personificación (en general) | ParemioRom

personificación (en general)

Categoría:

personificación y afines

Fichas de refranes

Mostrando 421 - 440 de 610 (página 22 de 31)

Texto	Lengua o variedad
Llevant aragonès no plou ni fa res, però quan s'hi posa s'hi coneix	catalán
Levante y nubes al sur, el Estrecho te hace fu	castellano
Les bromes porten guerra: quan s'ajunten, es barallen	catalán
Le vent dal luns, [/] le març ne'n pòt pus	occitano
Le vendredi aimerait mieux crever que de ressembler au samedi	francés
Le vatse, Saint Bernar le pren et Saint Metsé le ren	francoprovenzal de Italia
Le temps de la mi-Août [/] Arrange ou défait tout	francés
Le soleil de préférence [/] Au Samedi fait révérence	francés
Le nèuvele l'accòcchie u vinte	pullés (variedad de la región italiana de la Pulla)
Le matinau bufa mas dau temps que le vent del mèijorn brida sos chavaus	occitano
Le gnoule dévallon; van tsertsé la plodze	francoprovenzal de Italia
Le ggiornate d'inverno sò mozzichi	romanesco
La tramuntana, \| aigua demana	catalán
La Pifanie se an cjate a puarte vie, se no, an puarte	friulano
La Ngannelóre o che néveche o ce chióve, mèzza vernéte è assute fóre: ou arrespuste la vècchia arraggéte: fra ce ne nvéne la Nnunziéte; arrespónne lu Curpe de Criste: pe jèsse cchiù ssecure quanne aièssene li meteture	pullés (variedad de la región italiana de la Pulla)
La neu abans de Sant Andreu, un botorn la treu, de Sant Andreu en enllà, pocs botorns hi ha	catalán
La cannəlórə, la vərnatə è šciutə fórə ; / arrəspónnə Sandə Bbiagə : / – La vərnatə angórə trascə	abrucés (variedad de la región italiana de los Abruzos)
La Candelera, \| si no la fa davant, la fa darrera	catalán
La biz dè Dzaman [/] Va tsèrtsi la plodz pè la man	francoprovenzal de Suiza (la Suiza romanda)
La Berguedana està renyida amb la plana	catalán

Páginas