You are here

La imitatio barroca: hipotextos desconocidos de una canción gongorina (1605)   

Conferenciant: 
Data: dia i hora: 
Thursday, 20 November, 2014 - 19:30
Programa: 

El dia 20 de novembre Jesús Ponce Cárdenas, professor de literatura espanyola de la Universidad Complutense de Madrid, va oferir la ponència titulada La imitatio barroca: hipotextos desconocidos de una canción gongorina. Ponce Cárdenas és especialista en l’obra de Luis de Góngora i ha publicat diversos treballs basats en l’estudi de fonts clàssiques i modernes en obres literàries d’autors del Segle d’Or. En aquesta ocasió, va presentar un aspecte d’un treball més extens sobre la imitatio àurea: l’ús de la imitatio en una cançó de Góngora, un genetlíac dedicat a un dels parts de la reina Margarita, que comença amb el vers «Abra dorada llave» i que planteja dubtes quant a la datació (1503 o 1505?). En la primera part de la ponència, va fer una introducció sobre el concepte d’imitatio. Va presentar diverses referències a l’ús de formes, temes i estils de la tradició que es troben en autors humanistes i renaixentistes com Petrarca, Poliziano, Joan Lluís Vives, Fernando de Herrera o Francisco de Figueroa. Va explicar les diverses imatges que utilitzen aquests 15 autors per referir-se als tipus d’imitatio i va remarcar la distinció entre la imitació transformativa, la dissimulativa i l’estilística, així com la distinció entre la imitació de clàssics i l’assimilació de textos coetanis. Pel qua fa a la lírica espanyola del Segle d’Or, Ponce Cárdenas va recordar que l’ús de formes, temes i estils de la tradició ha de ser estudiat en relació amb la tradició grecollatina clàssica, la italiana, la llatina humanística i amb la mateixa tradició castellana. 

Després d’aquesta introducció, va analitzar els components de la imitatio en la cançó gentlíaca de Góngora i va mostrar diverses fonts fins ara desconegudes. Va començar presentant el gènere de la lloança natalícia (carmina natalitia o genetlíac) i la seva evolució des de la tradició clàssica grega i llatina (Menandre, Tales de Milet, Virgili, Lucà) fins al segle XVI. Amb l’humanisme, el gènere va ser força conreat en la lírica neollatina, a partir de diferents formes i en diferents contextos, especialment en el context àulic. D’acord amb les característiques del gènere definides per Giulio Cesare Scaligero, el ponent va presentar els principals nuclis temàtics de les cançons natalícies en la poesia neollatina (divinitats protectores, fils del destí, estampes de la infantesa, encomis de l’heroïsme nobiliari, inici d’una nova era, vaticinis) i va exemplificar-ho amb diversos passatges de diferents obres. A continuació, va mostrar com aquests elements són recreats en la cançó gongorina mitjançant un procés de minutio, segons el qual les imatges i els motius es troben molt concentrats en una arquitectura sintàctica senzilla, basada fonamentalment en la concatenació de peticions. Aquest tipus d’estructura connecta amb el gènere precatori (himnes i pregàries propiciatòries). Ponce Cárdenas va remarcar, concretament, la font del Carmen Saeculare d’Horaci, un himne escrit a propòsit de la coronació dels jocs seculars, en què el poeta fa una exaltació de la pàtria a partir de la imatge d’August com a artífex d’una nova era. La referència a les divinitats com a al·legories propiciatòries es pot llegir en relació amb la genetlíaca i amb la lloança política, com al poema horacià i com en diversos discursos polítics de Góngora. L’autor actualitza el gènere genetlíac i el connecta amb el gènere laudatori horacià a partir de les al·legories, en un procediment d’imitatio multiplex o complexa. És possible, també, connectar algunes parts del poema gongorí amb la poesia àulica italiana: les referències a clau daurada i a Janus aplicades a l’inici d’una nova era es troben al poema «Apravi Giano con le chiavi d’oro» de Bernardo Tasso ―un poema d’elogi al duc d’Urbino― i al poema «A la reale sposa apra le porte» de Torquato Tasso. 

Tal i com va mostrar el ponent, la cançó de Góngora inclou diversos referents a partir d’un tipus d’imitació composta, per contaminatio: està construïda a partir dels llocs comuns de la poesia natalícia, segueix les modulacions del Carmen Saeculare d’Horaci i algunes fórmules de Tasso, però no presenta ni una imitació mecànica ni una reproducció de fórmules, sinó una imitació suggestiva de les fonts. Per concloure, Ponce Cárdenas va observar que la cançó presenta un subtil joc d’enginy: les imatges del poema remeten a la vida de palau, en què les divinitats es mouen com personatges habituals de la cort. Tot plegat posa de manifest que la composició d’aquesta peça breu és una complexa obra de rellotgeria. L’accés a grans autors, el domini d’un procediment d’imitació complexa i l’ús de l’enginy permeten a Góngora de crear un producte nou.