|
Zilele de la Crăciun până la Anul Nou hotărăsc soarta anului: cum e atunci aşa e întreg anul |
rumano |
|
Xiada de xaneiro, neve de febreiro, trebón de marzal, chuvia de abril e ventisca de maio, ano cabal che traio |
gallego |
|
Vremea strânsului hotărăşte soarta anului |
rumano |
|
Vent qui souffle à la sortie [/] De la messe de minuit, [/] Dominera l'an qui suit |
francés |
|
Vânturile de miazănoapte prevestesc an mănos |
rumano |
|
Un mois de janvier sans gelée [/] Jamais n’amène bonne annèe |
francés |
|
Tunetele dese arată an roditor |
rumano |
|
Tunete în martie arată an mănos |
rumano |
|
Tronades a darrers d'octubre, any de neu |
catalán |
|
Tres dijous hi ha dintre l'any | que llueixen més que el sol: | Dijous Sant, dia de Corpus | i el dia de l'Ascensió |
catalán |
|
Tot l'any, en mal temps fa de mal anar, | però pel setembre no es pot aguantar |
catalán |
|
Tant de nèblo au mes d'avoust, tant de deluge dins l'an |
occitano |
|
S’il pleut le jour de la Trinité, [/] Il pleuvra tous les jours de l’année |
francés |
|
S’il pleut à la petite Saint-Jean, [/] Toute l’année s’en ressent, [/] Jusqu’à la grande Saint-Jean |
francés |
|
Sol y lluvia, año de hartura |
castellano |
|
Si sents el cucut per Sant Pere, mal any espera |
catalán |
|
Si per Sant Blai fa vent, tot l’any se’n ressent |
catalán |
|
Si per la Candelera el vent no apaga la llumenera, bon any espera |
catalán |
|
Si no hubiera abril, / no habría año vil |
castellano |
|
Si hiela en Santa Quiteria, mal año espera |
castellano |
