Martínez va exposar la seva recerca al voltant del manuscrit d.IV.19 de la biblioteca de l’Escorial, escrit per diverses mans entre els segles XIV i XV i relligat al XVI, que presenta la particularitat de contenir textos de caràcter espiritual escrits gramaticalment en femení.

En primer lloc, Martínez va precisar el concepte d’espiritualitat, que segons la bibliografia precedent es mou entre les obres de devoció i el misticisme, però també les obres de pietat, els tractats de confessió i els textos doctrinals, amb reminiscències en la poesia popular. La proposta de Martínez va ser la de superar aquestes etiquetes, habitualment poc definides, amb el terme «textos de cultura espiritual», que en permet un estudi global.

En segon lloc, Martínez va abordar la feminització gramatical de les obres, parant atenció a la materialitat del text. Els tres primers quaderns del manuscrit formen un sol bloc i contenen dues obres: unes Meditacions molt útils per a persones simples, de la mort e del juhí final, e de les penes de infern e de la glòria de paradís, e de la Passió de Jhesucrist, i unes Confessions e justificacions del savi peccador o peccadora. Manca, tot i el títol, la part de Passió de Jhesucrist, segons Martínez, perquè aquest primer bloc està vertebrat per les artes moriendi i la Passió no hi casa. Altres manuscrits contenen les Confessions, però aquest és l’únic que està escrit gramaticalment en femení. Estilísticament, les Meditacions, que podrien ser una traducció, són altament llatinitzants, amb un estil molt elaborat.

El quart quadern forma un únic bloc per ell mateix i conté el Tractat del molí espiritual d’Antoni Canals. A tall d’exemple, Martínez va comparar un fragment del text ple de desinències en femení amb la versió llatina per tal de fer notar el fenomen de feminització gramatical.

Per últim, els quaderns cinquè i sisè contenen fragments espirituals i de regla de conducta per a les monges de santa Matilde o Melchides de Hackeborn, mística alemanya del s. XIII, en traducció catalana, també escrits en femení. Martínez va exposar dues hipòtesis al respecte: que el compilador seleccionés d’una traducció ja existent o bé que traduís directament del llatí.

En conclusió, segons Martínez l’origen del manuscrit podria ser un convent de monges, fet que fa especial sentit si tenim en compte que aquest tipus de textos es llegien molt probablement en veu alta. D’altra banda, el manuscrit constata l’existència d’una comunitat col·lectiva femenina medieval que llegia i que tenia accés als textos.

Albert Tomàs