En grafía normativa: Tà Sant Andrèu, ací que sò, s'a dit era nhèu. La forma que aparece en cursiva en Coromines (1990: 199), que toma el refrán de Soler i Santaló (1998: 25): ta Sant Andreu (30 Novembre) assí que só s'ha dit era nyeu; s'a dit podría ser una deformación de ce ditz ('eso dice'). Cf. Tà St. Andrèu, se non i sò [/] qu'ei serè lèu -ce ditz era nhèu.
En grafía normativa: Tà Sant Andrèu, ací que sò, s'a dit era nhèu. La forma que aparece en cursiva en Coromines (1990: 199), que toma el refrán de Soler i Santaló (1998: 25): ta Sant Andreu (30 Novembre) assí que só s'ha dit era nyeu; s'a dit podría ser una deformación de ce ditz ('eso dice'). Cf. Tà St. Andrèu, se non i sò [/] qu'ei serè lèu -ce ditz era nhèu.