Xaloc és calent; | llebeig, més; | tramuntana, pluja; | seca, el terral; | i a l'hivern i primavera, | gela el mestral |
català |
Vers le 9 la lune est humide (neuvíème jour de lune), mais vers le 20 elle est aride |
francès |
Un'ora di sole infuocato, asciuga ogni bucato |
italià |
Un settembre caldo e asciutto [/] maturare fa ogni frutto |
italià |
Toamna, de va tuna şi fulgera, e semn că primăvara va fi secetoasă |
romanès |
Tèms de coucu, [/] Lou matin trempe, lou sèr eissu |
occità |
S’il ne pleut en janvier, [/] Paysan, étaie ton grenier |
francès |
Sol de verano, ablanda la cera y endurece el barro |
castellà |
Si per sant Miquel no plou, | al pagès li entra dol |
català |
Si mai l'abril venia, | mai la pluja arribaria |
català |
Si le soir du Jour des Rois, [/] Beaucoup d'étoiles tu vois, [/] Tu auras sécheresse en été, [/] Et beaucoup d'œufs au poulailler |
francès |
Si la Quaresma entra seca, amb secada se'n va |
català |
Si l'abril és eixut, el maig serà ben florit |
català |
Si corre el viento de sur a oriente, antes que el agua llega la peste; y si de sur a poniente, hace correr las fuentes |
castellà |
Si cerco en el sol moja al pastor, el de la luna lo enjuga; pero llena la laguna |
castellà |
Si belié [/] N'es pas boutelhé, [/] Meinajo toun granié |
occità |
Setèmbre emporto li pont [/] O bèn agoto li font |
occità |
Septembre emporte les ponts [/] Ou tarit les fonts |
francès |
Sent Michèu sens plèjo, lous escournihous jieton las chastagnos |
occità |
Seco marzo, lluvioso mayo |
castellà |