You are here
Entre l'hora nona i la posta de sol: Pere el Gran a Bordeus (31/V/1283) segons Bernat Desclot
La sessió del dia 10 de maig, titulada «Entre l’hora nona i la posta de sol: Pere el Gran a Bordeus (31/V/1283) segons Bernat Desclot», va ser presentada per Xavier Renedo, professor de Filologia Catalana de la Universitat de Girona, i per Marta Peracaula, doctora en Física i professora de la Universitat de Girona. En la primera part de la sessió, Renedo va fer una comparació entre les figures de Bernat Desclot i de Ramon Muntaner com a historiadors i va mostrar algunes de les diferències representatives d’aquests dos cronistes a partir del passatge de la crema de Peralada i el del desafiament de Bordeus. En el segon cas, una diferència important és la perspectiva del temps: la narració de l’anada del rei Pere el Gran a Bordeus segons Desclot està molt marcada pel límit temporal i la distància geogràfica, de manera que la definició horària és usada de manera recurrent com a mecanisme d’estructuració de la narració.
En la segona part de la sessió, Marta Peracaula va presentar els resultats del càlcul de les notacions horàries que Desclot introdueix al capítol CIV del Llibre del rei en Pere, concretament des que arriba «a l’entrant de l’horta de Bordeu, lo darrer jorn de maig, a hora nona» fins que se’n va «prop de completa» i els cavallers tornen a la ciutat quan «fou lo solell prop de la posta», i fins que el rei Carles s’assabenta que el rei Pere ha estat al camp i fa sortir a buscar-lo, «mas la nuit fou venguda, e hagren llur consell que no hi acabarien res». En primer lloc, cal fer el trasllat de la referència del dia segons el calendari julià vigent l’any 1283 al nostre calendari (7 de juny de 1283); en segon lloc, cal calcular a quina hora es va fer de nit aquell dia segons els paràmetres astronòmics que corresponen. Aquest càlcul permet saber que el dia 7 de juny de 1283 a Bordeus el sol es va pondre a les 20:04 i es va fer de nit a les 21:27 h i, per tant, permet emmarcar els esdeveniments de la narració en uns límits temporals precisos i versemblants. Tot plegat posa de manifest que Desclot utilitza un recurs natural com la posta de sol en una determinada època de l’any com a referència temporal per tal d’estructurar la narració i d’atorgar-li versemblança.