Esteu aquí
Una adaptació catalana inèdita de les prosòdies del pare Álvarez i de Wailly a la Menorca de la Il·lustració
Joan Ramon Veny, catedràtic de la Universitat de Lleida, va presentar el 8 de març de 2007 les dues prosòdies inèdites d’Antoni Febrer i Cardona amb el títol de: Una adaptació catalana inèdita de les prosòdies del pare Álvarez i de De Wailly a la Menorca de la Illustració. Es tracta de l’adaptació al català que va fer Febrer i Cardona de les prosòdies d’Emanuel Álvarez i de Noël François De Wailly: Las Règlas de la Cantidad ô Esplicaciò de la Prosódia d’el P. Alvarez (Maó, 1800) i Compéndi de la Poesía Menorquína ô Princípis en que se fúndan las Réglas â las quáls els Vèrsos están subjéctes y sens las quáls no sebrían tenir grácia ni harmonía (Maó, 1818), respectivament. Veny situa aquestes dues obres dins de les prosòdies catalanes escrites des de l’Edat Mitjana fins al segle XIX i remarca la importància del seu procés d’adaptació, perquè no es tracta d’una simple traducció, sinó que el text català incorpora aportacions molt interessants des del punt de vista històric i de construcció d’una prosòdia.
Febrer i Cardona escull l’obra del pare Álvarez perquè és molt eficaç. Es tracta d’una obra de gran difusió, molt diseminada en el temps i en l’espai, abraçant tant l’àmbit nacional com l’internacional (va ser traduïda a moltes llengües, fins i tot al japonès i al xinès). Les causes que expliquen aquest gran èxit són bàsicament tres: la gran eficàcia didàctica o practicitat, la fidelitat als autors clàssics i l’esforç per ser independent dels gramàtics coetanis. Veny exposa els recursos que va fer servir per a aconseguir un alt grau d’eficàcia: una diàfana separació de les matèries (sintaxi, morfologia, prosòdia); la diferenciació de les explicacions en portugués i els textos en llatí fent servir tipografies diferents; i el fet de no servir-se, com era costum en aquell moment, de la versifiació dels preceptes. Quant a De Wailly, tota l’obra gramatical de l’intellectual menorquí participa de les idees del gramàtic francès.
Les prosòdies de Febrer i Cardona són encara inèdites, com bona part de l’obra d’aquest autor, però properament apareixeran editades a l’Institut d’Estudis Catalans per Joan Ramon Veny, com a part del projecte iniciat l’any 2001 sobre l’edició de l’obra completa de l’intellectual menorquí, dirigit per Maria Paredes i a càrrec de l’IEC, de l'Institut Menorquí d'Estudis, de Publicacions de l'Abadia de Montserrat i de la Universitat de les Illes Balears.