És el mateix fenomen que la Calçada, però el sol queda destapat un moment abans de pondre's [...] (Estruch, 2003: 64)
Comentarios:
El DCVB (s. v. remirar) atribuye el refrán a la localidad ampurdanesa de Palafrugell; y define así remirar-se el sol: "deixar veure alguns raigs que il·luminen les muntanyes quan el sol se pon després d'un dia núvol" (con localización precisamente en el Ampurdán). Nótese el uso del clítico se, en lugar del normativo es. Por su parte, Estruch (2003: 64) atribuye a Artés: Quan el sol remira, demà fotrà bon dia. El uso de fotrà [homoetimológico del castellano joderá] tiene en catalán valor coloquial, en lugar de farà ['hará']. Cf. Si el sol se remira a Begur, ploure segur.
El DCVB (s. v. remirar) atribuye el refrán a la localidad ampurdanesa de Palafrugell; y define así remirar-se el sol: "deixar veure alguns raigs que il·luminen les muntanyes quan el sol se pon després d'un dia núvol" (con localización precisamente en el Ampurdán). Nótese el uso del clítico se, en lugar del normativo es. Por su parte, Estruch (2003: 64) atribuye a Artés: Quan el sol remira, demà fotrà bon dia. El uso de fotrà [homoetimológico del castellano joderá] tiene en catalán valor coloquial, en lugar de farà ['hará']. Cf. Si el sol se remira a Begur, ploure segur.