Tres professors de literatura catalana ofereixen una primera reflexió a propòsit del llegat acadèmic de Joan Fuster.

Lola Badia observa com Fuster passa de la passió pels Països Catalans a la història social de la llengua i de la cultura, des de les aportacions interpretatives sobre March, Roig i Villena, al manual de literatura contemporània, a les monografies crítiques sobre autors del XX.

Josep Solervicens pren nota de com Fuster tracta l’Edat Moderna i especialment el Renaixement: des de la (re)visió de la Decadència i la història social de la llengua fins a l'erudició, l'edició i la interpretació de les obres literàries.

Maribel Ripoll arrodoneix les reflexions amb el cas Llull: Fuster passa de la difusió general de l'autor medieval i del lul·lisme valencià, a la formulació d'interrogants sobre la producció lul·liana que s'han resolt al llarg d'aquests últims trenta anys.