plantas (en general)

Fichas de refranes

Mostrando 1 - 20 de 20 (página 1 de 1)
Texto Lengua o variedadorden descendente

Écchə la cannəlórə ; / la mbərnatə à šcitə daforə ; / chji sa bbén gundà / qu̯aranda jórnə a da fà. Rəspónnə j’aucatə : / – Ne jèšcə la mbərnatə, / sə nə scòppə l’aucatə

abrucés (variedad de la región italiana de los Abruzos)

El vent de ponent empeny les plantes i el vent

catalán
El ponent mata les plantes i la gent catalán
Pluja de març, pluja d'abril, | les plantes treuen grill catalán
Deu-nos aigua, Ramonet, | que les plantes tenen set catalán
En venir vent de mestral, | toma ses tanyades tenres; | si es mestral ve en divenres, | punt de jeure natural catalán
Quando le gemme fan cucù, l'inverno non c'è più italiano
Plueio de mars, plueio d'abriéu, [/] I planto fan lou gréu occitano
Plueio de mars e d'abriéu [/] I planto fan lou gréu occitano
Lou tourregat de Sant-Pous [/] Pès bourrous [/] Es dangerous occitano
Neige de mars brûle le bourgeon francés
A Pâques blanc de neige, [/] à Pentecôte la ciguë à la hauteur des haies francés
Juillet doit rôtir [/] Ce que septembre mûrira francés
Chaleur de mai [/] Verdit la haie francés
Les gelées de la lune rousse [/] De la plante brûlent la pousse francés
Lon tsaramë, insare (ou plutôt dsensare) et verreyo montà, bien de nei francoprovenzal de Italia

Quand e' vèn la brena tot al piant al s'arvena

romañés (variedad de la región italiana de la Romaña)
Cucul, pînă nu vede mugur, nu cîntă rumano
Quand Mâr fâ la brôta, [/] Avri fâ la pôta francoprovenzal de Francia
L'ar-en-chel de maten fei vèrrié le roë de moëlen, l'arc-en-chel de la né fei setié lu lapé [sic, ar en primer lugar, arc en segundo] francoprovenzal de Suiza (la Suiza romanda)