Daniel Genís (Universitat de Girona) a la sessió del seminari del 6 de novembre va parlar de «La Crònica de Bernat Desclot del segle XIII al segle XVIII: cinc-cents anys d’historiografia antifrancesa». La intervenció va començar amb la Crònica de Desclot manuscrita i es va estendre fins a la seva primera impressió, ja al XVII, amb el títol d’Història de Catalunya. L’objectiu era resseguir una continuïtat antifrancesa en la historiografia catalana medieval i moderna: identificar la Crònica com un text antifrancès, caracteritzar-lo i veure què en va motivar la impressió a l’edat moderna, així com els canvis introduïts per Rafael Cervera, curador d’aquesta Història de Catalunya (1616) i en qui Genís ha basat la tesi. 

El primer punt tractat va ser el text original de la Crònica de Desclot, farcida de propaganda antifrancesa; Genís la va analitzar per després fer la comparació amb el text de Cervera. Va centrar-se en els episodis en què l’enfrontament amb els francesos tenia un paper important: l’assumpte de Tolosa i la successió del comtat de Provença, per exemple, que servien com a propaganda eficaç davant les reivindicacions catalanes. És sobretot, però, als capítols que tracten del rei Pere el Gran on es percep més clarament el to antifrancès, l’enfrontament amb la casa d’Anjou pel domini de Sicília, l’excomunicació del rei i la croada contra els catalans. 

En aquest punt, Genís va provar de resoldre, d’una banda, per què la Crònica de Desclot no s’imprimeix fins a principi del XVII i, de l’altra, per què es fa en castellà. Pel que fa a la primera qüestió, va explicar que durant el segle XVI va augmentar el malestar dels regnes perifèrics, com Catalunya, envers el creixent castellanocentrisme dels historiadors de la península, impulsat per la cort de Castella. És en aquest context que es posa de moda a Catalunya un interès cada cop major pel passat medieval, sobretot les conquestes marines del rei Pere, ja que l’entenien com un precedent de l’imperialisme castellà coetani i, per tant, els permetia incloure’s com a part indispensable de la història castellana. 

D’aquesta manera, Rafael Cervera, interessat a apropar les corts catalana i castellana, recupera la crònica de Desclot en la seva Historia de Catalunya, presentada com una traducció al castellà del text original. Es tracta, però, d’una adaptació, que, com a text de propaganda antifrancesa, té uns objectius molt diferents a la crònica original; ara ja no es tracta de mostrar els francesos com un obstacle per a les aspiracions catalanes, sinó de recuperar el sentiment antifrancès en pro d’afeblir l’anticastellà, dit d’una altra manera, es reivindicava la llarga tradició històrica de sentiment antifrancès entre els catalans com a justificació per ser afins a la dinastia castellana. És en aquest sentit també que escriu la seva obra en castellà, com explica en el pròleg el mateix Cervera, i és que, a més d’arguments com el prestigi o la perdurabilitat de la llengua castellana, fa servir com a justificació bàsica de l’elecció lingüística la difusió que vol aconseguir amb l’obra. Es dirigeix, per una banda, als catalans, als quals vol recordar els seus sentiments tradicionals, però, per l’altra, es dirigeix a la cort de Madrid, a qui vol recordar el paper del regne català en la configuració política d’Espanya. 

Pel que fa a la recepció val a dir que va ser bona a l’època immediata, però també ho va ser posteriorment, al XVII, durant la guerra entre la França revolucionària i Espanya. En aquest context, hi havia molta por d’una revolta catalana, que ajudés l’exèrcit francès. Per això es va reimprimir la Historia de Catalunya de Cervera, aquest cop només l’última part, la que dedica sencera a la croada dels francesos contra els catalans, per recordar als catalans les males relacions tradicionals amb el poble francès i afavorir un bon clima entre Catalunya i Castella.