Giuseppe Seche ha dut a terme en els darrers cinc anys una recerca sobre l’arxiu conservat de la família sarda Dessì, concretament, sobre un corpus d’entre 1446 i 1495. En la seva majoria es tracta de la correspondència de les relacions comercials de la família amb els diversos agents amb qui establien vincles en la Mediterrània, per bé que també s’hi troben altres documents comercials com lletres de canvi o balanços. L’arxiu, principalment, és a l’entorn d’Arnau Dessì (finat el 1499), mercader; que en morir feu testament a favor dels seus germans Julià i Antoni.

El més rellevant de l’arxiu és sens dubte la correspondència, que comprèn 330 lletres dirigides a una setantena de corresponsals: sards (64), barcelonins (40), mallorquins (27), valencians (180), italians (9), i d’altres no localitzats (10). La seva rellevància és notòria perquè no s’ha conservat cap altre arxiu tan exhaustiu ni quantiós, i posa en evidència les dinàmiques comercials d’agents de primer i segon nivell, des de la producció de matèries fins a la seva destinació, que no coneixíem en aquest detall, i que permet de reconstruir la quotidianitat d’aquestes operacions. Revelen, a més, un sistema de comunicació precís, amb unes temporalitats i necessitats concretes (duen, les cartes, data d’escriptura i de recepció, les dades del destinatari, i presenten els blocs d’informació de manera coherent i operativa).

Seche va presentar el corpus en general i va analitzar diverses lletres a manera d’exemple, per tal que ens féssim càrrec de la rellevància de l’arxiu i de la quantitat d’informacions que s'hi contenen (no només comercials, també polítiques, per exemple). Primer, va fer èmfasi en l’estructura de les cartes (seccions, rigorositat comunicativa, com requereix un document que deixa constància de transaccions i comptes); en les informacions contingudes (hi són esmentats més de tres mil personatges, i mercats, especialitats, productes...); o en l’interès per a la història de la llengua (els remitents són de diversa procedència de la Corona d’Aragó).

Totes aquestes cartes permeten, en el fons, reconstruir el funcionament comercial quotidià de les ciutats i centres de producció, i els avatars de les seves relacions econòmiques, i a més s’hi fa evident, sobretot, com d’essencial era l’escriptura com a eina de treball per a l’economia de la mediterrània. Aquest arxiu n’és un exemple dins de l’àmbit sard i català.

Arnau Vives