You are here

Ricezione e riuso del Tirant lo Blanc nel primo Cinquecento italiano

Conferenciant: 
Data: dia i hora: 
Tuesday, 5 February, 2019 - 19:00
Sala de Professors de l'Edifici Carner

Jacopo Gesiot va exposar la seva recerca entorn de la recepció italiana del Tirant, objecte de la seva tesi doctoral, recentment publicada a Romanzi Tiranni. La prosa iberica di cavalleria nel primo Cinquecento padano (Aracne editrice 2018). Gesiot va parlar de la recepció, traduccions i manipulacions diverses de l’obra de Martorell en el context italià del cinc-cents, tenint en compte que cap altra obra de procedència ibèrica va tenir una recepció tal, entre reelaboracions i aprofitament textual. La presentació va consistir en el seguiment cronològic de les diverses traces localitzades a propòsit del Tirant, com són al·lusions en epístoles, per exemple les enviades per Isabella Gonzaga, Niccolò da Correggio o Federico Gonzaga, que s’interessaven pel text. També feu referència a la traducció italiana de Lelio Manfredi, de 1538, o a les al·lusions del text en obres històriques com la Chronica de Mantua de 1521.

El Tirant fou llegit com un model de cavalleria, sobretot de cavalleria bèl·lica. Es nota, per exemple, en l’interès pel duel, que era una realitat quotidiana a la cort italiana. Precisament, el 1551, Fausto da Longiano va publicar a Venècia un tractat sobre el duel regulat per a un context cortesà, el Duello del Fausto da Longiano regolato a le leggi de l’honore. Seguia el model del Tirant fins a la literalitat, tal com va explicar Gesiot. La reutilització i recomposició ad hoc és un procediment habitual de la producció literària del moment, interessa especialment, tanmateix, que el Tirant fos un model retòric i de prosa, des del punt de vista literari. Com és pel gènere lletra de batalla; el text de Longiano beu dels capítols 260 i 300 del Tirant, que resemantitza. En definitiva, l’obra fou rebuda com a model de prosa literària, però també com a exemplar, pel model de comportament cavalleresc, d’alt interès per a la dinàmica cortesana.

Arnau Vives