O dous de febreiro súbete ao outeiro; si ves negrexar ponte a cantar; si ves branquexar, bótate a chorar |
gallec |
O ano que moito chove, o labrego traballa máis que come |
gallec |
O ano malo en auga vén nadando |
gallec |
Non v’è peggio stretta di quella della falce |
italià |
Noël humide, [/] Greniers et tombeaux vides |
francès |
Noël gelé, moisson grainée, [/] Noël mol, moisson molle |
francès |
No te fíes en cielo estrellado, ni en gato que miaña |
castellà |
No hay peor mañana que niebla después de rosada |
castellà |
No et fiïs de marinada | ni de boirada |
català |
No ano que moito chove o labrego traballa máis que come |
gallec |
Ni en llevant ni en llebeig, | mariner, segur no et veig |
català |
Ni creas en invierno claro, ni en verano nublado |
castellà |
Ni calor abans de Sant Joan[,] ni fred abans de Nadal[,] fan l’any bo i cabal |
català |
Neve decembrina per tre mesi ci rovina |
italià |
Nèu de vue jour, maire de la terro; de vue jour en-lai, meirastro |
occità |
Nèu d'abriéu [/] Manjo lou blad coume un biéu |
occità |
Neu adventina, | tot l'any ruïna |
català |
Neige ou pluie à la Saint-Aubin, [/] Année sans paille ni grain |
francès |
Neige de mars brûle le bourgeon |
francès |
Nei mesi con la erre, se tu non lo sai, malèfici son del sole i bei rai |
italià |