You are here

El debat sobre la novel·la a la Querelle des Anciens et des Modernes (1670-1700)

Conferenciant: 
Data: dia i hora: 
Tuesday, 5 May, 2015 - 19:30
Programa: 

La sessió del dia 5 de maig va anar a càrrec de Neus Rotger, doctora en Literatura Comparada per la Universitat Autònoma de Barcelona, que va presentar El debat sobre la novel·la a la Querelle des Anciens et des Modernes (1670-1700). La ponent va oferir una síntesi de la seva tesi doctoral, La querella de la novela. Disputa y creación en el primer campo literario francés (1670-1700), dirigida pel Dr. David Roas i defensada l’any 2014. En primer lloc, va fer algunes consideracions metodològiques sobre el període d’estudi, el corpus de textos estudiat i la integració del debat sobre la novel·la en l’anomenada Querella dels Antics i dels Moderns. La ponent va argumentar que la conceptualització teòrica entorn de la novel·la no parteix d’unes determinades obres inaugurals, sinó que es fonamenta en un debat que cal contextualitzar en la Querella dels Antics i dels Moderns. Es tracta, doncs, d’una querella equiparable a la «Querelle du théâtre», la «des inscriptions», la «du merveilleux» o la «du sublime» (vg. el projecte AGON, que recull les disputes, querelles i controvèrsies desenvolupades entre els segles XVI-XVIII). Rotger va remarcar que la querella de la novel·la és una de les més actives que es pot trobar en el marc de la Querella dels Antics i dels Moderns, malgrat que no fou concebuda com a tal pels participants al debat. El moment àlgid d’aquest debat crític entorn de la novel·la coincideix amb l’expansió de la novel·la francesa barroca: es focalitza a finals del segle XVII a França, entre els principals autors que escrivien en prosa, acadèmics i crítics. En el marc del sistema literari de l’època, definit a partir dels codis aristotèlics, la novel·la quedava al marge de la teorització clàssica i va tendir a ser definida com una forma d’escriptura de la història: el gènere era presentat com un emblema de modernitat, però els fonaments teòrics que legitimaven la seva posició en el sistema literari partien d’autoritats i raons pròpies dels Antics. 

En segon lloc, un cop presentat el marc metodològic, la ponent va traçar un relat històric del debat a partir dels autors i dels textos més representatius. Jean Desmarets de Saint-Sorlin introdueix l’argument a favor de la modernitat de la novel·la en la Querella dels Antics i dels Moderns. Nicolas Boileau, autor del Dialogue des héros de roman (escrit el 1666 i conegut pels seus coetanis, però publicat el 1713), defensa l’existència d’una poesia èpica nacional i cristiana, i introdueix la idea de la mort del roman i el naixement de la nouvelle. Pierre-Daniel Huet, autor del Traité de l’origine des romans, com a resposta a Boileau, defensa que la novel·la és una continuació natural de l’èpica. A partir del debat entre Boileau i Huet, la ponent va mostrar com aquest debat sobre la novel·la s’inaugura en termes de querella. També va posar de manifest les dificultats metodològiques per establir una separació clara entre la defensa de l’èpica i la defensa de la novel·la moderna en els defensors dels antics o els defensors dels moderns de la Querella: Boileau i Huet són dos defensors dels antics que presenten visions contràries pel que fa al debat de la novel·la. D’altra banda, va remarcar el cas d’autors com Du Plaisir, que malgrat no participar en la Querella dels Antics i dels Moderns, també presenta el debat entorn de la novel·la en els termes de la Querella. També va esmentar el cas de Charles Perrault ―representant dels moderns en la Querella― i la seva interpretació de l’al·legoria de la batalla entre antics i moderns, que escenifica l’estat literari del moment a partir de tots els gèneres. Finalment, Rotger va presentar la carta de Boileau adreçada a Perrault (1700-1701), en què l’autor concedeix l’excel·lència poètica als moderns i considera vàlida la novel·la moderna. La ponent va observar que aquest gest de Boileau permet definir el final del debat entorn de la novel·la com a querella emmarcada en la Querella dels Antics i dels Moderns, però va remarcar que el debat ha continuat obert ―bé que focalitzat en termes diferents―, com demostren diversos textos de la crítica dels segles XIX i XX entorn de la definició de la novel·la i els seus orígens.