La sessió estarà dedicada a posar en relació les dues traduccions catalanes de la Divina comèdia que han superat el pas del temps per la seva qualitat literària i importància historiogràfica: la traducció medieval d’Andreu Febrer (acabada el 1429) i la contemporània de Josep Maria de Sagarra (publicada entre 1947-1951). Partirem de la commemoració del sisè centenari de la mort Dante, de 1921, per explicar com Sagarra va rebre i llegir el text de Dante i la traducció de Febrer, i analitzarem en quina mesura la traducció medieval influencia la traducció contemporània.