Centre de Normalisacion LingĂŒistica dera Val d'Aran (CNLVA) - ArrepervĂšris
CHARNAY, Thierry - "Les motifs du rossignol et du coucou dans la chanson traditionnelle de langue française", Littérature orale traditionnelle populaire. Actes du colloque, Paris, 20-22 novembre 1986,
CHASSANY, Jean-Philippe - Dictionnaire de Météorologie Populaire
CHIOCCHETTI, Fabio - "Proverbies, diÄ e paragogn faĆĄegn", Mondo Ladino. Bollettino dell' Istituto Culturale Ladino, 3-4, pp. 197-223.
CIBOTTO, G. A. / DEL DRAGO, G. - Proverbi romaneschi
CIBOTTO, Giovanni Antonio - Proverbi veneti
COLONNA d'ISTRIA, Robert / COLONNA d'ISTRIA, Jean - Pruverbii di Corsica
CONDE TARRĂO, GermĂĄn - Diccionario de refrĂĄns. Correspondencias en castelĂĄn e francĂ©s
CORDIER, EugĂšne - Ătudes sur le dialecte du Lavedan
COROMINES, Joan - El parlar de la Vall d'Aran. GramĂ tica, diccionari i estudis lexicals sobre el gascĂł
CRUSET i VILAR, LĂdia / Mireia CUSTEY i BASSACH / SĂČnia PEITIVĂ i ALGANS - Els noms populars de nĂșvols, boires i vents de l'Alt EmpordĂ
DEL FABRO, Adriano - Proverbi e modi di dire del Friuli
DELPASTRE, Marcelle - Nouveaux contes & Proverbes Limousins. Contes e Proverbis d'en qu'auqu'un [sic] temps
DĂAZ DĂAZ, Emilio - Refranero popular extremeño
DUARTE, Joaninha - A Luz da Cal ao Canto do Lume â Tradição Oral do Concelho de Mora
DUSSICH, Marino - Vocabolario della parlata di Buie dâIstria
ESTRUCH i SUBIRANA, Maria - Els noms populars de nĂșvols, boires i vents al BerguedĂ
ESTRUCH i SUBIRANA, Maria - Els noms populars de nĂșvols, boires i vents del Bages
FAPPANI, Antonio / TURELLI, Francesco - Il dialetto bresciano
FARNĂS, SebastiĂ - Paremiologia catalana comparada. EdiciĂł a cura de Jaume VIDAL ALCOVER, MagĂ SUNYER i Josep LluĂs SAVALL, amb la col·laboraciĂł de Josep M. PUJOL [8 vol.]
FERNANDES, Celina Maria Busto - Ecos do Passado, Vozes do Presente â Literatura Oral e Tradicional dos Concelhos de Vinhais e Chaves
FERNĂNDEZ GONZĂLEZ, JosĂ© RamĂłn - "Dichos y refranes del valle de Ancares", Revista de DialectologĂa y Tradiciones Populares, XL, pp. 191-217
FERRAZ Y CASTĂN, Vicente - Vocabulario del dialecto que se habla en la Alta Ribagorza
FERREIRA, Joaquim Alves - MiscelĂąnia, vol. IV: Literatura Popular de TrĂĄs-os-Montes e Alto Douro.
FERRO RUIBAL, XesĂșs (dir.) - Diccionario dos nomes galegos
FERRO RUIBAL, XesĂșs - "Refraneiro de Grou (Lobios) recollido por Bieito Fernandes do Palheiro", Cadernos de FraseoloxĂa Galega, 10, pp. 241-253
FERRO RUIBAL, XesĂșs - Refraneiro galego bĂĄsico
FONTANOT, Roberto - "Els refranys meteorolĂČgics als dialectes de les costes vĂšnetes i istrianes", JosĂ© Enrique GARGALLO GIL, coordinatore (con la collaborazione di Maria-Reina BASTARDAS, Joan FONTANA I TOUS, Gabriele IANNĂCCARO e Antonio TORRES TORR
FONTES, António Lourenço - Etnografia Transmontana
GARCĂA ARIAS, XosĂ© Lluis - Diccionario General de la Lengua Asturiana
GARCĂA GARCĂA, Luis - "Santos y fiestas en el refranero astur", BoletĂn del Instituto de Estudios Asturianos, 88-89 (año 30), pp. 535-563
GARCĂA MOUTON, Pilar / Francisco MORENO FERNĂNDEZ (directores) - ALeCMan = Atlas LingĂŒĂstico (y etnogrĂĄfico) de Castilla - La Mancha
GARCĂA, Constantino / SANTAMARINA, AntĂłn (directores) - ALGa = Atlas LingĂŒĂstico Galego. Volume IV. LĂ©xico. Tempo atmosfĂ©rico e cronolĂłxico
GARGALLO GIL, JosĂ© Enrique - "Habla, refranero y cultura popular en el RincĂłn de Ademuz", Josep Montesinos i MartĂnez / Carmen Poyato Holgado, La cruz de los tres reinos: espacio y tiempo en un territorio de frontera, 135-153.
GARGALLO, JosĂ© Enrique / Miquel Ăngel PRADILLA - El joc ancestral de la paraula. Llengua, cultura popular i refranyer a Rossell (Baix Maestrat)
GIAMMARCO, Ernesto - Dizionario Abruzzese e Molisano [I-V]
GIOVANNOLI, Renato - âIl tempo nella saggezza popolare. Antologia di detti e proverbi dialettali del Ticinoâ. Quaderni di documentazione, 11
GIOVINE, Alfredo - Proverbi pugliesi
GIPPINI ESCODA, Enrique - Refraneiro galego (Escolma)
GOMIS i MESTRE, Cels [EdiciĂł notablement augmentada amb gran nombre de confrontacions a cura de Cels GOMIS i SERDAĂONS] - Meteorologia i agricultura populars. Recull d'aforismes, modismes, creences i supersticions referents a la meteorologia i a l'agric
GRAĂA, AntĂłnio dos Santos - O Poveiro â Usos, Costumes, TradiçÔes, Lendas
GRIERA, Antoni - Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular catalana (14 vols.)
HAUSER, Albert - Bauernregeln. Eine schweizerische Sammlung mit ErlÀuterungen von Albert Hauser
HINĆąESCU, I.C. - Proverbele romĂąnilor
HOURCADE, André - Dictionnaire bilingue des proverbes gascons
IBĂĂEZ MARTĂ, Pili / Tere IZQUIERDO SALOM / Maite MOYA REVERTĂ - "«MontsiĂ en capell, guarda't d'ell»: Els noms dels nĂșvols a la comarca del MontsiĂ ", Miquel Ăngel PRADILLA CARDONA (ed.), Llengua i Literatura a les comarques de la diĂČcesi de To
Instituto de Estudios Ilerdenses / Consejo Superior de Investigaciones CientĂficas - Refranes climatolĂłgicos del Valle de ArĂĄn
LAPUCCI, Carlo - Cielo a pecorelle. I segni del tempo nella meteorologia popolare
LEITE DE VASCONCELOS, José - Etnografia Portuguesa [10 vol.]
LESPY, Vastin - Dictons et proverbes de Béarn. Paroemologie [sic] comparée
LOI, Salvatore - Proverbi sardi
LĂPEZ SUSĂN, JosĂ© Ignacio / MarĂa Dolores MONTANER SUSĂN - Bocabulario de Plasenzia (Sotonera)
MANENT i SEGIMON, Albert / Joan CERVERA i BATARIU - Els noms populars de nĂșvols, boires i vents al VallĂšs Occidental
MANENT, Albert - Els noms populars de nĂșvols, boires i vents a la Conca de BarberĂ
MANENT, Albert - Els noms populars de nĂșvols, boires i vents del Baix Ebre i [del] Baix Llobregat
MANENT, Albert - Els noms populars de nĂșvols, boires i vents del BarcelonĂšs i [del] SolsonĂšs
MANENT, Albert - Els noms populars de nĂșvols, boires i vents del Maresme
MANENT, Albert - Els noms populars de nĂșvols, boires i vents del PenedĂšs (Alt PenedĂšs, Baix PenedĂšs, Garraf)
MANENT, Albert - Els noms populars de nĂșvols, boires i vents: Ribera d'Ebre i Terra Alta
MANENT, Albert - Els noms populars dels nĂșvols i boires: Camp de Tarragona. El Priorat
MANENT, Albert / Joan CERVERA - Els noms populars de nĂșvols, boires i vents a l'Urgell
MANENT, Albert / Joan CERVERA - Els noms populars de nĂșvols, boires i vents al VallĂšs Oriental
MANENT, Albert / Joan CERVERA - Els noms populars de NĂșvols, Boires i Vents de la comarca de la Selva
MARTĂNEZ KLEISER, Luis - El tiempo y los espacios de tiempo en los refranes
MARTĂNEZ KLEISER, Luis - Refranero general ideolĂłgico español
MISTRAL, Frédéric - Lou Tresor dóu Felibrige ou Dictionnaire Provençal-Français [2 vols.]
MONTREYNAUD, Florence / AgnÚs PIERRON / François SUZZONI - Dictionnaire de proverbes et dictons. La sagesse du monde entier
MORANT i MARCO, Ricard; con la colaboraciĂłn de Miquel PEĂARROYA i PRATS y Julia A. TORNAL MONRABAL - [node:field_richtext_title]
MOREIRA, António - Provérbios portugueses
MOTT, Brian - Diccionario EtimolĂłgico Chistabino-Castellano / Castellano-Chistabino
MUNTEAN, George - Proverbe romĂąneĆti
MUNTEANU COLĂN, Dan - "Elementos de mitologĂa autĂłctona en refranes rumanos meteorolĂłgicos y del calendario", JosĂ© Enrique GARGALLO GIL, coordinador (con la colaboraciĂłn de Maria-Reina Bastardas, Joan Fontana i Tous y Antonio Torres Torres), Paremio
NAUTON, Pierre - ALMC = Atlas linguistique et ethnographique du Massif central [4 vols.]
NAZZI, Gianni - Dizionari dai provierbs
NINNI, Alessandro Pericle - Materiali per un vocabolario della lingua rusticana del Contado di Treviso con unâaggiunta sopra le superstizioni, le credenze ed i proverbi rusticani
NORIEGA VARELA, AntĂłn - "Archivo filolĂłxico e etnogrĂĄfico de Galiza. Repertorio de refrĂĄs para todol-os meses do ano", NĂłs, 3, pp. 16-18.
OLTEANU, Antoaneta - Calendarele poporului romĂąn
OSTERMANN, Valentino - Proverbi friulani raccolti dalla viva voce del popolo
OTERO Ălvarez, AnĂbal - Vocabulario de San Jorge de PiquĂn
PALACIOS RASAL, Liena / Chan BAOS MUĂOZ - Bocabulario de Murillo de Galligo
PALAY, Simin - Dictionnaire du béarnais et du gascon modernes (Bassin Aquitain)
PALIOTTI, Vittorio - Proverbi napoletani
PALOMBA, Joan - Tradizioni, Usi e Costumi di Alghero. PĂ gines de literatura algueresa [ediciĂłn de Antoni Nughes]
PANZINI, Mario - Dizionario del vernacolo anconitano
PEJENAUTE GOĂI, Javier MarĂa - Los Refranes del Tiempo de Navarra
PERBOSC, Antonin - Proverbes et dictons du Pays d'Oc
PICCITTO, Giorgio Piccitto / TROPEA, Giovanni / TROVATO, Salvatore C. - Vocabolario siciliano (I-V)
PILLONCA, Paolo - Narat su diciu. Proverbi del popolo sardo
PLANTA, Robert von / Florian MELCHER / Chapar PULT / Andra SCHORTA [fundadores] - Dicziunari Rumantcsh Grischun
POTTE, Jean-Claude - ALAL = Atlas linguistique et ethnographique de lâAuvergne et du Limousin [3 vols.]
PRATS i SOBREPERE, Joan / Joan CERVERA i BATARIU / Albert MANENT i SEGIMON - LĂšxic de meteorologia popular a les Garrigues
PUENTE Y ĂBEDA, Carlos - MeteorologĂa popular Ăł Refranero meteorolĂłgico de la PenĂnsula IbĂ©rica
QUINTĂNS SUĂREZ, Manuel - Anuario de tradiciĂłns galegas
RAIMONDI, Piero - Proverbi genovesi
RALHA, Maria Arlete -orientadora- - Provérbios e Lengalengas
RAMA, Giuseppe - Proverbi de Verona. âPillole di saggezza popolareâ
RAVIER, Xavier - ALLOc = Atlas linguistique et ethnographique du Languedoc occidental [4 vols.]
RAYNAL, François - Au jardin des adages. 1016 proverbes en dialecte de Haute-Auvergne
REBETEZ, Martine / Christine BARRAS - Le climat des Romands
REIS, José Alves - Provérbios e Ditos Populares
RIBA i GABARRĂ, Josep - Els noms populars de nĂșvols, boires i vents de l'Anoia
RICHELMY, Tino - Proverbi piemontesi
RĂOS NASARRE, Paz / Alberto BOLSA PUYUELO - Replega de tradiziĂłn oral en Salas Altas
RODRĂGUEZ MARĂN, Francisco - Cien refranes andaluces de meteorologĂa, cronologĂa y agricultura rural, recogidos de la tradiciĂłn oral
RODRĂGUEZ MARĂN, Francisco - Los refranes del almanaque. Recogidos, explicados y concordados con los de varios paises [sic] romĂĄnicos
RODRĂGUEZ MARĂN, Francisco - MĂĄs de 21.000 Refranes Castellanos. No contenidos en la copiosa colecciĂłn del Maestro Gonzalo Correas[,] allegĂłlos de la tradiciĂłn oral y de sus lecturas durante mĂĄs de medio siglo (1871-1926)
RODRĂGUEZ Y RODRĂGUEZ, Manuel - "Refranes Galaico-Bercianos", Estudios Bercianos, 13, pp. 56-63
ROGNONI, Carlo - Raccolta di proverbi agrari meteorologici del parmigiano. Edizione a cura di Luigi PELIZZONI
ROLLAND, EugĂšne - Faune populaire de la France. Noms vulgaires, dictons, proverbes, contes et superstitions.
RONDOU, J.-P. - Folklore Pyrénéen
ROSĂRIO, Serafim do - Terras do Vimioso â Retalhos de Literatura Oral
ROUX, Josep [Josep ROS] - Proverbis Bas-Lemosins
RĂA ALLER, F. Javier - Refranes del tiempo en LeĂłn
RUBIO MARCOS, ElĂas / JosĂ© Manuel PEDROSA / CĂ©sar Javier PALACIOS - Creencias y supersticiones populares de la provincia de Burgos. El cielo. La tierra. El fuego. El agua. Los animales
RUSU-PÄSÄRIN, Gabriela - Calendar popular romĂąnesc
SAMPIERI, Martinu - ParlĂ di u Sartinesu
SĂNCHEZ VICENTE, Xuan XosĂ© / JesĂșs CAĂEDO VALLE - MitoloxĂa. Refraneru asturianu (ordenĂĄu por temes)
SANCHIS GUARNER, Manuel - Calendari de refranys
SANCHIS GUARNER, Manuel - Els vents segons la cultura popular
SANTORO, Caterina - Proverbi milanesi
SARALEGUI Y MEDINA, Manuel de - Refranero español, nåutico y meteorológico
SAURA RAMI, José Antonio - De paremiologia benasquesa [inédito]
SBARBI, JosĂ© MarĂa - MonografĂa sobre los refranes, adagios y proverbios castellanos y las obras Ăł fragmentos que expresamente tratan de ellos en nuestra lengua
SCHWAMENTHAL, Riccardo / Michele L. STRANIERO - Dizionario dei proverbi italiani
SĂGUY, Jean - ALG = Atlas linguistique et ethnographique de la Gascogne [6 vols.]
SERRA FĂBREGAS, JoaquĂn P. - Refranero apĂcola
SEVILLA MUĂOZ, Julia (con la colaboraciĂłn de MÂȘ Ăngeles GARCĂA JOVE) - "El refranero hoy" (SecciĂłn dirigida por Julia Sevilla Muñoz con la colaboraciĂłn de MÂȘ Ăngeles GarcĂa Jove), Paremia, nÂș 9, pp. 133-141.
SEVILLA MUĂOZ, Julia - "El refranero hoy" (SecciĂłn dirigida por Julia Sevilla Muñoz), Paremia, nÂș 7, pp. 141-152
SILVESTRE, Isabel - Silvestre, Isabel (2010): MemĂłria de Um Povo. Lisboa: Temas e Debates/ CĂrculo de Leitores.
SOLER I SANTALĂ, Juli - La Vall d'Aran
SORAPERRA DE GIULIO, Simon - "Proverbi e detti fassani: II", Mondo Ladino. Bollettino dell'Istituto Culturale Ladino, 1-2, pp. 155-178.
SPALLICCI, Aldo - Proverbi romagnoli
SPANO, Giovanni - Proverbi sardi trasportati in lingua italiana e confrontati con quelli degli antichi popoli. A cura de Giulio Angioni
SPEZZANO, Francesco - Proverbi calabresi
TABOADA CID, Manuel - LĂ©xico de la comarca de VerĂn
TALAMONI, Jean-Guy - TALAMONI, Jean-Guy, Dictionnaire commenté des proverbes corses
TEODORESCU-KIRILEANU, S. - Proverbe agricole
TOMĂS ARIAS, Chabier - "Literatura popular aragonesa de tradiziĂłn oral en a Baixa Ribagorza", Luenga & fablas, 2, pp. 27-68.
TOMĂS ARIAS, Chabier - El aragonĂ©s del Biello Sobrarbe
TRINQUIER, Pierre - Proverbes & dictons de la langue d'Oc d'aprÚs le Dictionnaire Languedocien-Français de l'Abbé Boissier de Sauvages (1785)
TROTTA, Marco - SocietĂ e cultura contadina nei proverbi di Monte S. Angelo
VAYSSIER, Aimé - Dictionnaire Patois-Français du Département de l'Aveyron
VĂZQUEZ OBRADOR, JesĂșs - "Notas sobre refranes, dichos y tradiciones de algunos pueblos de Tierra de Biescas, Valle de Tena, Valle de Serrablo y Somontano", Argensola, 89, pp. 55-72.
VĂZQUEZ SACO, Francisco - Refraneiro galego e outros materiais de tradiciĂłn oral [nĂșm. 5 de Cadernos de FraseoloxĂa Galega]
VENY, Joan / Lidia PONS i GRIERA - ALDC = Atles lingĂŒĂstic del domini catalĂ . Volum III 4. La famĂlia: cicle de la vida. 5. MĂłn espiritual: l'EsglĂ©sia. Festes religioses. Creences. 6. Jocs. 7. Temps cronolĂČgic. Meteorologia. 8. Topografia
VERGARA MARTĂN, Gabriel MarĂa - Refranero geogrĂĄfico español
VERGARA, Gabriel MarĂa - "Relaciones entre las festividades de la Iglesia y los fenĂłmenos atmosfĂ©ricos y las faenas agrĂcolas segĂșn las frases populares españolas", BoletĂn de la Real Sociedad GeogrĂĄfica, LIII, pp. 195-210.
VIDALLER TRICAS, Rafel - Libro de as matas y os animals. Dizionario Aragonés d'Espezies Animals y Bechetals. Diccionario Aragonés de Especies Animales y Vegetales
VULETIÄ, Nikola - "Refranys meteorolĂČgics i del calendari istroromanesos i relacions interlingĂŒĂstiques", GĂ©olinguistique, 13, 343-357.
ZAMORA MOSQUERA, Federico - RefrĂĄns e ditos populares galegos
ZAMORA VICENTE, Alonso - El habla de MĂ©rida y sus cercanĂas [anejo XXIX de la Revista de FilologĂa Española]
ZANNE, Iuliu A. - Proverbele romĂąnilor din RomĂąnia, Basarabia, Bucovina, Ungaria, Istria Ći Macedonia [10 vol.]
---
ALAIMO, Emma - Proverbi Siciliani
ALCOVER, Antoni M. / Francesc de B. MOLL - Diccionari catalĂ -valenciĂ -balear [10 vols.] [tambiĂ©n consultable en lĂnea: http://dcvb.iecat.net/]
ALEXANDER-FRIZER, Tamar / Yaakov BENTOLILA - La palabra en su hora es oro. El refrån judeo-español del Norte de Marruecos
ALIBERT, Louis - Proverbes de l'Aude, classés et mis en ortographe occitane par Raymond CHABBERT
ALTON, Giovanni - Proverbi, tradizioni ed Anneddoti [sic] delle valli ladine orientali con versione italiana.
ALTON, Johann - BeitrÀge zur ethnologie von Ostladinien
ALVAR, Manuel - ALEICan = Atlas lingĂŒĂstico y etnogrĂĄfico de las Islas Canarias [3 vols.]
ALVAR, Manuel, con la colaboraciĂłn de Antonio LLORENTE y Gregorio SALVADOR - ALEA = Atlas lingĂŒĂstico y etnogrĂĄfico de AndalucĂa [6 vols.]
ALVAR, Manuel, con la colaboraciĂłn de Antonio LLORENTE, TomĂĄs BUESA y Elena ALVAR - ALEANR = Atlas lingĂŒĂstico y etnogrĂĄfico de AragĂłn, Navarra y Rioja [12 vols.]
ALVAR, Manuel, con la colaboraciĂłn de JosĂ© Antonio MAYORAL, Carlos ALVAR, MÂȘ del Pilar NUĂO, MÂȘ del Carmen CABALLERO, Julia B. CORRAL y Elena ALVAR. - ALECant = Atlas lingĂŒĂstico y etnogrĂĄfico de Cantabria [2 vols.]
AMADES, Joan - Costumari catalĂ [16 vols.]
AMADES, Joan - Folklore de Catalunya [Vol. II]. Cançoner. Cançons - refranys - endevinalles
ANDOLZ CANELA, Rafael - "Refranes, dichos, frases hechas y expresiones en aragonés y en catalån de Aragón", en Actas de las VI Jornadas sobre cultura popular altoaragonesa, pp. 75-91.
ANTONI, Anna Maria / Carlo LAPUCCI - 30 dĂŹ conta novembre... I proverbi dei mesi
ARNAL CAVERO, Pedro - Refranes, Dichos, Mazadas... en el Somontano y montaña oscense
ARNAUDIN, FĂ©lix - Proverbes de la Grande Lande (Ădition Ă©tablie et prĂ©sentĂ©e par Jacques Boisgontier et Lothaire Mabru)
BADĂA MARGARIT, Antonio [BADIA I MARGARIT, Antoni M.] - El habla del Valle de Bielsa (Pirineo aragonĂ©s)
BALLARĂN CORNEL, Ăngel - Diccionario del benasquĂ©s
BELLONZI, Fortunato - Proverbi toscani
BELTRAM, Ćœ. F. / Ćœ. N. MATALON - Proverbi friulani
BERGUA, José - Refranero español
BLADĂ, Jean-François [BladĂšr, Joan-FrancĂ©s] - Proverbes & Devinettes populaires recueillis dans l'Armagnac & l'Agenais
BLAQUIĂRA, Jan - Proverbes du Pays Niçois. Prouverbi dĂłu PaĂŻs Nissart
BLAS GABARDA, Fernando / Fernando ROMANOS HERNANDO - FraseologĂa en chistabĂn. Diccionario de refranes, modismos, locuciones y frases hechas en aragonĂ©s del Valle de Chistau
BOISGONTIER, Jacques - ALLOr = Atlas linguistique et ethnographique du Languedoc oriental [3 vols.]
BOTEZATU, Grigore / Andrei HĂNCU - DicĆŁionar de proverbe Ći zicÄtori romĂąneĆti (EdiĆŁia a III-a) [3.ÂȘ ediciĂłn]
BRACHET, F. - Dictionnaire du patois savoyard tel qu'il est parlé dans le canton d'Albertville [...] suivi d'une collection de proverbes et maximes usités dans le pays
BRAZĂO, JosĂ© Ruivinho - Os ProvĂ©rbios EstĂŁo Vivos em Portugal â Pesquisa ParemiolĂłgica no Algarve
CANO GONZĂLEZ, Ana MÂȘ - Notas de Folklor SomedĂĄn
CARRĂ ALDAO, UxĂo - "ColeiciĂłn de refrĂĄns de almanaque", NĂłs, 35, pp. 6-8; 36, 13-18.
CARRUSCA, Maria de Sousa -coordenadora- - "Vozes da sabedoria" [3 vols.]
CASSANO, Joseph - La vie rustique et la philosophie dans les proverbes et dictons valdĂŽtains
CASTAĂĂN, Luciano - "Advocaciones religiosas en refranes asturianos", Revista de DialectologĂa y Tradiciones Populares, tomo XXII, cuadernos 1Âș y 2Âș, pp. 378-393.
CASTAĂĂN, Luciano - "Los meses en el refranero asturiano", Revista de DialectologĂa y Tradiciones Populares, XVIII, pp. 395-415
CASTAĂĂN, Luciano - "Refranero asturiano. ApĂ©ndice", BoletĂn del Instituto de Estudios Asturianos, 49, pp. 251-280
CASTAĂĂN, Luciano - Refranero asturiano
CASTET, L'Abbé - Proverbes patois de la vallée de Biros en Couserans (Ariége) [sic]
CELLARD, Jacques / Gilbert DUBOIS - Dictons de la pluie et du beau temps
Centre de Normalisacion LingĂŒistica dera Val d'Aran (CNLVA) - ArrepervĂšris
CHARNAY, Thierry - "Les motifs du rossignol et du coucou dans la chanson traditionnelle de langue française", Littérature orale traditionnelle populaire. Actes du colloque, Paris, 20-22 novembre 1986,
CHASSANY, Jean-Philippe - Dictionnaire de Météorologie Populaire
CHIOCCHETTI, Fabio - "Proverbies, diÄ e paragogn faĆĄegn", Mondo Ladino. Bollettino dell' Istituto Culturale Ladino, 3-4, pp. 197-223.
CIBOTTO, G. A. / DEL DRAGO, G. - Proverbi romaneschi
CIBOTTO, Giovanni Antonio - Proverbi veneti
COLONNA d'ISTRIA, Robert / COLONNA d'ISTRIA, Jean - Pruverbii di Corsica
CONDE TARRĂO, GermĂĄn - Diccionario de refrĂĄns. Correspondencias en castelĂĄn e francĂ©s
CORDIER, EugĂšne - Ătudes sur le dialecte du Lavedan
COROMINES, Joan - El parlar de la Vall d'Aran. GramĂ tica, diccionari i estudis lexicals sobre el gascĂł
CRUSET i VILAR, LĂdia / Mireia CUSTEY i BASSACH / SĂČnia PEITIVĂ i ALGANS - Els noms populars de nĂșvols, boires i vents de l'Alt EmpordĂ
DEL FABRO, Adriano - Proverbi e modi di dire del Friuli
DELPASTRE, Marcelle - Nouveaux contes & Proverbes Limousins. Contes e Proverbis d'en qu'auqu'un [sic] temps
DĂAZ DĂAZ, Emilio - Refranero popular extremeño
DUARTE, Joaninha - A Luz da Cal ao Canto do Lume â Tradição Oral do Concelho de Mora
DUSSICH, Marino - Vocabolario della parlata di Buie dâIstria
ESTRUCH i SUBIRANA, Maria - Els noms populars de nĂșvols, boires i vents al BerguedĂ
ESTRUCH i SUBIRANA, Maria - Els noms populars de nĂșvols, boires i vents del Bages
FAPPANI, Antonio / TURELLI, Francesco - Il dialetto bresciano
FARNĂS, SebastiĂ - Paremiologia catalana comparada. EdiciĂł a cura de Jaume VIDAL ALCOVER, MagĂ SUNYER i Josep LluĂs SAVALL, amb la col·laboraciĂł de Josep M. PUJOL [8 vol.]
FERNANDES, Celina Maria Busto - Ecos do Passado, Vozes do Presente â Literatura Oral e Tradicional dos Concelhos de Vinhais e Chaves
FERNĂNDEZ GONZĂLEZ, JosĂ© RamĂłn - "Dichos y refranes del valle de Ancares", Revista de DialectologĂa y Tradiciones Populares, XL, pp. 191-217
FERRAZ Y CASTĂN, Vicente - Vocabulario del dialecto que se habla en la Alta Ribagorza
FERREIRA, Joaquim Alves - MiscelĂąnia, vol. IV: Literatura Popular de TrĂĄs-os-Montes e Alto Douro.
FERRO RUIBAL, XesĂșs (dir.) - Diccionario dos nomes galegos
FERRO RUIBAL, XesĂșs - "Refraneiro de Grou (Lobios) recollido por Bieito Fernandes do Palheiro", Cadernos de FraseoloxĂa Galega, 10, pp. 241-253
FERRO RUIBAL, XesĂșs - Refraneiro galego bĂĄsico
FONTANOT, Roberto - "Els refranys meteorolĂČgics als dialectes de les costes vĂšnetes i istrianes", JosĂ© Enrique GARGALLO GIL, coordinatore (con la collaborazione di Maria-Reina BASTARDAS, Joan FONTANA I TOUS, Gabriele IANNĂCCARO e Antonio TORRES TORR
FONTES, António Lourenço - Etnografia Transmontana
GARCĂA ARIAS, XosĂ© Lluis - Diccionario General de la Lengua Asturiana
GARCĂA GARCĂA, Luis - "Santos y fiestas en el refranero astur", BoletĂn del Instituto de Estudios Asturianos, 88-89 (año 30), pp. 535-563
GARCĂA MOUTON, Pilar / Francisco MORENO FERNĂNDEZ (directores) - ALeCMan = Atlas LingĂŒĂstico (y etnogrĂĄfico) de Castilla - La Mancha
GARCĂA, Constantino / SANTAMARINA, AntĂłn (directores) - ALGa = Atlas LingĂŒĂstico Galego. Volume IV. LĂ©xico. Tempo atmosfĂ©rico e cronolĂłxico
GARGALLO GIL, JosĂ© Enrique - "Habla, refranero y cultura popular en el RincĂłn de Ademuz", Josep Montesinos i MartĂnez / Carmen Poyato Holgado, La cruz de los tres reinos: espacio y tiempo en un territorio de frontera, 135-153.
GARGALLO, JosĂ© Enrique / Miquel Ăngel PRADILLA - El joc ancestral de la paraula. Llengua, cultura popular i refranyer a Rossell (Baix Maestrat)
GIAMMARCO, Ernesto - Dizionario Abruzzese e Molisano [I-V]
GIOVANNOLI, Renato - âIl tempo nella saggezza popolare. Antologia di detti e proverbi dialettali del Ticinoâ. Quaderni di documentazione, 11
GIOVINE, Alfredo - Proverbi pugliesi
GIPPINI ESCODA, Enrique - Refraneiro galego (Escolma)
GOMIS i MESTRE, Cels [EdiciĂł notablement augmentada amb gran nombre de confrontacions a cura de Cels GOMIS i SERDAĂONS] - Meteorologia i agricultura populars. Recull d'aforismes, modismes, creences i supersticions referents a la meteorologia i a l'agric
GRAĂA, AntĂłnio dos Santos - O Poveiro â Usos, Costumes, TradiçÔes, Lendas
GRIERA, Antoni - Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular catalana (14 vols.)
HAUSER, Albert - Bauernregeln. Eine schweizerische Sammlung mit ErlÀuterungen von Albert Hauser
HINĆąESCU, I.C. - Proverbele romĂąnilor
HOURCADE, André - Dictionnaire bilingue des proverbes gascons
IBĂĂEZ MARTĂ, Pili / Tere IZQUIERDO SALOM / Maite MOYA REVERTĂ - "«MontsiĂ en capell, guarda't d'ell»: Els noms dels nĂșvols a la comarca del MontsiĂ ", Miquel Ăngel PRADILLA CARDONA (ed.), Llengua i Literatura a les comarques de la diĂČcesi de To
Instituto de Estudios Ilerdenses / Consejo Superior de Investigaciones CientĂficas - Refranes climatolĂłgicos del Valle de ArĂĄn
LAPUCCI, Carlo - Cielo a pecorelle. I segni del tempo nella meteorologia popolare
LEITE DE VASCONCELOS, José - Etnografia Portuguesa [10 vol.]
LESPY, Vastin - Dictons et proverbes de Béarn. Paroemologie [sic] comparée
LOI, Salvatore - Proverbi sardi
LĂPEZ SUSĂN, JosĂ© Ignacio / MarĂa Dolores MONTANER SUSĂN - Bocabulario de Plasenzia (Sotonera)
MANENT i SEGIMON, Albert / Joan CERVERA i BATARIU - Els noms populars de nĂșvols, boires i vents al VallĂšs Occidental
MANENT, Albert - Els noms populars de nĂșvols, boires i vents a la Conca de BarberĂ
MANENT, Albert - Els noms populars de nĂșvols, boires i vents del Baix Ebre i [del] Baix Llobregat
MANENT, Albert - Els noms populars de nĂșvols, boires i vents del BarcelonĂšs i [del] SolsonĂšs
MANENT, Albert - Els noms populars de nĂșvols, boires i vents del Maresme
MANENT, Albert - Els noms populars de nĂșvols, boires i vents del PenedĂšs (Alt PenedĂšs, Baix PenedĂšs, Garraf)
MANENT, Albert - Els noms populars de nĂșvols, boires i vents: Ribera d'Ebre i Terra Alta
MANENT, Albert - Els noms populars dels nĂșvols i boires: Camp de Tarragona. El Priorat
MANENT, Albert / Joan CERVERA - Els noms populars de nĂșvols, boires i vents a l'Urgell
MANENT, Albert / Joan CERVERA - Els noms populars de nĂșvols, boires i vents al VallĂšs Oriental
MANENT, Albert / Joan CERVERA - Els noms populars de NĂșvols, Boires i Vents de la comarca de la Selva
MARTĂNEZ KLEISER, Luis - El tiempo y los espacios de tiempo en los refranes
MARTĂNEZ KLEISER, Luis - Refranero general ideolĂłgico español
MISTRAL, Frédéric - Lou Tresor dóu Felibrige ou Dictionnaire Provençal-Français [2 vols.]
MONTREYNAUD, Florence / AgnÚs PIERRON / François SUZZONI - Dictionnaire de proverbes et dictons. La sagesse du monde entier
MORANT i MARCO, Ricard; con la colaboraciĂłn de Miquel PEĂARROYA i PRATS y Julia A. TORNAL MONRABAL - [node:field_richtext_title]
MOREIRA, António - Provérbios portugueses
MOTT, Brian - Diccionario EtimolĂłgico Chistabino-Castellano / Castellano-Chistabino
MUNTEAN, George - Proverbe romĂąneĆti
MUNTEANU COLĂN, Dan - "Elementos de mitologĂa autĂłctona en refranes rumanos meteorolĂłgicos y del calendario", JosĂ© Enrique GARGALLO GIL, coordinador (con la colaboraciĂłn de Maria-Reina Bastardas, Joan Fontana i Tous y Antonio Torres Torres), Paremio
NAUTON, Pierre - ALMC = Atlas linguistique et ethnographique du Massif central [4 vols.]
NAZZI, Gianni - Dizionari dai provierbs
NINNI, Alessandro Pericle - Materiali per un vocabolario della lingua rusticana del Contado di Treviso con unâaggiunta sopra le superstizioni, le credenze ed i proverbi rusticani
NORIEGA VARELA, AntĂłn - "Archivo filolĂłxico e etnogrĂĄfico de Galiza. Repertorio de refrĂĄs para todol-os meses do ano", NĂłs, 3, pp. 16-18.
OLTEANU, Antoaneta - Calendarele poporului romĂąn
OSTERMANN, Valentino - Proverbi friulani raccolti dalla viva voce del popolo
OTERO Ălvarez, AnĂbal - Vocabulario de San Jorge de PiquĂn
PALACIOS RASAL, Liena / Chan BAOS MUĂOZ - Bocabulario de Murillo de Galligo
PALAY, Simin - Dictionnaire du béarnais et du gascon modernes (Bassin Aquitain)
PALIOTTI, Vittorio - Proverbi napoletani
PALOMBA, Joan - Tradizioni, Usi e Costumi di Alghero. PĂ gines de literatura algueresa [ediciĂłn de Antoni Nughes]
PANZINI, Mario - Dizionario del vernacolo anconitano
PEJENAUTE GOĂI, Javier MarĂa - Los Refranes del Tiempo de Navarra
PERBOSC, Antonin - Proverbes et dictons du Pays d'Oc
PICCITTO, Giorgio Piccitto / TROPEA, Giovanni / TROVATO, Salvatore C. - Vocabolario siciliano (I-V)
PILLONCA, Paolo - Narat su diciu. Proverbi del popolo sardo
PLANTA, Robert von / Florian MELCHER / Chapar PULT / Andra SCHORTA [fundadores] - Dicziunari Rumantcsh Grischun
POTTE, Jean-Claude - ALAL = Atlas linguistique et ethnographique de lâAuvergne et du Limousin [3 vols.]
PRATS i SOBREPERE, Joan / Joan CERVERA i BATARIU / Albert MANENT i SEGIMON - LĂšxic de meteorologia popular a les Garrigues
PUENTE Y ĂBEDA, Carlos - MeteorologĂa popular Ăł Refranero meteorolĂłgico de la PenĂnsula IbĂ©rica
QUINTĂNS SUĂREZ, Manuel - Anuario de tradiciĂłns galegas
RAIMONDI, Piero - Proverbi genovesi
RALHA, Maria Arlete -orientadora- - Provérbios e Lengalengas
RAMA, Giuseppe - Proverbi de Verona. âPillole di saggezza popolareâ
RAVIER, Xavier - ALLOc = Atlas linguistique et ethnographique du Languedoc occidental [4 vols.]
RAYNAL, François - Au jardin des adages. 1016 proverbes en dialecte de Haute-Auvergne
REBETEZ, Martine / Christine BARRAS - Le climat des Romands
REIS, José Alves - Provérbios e Ditos Populares
RIBA i GABARRĂ, Josep - Els noms populars de nĂșvols, boires i vents de l'Anoia
RICHELMY, Tino - Proverbi piemontesi
RĂOS NASARRE, Paz / Alberto BOLSA PUYUELO - Replega de tradiziĂłn oral en Salas Altas
RODRĂGUEZ MARĂN, Francisco - Cien refranes andaluces de meteorologĂa, cronologĂa y agricultura rural, recogidos de la tradiciĂłn oral
RODRĂGUEZ MARĂN, Francisco - Los refranes del almanaque. Recogidos, explicados y concordados con los de varios paises [sic] romĂĄnicos
RODRĂGUEZ MARĂN, Francisco - MĂĄs de 21.000 Refranes Castellanos. No contenidos en la copiosa colecciĂłn del Maestro Gonzalo Correas[,] allegĂłlos de la tradiciĂłn oral y de sus lecturas durante mĂĄs de medio siglo (1871-1926)
RODRĂGUEZ Y RODRĂGUEZ, Manuel - "Refranes Galaico-Bercianos", Estudios Bercianos, 13, pp. 56-63
ROGNONI, Carlo - Raccolta di proverbi agrari meteorologici del parmigiano. Edizione a cura di Luigi PELIZZONI
ROLLAND, EugĂšne - Faune populaire de la France. Noms vulgaires, dictons, proverbes, contes et superstitions.
RONDOU, J.-P. - Folklore Pyrénéen
ROSĂRIO, Serafim do - Terras do Vimioso â Retalhos de Literatura Oral
ROUX, Josep [Josep ROS] - Proverbis Bas-Lemosins
RĂA ALLER, F. Javier - Refranes del tiempo en LeĂłn
RUBIO MARCOS, ElĂas / JosĂ© Manuel PEDROSA / CĂ©sar Javier PALACIOS - Creencias y supersticiones populares de la provincia de Burgos. El cielo. La tierra. El fuego. El agua. Los animales
RUSU-PÄSÄRIN, Gabriela - Calendar popular romĂąnesc
SAMPIERI, Martinu - ParlĂ di u Sartinesu
SĂNCHEZ VICENTE, Xuan XosĂ© / JesĂșs CAĂEDO VALLE - MitoloxĂa. Refraneru asturianu (ordenĂĄu por temes)
SANCHIS GUARNER, Manuel - Calendari de refranys
SANCHIS GUARNER, Manuel - Els vents segons la cultura popular
SANTORO, Caterina - Proverbi milanesi
SARALEGUI Y MEDINA, Manuel de - Refranero español, nåutico y meteorológico
SAURA RAMI, José Antonio - De paremiologia benasquesa [inédito]
SBARBI, JosĂ© MarĂa - MonografĂa sobre los refranes, adagios y proverbios castellanos y las obras Ăł fragmentos que expresamente tratan de ellos en nuestra lengua
SCHWAMENTHAL, Riccardo / Michele L. STRANIERO - Dizionario dei proverbi italiani
SĂGUY, Jean - ALG = Atlas linguistique et ethnographique de la Gascogne [6 vols.]
SERRA FĂBREGAS, JoaquĂn P. - Refranero apĂcola
SEVILLA MUĂOZ, Julia (con la colaboraciĂłn de MÂȘ Ăngeles GARCĂA JOVE) - "El refranero hoy" (SecciĂłn dirigida por Julia Sevilla Muñoz con la colaboraciĂłn de MÂȘ Ăngeles GarcĂa Jove), Paremia, nÂș 9, pp. 133-141.
SEVILLA MUĂOZ, Julia - "El refranero hoy" (SecciĂłn dirigida por Julia Sevilla Muñoz), Paremia, nÂș 7, pp. 141-152
SILVESTRE, Isabel - Silvestre, Isabel (2010): MemĂłria de Um Povo. Lisboa: Temas e Debates/ CĂrculo de Leitores.
SOLER I SANTALĂ, Juli - La Vall d'Aran
SORAPERRA DE GIULIO, Simon - "Proverbi e detti fassani: II", Mondo Ladino. Bollettino dell'Istituto Culturale Ladino, 1-2, pp. 155-178.
SPALLICCI, Aldo - Proverbi romagnoli
SPANO, Giovanni - Proverbi sardi trasportati in lingua italiana e confrontati con quelli degli antichi popoli. A cura de Giulio Angioni
SPEZZANO, Francesco - Proverbi calabresi
TABOADA CID, Manuel - LĂ©xico de la comarca de VerĂn
TALAMONI, Jean-Guy - TALAMONI, Jean-Guy, Dictionnaire commenté des proverbes corses
TEODORESCU-KIRILEANU, S. - Proverbe agricole
TOMĂS ARIAS, Chabier - "Literatura popular aragonesa de tradiziĂłn oral en a Baixa Ribagorza", Luenga & fablas, 2, pp. 27-68.
TOMĂS ARIAS, Chabier - El aragonĂ©s del Biello Sobrarbe
TRINQUIER, Pierre - Proverbes & dictons de la langue d'Oc d'aprÚs le Dictionnaire Languedocien-Français de l'Abbé Boissier de Sauvages (1785)
TROTTA, Marco - SocietĂ e cultura contadina nei proverbi di Monte S. Angelo
VAYSSIER, Aimé - Dictionnaire Patois-Français du Département de l'Aveyron
VĂZQUEZ OBRADOR, JesĂșs - "Notas sobre refranes, dichos y tradiciones de algunos pueblos de Tierra de Biescas, Valle de Tena, Valle de Serrablo y Somontano", Argensola, 89, pp. 55-72.
VĂZQUEZ SACO, Francisco - Refraneiro galego e outros materiais de tradiciĂłn oral [nĂșm. 5 de Cadernos de FraseoloxĂa Galega]
VENY, Joan / Lidia PONS i GRIERA - ALDC = Atles lingĂŒĂstic del domini catalĂ . Volum III 4. La famĂlia: cicle de la vida. 5. MĂłn espiritual: l'EsglĂ©sia. Festes religioses. Creences. 6. Jocs. 7. Temps cronolĂČgic. Meteorologia. 8. Topografia
VERGARA MARTĂN, Gabriel MarĂa - Refranero geogrĂĄfico español
VERGARA, Gabriel MarĂa - "Relaciones entre las festividades de la Iglesia y los fenĂłmenos atmosfĂ©ricos y las faenas agrĂcolas segĂșn las frases populares españolas", BoletĂn de la Real Sociedad GeogrĂĄfica, LIII, pp. 195-210.
VIDALLER TRICAS, Rafel - Libro de as matas y os animals. Dizionario Aragonés d'Espezies Animals y Bechetals. Diccionario Aragonés de Especies Animales y Vegetales
VULETIÄ, Nikola - "Refranys meteorolĂČgics i del calendari istroromanesos i relacions interlingĂŒĂstiques", GĂ©olinguistique, 13, 343-357.
ZAMORA MOSQUERA, Federico - RefrĂĄns e ditos populares galegos
ZAMORA VICENTE, Alonso - El habla de MĂ©rida y sus cercanĂas [anejo XXIX de la Revista de FilologĂa Española]
ZANNE, Iuliu A. - Proverbele romĂąnilor din RomĂąnia, Basarabia, Bucovina, Ungaria, Istria Ći Macedonia [10 vol.]
Per geolocalitzacions
Lloc
Territori
DescripciĂł
TĂ© geolocalitzaciĂł
---
De qualsevol mena (LocalitzaciĂł geogrĂ fica i/o ReferĂšncia toponĂmica)
LocalitzaciĂł geogrĂ fica
ReferĂšncia toponĂmica
Cap
Elements per pĂ gina
5
10
20
40
60
100
Text
Llengua o varietat
Quan no plou de maig, | anyada d'ordi a raig
catalĂ
Quan ou soĂŻ fĂ© boure [sic; convendrĂa bourĂ©] [/] Ăn trĂ© djor Ă da piourĂš
francoprovençal d'Ità lia
Quan passa la professĂł d'Almatret, segur que farĂ fred
catalĂ
Quan pel març no marceja, | tot l'any més li'n ve l'enveja
catalĂ
Quan pĂšl mes de mars trouno, [/] I'aura de vi la pleno touno
occitĂ
Quan per Sant Jordi gela, [/] mal any de peres
catalĂ
Quan per Sant Josep la puput no canta o per la Setmana Santa, el cucut no canta, senyals que és mort o pres a França
catalĂ
Quan per Sant Josep o per la Setmana Santa, el cucut no canta, senyals que és mort o pres a França
catalĂ
Quan per Sant Marc plou, plourĂ quaranta dies seguits; si fa vent, ventejarĂ quaranta dies
catalĂ
Quan pitja es llevant, | PortopĂ el va esquixant
catalĂ
Quan plĂČ entĂ agost [/] que plĂČ mĂšu e most
occitĂ (aranĂšs)
Quan plĂČ entĂ St. Medard [/] que plĂČ quaranta dies mĂšs tard
occitĂ (aranĂšs)
Quan plou a Berga, plourĂ a SagĂ s
catalĂ
Quan plou de llevant, | plou tres dies per cada ban
catalĂ
Quan plou de març, plou faves
catalĂ
Quan plou de tramuntana, | els gossos vénen a la muntanya
catalĂ
Quan plou de tramuntana, | plou de gana
catalĂ
Quan plou entre les dues Marededéus, la calor s'acaba
catalĂ
Quan ploĂč et resegne [/] Feit lo ten di vegne
francoprovençal d'Ità lia
Quan plou i fa bombolles, [/] plourà més
catalĂ
PĂ gines
« primer
âč anterior
âŠ
461
462
463
464
465
466
467
468
469
âŠ
segĂŒent âș
Ășltim »
Mostrant
9281 - 9300
de
13210
(pĂ gina 465 de 661)
Geolocalitzacions