You are here

Momenti della ricezione di Ausiàs March in Italia (XVI-XVII sec.)

Conferenciant: 
Data: dia i hora: 
Tuesday, 5 June, 2018 - 19:00
Sala de Professors de l'Edifici Carner

L’autor ha explicat diversos moments de la recepció de March a Itàlia als segles XVI i XVII i les lectures diferents que es poden extreure de les notícies esparses de l’autor, esmentat com a poeta filòsof o situat en l’esfera dels trobadors, i especialment relacionat amb l’obra de Petrarca.

Concretament, Lazzarini ha localitzat referències a la poesia marquiana als Dialogi duo de poetis nostrorum temporum (1551) de Lilio Gregorio Giraldi, la primera menció trobada, i en lletres entre Gian Vincenzo Pinelli i Claude Dupuy (de 1578 i 1579). El text de Pinelli fa referència a la traducció de Montemayor i denota un interès per la llengua llemosina en relació a la poesia provençal, en canvi, Dupuy apunta que “Mossen Ausias March a escrit en cathelan, et non en limosin”, dialectes diferents. Són mostres d’una atenció a la llengua polèmica i d’un interès sincer per la filiació del poeta en el seu context.

 Interessa també especialment l’apunt del florentí Francesco Bonciani al Trattato di lingua toscana, que treu a col·lació la llengua de March, a propòsit de la diferència entre provençal i català, i en situa la biografia en una data justa, “intorno al 1450”. Altra referència és la de Juan López de Hoyos, que recorda les versions de Montemayor i insinua el parentiu sobre Petrarca: “En lo que toca a sus conceptos, estan subido, que los de muy delicado juyzio creen que Petrarca tomó muchos de los muy delicados que tiene este autor […]”. També Pomponio Torelli, al Trattato del debito del Cavalliero (1596), insisteix en la hipòtesi de la influència de March en Petrarca, pel que fa a la idea del sonet proemial. Al Trattato delle passioni (1600) tradueix algunes cobles de dos poemes (“Així com cell qui desija vianda” i “Non trob en mi poder dir ma tristor”»); el poeta esdevé autoritat per discutir filosòficament sobre les passions. De la polèmica sobre la precedència de Marh en relació a Petrarca se n’ocupà més rigorosament Alessandro Tassoni, a les Considerazioni sopra le Rime del Petrarca (1609), en què va descartar completament aqeusta hipòtesi fantasiosa. L’interès de Tassoni queda retratat també a A Prima parte de’ Quisiti (1608), que reflexiona sobre el contingut del poeta. A més del text de Montemayor, Tassoni s’havia procurat les poesies originals, i com ha explicat Lazzarini, el seu exemplar —recentment localitzat per ell mateix a la Biblioteca nacional de Franca— conté notes manuscrites, testimoni d’una lectura personal.

Arnau Vives