Tavernera vella | i botxorno fred, | a ningú deixen | morir de set
Llengua o varietat: 
Traducció Literal: 

Tabernera vieja | y bochorno frío, | a nadie dejan | morir de sed

Glosa: 

El botxorno és el vent o aire calent i molest del sud-est que bufa a l'estiu. (Gomis (1998: 105)

Comentaris: 

Atribuido a la localidad de Tamarit. Sin duda se trata de Tamarit de Llitera [Tamarite de Litera], localidad oscense de la comarca de la Litera. El mismo refrán y la misma localización (Tamarit de Llitera), en Gomis (1998: 105): Tavernera vella [/] i botxorno fred [/] a ningú deixen [/] morir de set. Botxorno, en cursiva en el original (aquí, inversamente, en redonda). Botxorno es castellanismo. Cf. Botxorno fred | i tavernera vella, | no moriran de set.

Categorització
Geolocalització

Feu clic a les marques per veure els detalls de cada lloc

Ubicacions geogràfiques:
Mostrant 1 - 1 de 1 (pàgina 1 de 1)
Fonts
Mostrant 1 - 2 de 2 (pàgina 1 de 1)
Autor Títol Edició A la font
SANCHIS GUARNER, Manuel Els vents segons la cultura popular Editorial:
Barcino
Lloc d'edició:
Barcelona
Data de publicació:
1952
Pàgina:
44
Núm. refrany:
147a
GOMIS i MESTRE, Cels [Edició notablement augmentada amb gran nombre de confrontacions a cura de Cels GOMIS i SERDAÑONS] Meteorologia i agricultura populars. Recull d'aforismes, modismes, creences i supersticions referents a la meteorologia i a l'agricultura a l'entorn dels anys 1864 a 1915 Editorial:
Alta Fulla
Lloc d'edició:
Barcelona
Data de publicació:
1998
Pàgina:
105