La sessió del 9 de gener de 2014 va anar a càrrec d’Albert Lloret, professor de literatures hispàniques i catalana a la University of Massachusetts Amherst, que va parlar d’El mecenatge dels Cardona-Fernández de Córdoba en les lletres del Renaixement. Lloret és especialista en la transmissió manuscrita i impresa i en la recepció poètica de l’obra d’Ausiàs March al segle XVI. En aquesta ponència es va centrar en tres figures cabdals del mecenatge de la poesia lírica a l’àmbit hispànic del segle XVI: Ferran Folch de Cardona, Beatriz Fernández de Córdoba i Gonzalo Fernández de Córdoba. Malgrat que es tracta de personatges sobre els quals tenim encara poca informació, les dades descobertes per Lloret gràcies als seus estudis sobre transmissió manuscrita i impresa al segle XVI posen de manifest la importància d’aquestes figures en la història de la cultura escrita i la difusió de March en l’àmbit hispànic. 

Ferran Folch de Cardona va ser educat a Nàpols, on va participar en diversos actes culturals com la visita de l’emperador Carles V i la reunió festiva literària que va tenir lloc abans de la visita (1535). Després es va traslladar a Barcelona, probablement el desembre de 1536 com a part del seguici imperial (del qual formava part Gonzalo Fernández de Córdoba). Un cop a Barcelona va mantenir contacte amb la casa reial i va participar en la vida social de la ciutat comtal. El 15 de juny de 1539 signava capitulacions matrimonials amb Beatriz Fernández de Córdoba, duquessa de Sesa i néta del Gran Capitán (almirall de Nàpols). El matrimoni es va establir a Barcelona, on tenia la consideració de “foraster” (com demostra una referència de Galceran Durall als ducs de Somma de 1540). Es van relacionar amb el cercle cultural de la ciutat, que comptava amb figures com Joan Boscà, Galceran Durall i Antoni Agustí, i va ser en aquest ambient que Ferran de Cardona va professar el seu interès per Ausiàs March: va encarregar la còpia dels manuscrits B i K (obra del prevere Pere Vilasaló), l’elaboració d’un manuscrit d’impremta (D) i l’edició barcelonina de Carles Amorós (1543). Segons Lloret, es tracta d’una operació que consisteix a aprofitar el corrent d’interès per March que sorgeix a Barcelona i que va beneficiar el duc de Somma per tal de guanyar una posició cultural i social en un ambient nou. Tant les edicions com la dedicatòria del llibre segon de l’obra de Joan Boscà a Beatriz són, doncs, una mostra del que els ducs de Somma representaven en aquest ambient: la transferència de poders italians i cultura italiana a Espanya i l’adequació als cercles cortesans. 

Posteriorment, el contacte amb la cort de Felip II i la relació dels fills dels ducs de Somma amb el seu oncle, el duc de Sesa, permet ampliar les operacions de mecenatge literari de la família i ampliar el cercle de difusió de March a la península. Un bon exemple n’és l’edició de 1555 de Valladolid, a cura del capellà de Felip II, Juan de Resa. Albert Lloret va remarcar el fet que les edicions de March del segle XVI estiguin relacionades amb personatges vinculats a la cort reial i va insistir en l’interès d’observar les relacions entre l’evolució de l’obra de March com a cançoner i els ambients pels quals circula i es difon.