|
Se svolazza il pipistrello, [/] segno di tempo bello |
Italian |
|
Se uită soarele îndărat, se strică vremea |
Romanian |
|
Seminţe încolţite de vei găsi în bostan, e semn de toamnă lungă |
Romanian |
|
Sent Michèu sens plèjo, lous escournihous jieton las chastagnos |
Occitan |
|
Sera rossa e nero mattino, rallegra il pellegrino |
Italian |
|
Seren de vèspre [/] Bèu tèms dèu èstre |
Occitan |
|
Seren di notte, nuvolo d'estate, amor di donna, discrezion di frate |
Italian |
|
Settembre cortese, fino le fratte ci fanno le spese |
Italian |
|
Si abans de Nadal | capa no et cal, | de Nadal enllà | capa no et caldrà |
Catalan |
|
Si el febrer no febreja | ni el març marceja, | tot l'any li porta enveja |
Catalan |
|
Si el veintisiete no llueve y el treinta lo consiente, buen tiempo para el mes siguiente |
Castilian (Spanish) |
|
Si fait beaux et luit Chandelours[,] six semaines se cache l'ours |
French |
|
Si janvier ne prend son manteau, [/] Malheur aux bois, aux moissons, aux coteaux |
French |
|
Si juillet est beau, [/] Prépare caves et tonneaux |
French |
|
Si la Candelera plora, l'hivern és fora; però si fa vent, tres mesos més d'hivern |
Catalan |
|
Si la Candelera riu, l'oreneta ja és al niu |
Catalan |
|
Si la Candelera riu, [/] l'hivern és viu [/] i no veuràs orenetes [/] fins a l'abril |
Catalan |
|
Si la formiga posa son blat al sol, el bon temps vindrà tot sol |
Catalan |
|
Si la luna tiene cerco y estrellas dentro, o frío, o lluvias, o buen tiempo |
Castilian (Spanish) |
|
Si la lune naît par beau temps / Il pleut le quatre ou le sept |
French |
