Tradicionalment, els estudis sobre la presència dels trobadors a la Corona d’Aragó, tot i que nombrosos i de gran qualitat, s’han enfocat des d’una perspectiva monarcocèntrica: d’una banda, els investigadors s’han centrat a establir els regnes com a marc de referència per a l’anàlisi de les composicions, i per l’altra, han considerat com a clau interpretativa principal l’ús de la poesia com a estratègia de legitimació promoguda pel casal de Barcelona. Amb intenció de compensar aquest enfocament, he resseguit el contacte dels trobadors amb tres famílies nobles preeminents —Urgell, Cabrera i Foix— i he pogut fer una valoració preliminar del seu paper en la difusió i l’afermament de la cultura trobadoresca.

En aquest seminari, presentaré una síntesi de la relació dels casals d’Urgell i Cabrera amb els trobadors i la seva implicació en el mecenatge, parant especial atenció a un seguit de composicions que vinculo amb la revolta vescomtal d’Urgell (1190-1194) i que proposo de llegir en forma de cicle, protagonitzades per dues dames poderoses: la vescomtessa Marquesa de Cabrera i la comtessa Elvira de Subirats.