Michela Pereira, professora de la Università di Siena, va presentar el seminari «Ramon Llull e la filosofia in volgare», el 21 d’abril del 2009. 

L’obra de Ramon Llull pertany de ple a l’àmbit de la filosofia medieval de l’època escolàstica. Tots els estudiosos estan d’acord en la funció instrumental que té la llengua en la seva obra, d’acord amb l’orientació missionària que determinà tota la seva activitat intel·lectual. Aquest fou el punt de partida del treball que presentà Pereira: l’aspecte lingüístic en l’obra filosòfica de Llull en el marc de la filosofia medieval en llengua vulgar. 

L’estudi de la filosofia medieval en vulgar es desenvolupà a partir dels anys 90, quan es va començar a superar la idea que la filosofia en vulgar no presentava interès perquè només era la divulgació de segona mà de la filosofia que es feia en llatí. Llull és l’exemple del valor i la importància que tenen les obres filosòfiques escrites en vulgar. 

La filosofia en llengua vulgar no només inclou la traducció d’obres filosòfiques del llatí a les llengües parlades amb la finalitat de difondre aquestes obres, sinó també la producció d’obres filosòfiques originals, fetes per autors universitaris i no-universitaris (com Llull) i amb una difusió fora de la universitat. Això forma part d’un fenomen cultural més ampli, la vernacularització del saber. L’ús de la llengua vulgar comporta la creació d’una terminologia filosòfica i de nous codis expressius (per exemple, la hibridació de gèneres, l’autocomentari i l’autocitació o l’ús del vers). La llengua vulgar esdevé un instrument autònom per elaborar textos teòrics originals. Tots els aspectes que caracteritzen la filosofia en vulgar es troben en les obres lul·lianes. En aquest sentit, és important remarcar que la filosofia medieval tenia un caràcter sapiencial: el coneixement es relaciona amb la vida, i la finalitat del saber és la salvació. 

La contribució de Ramon Llull a la filosofia en vulgar té tres aspectes: la creació d’un vocabulari tècnic filosòfic en català, la producció de textos bilingües elaborats e l’scriptorium de Llull, i la reflexió explícita sobre el problema de la comunicació (necessitat d’aprendre les llengües dels infidels derivada de la importància de la llengua com a instrument adreçat a la conversió dels infidels, redacció de les obres filosòfiques en vulgar per apropar la cultura als laics, possibilitat d’una llengua comuna i universal). 

L’obra filosòfica de Llull planteja un saber alternatiu a l’acadèmic, amb un vocabulari extremadament tècnic i nou, i una filosofia rigorosament estructurada (l’Art), tot i que Llull no era filòsof ni teòleg de professió. Però a més a més la seva obra pretenia contribuir a la vita activa del seu temps (l’objectiu era convertir els infidels), i en aquest sentit Llull es pot equiparar amb Dante i Margarita de Porete.