You are here

Els cabdills de l’expedició a Orient segons Paquimeras

Conferenciant: 
Data: dia i hora: 
Tuesday, 14 April, 2015 - 19:30
Programa: 

La sessió del 14 d’abril, titulada Els cabdills de l’expedició a Orient segons Paquimeres, va anar a càrrec d’Ernest Marcos, professor del Departament de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona. El ponent va mostrar els principals recursos usats per caracteritzar els cabdills de l’expedició catalana a Orient en els darrers llibres de les Relacions històriques de Jordi Paquimeres, i va acompanyar l’exposició amb una selecció de fragments, traduïts al català a partir de l’edició crítica (Georges Pachymérès, Relations historiques. IV. Livres X-XIII, Corpus Fontium Historiae Byzantinae, París, 1999). Abans del comentari dels textos, Marcos va fer una introducció general sobre Jordi Paquimeres i les Relacions històriques. Paquimeres (1242-1310) era un intel·lectual prototipus de l’època (matemàtic, filòsof, historiador), que participà en la política del seu temps i en féu un retrat crític i pretesament imparcial a les Relacions històriques. Aquesta obra historiogràfica, formada per tretze llibres, recull la història de l’Imperi Bizantí durant els anys 1261-1308 (corresponent als regnats de Miquel VIII i d’Andrònic II Paleòleg) i, per tant, inclou una relació dels esdeveniments relacionats amb l’expedició catalana contra els turcs (1303- 1307). L’autor segueix la tradició historiogràfica grecoromana i utilitza diversos recursos d’aquesta tradició, tal i com va mostrar Marcos a propòsit de la descripció dels personatges. 

La selecció de fragments dels llibres XI i XII de les Relacions històriques va permetre presentar el tractament de determinats esdeveniments i, sobretot, de les principals figures bizantines i llatines davant d’aquests esdeveniments durant l’expedició catalana a Orient. El conferenciant va posar en relació la lectura i comentari dels fragments seleccionats amb la narració de Ramon Muntaner, i en va remarcar algunes semblances i diferències. Va començar amb la narració de l’arribada de la flota de Roger de Flor i la descripció que Paquimeres fa del cabdill (XI, 12): l’autor situa el context polític i els interessos personals que expliquen l’arribada de Roger de Flor, que contraposa als de Ferran Eiximenis d’Arenós (noble, vingut sense haver estat cridat per lluitar conjuntament amb l’emperador contra els turcs); en aquest passatge, Paquimeres posa èmfasi en el temperament de Roger de Flor (descrit a partir de qualitats guerreres que apareixen en Píndar) per tal de justificar la motivació de les seves accions. A continuació, Marcos va presentar alguns passatges en què Paquimeres posa de manifest els problemes que comporta contractar una gran host estrangera i controlar-la; el primer (extret de XI, 13) mostra com Roger de Flor abusa de les garanties que li dóna l’emperador bizantí i porta més homes; el segon (extret de XI, 14) presenta el descontentament i la marxada del cabdill Ferran Eiximenis davant les accions de l’exèrcit català a Cízic durant l’hivern de 1303-1304, una estada que Muntaner presenta com un període organitzat; el tercer i el quart passatge (extrets de XI, 21) mostren l’actitud defensiva de Roger de Flor davant el comportament de la host i les crítiques rebudes pels bizantins. 

Altres passatges van permetre mostrar la posició dels emperadors Andrònic i Miquel respecte l’actitud de l’exèrcit català durant la campanya. El primer passatge (extret de XII, 3) presenta la posició dels dos emperadors respecte de Roger de Flor i el seu exèrcit; una cita de Plató sobre els mercenaris permet descriure el comportament «arrogant, injust i violent» dels almogàvers durant la campanya i l’horror que provoca a l’exèrcit de l’emperador Miquel, el qual reclama al seu pare que aturi la host del gran duc. Si bé l’actitud de Miquel es presenta força expeditiva, l’actitud d’Andrònic es presenta més diplomàtica: Paquimeres posa de manifest la confiança de l’emperador en Roger de Flor i explica com fa intervenir els familiars bizantins del duc per controlar la situació. El passatge que introdueix l’arenga de l’emperador Andrònic II als catalans (extret de XII, 4) és interessant perquè mostra la imatge de Roger i la seva relació amb l’emperador des del punt de vista dels soldats. Els darrers passatges seleccionats (extrets de XII, 4, 7, 11, 12) van permetre esbossar la relació entre Berenguer d’Entença i l’emperador Andrònic des de l’arribada del primer (narrada a XII,4), en què el cabdill és presentat des del punt de vista de Roger de Flor. Paquimeres mostra, primer (XII, 4 i 7), com Roger de Flor guanya l’emperador al seu favor a propòsit de Berenguer; a continuació (XII, 11), a propòsit de la proclamació de Berenguer d’Entença com a gran duc, l’autor contraposa la narració de la bona rebuda que li fa l’emperador amb la manca de confiança que li mostra el cabdill. 

L’explicació de Marcos va permetre als assistents de conèixer els recursos utilitzats per l’escriptor bizantí Paquimeres en la caracterització dels personatges principals de l’expedició catalana a Orient (emperadors bizantins i cabdills catalans) i en la narració de determinats esdeveniments; també va permetre comparar les descripcions i els fets remarcats per Paquimeres amb la narració de Ramon Muntaner.