La darrera sessió del curs va tenir lloc el 16 de juny i va anar a càrrec d’Ilil Baum, estudiant de doctorat a la Universitat Hebrea de Jerusalem que ha realitzat una estada de recerca al Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona entre els cursos 2013-2014 i 2014-2015. La ponència, titulada El català en les fonts hebrees i la llengua dels jueus en els documents hebraico-catalans (segles XIV-XV), oferia un estat de la seva tesi, centrada en l’estudi de la llengua catalana usada pels jueus de Catalunya a l’edat mitjana. Després de presentar breument algunes dades metodològiques (preguntes i objectius de la recerca, tipus de documents estudiats), va definir el model sociolingüístic dels jueus de Catalunya com un cas evident de multilingüisme i en va assenyalar les principals característiques: ús de l’hebreu com a llengua vernacla, ús de l’àrab (estudiat a partir de traduccions, glossaris i documents de compra-venda), ús del llatí com a llengua erudita i ús del català com a llengua quotidiana. 

A continuació, la ponent va presentar alguns casos concrets que permeten observar les característiques de la llengua catalana en les fonts hebrees i l’ús d’aquesta llengua entre els jueus de Catalunya. En primer lloc, va mostrar el cas de dos documents legislatius, una ordenança de l’aljama de Barcelona del segle XIV i unes ordinacions del calvari de l’aljama de Cervera. L’estudi lingüístic d’aquests textos (centrat sobretot en aspectes fonètics i lèxics) permet observar una distinció entre català oriental i català occidental en el text català i en la transcripció de termes hebreus. En segon lloc, va mostrar el cas d’una traducció d’un text lul·lià, de finals del segle XV, que presenta el català com a llengua de base, però té influència del castellà i conté alguns mots en hebreu. A partir de l’estudi lingüístic del text i gràcies a la presència d’un altre fragment copiat per la mateixa mà en el manuscrit, Baum ha observat diversos trets que indiquen un ús gràfic basat no en l’etimologia, sinó en la llengua oral. Finalment, va presentar el cas d’una cançó del conjunt de cinc cants de noces de jueus catalans dels segles XIV-XV, editat per Jaume Riera i Sans (Cants de noces dels jueus catalans, 1974) i conservat en dos manuscrits. La cançó, composta pel rabí Natan i formada per quinze estrofes en què s’enumeren diversos consells adreçats al nuvi, presenta relació amb el Llibre de bons amonestaments d’Anselm Turmeda. 

Després de presentar alguns dels testimonis d’ús del català en els documents hebreus analitzats, la ponent va sintetitzar les principals característiques del judeo-català d’acord amb els trets apuntats per l’investigador Moshe Bar-Asher en l’estudi de les llengües hebrees en contacte. En primer lloc, les variants detectades en l’ús escrit del català posen de manifest que la llengua escrita és un reflex de la llengua parlada i, com a tal, és una font important per als estudis lingüístics del català antic. L’ús d’un sistema alfabètic diferent del llatí, la manca de compromís amb els models d’escriptura en català i l’atenció a la pronúncia de la llengua vulgar són alguns dels trets que permeten identificar el català dels jueus com una llengua parlada i escrita. En segon lloc, Baum va remarcar el caràcter complex del sistema lingüístic del judeo-català d’acord amb els diversos àmbits d’ús estudiats (literatura popular, documents jurídics, textos científics, traducció). Finalment, va assenyalar la diglòssia entre hebreu i català i va posar en relació aquest fenomen amb el polisistema lingüístic dels jueus de Catalunya assenyalat a l’inici de la ponència. Al final de la sessió, els assistents al seminari van participar activament en un debat que va comptar amb aportacions de diferents disciplines.