You are here

El patrimoni mallorquí d'imatges lul·lianes dels segles XV-XVIII

Conferenciant: 
Data: dia i hora: 
Tuesday, 13 January, 2015 - 19:30
Programa: 

La darrera sessió del primer quadrimestre, celebrada el 12 de gener de 2015, va anar a càrrec de Miquela Sacarès, que va presentar El patrimoni mallorquí d’imatges lul·lianes dels segles XV-XVIII. Sacarès és doctora en història de l’art per la Universitat Autònoma de Barcelona (2014), amb la tesi “Vivat Ars Lulliana”: Ramon Llull i la seva iconografia, dirigida pel Dr. Marià Carbonell i Buades, en la qual cataloga i analitza tres-centes deu representacions iconogràfiques de Ramon Llull. En aquesta presentació, la ponent va oferir unes mostres de la iconografia relacionada amb la devoció de Llull a Mallorca, la qual es troba a partir del segle XVI en incunables i en algun retaule, i s’assenta entre els segles XVII-XVIII. 

La primera imatge devocional es troba al manuscrit de 1298 del Liber contemplationis que conté una nota de donació de Llull (París, Bibliotheque Nationale, lat. 3348A, f. 1v): es tracta d’una efígie de Llull cofat amb barba llarga, coronat amb un nimbe i amb una creu al costat. En segon lloc, cal esmentar tres grans programes iconogràfics de Ramon Llull que van ser reproduïts en forma de gravat a l’Acta B. Raymundi Lulli de Jean Baptista du Sollier (1708), amb un contingut marcadament devocional. Primer, el sepulcre de Ramon Llull construït al segle XV, en dues fases diferents (1448 i 1487), per Pere Joan Llobet i Francesc Sagrera. El monument està format per dos tipus de temes iconogràfics: un model convencional de tomba (urna amb la figura del cos jacent) i un programa nou en escultura funerària, el de les Arts liberals. Segon, el retaule de la Santíssima Trinitat encarregat pel gremi de gerrers de Mallorca per a l’església de l’Esperit Sant de l’orde dels trinitaris (1503): un complex programa doctrinal que exaltava les veritats fonamentals del cristianisme i els valors espirituals de Mallorca de l’època (com la devoció a sant Antoni Abat). Tercer, la capella nova del beat Ramon Llull, començada a construir l’any 1611: aquesta peça arquitectònica presentava, a la part superior, una pintura de la conversió de sant Pau i, a la part inferior, una escultura de Llull com un sant franciscà, una escultura de santa Elisabet i, al centre, l’escultura de Llull il·luminat, que esdevingué un referent iconogràfic (Llull amb hàbit, assegut, amb un llibre obert, la barba blanca, una corona i la mirada al cel). 

La ponent va mostrar diversos exemples de pintures que narren episodis de la vida de Llull, i va assenyalar la relació que presenta aquest tipus d’iconografia amb la de determinats episodis de la vida de sants coneguts (il·luminació, conversió, lapidació). A continuació, va mostrar l’ús iconogràfic de la llegenda de la mata escrita (relacionat amb l’episodi de la il·luminació de Llull) en gravats del segle XVIII, molts dels quals es troben inclosos en edicions d’obres lul·lianes. Un altre aspecte interessant de la iconografia lul·liana que va remarcar la ponent és la posició de Llull al costat de sants franciscans i de diversos sants venerats a Mallorca, sovint en un context de devoció relacionat amb el culte a la Immaculada Concepció. Són diversos els exemples de pintures i estampes en què la imatge de Llull es relaciona amb la iconografia franciscana i el beat apareix al costat de sants franciscans com Duns Escot o Bonaventura. D’altra banda, són diverses les capelles dedicades a Llull i a sants tradicionalment venerats a Mallorca, com santa Caterina Tomàs o santa Bàrbara. 

A finals del segle XVIII, en el marc de la polèmica entre lul·listes i antilul·listes, aquesta veneració de Llull com a sant (i d’altres personatges no canonitzats per l’Església però popularment venerats com a sants) va ser prohibida. Moltes imatges van ser destruïdes, sobretot pintures i estàtues que hi havia a les capelles, i d’algunes només en tenim notícia per testimonis escrits o gràcies als gravats. Moltes d’aquestes imatges destruïdes, però, van ser reemplaçades per rèpliques o models nous, i hi ha constància que en moltes cases particulars es conserven pintures de Llull, cosa que demostra que la devoció lul·liana a Mallorca ha perviscut durant segles malgrat les prohibicions i els atacs.