Mathias Ledroit, professor d’història a la Universitat de París IV- Sorbonne, està escrivint actualment la seva tesi doctoral sobre la representació de poders entre Catalunya i Castella abans de la Guerra dels Segadors. El 25 d’octubre va exposar al seminari un aspecte de la seva investigació: La creació del discurs històric en la segona part de la crònica universal de Jeroni Pujades: del naixement de la noblesa al pactisme català. Mathias Ledroit va plantejar com la historiografia, els pamflets polítics i els escrits literaris representen el conflicte de poders entre Catalunya i Castella abans de la guerra dels Segadors, fonamentalment a partir d’un exemple emblemàtic: la Crònica universal del Principat de Catalunya de Jeroni Pujades. Per Ledroit amb Pujades comença a Catalunya una nova manera d’escriure la història epocalitzable com a barroca. L’intent de donar solució a les contradiccions de la historiografia anterior, no apostant per una única tesi sinó complementant opcions aparentment poc sincretitzables (es el cas, per exemple, de la llegenda d’Otger Cataló), la barreja de realitat i ficció o un nou concepte de patriotisme en serien alguns dels seus trets. 

Ledroit va fixar l’atenció en el concepte de la història i en la funció de l’historiador que el propi Pujades formula a la Crònica i va analitzar la coherència entre els plantejaments historiogràfics que explicita i els que utilitza realment en el seu discurs. La connexió entre teoria política i teoria de la història, la creació de noves imatges simbòliques i la reutilització dels mites medievals i renaixentistes adaptats al nou context barroc són aspectes interessants de l’obra. En aquest sentit, Ledroit va plantejar la càrrega política que tenen els passatges de la Crònica en què Pujades adapta els fets històrics o les llegendes al nou discurs ideològic del present i va posar en relació aquesta adaptació amb altres escrits polítics del Barroc: per exemple, la invenció de l’episodi de l’entrega de Barcelona a Carlemany o la representació de l’equilibri entre poders són fórmules per defensar les Constitucions i el pactisme català.