Quanno scura 'a muntagna, piglia 'a zappa e va' guadagna; quanno scura 'a marina, piglia 'o pignato e va' 'ncucina |
campano |
Quannu careche alla marine, pigghie a pegnéte e vva' cucine (scappatinne nte la cucine) (ncamerine), quanne careche alla muntagne, pigghie la zappe e vva' ncambagne |
pullés (variedad de la región italiana de la Pulla) |
Quant che il cuc al va in montagne [/] nol torne-jù se nol si bagne |
friulano |
Quant che il nûl al va a soreli a mont, [/] cjape il bo e va a disconz |
friulano |
Quant che lis vacjs a’ vègnin o a’ van in mont [/] un montanon ’l è pront |
friulano |
Roibéns ao mar, vellas a solar; roibéns ao monte, vellas á fonte; roibás ao Miño, vellas ao niño |
gallego |
Roibéns ó monte, bois á corte; roibéns ó mar, vellas a raxar; roibéns á ribeira, vellas á pateira |
gallego |
Ruxe la Ñera, vendaval ena corredera |
asturiano |
San Bastian, la nêf al mont e al plan |
friulano |
San Bastian, va al mont e cjale il plan: se tu viodis pôc, spere assai; se tu viodis trop, spere pôc |
friulano |
Sant Andrea dalla barba bianca se trova la neve al monte la porta al piano, se la trova al piano la porta al monte |
italiano |
Sante Catarine, la nêf a la coline [/] e a San Bastian la nêf al mont e al plan |
friulano |
Scure la marine, mangje, bêf e sta in cusine; clare la montagne, bêf e va’ in campagne |
friulano |
Se ao vale a névoa baixar, [/] vai pr'ò mar. [/] Mas se p'los montes se atrasa, [/] fica em casa |
portugués |
Se il cîl al è saren e la mont e je scure, no sta fidati, che no tu sês sigure |
friulano |
Se in chest mês fumin lis monts dispès, segno d’un trist unviêr |
friulano |
Serán ó monte, bois á corte; serán ó mar, bois a labrar |
gallego |
Setiembre, queima de montes, ou secan os ríos ou leva as pontes |
gallego |
Si de tardi la vaca solmena'l cencerru, échai el fatu, pastor, y muda de xerru |
asturiano |
Si es setembre sa terra banya, | sa baciva d'es bous és a muntanya |
catalán |