Candelaria (la —) | ParemioRom

Candelaria (la —)

Fecha:

28-Diciembre

Categoría:

Fichas de refranes

Mostrando 61 - 80 de 278 (página 4 de 14)

Texto	Lengua o variedad
El día la Candelera 'l iviernu fuera, si non nevó y quier nevar, el iviernu por pasar	asturiano
Em Fevereiro, se a Candelária chora, está o Inverno fora. Se a Candelária rir, está o Inverno p’ra vir	portugués
En las candelas entra el sol por todas las callejuelas	castellano
En pasar a Candelera os gurrions n'as canaleras	aragonés
Ena Candelera entra 'l ivierno o la primavera	asturiano
Eth dia dera Candelèra, [/] saberam s'era primauera serà lèja o bèra	occitano (aranés)
Eth solei dera Candelèra [/] quaranta dies er os ena tutèra	occitano (aranés)
Fiòcca o piòve nella Cannelòra, l’immérno è ffòra, se ppó fa no solatéjjo, stémo a mméso l’immernéjjo	abrucés (variedad de la región italiana de los Abruzos)
Hasta que la Candelaria llora, el invierno no está fora	castellano
Il dì de Madone di fevrâr, se il soreli al è nulât, l’ors al salte fûr e, se al è sclarît, al torne dentri	friulano
In candelara l'invernu si prepara	corso
L'Encandelera \| pluja o nevera \| plore o no plore \| l'hivern ja és a fora	catalán
La Candelaria esporfoloria, que esporfolee, que deje de esporfolear, el invierno está por pasar	castellano
La Candelera plora \| l'hivern és fora \| plora o no plora \| l'hivern s'ha d'acabar	catalán
La Candelera, \| si no la fa davant, la fa darrera	catalán
La Candelòra, de l’invèrne sému fòra, ma si piòve o tira vèntu, de l’invèrne sém dréntu	marquesano (variedad de la región italiana de las Marcas)
La cannəlórə, la vərnatə è šciutə fórə ; / arrəspónnə Sandə Bbiagə : / – La vərnatə angórə trascə	abrucés (variedad de la región italiana de los Abruzos)
La chandalera clera, bger sütt e fneda rera	romanche (retorrománico de Suiza)
La fêha de la Tsandeleusa [/] Le dzor cresson d'eun'aoura, [/] Et lo fret crei pi incoura	francoprovenzal de Italia
La madòna candelòra, da l'invèrn sém fóra. Sa l'é nìgul nigulàsc, l'é fora l'invernàsc: sa l'é sarén sarenént, par quarànta di ga sém amó dént	lombardo de Suiza

Páginas