|
Vento suão seca a terra e não dá pão |
portuguès |
|
Veranu con muncha sede, iviernu con muncha nieve |
asturià |
|
Verema en temps eixut [/] i colliràs vi pur |
català |
|
Vermellor al matí, la pluja pel camí, si és a la tarda, està passada |
català |
|
Vessada de sequeiro precisa de chuveiro |
portuguès |
|
Viento solano, agua en la mano; en invierno, que no en verano |
castellà |
|
Vuê al è San Benedet [/] se nol pie di verd al pie di sec |
friülà |
|
Xaneiro[,] súbete ó outeiro: se ves terrexar bota a cantar e se ves verdexar bótate a chorar |
gallec |
|
Xineru xelau, Frebeiro nevau, Marzo ensuchu, Abril mochau, Mayo pardu, Xuno e Xunicu claru, son principios de buen añu, que valen más que los güeis y el carru |
asturià |
|
Xineru xeleu, Febreru neveu, Marzu sicu, Abril moyeu, Mayu perdu y Xunu cleru, ye señal de buen eñu |
asturià |
|
Znär sutt, gran per tutt
|
emilià (varietat de la regió italiana de l'Emília)
|
|
A sant Lu, [/] Semeno mòu o du |
occità |
|
A sant Vincèns [/] Tout gèlo o tout fènd |
occità |
|
A vendima, enxoita e fría |
gallec |
|
Abril atoldado e pouco mollado |
gallec |
|
Abril que non chove deixa o labrego pobre |
gallec |
|
Acò's la plueio dóu coucu: [/] Lou matin es bagna, e lou vèspre es eissu |
occità |
|
Agua a la entrada de la luna, o mucha o ninguna |
castellà |
|
Andoriña que alta voa, non teme que chova |
gallec |
|
Año de brevas, / nunca lo veas |
castellà |
